dissabte, 9 de juny de 2007

Sense homes del temps viuríem millor


Una de les proves més evidents de la pobresa intel·lectual de la nostra època és la importància que hem acabat donant als homes del temps. Ens fiem més del que diuen al matí a la ràdio que no pas del que nosaltres mateixos puguem veure al nostre cel. I així ens va...


Les previsions que ens havien venut per a aquest cap de setmana eren de tanta calor, tant sol, que si temperatures fregant els 30 graus... Avui dissabte quan m'he llevat el cel estava efectivament serè i he pensat, mira que bé, avui podré fer una bona maquinada de roba, i mira que malament, no podré baixar a l'hort fins al vespre. Poso la maquinada, l'estenc a quarts de dotze amb força caloreta a la terrassa i començo a veure que les muntanyes d'Andorra es van tapant... La meva mare no m'ha deixat anar a l'hort a quarts d'onze a plantar-hi quatre coses que havia comprat al mercat perquè feia massa calor. Però al cap d'una hora el cel ja estava tapat. A Andorra ja hi plovisquejava. Després de dinar amb el meu pare hem baixat a l'hort a plantar perquè ja no es veia ni un raig de sol. Se sentien trons i es veia algun llamp. I jo anava pensant: fa tota la pinta de ploure, però els homes del temps van dir que faria un sol espatarrant; pot ser que s'hagin tornat a equivocar per enèsima vegada?? I efectivament: jo m'he quedat a l'hort a entrecavar una mica i només m'ha donat temps de fer un solc i començar-ne un altre. De seguida s'ha posat a ploure. He pujat corrents per treure la roba però, evidentment, massa tard.

La foto és de la nostra roba estesa, que ja estava seca, una altra vegada molla (ui, nen, no he parat compte amb les palmeres...). Ho he fotografiat perquè quedi clara l'evidència, un cop més, que no ens podem fiar NI UN PÈL dels homes i de les dones del temps, perquè s'equivoquen molt, massa pel protagonisme que la societat mediàtica actual els ha volgut donar. I a sobre, se suposa que hauríem de trobar gràcia a les bromes del Bassas amb el Mauri; foten pena!!

1 comentari:

marc ha dit...

Afededéu que sí. Jo el que no suporto és el Mauri. Em sembla que aquest paio té els fums a dalt de tot. No m'estranyaria que s'estimés mentre jeu al sofà i mira vídeos de les seves 'actuacions'.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...