dimarts, 31 de juliol de 2007

Què hem de fer?

Estic una mica saturat. Saturat per l’ambient de pessimisme i indignació que ens inunda aquests dies, per la inoperància dels nostres governants i polítics en general, que ens tracten com si fóssim ximplets. Estic col·lapsat de tant llegir als blocs i als diaris que tenim una colla de polítics incompetents. Estic una mica paralitzat de tanta impotència que sento.

Fa pocs dies algú comentava en un bloc que d’acord, que està molt bé criticar els que manen, però: i el poble?

On eren els centenars de milers de persones que es van quedar sense llum el dia que es va convocar una cassolada a la plaça de Sant Jaume? Quanta gent hi havia? Dues-centes persones? On és la societat que batega i que s’indigna?

Qui dia passa...

L’argument que fa servir molta gent que passa olímpicament de la política és precisament que n’estan fins als d’una classe política que viu al seu món. També n’hi ha que diuen que no tenim alternatives, que es pot viure sense preocupar-te que tractin Catalunya com una colònia, que tant se me’n fot que el ZP aparegui com el primo de Zumosol i que el Clos i el Castells es contradiguin pel que fa a les infraestructures elèctriques...

De raó no els en falta i l’opció de viure totalment al marge d’aquest món de bojos que és la política és molt respectable; però: i si tots féssim el mateix?

Algú em podria dir: molt bé, i què puc fer, a part de desfogar-me en un bloc? I ben bé, no sabria què contestar.

Acabarem sent uns simples consumidors de quatre empreses multinacionals?


Una dada per a l’optimisme
Avui he llegit a no sé on que el 80% dels catalans no saben qui és l’Ernest Benach. Em sembla que entre el futbol, l’Alonso, l’Operación triunfo, la Play, les pastilles de colors, etc., ens estan anestesiant definitivament.


El pa de cada dia
L’actiu Anabel Alonso ha dit (Avui) el que tots sabem i ens cansem de llegir, dir i repetir: “Els més políticament incorrectes són els polítics, enmig de les seves lluites surrealistes. Sempre dins la bombolla, sempre mirant-se el melic.”

Molt bé, però qui dia passa, un votant menys. L’únic que aconseguim és engrandir la llista d’abstencionistes, fins que arribarà un dia que les eleccions democràtiques no seran legítimes perquè la gran majoria de la gent no votarà. I llavors què?

Sóc pessimista i crec que no tenim una perspectiva gaire afalagadora per canviar el rumb actual de desídia i menfotisme. No ens podem permetre el luxe que la gent s’aparti definitivament de la política, que no deixa de ser el nostre present i el nostre futur, perquè llavors encara ens donaran més pel sac.

No tinc cap vareta màgica ni cap idea brillant. Tinc molt escepticisme i intento mantenir una distància prudencial per no haver d'esquinçar-me les vestidures, però això comença a ser insuportable. Mirant enrere, suposo que acabarem fent un gran canvi de manera radical, traumàtica, com sempre. Per què ara hauria de ser diferent de com ha passat sempre?

Què podem fer?


(Perdoneu per la meva espessor.)

10 comentaris:

Dessmond ha dit...

Hem de seguir fent coses. Fer el nostre dia a dia el millor que sapiguem fer. Moments de crisi en pateixen tots els països. El més important és saber resistir.

Roger T. ha dit...

Estic d'acord amb en Dessmond: el que cal és no deixar-se emportar pel desànim, perseverar, ser conseqüent amb els propis principis i, al final, crec que sempre arribarà una recompesna, d'una manera o una altra. Ara sembla que visquem en una mena de semisomnolència que ens posa frenètics a la gent amb un esperit crític. El control de quasi tot per part del PSC-PSOE, i la poca qualitat, en general, dels nostres polítics, produeix aquest estat de somnolència, a pesar que estan passant coses molt grosses -més aviat molt que bastant-, que mereixerien una resposta més contundent. Però pensa, que la vida, la societat, és com la naturalesa: quan es produeix el silenci, la clama total, és que n'està a punt de passar una de grossa...

reflexions en català ha dit...

Dessmond, Roger,

L'humor és un bon antídot contra els elefeantiàsics i per tenir aquella distància mínima de què parlava. Intento fer el meu dia a dia i fins i tot em dedico professionalment a promoure la nostra llengua, en clar procés de substitució malgrat el que digui el Miquel Pueyo.

De tota manera, trobo asfixiant la paràlisi de la nostra societat. Què hem d'esperar, un nou canvi a la direcció d'Esquerra? Que a CiU despertin?

Au, ara hem d'esperar les pròximes eleccions espanyoles, a veure què passa. I després, les pròximes eleccions, i anar fent.

No sé qui l'ha de liderar, però ens cal una força realment alternativa, amb la voluntat de trencar amb aquest sistema viciat que hi ha actualment. Un moviment desacomplexat, honest, que no depengui del poder establert, que aposti clarament per la independència i que estigui liderat per gent a la qual li pugui fotre una patada al cul quan es pensi que el partit és seu. Necessitem gent que no necessiti l'eròtica del poder, que en tingui prou amb la seva parella. Gent culta, intel·ligent. Els millors de la classe. Que no s'exciti quan surt als diaris. Líders coherents que es facin respectar per la seva solvència.

