dimarts, 10 de juliol de 2007

El periodisme (primera part)

Aquest dissabte passat em vaig estirar al sofà i vaig voler tornar a veure en DVD la magnífica pel·lícula Good night and good luck. Quan vaig acabar de veure-la la primera vegada tenia moltes ganes de tornar-hi. I ara, després de la segona visionada, segueixo considerant-la una de les meves pel·lícules de capçalera, d'aquelles que mai em cansaria de mirar. A més, crec que encara hi puc descobrir més coses de les que hi he trobat fins ara.

Al marge de la grandíssima interpretació d'aquest senyor que he col·locat a la fotografia (no en recordo el nom real, a la pel·lícula interpreta el cap d'informatius de la CBS, Edward Murrow), ens mostra les grandeses i les misèries del periodisme en poc més d'una hora i mitja molt ben aprofitada. Res a l'atzar.

Una grandesa: el periodista com a membre actiu en la denúncia d'injustícies contra els drets i llibertats inherents a la persona.

Una misèria: la supeditació del periodisme a les grans empreses, als potents conglomerats econòmics. La falta, doncs, d'independència (si és que aquesta independència existeix, és clar).

Escric tot això en plena indignació perquè ni El País, ni El Periódico, ni l'Avui, ni La Vanguardia no han publicat una carta que vam enviar la setmana passada per denunciar la pressió laboral que està vivint el grup d'auxiliars de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, ubicat a la Casa de l'Ardiaca. Es tracta de set treballadors subcontractats que han decidit jugar-s'ho tot i denunciar tant la seva empresa com l'ajuntament de Barcelona per irregularitats i males pràctiques. L'empresa els paga per sota del sou mitjà (¿recordeu què va dir l'Hereu en campanya?, ¿que el seu ajuntament no treballaria amb cap empresa que pagués els seus treballadors per sota d'aquest barem?). L'ajuntament té subcontractat un servei, el d'auxiliar d'arxiu, que forma part de la seva graella funcionarial. A més, aquests auxiliars treballen seguint ordres de la gent de l'Arxiu, no pas de l'empresa que els subcontracta (Magma, crec que es diu).

Bé, la cosa és que dijous passat, 5 de juliol, tenien judici. Però un dels testimonis clau de l'ajuntament, el director de l'Arxiu, resulta que estava de vacances. Judici ajornat segurament fins a final d'octubre. Els advocats diuen als treballadors que aquesta és una de les moltes maneres que hi ha per aconseguir que es desgastin, es cansin i abandonin tant la via judicial com la feina.

Acabàvem la carta acusant directament el senyor Hereu i la senyora Mayol, que es fan dir progressistes i d'esquerres i permeten que això passi a casa seva (¿com volen, senyors polítics, que no pensem que són tots iguals?).

No era una carta excessivament llarga ni tampoc injuriosa. Però no ha sortit enlloc. Ah, per què deu ser?

Aquest és un dels casos pels quals em fa vergonya, molta, dir que sóc periodista.

9 comentaris:

Dessmond ha dit...

Jo crec que hi ha un error que comença a ser un clàssic: atribuir dogmàticament als progres/esquerranosos el bé i la veritat. I aquells que no se'n considerin, titllar-los directament de dretanosos, fatxes i associar-los qualsevol clixè negatiu.
Els xorissos, els mentiders, els impostors, els prepotents no són exclussivament de dretes. El cas que descrius n'és un exemple.
Ser de dretes o ser d'esquerres en molts cassos costa distingir-ne la diferència, que només la marca l'actitud de la persona, més que la ideologia.
El que expliques d'aquests treballadors és un mal exemple de prepotència. I t'asseguro que una administració en pot ser molt de prepotent, pagant-la tu mateix. És indignant.
Perquè no tramets la carta a mitjans digitals com ara El Singular Digital, l'e-noticies o tribuna catalana?. Normalment són mentalment més liberals i tenen la seva audiència, tot i que encara no és comparable a cap mitjà escrit.
Molta sort. Amb aquesta causa i, sobre tot la principal: el formós hortet!

reflexions en català ha dit...

He canviat la foto de l'hort i el peu de foto: "Per al Dessmond: les tomaqueres, de més a prop. A mesura que van creixent, cal lligar-les més amunt i vigilar que les branques no caiguin. Les fulles grogues s'han de treure. I també cal esperar que no pedregui. A més, tenim cebes, patates, porros, carbassons, cogombres, albergínies, api, bitxos, mongetes, escaroles, enciams i no sé si em deixo res."

reflexions en català ha dit...

Josefina, a l'e-notícies ens han publicat la carta:

http://www.e-noticies.com/cartes-al-director/paraula-d%92hereu-26002.html

Dessmond ha dit...

Uep! He vist el canvi! Mercés!
Les meves tomaqueres són més petites. En tinc 10 o 12 i faran tomàtigues de ramallet. Em van venir de Mallorca. Avui he vist alguna fulla groga. La treuré, doncs.
Quina embeja d'hort!

CdeCarabassa@hotmail.com ha dit...

Ah, per què deu ser?
Aquest Ajuntameeeeent!
Per cert, avui he tret la pols al blog, a veure si us faig riure.

Dessmond ha dit...

celebro que e-noticies ja hagi aparegut la carta. Insistiu, val la pena.

albert roig ha dit...

Ei... "tanco per vacances" fins l'agost! Intentaré desconnectar de tot i gaudir de la família encara que no sigui amb la recupèració al cent per cent feta. Prometo tornar d'aquí quinze dies, revisar tots els posts i reflexionar... de moment aquesta primera part sobre el periodisme em reservo fins veure la segona.
Salut companys

reflexions en català ha dit...

Albert,

salut i bones vacances.

Fins aviat.

l'Ardiaca ha dit...

Estem contents perquè a l'Avui ha sortit la carta!!! el dijous 12 de juliol, em penso, a la pàg. 41, secció Finestr@l.
Ja era hora, coi, que sinó quins mitjans més galdosos que tenim.

salut!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...