dimecres, 25 de juliol de 2007

La foscor de Barcelona


Ui, és que no ho puc evitar. He de parlar de l’apagada elèctrica de Barcelona perquè si no ho faig, rebento. No me n’he pogut estar, de riure per sota el nas, perquè ja està bé que de tant en tant passi una cosa així a la gran ciutat, a la gran capital. Només m’ha sabut greu pels hospitals, perquè no hi ha dret que no estiguin prou preparats per fer front a un imprevist com aquest i hagin de traslladar malalts crònics a altres centres. La sanitat i l’atenció als malalts i a la gent gran hauria de ser una de les grans prioritats de qualsevol govern; sobre això m’agradaria reflexionar-hi un altre dia, avui toca la llum.

M’agrada que de tant en tant la gent de Barcelona recordi que també és humana i que les desgràcies no necessàriament han de passar només als pobles o a les ciutats més petites. Amb això de les apagades elèctriques hi tenim una mica més d’experiència perquè les inversions que ara tant reclamen per a la gran ciutat, aquí a la muntanya són bastant desconegudes.

Potser aquests dos últims anys no passa tant però heu de pensar que a la nostra zona, fa un temps, cada vegada que se sentia un tro (i ho dic bé: se sentia, n’hi havia prou de sentir-ne un), se n’anava la llum. I uns cops tardava un parell d’hores a tornar i altres cops tardava un dia. Trucàvem a la companyia i només et sabien dir que hi havia una avaria, que hi estaven treballant i que no podien saber quan es restauraria el subministrament.

I ens emprenyàvem, evidentment. Però mai ni la companyia de la llum ni la Generalitat no ens van fer una roda de premsa per explicar què passava, ni ens van posar anuncis a la premsa per orientar-nos sobre com calia fer les reclamacions.

Perquè a nosaltres també se’ns ha fet malbé molt menjar de la nevera i del congelador, tampoc no ens hem pogut dutxar amb aigua calenta molts cops, els pagesos s’han quedat sense poder munyir amb la munyidora elèctrica i ho han hagut de tornar a fer a mà, el forner es quedava sense amassar la pasta del pa i l’endemà tot el poble estava sense pa.

Sí, sí, ja sé que aquesta apagada ha afectat molts milers d’abonats i quan s’apaga la llum per aquí dalt només en som afectats uns centenars, però bé, se suposa que tots som iguals i tenim els mateixos drets, o no? Casos com aquest em tornen a demostrar que no, que encara hi ha molts privilegis segons on es viu.

12 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Els de per aquí dalt hem de suportar el centralisme de Barcelona i el de Madrit.

Espero que almenys l'experiència serveixi per captar uns quants independentistes més, però m'ensumo que la llista que s'engrandirà més és la d'abstencionistes.

Com deia el Butanet, "apaga y vámonos".


Marc

ruth ha dit...

hola reis!!
natres hem estat 27hores sense llum aquí al putu centre de barna!!
teniu raó que a vatres segurament us marxe la llum sovint i se us fan malbé coses i els pixapins ni ens assabentem, però... heu de tenir en compte que dilluns hi havia més de 80.000 abonats sense llum. Quan sentim "abonats" pensem en persones, però no. Són unitats familiars, hi havia un quart de milió de persones sense llum. I una experiència que no us recomano és creuar el carrer aragó a les 11 del matí d'un dilluns sense semàfor. Quasi ho flipo, matxo.
Com a nota frívola, el pitjor va ser no poder fer ni un putu cafè al matí perquè, clar! tenim una casa tan supermoderna que només tenim vitroceràmica!
Ara que una imatge ben "divertida" a cada semàfor era un iaiet/iaieta alçant el bastó i amenaçant els cotxes. Boníssim!!!

Eh!
jo vull un supercogombred'aquests!!!

ruth ha dit...

ai!!
supercarbassó!!

reflexions en català ha dit...

Ruth, si vols carbassons només has de parar al Pla de Sant Tirs quan pugis cap a Andorra, o potser millor quan en baixis (hauria de ser a la tarda).

Tel.: 34 38 03 - 973 38 70 80.

Espero que aquesta apagada serveixi perquè la gent que encara no ho ha fet obri els ulls, però em temo que només farem que engrandir la llista d'abstencionistes perquè els nostres polítics no donen la talla.

Salut.

Tondo Rotondo ha dit...

Quin carabassonaçooooooooooo!!!

reflexions en català (marc) ha dit...

Ja fa mesos que m'estic cagant en els traïdors d'Esquerra. No puc suportar els ecussussialistas del Mayol i el Xuan. CiU no sap adaptar-se als nous temps. Els sociates em fan venir ganes de vomitar. I dels altres amb representació al Parlament no cal que en parli.

Continuo sent un 'sense nom'. Espero algun gest, alguna esperança, però em temo que no arribarà.

Acabo de sentir a la ràdio que CiU proposa que el Govern català avanci els diners per les pèrdues de l'apagada a Barcelona.

Que originals! Aneu a parar a l'oposició i l'únic que sabeu fer és copiar els tics dels altres quan eren a l'oposició. Demagògia i oportunisme quan toca. Que poc seriosos que sou!

I quan aquí ens quedem sense llum ja us espero, fantasmes!

Josefina, aquesta gent estant confirmant que el teu article no és exagerat.

I que estem perduts.

A la merda!!!

Marc

Harvester Of Sorrow ha dit...

