Twitter

Bloc de notes 10

Al DGS.

Més val que comencin de ben petits

Tal com pinta el panorama potser el futur serà un altre cop la terra. Per això el Josep ja es va entrenant amb el seu John Deere a les ordres de qui millor li pot ensenyar l'ofici, el padrí.

Vigent

Només ho faig per facilitar-vos la feina, malparits

Algú que és capaç de dir-te que no ets de fiar perquè ets català, que pel fet de ser independentista ja ets com a mínim sospitós d'anar-te'n al llit amb els terroristes, aquest algú també és capaç, si el deixen, de venir a buscar-te el dia que decideixis que ja no vols que el teu pare et maltracti. A mi aquests malparits ara em fan por perquè tinc fills, però com que vull el millor per als meus fills, tot i la por, dono la cara. Ja sabeu qui sóc i on sóc, agentes.

Bloc de notes 9

Al Diari Gran del Sobiranisme.

Bloc de notes 8

Al Diari Gran del Sobiranisme.

Etapa nova

Aquest cap de setmana havia de baixar a Igualada amb tota la colla però una grip m'ha deixat a casa. O sigui que per primer cop en tres anys llargs m'he quedat sola i se m'ha fet tot molt estrany. Per sort les grips que em solen agafar em deixen fulminada un dia i l'endemà ja miro de fer la rutina habitual. Ahir dissabte vaig poder fer llit tanta estona com em va caldre, avui ja em trobo molt més bé i amb unes ganes tremendes d'abraçar els meus nens quan tornin d'Igualada a la tarda.

Ara que el Josep ha fet tres anys i la Maria té 20 mesos ja goso dir que veig la llum al final del túnel i començo a trobar la gràcia al fet d'haver tingut dos criatures tan seguides. Sí que hi ha dies durs, però en general ja és tota una altra cosa, res a veure amb fa un any. És una altra etapa, i amb aquesta hi disfruto molt més. Sobretot quan veig que ja no em necessiten tant, que s'entretenen tots dos jugant i explicant-se històries a la seva manera (són dos llorets que deunido), que el nen ja no sol donar empentes a la nena, i que ella es defensa a mort quan ell li vol prendre algun joguet que té a la mà. És tremenda, la Mariatxi! "¿On és la Maria?" i "¿On és el Jet?" són segurament les preguntes que més arribo a sentir al cap del dia, al marge de les inevitables "mama, ara què fas?", "mama, què és això?" del Josep. Arribo a la nit esgotada, això sí que no canvia, però més satisfeta, feliç, agraïda i orgullosa que mai.

El Josep i la Maria, al mercat de la Seu.

Acabem aquest escrit recordant la Whitney Houston, avui convertida en un àngel més. Gràcies per tot, Whitney, i sigues feliç.

Bloc de notes 7

Al Diari Gran del Sobiranisme.

Bloc de notes 6

Al Diari Gran del Sobiranisme.

Fets, mentides i realitats

Fets: el dissabte 28 de gener, en el marc de la crema de marges habitual per l'època, al Pla i al costat mateix de la carretera C-14 hi passa això:

Les fotos són fetes el dilluns, dos dies després. Com que anys anteriors havia vist l'alcalde (Antoni Capdevila, CiU) cremant marges per la zona, i com que quan es tracta d'aquest senyor sóc malfiada de mena, no sé pas per quin motiu vaig pensar que era cosa seva. Quan a quarts de cinc baixava amb cotxe de la Seu el vaig veure precisament a ell parlant amb forestals al costat del camp.

Mentides: el dimarts 31 de gener al dematí passo una estona per l'ajuntament i quan ja estava a punt de marxar apareix el senyor alcalde. Parlem de diversos temes i li pregunto què ha passat en aquest camp, que té un propietari i no és pas ell, sinó un senyor del Pla que ja fa anys que viu a la Llar de Sant Josep de la Seu. L'alcalde em diu que tenia tots els permisos per posar-hi foc i que ho va fer perquè l'estiu passat, quan el meu pare va sembrar blat en un tros de camp que hi ha relativament a prop (no pas a tocar), va patir tant pensant que si algú amb mala fe hi hagués anat a posar foc, de seguida s'hauria estès cap als camps de la vora, hauria saltat la carretera vella i fàcilment hauria cremat aquest, que és un camp abandonat. Mentre l'escoltava i me'l mirava pensava en les dimensions de la bola que m'estava fument. El dia abans, dilluns, ell mateix havia explicat més o menys la veritat a altra gent, i a mi m'havia arribat ja la versió més o menys real.


