dimarts, 5 de juny de 2007

'Operación himno'


Ahir al vespre, La 2 va obrir l’informatiu del vespre amb l’operación himno, com l’han batejat alguns que es fan dir no nacionalistes.

Es tracta de buscar una lletra per a l’himne espanyol “para que nuestros deportistas no se tengan que quedar callados quando suena nuestro himno”.

A les notícies van oferir imatges de la sele de futbol amb els raulitos superconcentrats i calladets, i al cap d’uns segons vam poder veure els francesos cantant La marsellesa.

Quina diferència, sí! Que voleu ser com ells? He, he.

Es pensen que posant lletra a una marxa militar merdosa podran enterrar el complex d’inferioritat que provoca el fet de no tenir, per exemple, la grandeur dels gavatxos.

Preparem-nos perquè això promet. Ens fotrem un fart de riure, això és segur.

L’únic que podran fer és escriure una lletra que no digui res, plena de floritures i retòrica buida, perquè els espanyols no poden dir res sense molestar. És el que passa si tens un estat artificial que no pot mirar enrere per trobar un discurs amb què els ciutadans de l’estat espanyol es puguin sentir identificats. És impossible. Començaran fent referència al Mío Cid? Als Reis Catòlics? A Felip V? A la conquesta i al saqueig d’Amèrica? A l’Armada Invencible? A la pau de Franco?

Com deia, el ridícul està servit. Fixeu-vos en la promoció que fan els del diari Marca:

El patriotismo bien entendido de muchas de las figuras de nuestro deporte necesita una piedra más que nos haga llorar de emoción y de alegría. El abrazo de la Roja de Luis Aragonés antes de cada batalla, la rojigualda y sus motivos en torno a Fernando Alonso o Rafa Nadal, el famoso ‘tarareo’ de siempre y clásico necesitan ese algo que nos ponga la piel de gallina como a muchos de nuestros vecinos. Queremos ser como los demás y, a la vez, diferentes, originales y cautivadores. ¿Por qué no? Es la oportunidad de romper de una vez por todas inútiles barreras y juntarnos en torno a la letra de todos.”

L'espero amb ansietat, la letra de todos.

Us imagineu que això ho haguéssim fet els provincians de la perifèria?

Estic pensant a proposar un lletra i enviar-la als espanyolitos, vejam si em donen un premi. Si teniu alguna idea, ja ho sabeu.

5 comentaris:

Barretina Trempada ha dit...

no hi ha lletra????

A mi de petit me la van ensenyar:

Visca Espanya
penjada d'una canya
si la canya cau
Espanya adéu siau

reflexions en català ha dit...

♫ España, una, y no cincuenta y una,
♫ esto es lo que hay, por la gracia de Dioooos,
♫ siempre unidos hermanos sin ninguna imposición
♫cantemos el alirón
...

Anònim ha dit...

Sabeu que em preocupa de tot plegat: què faran els jugadors catalans davant de la lletra de l'himne? Continuaran amb el seu taranà i se l'aprendran a corre-cuita per deixar clar que ells no són cm l'Oleguer? O passaran de puntetes i ni mouran els llavis? Ai, Xavi, Puyol... què difícil és tenir dues pàtries (una pròpia i l'altra per interessos econòics) i no acabar boig!

albert ha dit...

De veritat, jo no em preocupo gaire per si l'himne espanyol ha de tenir lletra o no... al cap i a la fi és un signe de refermament de la identitat (a tot el món) i del nacionalisme més interioritzat. El que em procupa és aquells que sense sentir-lo es poden veure obligats a cantar-lo ( a Espanya i a totes les nacions del món). Salut.

marc ha dit...

Em penso que tot això acabarà en no-res.

Ja ho han intentat moltes vegades i crec que només se'n poden sortir fent una lletra que no digui res, perquè no poden fer una lletra amb contingut sense ofendre.


Els jugadors catalans sempre seran sospitosos. Fixeu-vos en la campanya anti-Xavi que fan a Madrid per culpa de la targeta que li van treure l'altre dia; encara que sigui el Xavi, un paio que passa de tot.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...