dilluns, 28 de maig de 2007

Autocrítica?


Els partits que es reparteixen el pastís, també coneguts com a partits tradicionals, van voler fer veure diumenge que caldrà fer “una reflexió profunda” per alguns “tocs d’atenció” que van reflectir els resultats electorals. Demà ja no se’n recordaran de l’altíssima abstenció, de la pèrdua de vots generalitzada dels partits grans, de la xenòfoba Plataforma per Catalunya, de l’empenta de l’alternativa independentista CUP. Tenen massa feina a repartir-se el pastís, i si fan alguna lectura dels resultats, la faran amb el mateix sistema amb què valoren els resultats de les eleccions: si sempre guanyen, no poden assumir resultats negatius, no poden veure que cada vegada hi ha més gent que passa d’ells. Faran lectures equivocades perquè buscaran les explicacions sobre la base d’allò que més els convingui. I qui dia passa, any empeny.

El sistema democràtic actual està en crisi i només falta saber quants anys tardarem a canviar la dictadura dels partits, que s’han convertit en sectes, en grans famílies d’interessos i complicitats que només pensen en elles. El partit és el més important. Per mi, el primer pas per redreçar aquesta situació d’apatia general és la conscienciació de la gent que cal implantar les llistes obertes. No serà fàcil, perquè hi ha molta gent que veuria perillar la menjadora, o la cadira des d’on còmodament veuen passar la vida. Si la gent pogués triar, molts polítics haurien de treballar de veritat.

Entre abstenció, vots en blanc i vots nuls, se supera el 50% de l’electorat. I tots contents.

Pel que fa al partit que votava abans, ERC, estic content que hagi retrocedit. I sobretot m’alegra veure que hi ha una alternativa al partit que s’ha tornat com els altres. Espero que les CUP es consolidin i no caiguin en el mateix vici de poder que ERC (o Esquerra, com va dir la Mònica Tarribas, en una clara al·lusió a la difuminació del contingut de les sigles d’ERC.

Ahir vaig votar socialista. Espero que sigui l’última vegada, però no hi havia cap més opció per canviar l'alcalde del Pla de Sant Tirs. Vam perdre (4 regidors a 3) i caldrà treballar molt per aconseguir un canvi de debò. El més sensat, per mi, és preparar una llista d’independents, amb gent jove, per d’aquí a quatre anys.

Algunes actituds d’addictes al règim de l’alcalde mereixen un comentari més aprofundit. Com també alguns dels motius que fan necessari un pas més cap a l'autèntica democràcia. Espero que les dues mans que completen l’autoria d’aquest bloc expliquin la misèria humana d’alguns personatges.

“España va bien”, per cert.

7 comentaris:

reflexions en català ha dit...

[Article que podreu llegir dijous al diari 'Més Andorra': www.mes.ad)

Després de les eleccions

¿És normal que el programa electoral d’una persona que fa 16 anys que és alcalde no digui ni una sola paraula sobre el pla urbanístic quan aquesta és la qüestió que més fa parlar la majoria dels habitants del municipi? ¿És normal que en 16 anys a l’alcaldia no s’hagi aprovat encara un pla que especifiqui clarament com han de ser les construccions que avui dia s’edifiquen a banda i banda del poble i que planifiqui escrupolosament el creixement futur del poble? ¿És normal que, si es va començar a treballar en aquest pla fa cinc anys, encara no estigui aprovat en l’actualitat i que els únics culpables siguin els canvis de govern que hi ha hagut a la Generalitat? ¿És normal que es prohibeixi fer una edificació de 12 pisos i en canvi se n’autoritzi una de 24 al mateix lloc? ¿És normal que s’autoritzi un bloc de quatre i cinc plantes, si les ordenacions dels anys 80 fixen com a màxim una planta baixa i dos plantes més? ¿És normal que es deixi construir un edifici de 24 pisos quan a la resta de poble fins ara només s’hi ha construït cases adossades? ¿És normal que aquest bloc immens s’hagi pogut aixecar sense distanciar-se ni un mil•límetre dels carrers que l’envolten com sí que ho van haver de fer els qui hi van construir primer? ¿És normal que s’aprovi un projecte de 24 pisos i 25 places de pàrquing sense preveure noves zones d’aparcament als voltants? ¿És normal deixar pujar un edifici d’aquestes característiques quan les ordenances vigents especifiquen que totes les actuacions que es portin a terme en sòl urbà «han d’assegurar la perfecta harmonia, respecte i integració a l’entorn on estan ubicades»? ¿És normal que diversos veïns s’hagin de gastar diners en advocats per fer-se respectar no només pels promotors sinó pel mateix ajuntament, que se’n renta les mans? ¿És normal que altres veïns hagin de gastar-se encara més diners en judicis i, amb la raó dels tribunals a la mà, contemplin impotents com l’ajuntament fa cas omís de les resolucions judicials? ¿És normal que els sequaços de l’alcalde responsabilitzin de la disbauxa urbanística les famílies que, per motius que ells desconeixen totalment, s’han venut alguna terra? ¿No és aquesta una reacció mesquina i manipuladora? ¿De veritat ells mateixos es creuen aquesta explicació? ¿O potser es pensen que hi ha molta gent ximple i, amb aquests arguments ignominiosos i absurds a la vegada, se n’aprofiten? ¿Per què no ha de ser legítim dubtar de les actuacions dels que han tornat a guanyar a l’ajuntament de Ribera d’Urgellet? ¿No hi ha motius per dubtar?

