diumenge, 17 de juny de 2007

Confusió

A veure si em faré entendre, perquè fa temps que hi dono voltes i ni jo mateixa m'acabo d'aclarir sobretot per dos raons: perquè no en sé gaire, de política, i en tinc una visió molt simplista, i perquè em costa explicar-m'ho. Però els últims temps estic confosa.

Des que puc votar ho he fet alternativament a Esquerra i a Convergència. L'única excepció la vaig fer les últimes municipals i ja em va fer ràbia haver-ho de fer, ja, però no vaig tenir cap més remei. Em va fer ràbia, a més, perquè em vaig veure obligada a votar contra Convergència, el meu partit diguem-ne "pare". I em va fer ràbia doble perquè estic convençudíssima que sóc molt més convergent jo que no pas la majoria dels membres de la llista que es va presentar sota les sigles CiU (només vull recordar que el nostre alcalde "insigne" va arribar a l'alcaldia de la mà d'Esquerra, després es va posar la camisa dels socialistes i des de fa un temps porta la convergent...). Però havia de votar per la gent de Progrés i donar-los suport en el que calgués per intentar desbancar un alcalde obscur, obscur... M'hi sentia moralment obligada i ho vaig fer. Si algun dirigent de Convergència llegís això, que sàpiga que a Ribera d'Urgellet hi ha certes persones que embruten el nom del seu partit.

Fet aquest parèntesi, deia que jo he anat votant alternativament Esquerra i Convergència. No sabria dir si he votat més vegades els uns o els altres perquè no ho recordo. Per mi, i reitero que segurament és una visió simple i de pa sucat amb oli, Convergència representava el catalanisme madur, de persona adulta, i Esquerra el catalanisme arrauxat dels fills més joves i rebels. Però que, en el fons, venien a ser el mateix perquè defensaven, de manera diferent, una idea similar.

Jo em considero catalana i res més. I així ha sigut sempre. De més jove estava convençuda que Catalunya havia de ser independent per lògica pura. I per això em convencien els postulats de l'Esquerra del moment. Però com que a casa meva sempre he viscut enmig d'una onada de simpatia cap a Convergència i especialment cap al president Pujol (sí, president Pujol), afegint-ho a l'aparició en escena d'un personatge com Carod-Rovira de qui sempre m'he malfiat, doncs amb el temps vaig anar pensant que potser ara no tenia sentit demanar la independència i que valia més estar bé amb Madrid per treure'n el màxim profit.

A les famoses eleccions del 2003 vaig votar Esquerra. I el pacte pel primer tripartit em va provocar la meva primera gran decepció política. I va ser gran, gran, gran... Quan es va anunciar el pacte vaig dir que mai més voldria tornar a saber res d'aquesta ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA. Llavors no sabia res de l'afany de poder del Carod ni del seu jurament que mai faria president l'Artur Mas. Però em vaig jurar que no em deixaria enganyar mai més. Perquè sí, jo em vaig sentir enganyada.

En un moment com l'actual, em costa diferenciar les dretes de les esquerres: cada partit té tocs de dretes i d'esquerres (i si no, algú em pot explicar com és que a les últimes municipals els d'Esquerra i els d'Iniciativa han prioritzat el discurs de la seguretat per damunt d'altres qüestions??). Per això m'irrita sentir els suposats membres d'aquests governs progressistes i d'esquerres que no deixen passar cap oportunitat per marcar les diferències entre les dos ideologies. Per això no vaig entendre mai, ni m'ho vaig poder creure mai, que Esquerra volgués prioritzar un acord d'esquerres i progressista, en comptes d'un projecte catalanista.

I van passar els tres anys del primer tripartit i el sentiment de disgust cap a Esquerra va anar augmentant. No vaig veure en aquells tres anys que la seva defensa dels drets del nostre país passés per davant de la seva ambició desmesurada pel poder i per la destrucció de Convergència.

