dijous, 19 de juliol de 2007

Vacacions



“Ah!, sí!, les vacances que févom natres?, anàvom a vendimiar, a tallar raïms. Començaves a les sis del matí fins a les cinc de la tarda. Allò eren les nostres vacances.” (Testimoni de Maria Torres Casal extret del llibre Dones d’Andorra)

Les nostres padrines no utilitzaven la paraula vacances, que prové de vagar. No tenien temps per vagar...

He titulat Vacacions i no Vacances no pas perquè el meu dialecte sigui el nord-occidental. Jo visc a l’Alt Urgell, però sóc fill de l’Anoia, i encara que sóc un apassionat del parlar del país* on visc, encara no dic tamé, ni vuliandranetes (orenetes), ni a l’aqueta noia, ni ell volive (ell volia), ni aqueta salsa és molt piquenta, etc. Jo dic vacances, però trobo que vacacions és una paraula entranyable, a més de normativa.

(*Apunt: almenys en aquesta part dels Pirineus, quan diuen país volen dir poble, la zona on es viu.)

El diccionari normatiu, el DIEC, defineix vacació o vacança com allò que en molts casos no és: Temps de repòs durant el qual cessen els estudis d’una escola, els treballs d’un tribunal, etc. Temps de repòs concedit a un funcionari o a un treballador.

(D’altra banda, és curiós que parlem de vacances / vacacions i no de vacança / vacació.)

Doncs això: com va dir aquell, ningú no necessita més unes vacances com la persona que acaba d’arribar de vacances. Caldria revisar aquesta definició del DIEC, però quan en surti la pròxima edició potser ja no n’hi haurà, de vacances.

Repòs o no parar quiet? Potser el justo medio, com deia Cadalso. Hi ha gent que s’està quinze dies a la platja i només jeu, al sofà o a la mateixa platja. Jo el segon dia ja no ho suportaria. També hi ha l’altre extrem, els que van amb la guia Michelin o la Trotamundos i en ressegueixen tots els itineraris encara que arribin a un lloc i... ja està, ja podem anar a veure el següent. Fins que no arriben a l'altre punt d'interès només miren la guia. Au, hem estat a tot arreu, encara que no hàgim assaborit res.

Jo sóc partidari de caminar com un burro, de visitar tant com pugui, però sense presses, al ralentí, i amb un parell de dies finals d’absoluta tranquil·litat i bons aliments.

Preguntes: per què moltes parelles se separen després de les vacances? Per què tothom diu que les vacances li han anat molt bé? Per què els turistes agafen postals de la vall d’Incles per enviar a la família quan no s’han mogut de les botigues d’Andorra la Vella? Per què la gent que puja cap a Andorra aquests dies o els andorrans que en fugen esperitats van tan follats per la carretera? Per què la gent va tan estressada si estan de vacances? Si avui en dia no fas un viatge al Vietnam o al Caixmir per poder explicar-lo en un d’aquests sopars de supercosmopolites, ja no ets ningú?

Ara que hi som, una altra pregunta sobre els que van morir al Iemen: eren conscients del risc que corrien? Per què coi t’has de jugar la vida d’aquesta manera? De cap manera vull dir que s’ho han buscat, i respecto molt la intenció d’aquella gent d’introduir-se en una cultura i uns paisatges tan llunyans i desconeguts. Però el món, a part de ser molt petit, també és molt gran. Podrien haver triat un altre poble fascinant i deixar el Iemen per més endavant, no?!

Els últims anys la meva xicota i jo hem tingut la sort de poder fer vacances quan volíem. Al novembre, al maig... deliciós i més barat. Fa molts anys que treballo a l’agost, i ben content. Potser és un símptoma que em faig gran, però quan veig les platges tan atapeïdes, les cues que es fan a les carreteres d’accés, aquesta calor enganxosa, els preus pels núvols... em vénen ganes de no moure’m de casa.

A més, hi ha gent que demana crèdits per poder marxar uns quants dies de vacances, cosa que no acabo d’entendre i que suposo que et deu obligar a passar-t’ho superbé.