Realitats: fetes les oportunes indagacions, i tenint en compte a més el que l'alcalde va explicar a altra gent, puc fer un relat força precís del que va passar. Una patrulla de Trànsit dels Mossos va veure l'incendi i va avisar els Bombers (recordem que el camp és just al costat de la carretera, que feia vent i hi havia molt fum). Quan els Bombers havien estirat les mànegues va aparèixer el senyor alcalde i els va manar que no apaguessin el foc. Van vindre també els Forestals. L'alcalde (exforestal, forestal en excedència, forestal de baixa permanent, n'hi ha totes les versions) només va ensenyar l'autorització que en aquestes dates dóna l'Ajuntament per cremar marges, però no va ensenyar cap permís que l'autoritzés a cremar tot el camp, a més de recordar que és alcalde, que és president de la Mancomunitat d'Escombraries, i bla bla bla. Davant dels fets, els Forestals entenien que calia fer una denúncia. L'alcalde va treure el telèfon i, davant de tots, va trucar a un càrrec dels Forestals de Lleida (no en direm el nom però potser sí que hi posem les inicials: Ll. R.). El resultat: aquí no passa res i vosaltres, agents, ja podeu marxar.

Això ho sap molta gent, no és cap secret perquè, repeteixo, el mateix alcalde ho ha explicat a més d'un veí. I tampoc suposa cap sorpresa, sempre es diu que el senyor Capdevila té tants contactes i se'n surt de tot sense despentinar-se, però això no vol dir que no ho puguem explicar per, com a mínim, a qui correspongui o a qui es doni per al·ludit, li caigui la cara de vergonya.

Al senyor Capdevila segur que no l'hi caurà. Encara més, la pròxima vegada que li tornaré a dir que no me'l crec se seguirà fent l'ofès.

Però, ¿i als de dalt de tot? ¿I als de CiU? Tinc algunes preguntes per fer-vos:

- ¿Com és que a aquest senyor se li permet tot?
- ¿Com preteneu que la gent normal, sense contactes ni influències ni poder, confiem ja no només en els polítics, sinó també en mossos, en bombers, en forestals?
- Si l'autora d'aquesta crema hagués sigut jo, ¿què m'hauria passat?, ¿quina denúncia m'hauria caigut?
- Pel que vaig veient, hi ha molta gent amb càrrecs, tant de CiU com d'altres partits, que coneixen aquest alcalde i admeten que en fa de l'alçada d'un campanar; ¿com és que ningú li ha parat mai els peus? I no em vingueu amb la resposta típica i tòpica de: "No deu ser tan dolent, si sempre guanya les eleccions." Com si els mateixos que em diuen això no sabessin com es poden guanyar els vots. Sóc una ignorant en molts temes però no sóc imbècil.

Hem arribat a un punt en què el que pugui fer o deixar de fer el senyor Antoni Capdevila no em sorprèn. El que em sorprèn i em rebel·la és l'actitud dels de dalt, aquesta sí. Perquè per molt encantador de serps que pugui ser el nostre alcalde no em cap al cap que se li permeti fer absolutament tot el que vol, i més amb els antecedents que ja porta en gairebé 21 anys d'alcalde! Al pròxim convergent que em parli de valors, d'honestedat, de dignitat, de rigor o d'igualtat me li'n riuré a la cara.

josefina

Bloc de notes 5

Al Diari Gran del Sobiranisme.

Ple ordinari a Ribera d'Urgellet

Aquest migdia hem tingut ple ordinari, com toca el tercer dimecres de cada tres mesos, i es nota que als que manen no els agraden gaire aquests plens perquè curiosament, tant l'alcalde com el primer tinent d'alcalde avui tenien molta pressa per marxar a dos quarts de tres a dinar. Si fessin reunions informatives abans dels plens s'estalviarien haver d'anar amb tantes presses perquè ja els hauríem fet moltes preguntes, però em sembla que ja els va bé fer aquest paper d'atrafegats, així responen per sobre les preguntes que els volem fer i et deixen clar que no tenen temps per aprofundir-hi com potser caldria. Són les seves maneres.

