dijous, 9 de juny de 2016

El RUI i el full de ruta



A principi d’any els Vila, Paluzie, etc., em van convèncer que el referèndum unilateral és la millor opció per tancar el procés, sempre que tinguem a punt totes les estructures d’estat en cas de victòria del sí. Després de l’emprenyada d’ahir amb el pressupost, ens hem de posar les piles per recuperar la il·lusió i la unió, que és l’única manera de sortir-nos-en encara que tinguem ganes d’engegar alguns elements.

És clar que el RUI genera dubtes, sobretot pel que fa a la participació dels unionistes, però com ha dit l’Elisenda Paluzie aquesta setmana:  “No hi ha quòrums de participació mínima. El codi de bones pràctiques en referèndums de Venècia els prohibeix explícitament, amb l’argument que els contraris a la qüestió sotmesa a pregunta poden utilitzar aquest mecanisme per fer guanyar la seva opció il·legítimament.” Recordem també que l’Estatut el va votar el 48%. Voleu dir que no arribaríem al 50%, si fem les coses bé?

Pel que fa a les prohibicions, les amenaces, etc., de Madrit, suposo que ja estem curats d’espants, oi? En qualsevol cas i amb qualsevol mètode per fotre el camp, obtindrem la mateixa resposta.

Per augmentar la participació del 9-N (2,3 milions), per fer que una part dels unionistes vagin a votar, és indispensable transmetre una imatge de fermesa (això va de debò), de radicalitat democràtica (aquest problema només es resol votant) i de transparència (debats a dojo amb partidaris del i del no, etc.).

Avui l’Anna Gabriel ha proposat d’introduir el RUI en el full de ruta per refer el pacte amb Junts pel Sí. Doncs som-hi, va, que acordin una data (la primavera que ve?) i que entrin al Govern. El president Puigdemont hauria de convidar els demòcrates a entrar al Govern amb aquest mandat clar: un referèndum vinculant, amb sí/no, per tancar el tema d’una punyetera vegada. Aquesta votació, que penso que hauria de ser anterior a la declaració d’independència, es podria plantejar al pròxim Govern espanyol. Després del no de Madrit, el referèndum ja seria RUI. Als colaus se’ls hauria de dir: si sou sobiranistes, si sou demòcrates, entreu al Govern, fem el referèndum i després tothom a casa seva. Sí que es pot.

El farem, amb permís o sense permís, amb vosaltres o sense vosaltres. Quedaran ben retratats.

El que em posa els pèls de punta és pensar en un referèndum constituent. No em vull ni imaginar què passaria si haguéssim de votar a favor o en contra d’una Constitució. Prendríem mal, penso. Decidim si volem marxar, fem la DUI i emplaçem Madrit i Brussel·les a negociar. I després ja parlarem d'exèrcits i llengües.

La qüestió de confiança hauria de ser abans de la Diada. L’Onze de Setembre l’hem d’encarar amb els sobiranistes (els de debò) units, amb la il·lusió que farem un referèndum peti qui peti, amb el convenciment que ho tindrem tot a punt per canviar d’estat si guanyem, amb la legitimitat democràtica com a aval definitiu. 

m.



dijous, 7 d’abril de 2016

El meu article 4 de la Constitució


Article 4. Les llengües de l'Estat


1. La llengua oficial i d'ús de les administracions i dels ens públics de l'Estat és el català excepte a l'Aran, on ho és l'aranès. Qualsevol persona pot adreçar-s'hi en català, castellà i aranès.

2. El català és la llengua instrumental en l'àmbit educatiu públic excepte a l'Aran, on ho és l'aranès. L'Estat ha de garantir l'ensenyament del castellà, públic i gratuït, a totes les persones que ho sol·liciten.

3. L'Estat ha de promoure el multilingüisme com a riquesa individual i social, i la llengua catalana com a eix integrador i vertebrador de la societat.




diumenge, 7 de febrer de 2016

Sánchez, president


Dimecres vaig fer aquest parell de tuits:




Divendres, en un semiarticle, l'Enric Vila  defensava que "Si ERC i DiL donessin el seu vot de franc a Sánchez, quedaria clar que la independència no es fa contra ningú, ni tan sols contra els que ens volen sotmesos".

