diumenge, 19 d’agost de 2007

La Freita



Ahir, havent dinat, ens vam acostar a la Freita, com tants altres cops hem fet quan hem anat a buscar rovellons, però aquesta vegada amb la càmera de fotos perquè volia tenir un record d'aquest nucli mig perdut als boscos del nostre terme. Per sort, hi vam trobar encara un dels seus veïns, tot i que només ho és de cap de setmana perquè ara ja viu a la Seu. Què voleu! A la Freita no hi ha ni llum ni aigua, i ara ja gairebé no hi ha ningú que vulgui (o pugui) viure de les vaques. És molt trist, no em digueu que no. A mi m'entristeix molt veure que als voltants del nostre poble cada cop hi ha més camps abandonats, perquè després des de Barcelona encara ens vulguin fer creure que la pagesia té futur... En fi, un altre dia en podríem parlar, d'això.

La fotografia mostra les restes del que devia ser una era de cal Melcion, una casa que encara es manté dempeus, tot i que el seu interior presenta un estat bastant deplorable. La casa més ben conservada és cal Padrinàs, on viu l'home que vam trobar. Hi ha restes també de cal Rosa i de cal Currilla, la casa que tocava a una església preciosa, apuntalada a l'interior, i de la qual m'agradarà penjar alguna foto quan porti el carret a revelar i me'n facin una còpia en CD. Un altre dia ens volem acostar a Nabiners i a la Coma (de Nabiners), aquests dos nuclis sí que ja totalment abandonats i en runes. D'aquests llocs m'interessen particularment les esglésies i els cementiris, i després, evidentment, observar les cases en runes, que eren totes precioses: grans cases de pedra, amb el corral, l'era, interiors pintats de blau cel (la llegenda diu que era per protegir-se de les bruixes). Ahir, traient el cap per l'interior de cal Melcion, encara s'hi veia l'estructura d'un llit, tot ell de fusta fosca.

Un altre dia que hi torni he de fer una fotografia a la Creu de la Freita, un lloc mític per als rovellonaires de la zona (ei, als qui us agradi buscar rovellons, no em direu que no us dono pistes dels llocs on anem nosaltres, eh?, cosa que no faria mai un bon rovellonaire!!). En una banda de la creu, potser la que dóna cap a l'est, si m'oriento bé, s'hi llegeix "Freita, creu digna"; a l'altra banda, costat oest, "Tost, creu santa". És la creu de terme que divideix els termes de la Freita i de Tost, segurament els dos termes més grans del nostre municipi i als quals donen nom dos pobles que, particularment el segon, havien viscut grans temps anys enrere. De Tost us en parlaré un altre dia perquè hi he de tornar també a fer més fotos i sobretot a investigar al cementiri, perquè d'allà és originària una part de la meva família i els cementiris són, segons els experts en genealogia, un dels llocs on cal anar a mirar.

3 comentaris:

mal arriada ha dit...

Com que a la notícia del Woody Allen no em deixa afegir comentaris -em surten unes creuetes i busca!-, i potser fins i tot el Woody és rovellonaire fi, escriuré aquí.
A les festes de Gràcia, per no crear discòrdia, al districte no s'hi ha penjat cap bandera, ni espanyola ni senyera. Òstia!!!!!! és molt bèstia que ens vulguin fer creure que penjar-hi la senyera molestés algú. I si molesta ¿què? les festes de Gràcia poden tenir la senyera ben alçada i què? vegeu la manipulació vil que està visquent Barcelona.
I ara el Woody, i en anglès!!!! només resta esperar que Barcelona s'enfonsi en la seva misèria multiplurinícia.
Salut!

Anònim ha dit...

Realment és trist que tots aquets recons dels pirineus es perdin. Penso, però, que ningú (administracions locals i generals) i fot res per endressar-ho. Podriem pendre exemple d'altres Païssos de muntanya (Tirol,Austria,Suïssa...) cada cop que els veig els i tinc més enveja. Han sabut cuidar-los, als pobles i sobretot a la gent que son els que fan que un País sigui País...
Kantugansu

joan.torrasdelanussa@gmail.com ha dit...

Benvolguts,

Amb il·lusió he pogut llegir aquesta entrada de la Freita, ara que busco el rastre dels avantpassats de la Freita i Nabinérs, a les cases de cal Navinés, ca l'Erola, cal Melción i cal Pdrinàs que des del s.XVII s'aventuren a la baixada cap al Llobregat. Sabríeu dir-me on localitzar aquesta persona que els caps de setmana va de cap de setmana a La Freita?. Gràcies.
Joan Torras
Esplugues de Llobregat
joan.torrasdelaussa@gmail.com

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...