Hem demanat informació sobre el parc d'aventura que l'empresa Pirineus Outdoor Alt Urgell SL ha projectat fer a Arfa i a Adrall. En vam veure la memòria que s'ha entregat a l'ajuntament, estem a favor del projecte, però hi ha gent del nostre grup que entenia que una empresa privada que aspira a treure un benefici econòmic amb aquesta activitat potser hauria de pagar un lloguer, encara que sigui simbòlic i potser no els primers anys, perquè faran ús de finques i d'espais municipals. Segons ha explicat el tinent d'alcalde Jesús Dòria fins ara no s'ha parlat en cap moment de rebre una prestació econòmica per part de l'empresa, però sí que l'empresa s'hauria compromès a fer a canvi tasques de marcatge de camins, de neteja d'espais, etc. També hem demanat si fóra possible que els responsables de l'empresa ens expliquin un dia el projecte a tots els regidors i el tinent d'alcalde ha dit que s'ho plantejaran.

Aviat hem arribat a un dels punts calents del ple d'avui. L'adjudicació de la llicència de taxi municipal al Josep Maria Ribes. Hi havia mala maror perquè el Josep Maria Ribes és també tinent d'alcalde, el dia que al ple es va votar el plec de bases ell no es va absentar i va participar a la votació, després es va presentar i va guanyar el concurs. Segons l'advocat de l'altra persona que es va presentar (germà de la meva companya de grup) s'hauria pogut incórrer en un delicte de presumpta prevaricació. Segons l'alcalde s'ha fet tot bé "però mirarem que en una altra ocasió es faci d'una manera millor", ha vingut a dir. El Joan i jo ens hem abstingut i la Montse hi ha votat en contra. Jo no tinc clar si es va fer malament o no, hi ha molts temes que se m'escapen però com he dit, si el Josep Maria Ribes tenia intenció presentar-se al concurs hauria sigut més ètic i elegant no participar a la votació encara que el seu vot no fos decisiu per aprovar o no les bases.

Hem parlat de la nostra proposta d'adaptar un espai per la canalla a la Farreria del Pla, però com em va avisar amb bon criteri la Montse ahir, hi ha alguna normativa que prohibeix que hi hagi espais per la canalla tan a prop de la carretera. Segons l'alcalde, en tractar-se d'una carretera comarcal hi ha d'haver una distància mínima de 25 metres, de manera que és difícil doncs tindre un parc infantil a la Farreria. En tot cas, he demanat que la zona que havíem proposat com a espai infantil s'arregli una mica: que se'n tregui la font que hi ha mig feta malbé i d'on no raja mai aigua, i s'hi posi un o dos bancs. Al cap i a la fi, la canalla s'ho passen tan bé amb un tobogan com jugant amb una galleda i una pala amb les pedres que hi ha en aquell espai. L'alcalde m'ha dit que vagi un dia a veure'l a ell i l'arquitecte "i ens dius com ho voldries." Ai senyor, i després em queixo que no és un home dialogant... Avui el teníem de bon humor, com he dit al twitter, en comptes de dir-me sarcàstica m'ha dit pícara.

A l'hora de passar comptes als pagaments, hem demanat informació d'un pagament de 219 euros d'un dinar de membres del consistori amb un membre de la Generalitat al restaurant la Perdiu d'Argent. Com que va ser un dinar pagat amb cèntims públics enteníem que ens podien explicar de què es va parlar i se'ns n'ha fet una bona explicació. Jo no estic pas en contra d'aquests dinars, al contrari, penso que a vegades es treu més profit d'un bon dinar de treball que no pas d'una reunió de cinc hores o de vint minuts. El que he qüestionat és que s'hagi pagat el dinar amb diners públics a dos representants de l'alcalde. No qüestiono que es pagui a compte de l'ajuntament el dinar del senyor de la Generalitat, el de l'alcalde i el de la regidora que hi va anar, però sí que qüestiono que es pagui a compte de l'ajuntament els dinars de les altres dos persones, que són representants de l'alcalde i cobren per ser-ho, però no són membres del consistori, com bé ha reconegut un d'ells. Si l'alcalde els convida, com ha dit que va fer, que els pagui el dinar de la seva butxaca, però no de la de l'ajuntament. No és ètic ni tampoc normal en els temps que estem vivint, al meu entendre.

Arribat el torn de preguntes ja ens han avisat que tenien pressa, i jo en portava una colleta:

-Sobre el control de velocitat dels cotxes que passen per la C-14 al Pla, on pocs n'hi ha que respectin el límit màxim de 50 quilòmetres per hora. Hi ha cases amb desperfectes a les façanes per cotxes que s'hi han empotrat, ensurts de gent al creuar la carretera, aquella sensació desagradable que fins que no passi alguna cosa grossa no s'hi posarà remei, i no tenim ni semàfors, ni radars, ni bandes rugoses... Diu l'alcalde que li diuen els responsables que que no s'hi pot posar cap remei. Em costa de creure-ho, perquè hi veig una gran contradicció amb els missatges continus de la Generalitat perquè siguem responsables i respectem els límits de velocitat.