Aquest any encara no sabem com aniran les coses. La meva xicota està preparant un nou llibre i al setembre comença una nova feina. A més, aquest any tenim hort per primera vegada i també tenim el Quico, el gos que un sinvergüensa va abandonar al Pla. De moment, no hi ha vacances.

I la veritat és que ja m’està bé. Ja les faré quan a vosaltres no us en quedin (elis, elis).

Si feu vacacions ara, passeu-vos-ho bé i si de veritat estimeu els vostres amics, no els digueu: “Vols que t’ensenyi les 400 fotos del viatge?” He, he.

Ell mai no ho faria.


Bones vacacions!

6 comentaris:

Harvester Of Sorrow ha dit...

Avui ha estat el meu primer dia de "vacacions" i us asseguro que ja les necessito de nou. Uff, quin pal, anar a treballar avui... era com el primer dia a l'escola, però sense la màgia de retrobar els amiguets (i les amiguetes, és clar).

Crec que tens raó en el tema de les vacances exòtiques. Per què la gent necessita marxar al cul del món, deixant-se una pasta que, gràcies a la seva meravellosa hipoteca, no té? Aquest any, com a excepció, hem marxat a Itàlia, però jo hauria estat igual de feliç fent el gandul per casa i marxant uns dies més al poble de la meva àvia, deixat de la mà de Déu.

Un últim apunt: si les vacances acaben amb moltes parelles, les càmares digitals acabaran amb molts grups d'amics. Haver d'aguantar les 500 fotos d'aquell parell d'amics que han marxat a Turquia, mentre suportes estòicament tres hores de xerrera sobre les delícies de la gent i la cultura que han descobert, pot acabar amb anys de sana i sincera amistat.

Salut!

reflexions en català (marc) ha dit...

Ostres, ostres...

El Piqué i el Vendrell dimiteixen, el llardós, mediocre i obedient del Sirereta escala a còpia de fer d''abrazafarolas' i 'lametraserillos', com deia el Butanet...


El Piqué demana "a la militància del PP de Catalunya la seva màxima implicació i tot el seu" suport "a Rajoy".

El tauler es torna a moure. Vejam què passa.

Toni Hermoso ha dit...

Mira, jo en començar nova feina fa poques setmanes, enguany pràcticament no tindré «vacacions» prolongades. De totes maneres, els caps de setmana procuraré compensar-ho el millor possible.
Pel que fa a la parella, no sé quina solució proposar; però Harvester, pel que fa als amics torturadors de fotos, és una bona idea suggerir-los que es facin un compte de Flickr. Així es distrauran tot etiquetant i comentant les fotos ells mateixos davant de l'ordinador, mentre vosaltres sou a una terrassa prenent-vos una clara ben fresqueta.

reflexions en català ha dit...

Àlex, tinc ganes d'anar a Itàlia perquè no hi he estat mai, però com que els avions em fan pànic després d'una experiència molt desagradable, espero que aquest any puguem anar a París sense haver de pujar al mitjà de transport més segur que hi ha. Mira, suposo que ja em passarà, però l'última vegada que vaig agafar un avió em van caure els collons a terra.

Toni, jo també pringaré, amb l'agreujant que el dia 20 d'agost començo exàmens per ser funcionari i els caps de setmana hauré d'estudiar una miqueta. Amb aquesta calor...


"Quant han de durar les vacances? Prou perquè l’amo el trobi a faltar, però no tant perquè s’adoni que pot prescindir de vostè."
'Nebelspalter'

Dessmond ha dit...

Sempre he fet les vacances quan m'ha semblat millor i procuro no fer-ho a l'agost, que és el millor mes per "pencar". Barcelona és buida, els clients no emprenyen i pots fer la teva com mai.
Anar a contra corrent és fantàstic.

Harvester Of Sorrow ha dit...

Home, jo hi vaig anar en cotxe i visc força més al sud que vosaltres. La veritat és que és una pallisseta, però si t'ho prens amb calma (o fas escala a França, com nosaltres a l'anada), l'aventura pot ser molt agradable.

Anima't, home, que no costa tant!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...