Com més va, més convençut estic que seria una gran jugada permetre que el Sánchez sigui president, sempre que sigui a última hora i amb una bona dosi de señorío fanfarrón, que és el que no suporten els no-nacionalistes castellans. Si el PSOE té el de Pablemos, IU, PNB et al. i al final els Ciutadanos diuen que ni no ni abstenció, quan tota la caspa toqui a "salvar a España", els putos nazionalistes hauríem d'oferir la governabilitat a canvi de res. De res. No volem res a canvi.  No volem que a Espanya hi hagi inestabilitat. Si el nostre ha de servir perquè els mercats estiguin tranquils i els espanyols no en pateixein les conseqüències, endavant. Nosaltres vindrem a negociar la separació i segurament ens trobarem la mateixa reacció amb un govern socialista que amb un de popular. El nostre és un als espanyols, no a l'estat espanyol.

Això es faria mal. Destremparíem l'adversari d'una manera fabulosa. La reacció més probable seria antes rojigualda que roja, però això, a nosaltres, tant ens fot.


m.


divendres, 22 de gener de 2016

Cinema en català



Quan l’oferta de cinema en català és com a mínim igual a la que es fa en castellà, la resposta del públic és positiva i, amb dades a la mà, el nombre d’espectadors en la versió catalana ha estat superior en alguns casos. Ho he pogut comprovar aquests últims anys a Andorra, on podem dir que la comunitat lingüística és, més o menys, del 50% en cada llengua. (Òbviament, en una zona metropolitana de Barcelona on el 75% dels veïns són castellanoparlants no es poden fer gaires miracles, tot i que a la canalla tant li fot anar a veure els Minions en català o castellà. Van a l’escola en català, miren el Súper3 i no tenen els prejudicis dels grans.)

Fa cinc anys, al Servei de Política Lingüística vam firmar un conveni amb els Cinemes Illa Carlemany per promoure l’exhibició en català. Petita subvenció (compra de 100 entrades a 4 euros per als voluntaris per la llengua) a canvi d’igualtat de condicions: Si el cinema ofereix la mateixa pel·lícula en català i castellà, els horaris, les sales i el 3D no han de ser favorables al castellà com passa a tot arreu.

Els resultats van ser prou bons.

▪ L’any 2011, per exemple, es van projectar dotze pel·lícules en català en el marc del conveni: Mil cretins, Arthur i la guerra dels mons, Bruc, El cavaller de l'antifaç, Els barrufets, Harry Potter i les relíquies de la mort, Mitjanit a París, Passi el que passi, Kerity i la casa dels contes, Eva, Les aventures de Tintín: El secret de l’Unicorn i El gat amb botes.

▪ La primera setmana de projecció de Les aventures de Tintín: El secret de l’Unicorn va portar 3.654 espectadors als Cinemes Illa Carlemany (1.963 el primer cap de setmana). Aquesta xifra va situar l’empresa al capdavant de les 27 sales on es va poder veure aquesta pel·lícula des del 28 d’octubre fins al 3 de novembre. Proporcionalment, Andorra va estar molt per sobre de Catalunya pel que fa a assistència (44.050 espectadors a Catalunya i 15.156 a la ciutat de Barcelona).

▪ A més, fins al dia 22 de novembre, 5.264 persones van triar la versió en català de Tintín, davant les 1.216 que la van veure en castellà.

▪ Els últims mesos també van destacar Els barrufets (3.300 espectadors, el doble que en castellà) i Mitjanit a París (1.378)

▪ Al juliol hi va haver tres pel·lícules en català a la cartellera dels Cinemes Illa Carlemany (Passi el que passi, Harry Potter i les relíquies de la mort i Els barrufets), un fet inèdit a Andorra i crec que a la resta de territoris de parla catalana. L'empresa no ho va fer per amor a l'art.


m.


divendres, 8 de gener de 2016

RUI



Llegit l’article de l’Elisenda Paluzie, que defensa el referèndum unilateral d’independència (RUI). Diuen que el David Cameron va acceptar el referèndum a Escòcia perquè l’Alex Salmond va amenaçar-lo de fer un RUI. És obvi que el Regne Unit no és Espanya i que Madrid no permetrà un referèndum acordat encara que hi hagi un govern d’esquerra amb PSOE, Podemos i altres forces, però això no obsta perquè ho tornem a provar, amb l’únic objectiu d’ajuntar tots els partits que estan a favor del dret de decidir. ¿Que Podemos no està a favor del dret de decidir sinó del dret de demanar permís? Molt bé, doncs que ho demostrin, que ho vegin tots els catalans, les vegades que faci falta. Les eleccions del març sembla que ens ens oferiran un panorama encara més ingovernable que el d’ara. Les esquerres podran sumar? I els sobiranistes? Em sembla que no. En canvi, els partidaris del dret de decidir, almenys en teoria, sí. Caldria fer un pacte en aquest sentit i formar un govern provisional amb el mandat de celebrar un referèndum vinculant, acordat o no, aquest any o el que ve. Un govern amb CDC, ERC, CUP i Podemos (i Unió, si escau). Quan a Madrid diguin que no, crec que només amb la força d’un executiu com aquest podríem fer un RUI amb possibilitats d’èxit, perquè el fracàs del referèndum no solament pot venir de la no-participació dels contraris a la independència, sinó també de la por en els partidaris del i dels que no ho tenen clar a causa de tota la guerra bruta de l’estat espanyol. I què passa si els del dret de demanar permís no aposten pel dret de decidir? Més autonomisme, tornar a principi de segle però canviant la reforma de l'Estatut per la reforma de la Constitució.