Anònim ha dit...

El Carod nega que el pacte amb els socialistes i Iniciativa per governar catalunya hagi perjudicat Esquerra en les eleccions municipals. I el seu argument és que, si fos així, CiU hauria obtingut uns resultyats més bons i "seguiria tenint Tarragona".

D'això se'n diu 'autocrítica'.

També explica que "és possible" que hi hagi simpatitzants d'ERC que hagin discrepat de l'estratègia adoptada pel seu partit en el govern català, tot i que ha considerat que no es tracta d'un fenomen generalitzat.

Si fos generalitzat, només us hauiren votat els que mengen de les vostres sigles.

A mi el que em molesta no és tant el fet que ERC hagi fet president un espanyolista, un titella del Zapatero, sinó que hagi renunciat als seus principis a canvi de cotxes odficials i càrrecs per als amics i seguidors. Us heu venut per quatre duros i calleu com putes davant invasions com l'hora de castellà.

És l'hora de les CUP, que de moment no semblen corrompudes.

Anònim ha dit...

Més mentides:
L'aculuxista Joan Saura ha negat que fes una crida a l'abstenció en un míting electoral d'Iniciativa a Granollers quan va va dir que "els que no se sentin d'esquerres, els que no se sentin ecologistes, que facin el que vulguin, que s'abstinguin, que votin el que vulguin".

Quin personal, recoi!

reflexions en català ha dit...

Llistes obertes, demanava ahir.

Doncs avui ja tenim resposta. Llegeixo aquest titular a El Singular Digital (www.elsingulardigital.cat):

"Montilla descarta les llistes obertes a les eleccions que va proposar Maragall"

I al cos de la notícia:

"José Montilla ha descartat l’alternativa de Pasqual Maragall de realitzar “llistes obertes” per motivar una major participació dels ciutadans a les eleccions. Montilla no creu que “mesures com les llistes obertes sedueixin més els ciutadans a participar”."

Molt bé, tu no ho creus. Jo sí. Canviem de plantejament: considera que unes eleccions amb llistes obertes serien més democràtiques?

Anònim ha dit...

i ja que parlem del català.... què en penseu de la campanya a Andorra?
em sembla qu haurem d'estirar alguna altra cosa a algú

reflexions en català ha dit...

Els missatges de la campanya em semblen molt bé. No sé si és efectiva, però espero que hi hagi hagi que es conscienciï que canviar de llengua és un símptoma del complex d'inferioritat que tenim els catalanoparlants, encara que tinguin un estat com és el cas dels andorrans. Fins i tot la classe mitjana-alta, encara que entre aquest grup també n'hi ha uns quants que parlen sempre en castellà als castellanoparlants per una simple qüestió de superioritat, per marcar les distàncies. Però són pocs.
'Estira'm la llengua' vol dir que si no fem saber a la gent que ve de fora que volem que el català sigui l'eina de comunicació social; que volem que s'integrin; que ho hem de fer perquè si no els discriminem i perquè si no, no ho farà ningú; doncs estem perduts: Catalunya serà una comunitat espanyola més i Andorra, una colònia espanyola.


Hi ha una cosa que no entenc. Això: "em sembla que haurem d'estirar alguna altra cosa a algú."

Si m'ho pots aclarir...

reflexions en català ha dit...

El Masrçal Sintes ho diu clarament a al diari 'Avui' (30-05-2007):

"Al meu entendre, fins que els republicans no assumeixin que CiU no s’esfondrarà no començaran a adoptar decisions encertades. L’alternativa còmoda és, no obstant, continuar estrenyent l’aliança amb el PSC, el qual, per exemple, pretén estendre els tripartits en el territori per tal d’intentar asfixiar CiU d’una vegada per sempre. Sembla que a ERC hi ha qui està disposat a continuar fent cas dels socialistes, els quals, gràcies a anar a collibè dels republicans, cada vegada ostenten més poder amb menys vots."

Segons el mateix diari, Portabella s'està rumiant de deixar el tripartit a l'Ajuntament de Can Fanga. Ja ho veurem.

De tota manera, sembla que hi ha gent que comença a obrir els ulls. ERC no pot pretendre dubstituir CiU, perquè el poc que guanyarà per una banda ho perdrà amb escreix per l'altra. Si no ho volen veure, ja s'ho faran.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...