Em sap molt greu per tota la família i els amics (com la Ruth i l'Àlex, per exemple) que es van quedar sense llum, però, en el fons, crec que als polítics i a la fauna barcelonina més recalcitrant, ja els hi està bé.

Vaig nèixer a Karcelona, però jo ja no sóc d'allà. D'uns anys cap aquí, crec que s'ha convertit en una ciutat de postaleta que no fa res per la gent, on cada cop és més difícil viure. Es gasten un milió d'euros en subvencionar el Woody Allen (que per cert, deu estar al·lucinant, amb tot plegat) i pijades similars, però quan es tracta d'ocupar-se dels problemes del "populacho", tot és molt més complicat.

Coincideixo amb vosaltres amb això del comportament de l'oposició: és lamentable la manca d'imaginació i d'iniciativa. Després es queixen que hi ha molta abstenció.

Salut!

reflexions en català (josefina) ha dit...

En la línia del que comenta l'últim escrit, jo també crec que Barcelona ha fet un canvi cap a negatiu en els últims anys.

Jo hi vaig baixar a estudiar el 1993, en plena eufòria postolímpica, doncs. No sé si va ser degut al fet que era la típica nena de poble que poques vegades abans havia trepitjat la gran ciutat, que Barcelona em semblava una ciutat preciosa, amb mil racons per descobrir i que tots valien la pena, en tots t'hi trobaves a gust.

M'hi vaig passar vuit anys, entre la carrera i les primeres feines, i en vaig pujar a finals del 2001 cansada de viure-hi. Suposo que tot són cicles a la vida, però Barcelona em va acabar ofegant i vaig decidir tornar cap al poble, cap a casa, i buscar una feineta per aquí a prop, que en el nostre cas, sort en tenim d'Andorra...

Des que vaig deixar de viure a Barcelona hi he anat tornant, esclar. Al principi ho feia molt sovint, potser un cop al mes, però de mica en mica vaig anar espaiant els viatges perquè ja no m'hi trobava a gust. Ho personifico especialment en les Rambles. La degradació que han patit és escandalosa. I també els carrers del seu entorn.

Amb el temps tornava dels viatges a Barcelona amb la sensació que havia passat un parell o tres de dies en una ciutat que aparentava molt més del que en realitat era. I, sobretot, la trobava molt més bruta i deixada del que la recordava en la meva època d'estudiant.

Ara ja no hi baixo gaire, tot i que reconec que de tant en tant m'agrada escapar-m'hi i passar-hi un parell o tres de dies (més que res perquè hi tinc la meva germana), però no n'hi aguanto gaires més. Tinc la sensació que, d'un temps cap aquí, Barcelona m'escup, no em fa gaire plaer de passejar-hi. Sóc dels qui pensen que Barcelona està en decadència.

Dessmond ha dit...

Jo sóc de Barcelona, del glamurós barri de Gràcia. I estic d'acord amb el que es diu per aquí: és només una ciutat de postaleta.
La realitat és que està plena de gent porca i per civilitzar. A l'estiu és quan es fa més palpable el n'arriba de ser de bruta la gent. Fa una peste irrespirable, quan camines per segons quin carrer.
El tema de la foscor deixa en evidència el parc temàtic o la gestoria en la qual s'ha convertit Catalunya en particular i la política en general.

PS: Crec que avui podré collir el meu primer tomàquet de l'hort urbanitas que he muntat.

reflexions en català (marc) ha dit...

Dessmond,

Mira, precisament ahir al vespre ens vam menjar la primera tomata. Ummmmm... Quina diferència!!!

Les tenim una mica endarrerides, però ja comencen a madurar. Quina diferència!!!

Ja em diràs com t'ha anat a tu.

El meu poble no és de postaleta, ni (encara) és un parc temàtic. És el reflex de 16 anys de desgovern, un desgavell impressionant fruit de la deixadesa i l'especulació immobiliària.

La mare que els va parir a tots plegats!

Salut i bons tomàquets!!!

Betty ha dit...

Torno a coincidir amb vosaltres. Mireu, jo visc a només 30 quilòmetres de Barcelona, al Vallès Occidental, i la llum també ens resulta un bon problema. Amb alguna tempesteta en què caigui un llam, ja la tenim muntada en algunes urbanitzacions.

Sí, és vergonyós que una ciutat com Barcelona quedi a les fosques en una situació tan penosa. Ara sí que es reacciona. Però i no és penós el que succeeix en llocs més petits, ja sigui a la muntanya ben lluny de la ciutat comptal, o a pocs quilòmetres?

Amb infraestructures Catalunya perd. Inversions en elles des del Govern espanyol només arriben al 16% quan és la Comunitat Autònoma que aporta el 18% del PIB (parlo de memòria, potser em ballen molt les xifres); estan molt per sota. Però es clar, amb Montilla de President, obeïnt a Zapatero, la nostra veu no es farà sentir, i deixeu-me afegir que molt tímidament, fins que no passin coses com aquesta apagada. Es clar que, tal i com estan les coses, no sé pas si amb un altre partit al capdavant de la Generalitat canviarien gaire les coses, perquè això ja fa temps que dura. Altra vegada estem amb el mateix.

síl ha dit...

jo vai patir l'apagada,... a la feina no (gràcies als generadors del mercat) però sí amb els usuaris i a casa... la veritat és que és una putada, però també se'm va escapar una mica lo riure... i no vai deixar d'explicar-los que allà dalt, mos quedem sense llum cada dos per tres, sense motiu ni raó i sense que ningú digo res...
en fi, centralismes...

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...