Tot el que no sigui això, no ho veig gens clar.

m.


dilluns, 28 de desembre de 2015

El Govern dóna llum verda a l'Acadèmia Andorrana de la Llengua i al 'Diccionari normatiu de la llengua andorrana'



El Govern d'Andorra, a proposta del Ministeri de Cultura, ha donat el vistiplau a la creació de l’Acadèmia Andorrana de la Llengua, que es posarà en marxa aquest any que ve i que dependrà del Servei de Política Lingüística (SPL). Paral·lelament, l'SPL, amb el suport d’experts de tot el país, també té l’encàrrec d’elaborar i de publicar l'any que ve el Diccionari normatiu de la llengua andorrana.

Cal tenir en compte que la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua diu que l’SPL és l’autoritat “en les qüestions relatives a la normativa, l’actualització i l’ús correcte de la llengua”. Per tant, tal com han manifestat fonts del Ministeri de Cultura, "tenim tota la legitimitat i el suport legal per establir què és i què no és normatiu, sense dependre d’altres institucions foranes com l’Institut d’Estudis Catalans i el seu diccionari normatiu".

Des de l'SPL han admès que "ja fa temps que estem treballant en aquest diccionari, que serà molt restrictiu. Moltes paraules pròpies ocuparan el lloc d’altres que, quan surti a la llum el diccionari, deixaran de ser correctes". És el cas de peís i candicat, qua substituiran les formes país i candidat.

L'Executiu encapçalat per Antoni Martí ha volgut treure importància a la notícia, que de ben segur suposarà un abans i un després en les relacions amb els veïns del sud. Des del Ministeri de Cultura han negat que l'anunci d'aquesta desconnexió lingüística en període de festes s'hagi fet perquè passi tan desapercebut com sigui possible i han afirmat rotundament que no hi ha hagut pressions de Madrid a causa del procés independentista. 



Exemples de terminologia andorrana que substituirà la catalana al diccionari normatiu

a l’avança  loc adv  Per endavant, anticipadament, amb antelació, prèviament. Gràcies a l’avança. Les entrades es poden adquirir a l’avança als punts habituals.
acotxar-se  v pron   1. Ajupir-se. | 2. Allitar-se.
aixalavar  v tr  Rentar (plats, roba, etc.) superficialment, rentar a mitges.
arramassar  v tr  Recollir, arroplegar, aplegar el que està escampat (sobretot pel que fa al bestiar, els bolets, l’herba del camp
apariar  v tr  1. Arreglar una cosa, reparar una cosa malmesa. Apariar un rellotge. | 2. Endreçar. Si el nucli històric s’arreglés una mica seria més atractiu. | 3. Condicionar, arranjar (un edifici, una sala, etc.).
arroplegar  v tr  Arreplegar.
bogar  v tr  Adobar les terres, femar.
botir  v tr  1. Inflar una pilota, una roda, etc.
botir-se  v pron  1. Inflar-se. | 2. Enfadar-se. Es boteix per no-res.
capitomba  f  Tombarella.
cassigall  m  Parrac, tros de roba esquinçat o dolent.
clípol  m  Autobús interurbà.
cossigoles m pl  Pessigolles.
desencusa  f  Excusa,
desempanar  v tr  Reparar una pana
donques  conj  Doncs
entrepussar  v intr  Ensopegar.
esparpillar  v tr  Remenar, remoure alguna cosa, escampant-ne el contingut.
estrossinar  v tr  Trossejar.
fargat -ada adj  Vestit (mal fargat, ben fargat). 
gicar  v tr  Deixar.
murga  Múrgola.
pessó  m  1. Pila, gran quantitat d’una cosa.
reglatge  m  Ajust (dels esquís).
tampanada  f  Trompada, garrotada, cop fort que algú es dóna amb una tampa o amb alguna altra cosa.
trasteria  f  1. Cosa inútil. | 2. Malifeta.


divendres, 11 de desembre de 2015

L'exèrcit del Pla


Com que això del procés no acaba de rutllar per la via del bon rotllo, ens han fet saber que al Pla de Sant Tirs s'acaba de crear una organització que no descarta l'ús de la forca.







dijous, 10 de desembre de 2015

Un pas enrere?