I evidentment, a les eleccions de l'1 de novembre passat, no m'ho vaig pensar dos cops i vaig anar a votar Convergència. No vaig ser tan innocent com d'altres, que encara es pensaven que aquest cop Esquerra donaria la clau a Convergència. Ara ja no m'enganyen.

De totes maneres, i tot i que davant de l'espectre que actualment tenim al davant, m'inclinaria un altre cop per Convergència, també em fa patir veure com els convergents tampoc tenen gaire clar el camí que cal seguir per recuperar el terreny perdut. I això sí que m'espanta. Perquè, per molt que es vulgui fer canviar el discurs des de certs mitjans de comunicació, en aquesta època (inicis del segle XXI) encara és Convergència la "casa gran del catalanisme". I ho dic jo, que ni sóc militant ni una fan acèrrima d'aquest partit, però sí que ho constato.

I és per això que, davant d'un moment de confusió política personal com la que estic passant, m'identifico amb Convergència abans que amb els altres però tinc la impressió que si a Convergència no canvien les coses, no hi surt un líder fort i que aposti clarament per la sobirania amb discursos radicals on convé i moderats però clars on toca, doncs tindrem tripartits per molts anys.

I em sembla que ha quedat bastant clar que amb Esquerra al tripartit el catalanisme i l'independentisme no hi han guanyat res, al contrari. Hem de confiar en les CUP? Potser sí, potser sí...

15 comentaris:

reflexions en català (marc) ha dit...

Jo continuo sent un 'sense nom'. Ni els uns, ni els altres.

Sóc molt escèptic, però no abandono. De moment.

Joan Arnera ha dit...

Jo també estic decebut amb Esquerra (i vaig votar el Trias a les municipals), però em sembla que la disjuntiva no és pas entre ERC i CiU, sinó entre sobiranisme i no sobiranisme. Que jo sàpiga, CiU no és sobiranista, i en 23 anys al govern va fer molt poc per que el país avancés cap a la independència. Em sembla, doncs, que cal exigir als polítics catalans i catalanistes molt més del què ara donen.
Es diguin Carods, Mas, Puigcercòs o Felips Puigs, o posem el país a davant, o ho deixem córrer i ens exiliem al Quebec.
Salut "reflexionaires"!

reflexions en català (marc) ha dit...

Aquest és el drama que tenim. Els espanyols van a l'una "como Funeteovejuna" i goita quuè passa ara a CiU: divisió, amenaces de trencament.

Només pensen en ells, després en el partit i finalment ja no els queda temps per pensar en el país.

Salut, Joan.

Anònim ha dit...

Fins que no ens creguem una mica tots plegats que som un país i que així ens hem de llevar cada dia i lluitar amb la més humil de les armes que tinguem, no fotrem res. De moment, que els partits catalans s'uneixin, coi, que alguna cosa en comú han de tenir ¿no? perquè sinó.... sinó... queda clar, xiquets de Déu, que lo únic que tenen en comú és voler xupar del bote públic. I per això, no cal que ho siguin, ja defensarem la pàtria des de l'anonimat, i si hem de baixar des del Pirineu amb coltells i trabucs, no esperem més. Prou de mentides, coi!! no hi tenim res a pelar, amb aquests representants, Esquerra ni CIU ni cap maleante més.

El Rey ha dit...

es para mí motivo de honda satisfacción ver, en los últimos años de mi reinado, (coño, algún día mandará la pequeña Leonor) como la Ezquerra díjcola republicana obedece el designio divino de la realeza y consiente, bandera ejpañola en mano, que el reducto de indígenas catalanes se ahogue para siempre.
Bienvenidos al "seny", oh Càrod-Ròvira, oh Puijcercós, venid a mi que hay Zarzuela para todos.

Gràcies, Esquerra, per ser tan republicans i estimar un país monàrquic com l'espanyol. A la foguera de Sant Joan, reis i republicans, tots!