La partitocràcia i els partits actuals no solucionaran res, encara que hi hagi gent honesta.

Ha de sorgir una formació política que sigui diferent, que vulgui posar fi a aquest sistema des de dins mateix.

Harvester Of Sorrow ha dit...

Les eleccions democràtiques ja no són legítimes. Almenys, al País Basc, on tant se val que una llista tregui el 40% dels vots. No podrà governar perquè els que manen a Espanya ja han decidit per la resta del poble basc a qui es pot votar i a qui no. I a sobre, després em de veure reportatges com la de la paia del PP a Hernani, que és "la valenta, un símbol de la democràcia"... però si la van votar 450 persones de més de 10.000, i és l'alcaldessa del poble! Quins collons...

Això de la política està mort. Que es presentin directament a les urnes el Santander Central Hispano, La Caixa, el BBVA i la Sony, la General Motors i la Telefònica. Com a mínim, anirien de cara.

I pel que fa a això de les manifestacions... la gent ja n'està tipa. Se'n convoquen tantes, i se les manipula tant, que els ciutadans ja passen de sortir al carrer perquè després se'ls toregin igualment.

Ho sento, jo també estic molt pessimista.

ury ha dit...

El poble ja no està format per ciutadans, sinó per consumidors. No és difícil trobar escapismes cada cop més a l'abast... i fins i tot indrets virtuals com aquest ens permeten quedar-nos descansats: fotem quatre cris i fora. Això és una guerra perduda, si més no, a Catalunya. No veig ningú hipotecant el seu benestar en benefici de grans revolucions. El sistema impera... i ja ens va bé.

Els grans poders tenen el que volen: polítics mediocres i manipulables i gent consumidora, anestesiada i resignada quan toca anar a les urnes. Fins i tot els models de protesta i de mobilització made in Forum no poden ser més folklòrics: per què collons serveix una cassolada, si no és per fotre els veïns?

Anem cap a la dictadura de les Grans Corporacions. Aquí, alla i més enllà. El problema és que aquí els 40 anys de dèficit democràtic han asfaltat la carretera als nous tirans.

Betty ha dit...

He ensopegat amb aquest bloc i m'ha agradat molt. Us agregaré a "favoritos" per seguir-vos sovint!

Quant al contingut d'aquesta entrada, no puc estar més d'acord. La gent cada vegada viu més d'esquena a la política, es queixa dels polítics i diu que se sent desincentivada. En moments en què es respira crispació i crisi que afecta directament als ciutadans, escupir contra els polítics i no fer res és el més fàcil. I això alimenta clarament l'abstenció que es fa palesa en cada ocasió que hem acudit a les urnes. El ciutadà d'apeu se sent cansat i no vol "malgastar" les seves forces en amonestar el govern d'una manera diferent a la que recorre últimament. Falta l'esperit dels setanta i principis dels vuitanta. S'hi ha de fer alguna cosa.

Salutacions!

Dessmond ha dit...

Si, la política l'haurien d'exercir els millors de la classe.
De moment és just el contrari. Això fomenta el desànim com mai. Però al menys tu tens els teus tomàquets.
Jo a més d'aquesta colla de sapastres, he d'aguantar que els meus tomàquets se'ls fot la mosqueta blanca primer, i ara una plaga d'orugues. Això si que és un panorama desolador.
Estic convençut que aquesta crisi és cíclica. Gent que valgui la pena a Catalunya existeix. Només cal que es mentalitzin a que han de fer servei al país.
Per cert, a veure si això t'anima.
Per l'octubre s'està organitzant la segona Jornada Generacional d'Economia. El tema de fons és al voltant de la crisi de lideratge.
Pots seguir el tema a www.jornadage.cat .
Ànims!

reflexions en català ha dit...

Hola,

Gràcies pels ànims, Dessmond. La veritat és que em fan falta.
Et reenvio uns quants ànims pel que fa als tomàquets. Fot ràbia, però l'any que ve segur que t'anirà millor. Val la pena "lluitar" per tenir uns tomàquets amb gust i olor de tomàquets.
Estic d'acord que a Catalunya tenim gent amb molt talent. El que trobo a faltar és més compromís comunitari. De fet, és molt català el fet d'anar a la nostra, una actitud a la qual molt sovint ens ha empès la història, les circumstàncies negatives que hem viscut com a poble.
De tota manera, actualment m'envaeix el pessimisme, que veig que comparteixen l'ury, el harvester i la betty.

Betty, benvinguda. Jo també t'he fitxat. Com més serem, més riurem (o plorarem).
Com bé dius, falta un nou esperit dels setanta. Espero, però, que no passi el mateix amb molta gent d'aquella època, que després de 30 anys han oblidat tot allò per què van lluitar.

Ury, benvingut. Comparteixo tot el que dius, Gràcies per deprimir-me una mica més, hehe.

Au, salut per a tothom.

Joan Arnera ha dit...

Guapa, la foto, parella!!!
(res, només era per alleugerir la dosi de pessimisme d'aquest post i dels seus comentaris)
Apa, salut

reflexions en català ha dit...

Joan, ja et tenim a tu perquè ens donis optimisme, hehe.

A mi em fa falta veure una mica de llum...

Salut!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...