dimecres, 22 d’agost de 2007

Carretero i fer anar bé l’eina


Hi ha gent que m’ha fet comentaris com ara “vols dir que el Carretero és l’alternativa?” “Vols dir que té prou carisma, que pot ser un bon líder?”

No en sé gran cosa, de la seva trajectòria. (Sí que conec una part de la seva biografia que molta gent desconeix. Joan Carretero va ser el metge de Barbens, poble del Pla d’Urgell d’on és la meva mare. Tampoc no sé si la gent de Barbens van estar contents amb el seu metge republicà.)

Només he llegit uns quants articles seus i l’he sentit alguna vegada a la tele. Poca cosa més. Però, mireu, en aquests moments de crisi profunda del catalanisme, en aquests moments en què ho veus tot negre, per mi el Carretero i els seus plantejaments em semblen una mica de llum al final del túnel.

M’emprenyaria molt que el Carretero i el moviment Reagrupament.cat em defraudessin com ho han fet el Carod, el Puigcercós i companyia. De tota manera, a la meva balança pesa més l’esperança que no pas la por de ser enganyat una altra vegada. Què vols que et digui...

El Carretero ha posat el dit a la llaga: Esquerra és una eina, un instrument. El que importa és el país. I ningú no se sent al·ludit. Aquest és el problema de la nostra vida política: els partits, els que manen, veuen els partits com la finalitat; o el que és pitjor: també els veuen com a instruments, sí, però instruments al seu servei, al servei del seu ego, de la seva vanitat, del profit que en pugui treure.

Si mai ho aconsegueixes, Carretero, espero que tinguis molt presents aquestes paraules i sigues conseqüent. Jo et faria confiança si calgués crear una nova eina al servei del país (a Esquerra no hi tinc ni veu ni vot).

I el Puigcercós... Les seves declaracions fan pena. El fet que les “alternatives” a ERC que hi ha hagut fins ara (el PI del Colom i la Rahola) hagin “fracassat” no vol dir res, Manelic. Vosaltres continueu així, mirant cap al cel a veure si cau pluja fina gradual. Ja us ho trobareu a les eleccions. I després, espero, tot caurà pel seu propi pes.

Espero que la gent que va de cara s’imposi a E i E torni a ser ERC. Tant de bo no calgui un nou partit i a ERC pensin en Catalunya i no en la cadira. Un model clar de país, de projecte, amb la independència (lògicament) com a prioritat.

Ah! L’Huguet ha dit que l’única diferència que hi ha entre la direcció d’E i la gent de Carretero és una qüestió de temps (o de temporització, paraula molt de moda actualment) . O sigui, que a E tots van del mateix pal, segons l'Huguet, i l’únic que canvia és que els uns volen la independència ara i els altres, ells, prefereixen anar més a poc a poc. Aquesta és l'única diferència, saberut? I el tarannà? I el dia a dia? I el que està fent (o permetent per omissió) Esquerra? Que no us fa vergonya veure la deriva que està emprenent el nostre país? Com podeu permetre que Catalunya estigui governada per una colla de submisos i per un president tan mediocre i servil a la causa nacionalzapaterista?

Deuen necessitar aquest a poc a poc perquè això d’assaborir el poder segur que crea molta addicció.

Que us penseu que ens llepem el dit o què?!

8 comentaris:

Albert ha dit...

Em sembla encertada la reflexió al voltant dels partis polítics i en què s'han convertit. De fet tots els que toquen poder acaben igual, és a dir, depenent d'aquest. És una de les conseqüències de la professionalització de la política, que d'altra banda crec que ha d'existir, però hem de saber trobar el terme mig. Quan tota una maquinària com és la de la gestió d'un partit polític depén única i exclussivament del pes i del poder qu eté en les institucions, aquest esdevé servil d'aquestes. Això vol dir que l'art de la política es perverteix i l'única cosa que es busca a la desesperada és mantenir i augmentar els càrrecs per tenir ingressos econòmics que et permetin el modus vivendi de molta gent. Aquesta gent que es col·loca en els diferents càrrecs i subcàrrecs i subsubcàrecs han de ser persones amb un perfil baix, que no aixeqin la veu i que diguin sí a tot sense capacitat de rebatre l'"amo" (que no és altra que la direcció del partit).
L'exemple més clar és el que estem vivint ara amb ERC, però el PSC i CiU ja fa temps que són això. Si no, mireu els socialistes, la seva cúpula... tots ells són persones que s'han educat i han crescut a l'interior del partit a base de càrrecs electes durant molts anys o càrrecs de confiança que depenen dels electes. Vull dir amb això que arriba un moment en la vida d'un partit que la ideologia queda en segon terme (no vull dir que la perdi, però ja no és la prioritat) i passa pel davant la necessitat de mantenir-se econòmicament. Tot plegat també es culpa de la llei de finançament dels partits polítics (llei?, existeix?)... però els que estan al poder ja els va bé, perquè així es poden perpetuar. Amb ERC hi ha la "sort" que l'estructura de partit és assembleària i en qualsevol moment pot girar-se la truita.

reflexions en català (marc) ha dit...

Albert,

Totalment d'acord. Els partits s'han conbertit en una mena de sectes.

Tant de bo tinguis raó pel que fa a ERC, però jo no ho veig tan clar malgrat l'estructura assembleària perquè la truita costa de fer girar-la quan tens molta militància atrapada per la menjadora i els petitis i grans favors.

A vore què passa. El que és cert és que alguna cosa es mou.

Salut.

Joan Arnera ha dit...

Pots escoltar la xerrada de Carretero a Prada al web de Reagrupament. Val la pena (i l'home té carisma).
M'agrada molt aquesta frase que has escrit, Marc: "Tant de bo no calgui un nou partit i a ERC pensin en Catalunya i no en la cadira". Crec que Carretero no té la intenció de sortir d'ERC, sinó que vol agafar-ne el timó. Crec que és l'opció correcta.
Sobre el què diu l'Huguet... no et sona al què deien els convergents: "nosaltres també la voldrem, la independència, però s'ha d'anar a poc a poc". Just IGUAL que fa ara l'ERC de l'Huguet. Curiós...
Salut

reflexions en català ha dit...

Joan,

Totalment d'acord. A Esquerra copien el mateix tarannà convergent i a Convergència se li ha d'exigir que es mulli d'una vegada. Si no, bon vent.

No dubto que el Carretero tingui carisma. Buscaré la sexa xerrada a Prada. Gràcies.

Salut.

Dessmond ha dit...

A en Carretero li desitjo el millor. Diu coses amb les quals jo combrego. Ara, l'únic que em desconcerta és la seva passivitat. És esfereidora.

reflexions en català (marc) ha dit...

Desmon, i a què creus que és deguda aquesta passivitat? A les eleccions espanyoles?

Anònim ha dit...

Qui se'ls pot creure ara?

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2527738

Diuen que el referèndum per l'autodeterminació d'aquí a set anys...

Accentuen el to sobiranista... serà perquè venen eleccions, o perquè els trontolla la cadira a ERC?

reflexions en català ha dit...

Anònim,

Potser per les dues coses, no?

La Josefina ha fet un article sobre el Carallot.

Salut

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...