Anònim ha dit...

molt bo, juanqui. Tu sí que en saps

Anònim ha dit...

Reflexió molt interresant i que comparteixo plenament.

Però per què no parleu dels montilles i secuaces?

I la idea de fer una part de la programació de TV3 en anglès?

Que no saben perquè es va tirar endavant TV3? Anem tan sobrats de plataformes de duifusió d ela llengua que per promoure l'anglès el primer que hem de fer és rebaixar la minsa quota de català que podem consumir avui dia.

Aquests sociates són perillosos.

Elies ha dit...

Benvolguda parella, he trobat el vostre bloc per la referència d'en Joan Arnera al seu bloc.
Coincideixo amb vosaltres amb això dels "sense nom". Des que en Cardús va escriure aquest article, m'hi he identificat.
Tinc un post que és un document que vaig rebre. Us passo el link per si és del vostre interès:
http://elies115.blogspot.com/2007/03/els-sense-nom-ii-100-opinions-als-100.html

Pel que fa al tema del vostre post, discrepo de l'opinió d'en Joan. Al meu entendre la diferència entre independentisme i sobiranisme és que l'independentisme estableix una fita reconeixible, o ets independent (tot l'independent que es pot ser avui en dia, o no ho ets). Mentre que el sobiranisme admet una formulació ideològica i pràctica d'accés gradual a la sobirania. Construir la sobirania a partir d'actes de sobirania, d'esferes de sobirania.

CdeCarabassa@hotmail.com ha dit...

Bona nit parella, felicitats Joan,...
M'han agradat aquestes definicions de sobiranisme i independentisme que ha fet l'Elies. Acabo de descobrir que no sóc independentista, sóc sobiranista. I en contra del que diu en Joan jo sí que penso que CiU és sobiranista.
La independència és una fita i el sobiranisme és un camí, un camí que hem seguit amb els governs de CiU. Podreu dir que hem anat a poc a poc, podreu dir el que volgueu però no podreu negar que hem avançat en aquesta direcció i aquest procès portat al límit ens haurà de conduïr inevitablement, si el poble ho vol, a la independència. Quan? no ho sé, però només el convenciment de anar-hi anant ja ens fa mantenir el pas ferm.
Ara la situació ha canviat. Els que es diuen independentistes ens governen i han decidit que com que la independència no és per ara, de moment ho deixem córrer i es dediquen a la batalla de les esquerres i el proletariat.

Prefereixo no dir on vaig però anar-hi, que dir-ho sense moure'm de la butaca.

Vés per on, tants anys de creure'm independentista, ara resulta que sóc sobiranista. Gràcies Elies.

Quim ha dit...

Enhorabona pel blog. M'agraden tots els comentaris que heu posat, i gràcies als comentaris d'en Elies, jo també soc sobiranista i us asseguro que CIU també ho es. A poc a poc si voleu però sense defallir. ERC a la primera de canvi ja ha renunciat a l'independència i inclòs a les seves sigles ara només son E. abans ERC

Roger T. ha dit...

Un blog molt interessant. Us poso un link. A mi, a les eleccions del novembre, Esquerra encara em van enganyar. És que per mi la possibilitat que Montilla fos president era quelcom que ni tan sols podia concebre... il.lús.

D'altra banda, el catalanisme, com comentes, no engresca tot el que caldria, ni per la banda de ERC, ni per la de CiU. Ja veurem com aniran les coses. Però si aquests dos partits no són capaços de posar-se d'acord, potser haurà de sorgit un altre partit, que aglutini totes les sensibilitats catalanistes, i que vagi a per totes. Que vagi a per totes, vull dir, que estigui disposat a parlar molt clar sobre l'origen dels problemes que afecten Catalunya, que sigui fermament catalanista, sobiranista fins on sigui necessari, i independentista quan sigui possible -encarar un referèndum amb garanties de guanyar. Un partit, que engresqui a bona part dels immigrants, tant els de fa dècades i els seus descendents, com els nous sudamericans i àrabs, a voler formar part del projecte de Catalunya. A voler formar, amb els que ja ens sentim nacionalment catalans, i amb la majoria de la població de Catalunya, una nació, oberta, multiracial, que garanteixi el mínim benestar, educació, etc. a qui no se'l pugui permetre, i catalana.