-Sobre la planta de triatge que es vol fer a Sant Pere de Codinet. Una empresa (Vilar Vila) va preguntar a l'ajuntament si tenia cap terreny on poder-hi fer una planta de triatge de runa de la construcció, hi ha dos parcel·les de 30.000 metres quadrats i cap allà, més runa al nostre municipi per 500 euros al mes i un període de 25 anys prorrogables.

-Sobre el servei d'autobús entre el Pla i Alàs, que funciona des del setembre i que no sembla que tingui gaire acceptació per bé que l'alcalde ha dit avui que ja hi puja més gent que fa tres mesos. De moment s'ha fet una proposta de canvi d'horaris però cal que els altres municipis hi estiguin d'acord.

-Sobre les càmeres de vigilància instal·lades fa poc a l'edifici de l'Ajuntament. Diu l'alcalde que ho van demanar les secretàries que hi treballen, les ha instal·lat Securitas Direct i hi ha unes cinc o sis càmeres a la planta baixa. Si no ho ho entès malament, quan entra algú fa dos o tres fotos i ja està. Va costar tot plegat uns 500 euros.

-Sobre la planta de biomassa que es vol fer a Adrall. S'hi han presentat tres empreses, i l'alcalde ha dit avui que ell no havia dit mai que la planta doni feina a cent persones, com va sortir publicat al diari 'Segre' el 20 de desembre. Com sempre, li he contestat, la culpa és del periodista. I en aquest cas concret, poso les mans al foc que la periodista que firma la notícia (la Cynthia Sans) va reproduir exactament el que li havia dit el Toni. També hem preguntat si aquesta planta projectada pot tindre el mateix impacte que temen els veïns del Poal i de Palau d'Anglesola amb la planta de biomassa que hi vol fer Nufri. L'alcalde ha dit que Nufri hi vol cremar bestiar (com ha replicat la Montse: ¿de cremar bestiar també se'n diu fer biomassa?), i que això no és el que es farà a Adrall. L'alcalde s'ha compromès a fer una reunió pública per informar de com serà aquesta planta d'Adrall i quin impacte tindrà en l'entorn.

-Sobre la guixera de Tost. Hem preguntat si l'Ajuntament s'havia reunit de nou amb l'Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) de Lleida, que en les pròximes setmanes ha de redactar la ponència que informarà favorablement o no de la guixera. L'alcalde ha dit que ho faran la setmana que ve, el mateix dia que l'OGAU puja a reunir-se amb Lo Riu Roig.

-Sobre l'èxit de demanda de les places d'aparcament de l'Era Badia del Pla, que ja vaig fer un escrit aquí mateix fa uns dies explicant que no es va presentar cap sol·licitud. Ara diu l'alcalde que estan fent pressupost per tancar l'espai i posar-hi maquinària de l'ajuntament. Em sembla el més raonable que s'hi pot fer de moment, vist com han anat les coses. El que ha quedat clar és que aquell aparcament no ha servit de res perquè la plaça de dalt i els carrers de la vora segueixen plens de cotxes com abans. I va costar una pasta llarga...

Bé, suposo que aviat deurem fer el ple del pressupost, a veure què tal.

josefina

Bloc de notes 4

Al Diari Gran del Sobiranisme.

Bloc de notes 3

Al Diari Gran del Sobiranisme.

La tercera via

Comentari arran d'aquest article de l'Enric Vila: “Sembla que CiU té dues possibles direccions: referèndum sobre el pacte fiscal o tancament de caixes (Oriol Pujol dixit). Jo en triaria una altra: eleccions anticipades i un programa clar, sense embuts ni metàfores. Hauríem de convertir aquestes eleccions en un plebiscit: els que aposten per exercir el dret de decidir amb totes les conseqüències, i els que no. A veure qui guanya. I si guanyem nosaltres podríem començar a tensar la corda decidint que volem un finançament just. Espero que no haguem de passar pel tràngol aquest del referèndum sobre el pacte fiscal. Quina mandra. Ah!, i com es fa una pregunta així? Quina seria la pregunta? Què passaria si hi hagués una participació del 40%? Imaginem-nos que la cosa va bé. I…? Quina pressió pots fer a Espanya amb un referèndum guanyat? Què va fer Espanya amb l’Estatut del referèndum?”

m.