dimecres, 30 de maig de 2007

Necessito un líder

A mi el que em deprimeix especialment és constatar que la talla dels polítics que cada dia treuen el nas per la tele i que generen l'actualitat i que són avui dia els nostres líders, suposadament, doncs que aquests que ens està tocant viure aquests anys són mediocres, grisos, sense capacitat de lideratge, i sense saber fúmer un cop de puny damunt de la taula per defensar d'una vegada els drets de Catalunya, trepitjats dia sí i dia també.

Fixem-nos en els dirigents dels grans partits: Montilla, Mas, Carod, Saura, Piqué. Busquem els sequaços: Icetes, Puigs, Puigcercosos, Boades, Nebreres... El panorama és desolador. No hi ha un dirigent que diguis: aquest m'agrada, aquest me'l crec, aquest segur que aniria a Madrid i es faria escoltar. Al contrari: qualsevol d'aquests van a Madrid i se n'enriuen a la cara. La imatge que estem donant de portes enfora és patètica, no ens tenen cap mena de respecte i a la primera que ens despistem, ens la foten. I així anem fent. Després diuen que cal reflexionar sobre l'abstenció... Suposo que ja sabeu que el Montilla va dir que potser una explicació a l'abstenció sigui que la gent ja està contenta amb el que hi ha. Sí, home, i què més! Bé, pensant-ho bé, segur que sí que n'hi ha, de gent satisfeta amb aquest govern que ho és tot menys un govern.

A mi ja m'està bé que se sigui eficaç i es faci treball de formigueta i més fets i menys paraules. D'acord, això em sembla una filosofia esplèndida. Però senyors, sense oblidar la dignitat, rebel·lant-se quan convé, i a fe que amb els temps que corren convé molt!!

Jo enyoro un líder, o dos, o tres, o els que facin falta, però uns líders. Gent que generi amors i odis a parts iguals però que es facin respectar. Que quan es vagi a Madrid, allà es posin a tremolar, que se sàpiguen dir les veritats que fan mal i que no se cedeixi fins que no hi hagi més remei. Necessito un líder. Sí. I no perquè em senti insegura sinó perquè crec que la societat en general hem donat mostres més que evidents que sense algú que estiri més que els altres, ens convertim en un ramat d'ovelles dòcils que només sabem pasturar les unes enganxades amb les altres i mai fem un crit de més. Són moments d'acció i de rebel·lió!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Però si ja el tenim, aquest líder!
Es diu José Montilla i és una maravilla com la nosilla.

Aquest home és molt 'gran'. Tant, que és un incomprès. Fixa't el queb ha dit per justificar l'abstenció: "les eleccions municipals són convocades per l’Estat".

Jo no he sigut, senyo...

albert ha dit...

Amics "Quatre mans", després de les autèntiques bajanades que hem sentit i llegit aquests dies per part dels polítics catalans justificant-se algú hauria de dedicar-se a fer un recull de les seves frases solemnes, tipus com les del Montilla dient que l agent no va a votar perquè ja els agrada el que hi ha, les del Saura dient allò tant castellà de "donde dije diego digo digo", o les del Carod cantant les excel·lències dels seus resultats... (per cert no us perdeu l'article de la Llansana al Singular Digital fent apologia dels resultats d'ERC, tota una lliçó a l'hora de valorar el suport ciutadà, sí senyora)...
Buff què llarga se m'està fent la ressaca electoral!!!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...