Crec que un fenomen així s'ha de produïr. Ca que es produeixi. Salutacions.

reflexions en català ha dit...

Hola, Roger,

I benvingut a Reflexions en català. Jo també t'he fitxat a la meva llista de blocs. Només he tingut temps de llegir el teu últim comentari. Molt encertat. El Tete està fatal. En canvi, el català té tanta salut que ens podem permetre el 'luju' de prescindir-ne parcialment a 'la seva'.

Espero que aviat surti un partit que m'engresqui de veritat. Em sembla que a E (ex-ERC) tardaran temps a aixecar el vol i a recuperar la dignitat. A CiU són més seriosos, però per mi encara no han trobat el nord.


Parlant de sud-americans i àrabs, dissabte vaig anar al correfoc d'Igualada (d'on sóc) i la gran majoria de la gent que seguia el correfoc era sud-americana i marroquina. I a més filmant i fent fotos amb una al·lucinació realment impactant. On eren els igualadins de tota la vida? A la platja. I els joves? A la disco.

Mira que costaria poc integrar aquesta gent que no té els prejudicis de molts espanyols....!

Salut!

reflexions en català ha dit...

CdeCarabassa@hotmail.com,

Nosaltres també tenim problemes d'urbanisme. Fins i tot tenim un bloc que parla del poble i dels problemes que tenim amb la política de Far West que aplica l'ajuntament: http://pla-de-sant-tirs.blogspot.com

Estem ben arreglats, amb aquesta colla de corromputs i d'especuladors!!

Bé, et fitxo a la meva llista de blocs. Molt interessants, tots plegats. Se'ns gira feina.

Fins aviat

reflexions en català ha dit...

Hola, Quim,

I benvingut al nostre bloc. ja he visitat i enllaçat el teu.

He vist que ets el president de CDC a Tarragona. No deveu estar gaire contents, després de les eleccions...
Tarragona em queda una mica lluny i desconec què ha passat perquè CiU hagi perdut l'alcaldia.

A escala nacional, penso que esteu perdent el temps amb les lluites internes i que a CiU li falta desacomplexar-se i actualitzar el seu discurs sense caure en el papanatisme de les suposades esquerres.

Salutacions des de l'Alt Urgell.

Ja veig que estàs enganxat al 'bloquisme'. Sí que enganxa, sí..

Quim ha dit...

Gràcies per contestar i per entrar al meu blog.
Nosaltres a Tarragona s’hem fotut una castanya forta, perque entre altres coses no hem sabut fer bé el relleu a l’alcaldia (d’això els socialistes son experts i nosaltres no), A part, els darrers mesos de legislatura van estar una mica moguts, i després els típics problemes amb unió que van impedir el canvi d’alcaldia a mitja legislatura.
Després de 18 anys de Joan Miquel Nadal no vam saber explicar bé el projecte entre continuista i renovador al mateix temps. Enfì no hem sabut mobilitzar a la nostra gent, que es va quedar a casa.
Respecte al projecte global de CIU es un projecte sòlid (amb tibantors internes, ja sé que tots els partits les tenen, però les nostres tenen més rellevància al ésser dos partits federats i no dos corrents internes d’un sol partit, on es pot controlar millor, al dir cada partit la seva, sembla que moltes vegades no siguin coincidents o entrin en contradiccions), Però crec que hem d’anar d’una vegada pel projecte de la sobirania nacional, de la ma de ERC, perquè no queda cap opció més o ens ajuntem els partits nacionalistes o no aconseguirem mai la sobirania.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...