divendres, 15 de juny de 2007

Frankfurt

El rebombori de la Fira de Frankurt se m’està fent molt feixuc i no en volia parlar perquè em fot bastant que sempre ens hàgim de justificar, però no em puc estar de comentar un parell de coses.

Tradueixo un fragment de l’entrevista amb Quim Monzó i Baltasar Porcel que publica avui La Vanguardia:


“-¿Lamenten que els escriptors en castellà hagin declinat d’assistir a la fira?

-Baltasar Porcel: No ho lamento. És un tema polític. Encara que crec que, políticament, hauria estat millor comptar amb la seva presència. En tot cas, hi han estat convidats. I no hi van perquè no volen. Tot això contribueix a enredar les coses. Però el cert és que a mi l’Estat espanyol mai no m’ha convidat a una fira del llibre. Segons sembla, no sóc considerat un escriptor espanyol.”


No entenc per què el senyor Porcel considera que els escriptors en castellà haurien d’anar a Frankfurt. Políticament hauria estat millor? I per què hem d’empassar-nos la política nosaltres? Si els espanyols troben que el Porcel no fa literatura espanyola, nosaltres ens hem de basar en criteris polítics per evitar que s’enfadin els espanyolitos?

D’altra banda, els superprogres i supercosmopolites no nacionalistes d’El País diuen que “la literatura catalana anirà a la Fira del Llibre de Frankfurt sense la meitat dels seus millors autors. Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Enrique Vila-Matas, Sergi Pàmies, Javier Cercas i Carlos Ruiz-Zafón, que escriuen habitualment en castellà, han declinat assistir a la cita.”

Quins collons!


Des de quan la literatura escrita en castellà és literatura catalana? La literatura catalana també és literatura espanyola? És cultura espanyola? Quants espanyols senten la cultura catalana com una part de la cultura espanyola? I les institucions? Quantes vegades s’ha promocionat la literatura catalana a l’exterior com a part de la cultura espanyola? L’Institut Cervantes promou els autors que escriuen en gallec, en eusquera i en català?

El País ens recorda que “el Frankfurter Allgemeine tem que Catalunya porti a la Fira un equip de segona”, però no diu res de les declaracions del director de la Fira de Frankfurt: “Volem escriptors que no coneixem, els que escriuen en català.

I finalment, el Zaplana diu que “l’exclusió dels autors que escriuen en castellà” és “persecució cultural”. Que bo!

3 comentaris:

reflexions en català (marc) ha dit...

Dues coses:
1. No us perdeu l'article de la Pilar Rahola dedicat al Vendrell.

http://paper.avui.cat/article/dialeg/86527/vendrell/clatell.html

2. Acabo de veure a la tele un periodista que li pregunta al Beckham com pot ser al cap de quatre anys de viure a Madrid parli tan malament el castellà. Fa gràcia, no?

Albert ha dit...

L'article d'avui del Vicent Sanchis, director de AVUI+, no té pèrdua, crec que no es pot dir millor tot el que hom pensa sobre la polèmica al voltant de l'assistència o no dels escriptors catalans en llengua castellana a la Fira de Frankfurt.

L'enllaç: http://paper.avui.cat/article/opinio/86587/frankfurt/la/mesura/totes/coses.html

Ah! I tampoc el del Puigpelat que retrata a la perfecció la situació del nacionalisme i l'independentisme.

L'enllaç: http://paper.avui.cat/article/opinio/86584/maquiavel/linreves.html

reflexions en català (marc) ha dit...

Sí, Albert, és molt trist que hàgim de perdre el temps amb aquests debats. És el que passa quan tens una nació tan feble com la nostra.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...