Aquests dies s’han sentit unes quantes veus (Josep Ramondea, Jordi Muñoz, Albert Pla Nualart) que aposten perquè el sobiranisme faci un pas enrere per poder avançar, és a dir, “convertir el referèndum legal i acordat amb l’Estat en la nostra primer fita –i no moure’ns d’aquesta pantalla fins que l’hàgim guanyat (o perdut, esclar)–” perquè així podrem “eixamplar el procés fins a una sòlida majoria”. El referèndum pactat, diu el Pla, és “un impossible molt més possible que la DUI”.

Doncs jo crec que ni una cosa ni l’altra. Esperar que el PPSOEC’s (uns 280 diputats de 350) accepti un referèndum vinculant a curt o a mitjà termini és una mica ingenu. Encara que d’aquí a quatre anys hi hagués un govern Podemos-PSOE, i que l’Iglesias complís la seva paraula, potser llavors es podria produir el miracle i ens deixarien fer un referèndum, però no seria pas vinculant perquè per marxar d’Espanya legalment caldria canviar la Constitució, o sigui, dues terceres parts del Congrés. Impossible. Si tot continua més o menys com ara, si Espanya no es fon, no hi ha res a fer.

Pel que fa a la DUI, sí que me la crec com a opció per fer el referèndum vinculant, que en aquest cas seria acordat amb Europa i els mercats, que al capdavall són els que manen i ens deixen anar tirant (anar endeutant-nos). Si finalment hi ha acord Junts-CUP, un pacte que sigui seriós i estable, la declaració unilateral, amb el referèndum constituent com a punt culminant, sí que podria propiciar un pas enrere amb capacitat guanyadora. L'amenaça de la DUI no els fa res, però si el Parlament declara la independència en espera de la ratificació popular i la proclamació posterior, llavors sí que la Merkel i el més que segur desgavell econòmic espanyol podrien forçar la celebració d'un referèndum a l'escocesa.
 
Ara bé: si es vol fer el pas enrere per reclamar el dret de decidir, per enganxar els podemos i les colaus al procés sobiranista, no podem fer trampes. El dret de decidir és un dret, i s’ha d’exercir perquè és el teu dret. No s’hi val a dir que només pot ser acordat amb l’estat perquè llavors ja no és un dret, però crec que tampoc no podem organitzar un referèndum unilateral d’independència perquè no hi hauria prou garanties democràtiques i sí massa claveguera i amenaça de l’estat; a més: de què serviria un referèndum unilateral si votessin 2.300.000 persones (9-N) i s’obtingués un 80% de sís? (Recordem que el 27-S van votar 4.130.000 persones.) Només es podria fer aquest pas enrere amb la condició que si l’estat es nega a permetre el referèndum i a acceptar-ne el resultat, tots els firmants del pacte pel dret de decidir s’haurien de comprometre a tirar endavant la DUI, implicar-se en l’elaboració de la Constitució i promoure la participació en el referèndum de ratificació.

O sigui, als de Podemos i als d’Unió només se’ls pot oferir el pas enrere si són fidels fins al final al DRET de decidir. Si és que hi creuen, és clar.

m.


dimecres, 9 de desembre de 2015

Música, mestre


El Jaume m'envia un correu per explicar-me "una cosa extraordinària" que fan a l'escola dels seus fills. Han substituït la sirena que anunciava les entrades i sortides a l'escola o al pati per música. A més han fet un web perquè "tothom pugui estar al cas de les cançons que sonen cada setmana i les pugui tornar a escoltar quan vulgui (amb videoclips, amb les lletres...)". Al web diuen que ara "tothom entra més relaxadament a l’escola". Un dels avantatges de tenir una escola petita com la del Pla és que no ens calen sirenes, però em sembla una bona idea, sobretot tenint en compte els criteris per triar les cançons.

I és que controlar l'educació és molt important, fins i tot abans d'entrar a l'aula, com diuen els amics de Dolça Catalunya:







Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...