dilluns, 3 de setembre de 2007

Actitud

Si tots els catalanoparlants contestessin amb sinceritat la pregunta de la nova enquesta (Quan el teu interlocutor és castellanoparlant, què fas?), segur que obtindríem uns resultats poc encoratjadors. En canvi, si féssim la mateixa pregunta als castellanoparlants, el percentatge podria ser si fa o no fa el mateix, però a l’inrevés (i sent optimistes).

Jo només parlo en castellà si el meu interlocutor no m’entén. Crec que aquesta hauria de ser la nostra actitud si algun dia volem viure en un estat català. A vegades penso que com pot ser que els catalans ens creguem algun dia que podem ser independents si la majoria de la gent renuncia a la seva llengua quan intueix mínimament la possibilitat d’incomodar o incomodar-se davant un castellanoparlant. Com podem anar bé si quan has de parlar amb un sud-americà que viu a Catalunya ni et plantegis de fer-ho en català?

Sóc dels que pensen que la identitat catalana es vehicula sobretot a través de la llengua. No em puc imaginar una Catalunya independent majoritàriament castellanoparlant i amb el català com a cosa folklòrica. Al País Basc potser sí, però aquí no.

I em pregunto quants anys sobreviurà la nostra llengua si som incapaços d’integrar lingüísticament els nous immigrants. I em refereixo a una llengua per viure plenament.

No veig que hàgim progressat gaire. Els catalanoparlants som uns acomplexats, fins i tot els més joves, els que veuen Franco com si fos del segle XVII. Aquesta actitud és la que em fa ser pessimista amb vista a construir una societat desacomplexada, valenta, que sigui capaç d’afrontar amb convenciment un canvi polític que sí, serà dolorós com molts canvis, però que en el fons potser és el que més ens convé com a país.

Si canviant de llengua quan no fa falta demostrem que som uns derrotats (ben educats?), si mai ens trobem davant un projecte independentista amb cara i ulls, com podrem aguantar la pressió que vindrà d'Espanya i convèncer-nos que ara sí que toca?

Si no ens creiem la nostra llengua, com podem creure en el país? A més, em sembla que la victòria del en un referèndum necessitaria una part important de vots de gent que se sent espanyola i catalana alhora i que té el castellà com a llengua materna i d’ús habitual. O sigui, tots els que només ens sentim catalans i una part dels altres. A mi no em surten els números, començant pels nostres.

Les envestides des de Madrit serien terribles, amb el PP, el PSOE, la Brunete mediàtica i El País al capdavant: prepareu-vos per l’aïllament, el boicot, la crisi econòmica, etc. Amb aquest panorama amenaçador i tenebrós, podem arribar al 55%? No ens cagarem a les calces?

Tampoc no ho podem deixar tot a mans dels polítics (encara que tinguem un gran líder que ens ensenyi el camí, com es diu ara) perquè els nostres polítics són un reflex de la societat del moment, i només un il·luminat pot anar molt més endavant del que la societat està disposada a fer. De la mateixa manera que no hem de canviar de llengua, a nosaltres també ens caldrà creure en l’aposta, defensar-la, promoure-la i actuar en conseqüència.

Evidentment, ens falta un líder en què ens puguem emmirallar, però també ens falta un projecte sòlid que aglutini els que només ens sentim catalans però també els pragmàtics i els que tant els fot tot.

Ja estem a punt?

23 comentaris:

síl ha dit...

ja sé que jo sóc l'amiga... i sempre he sentit debilitat per la Jose... però és cert que la professió i guanya... i, de retruc, la comarca... ja els hi diré a la família que m'informin de com va...
bona sort, jose!!!!!

de moment,... us deixo, als 2, un petit premi... amb tot el carinyo

http://llunabloc.blogspot.com/2007/08/thinking-blogger-award.html

ury ha dit...

La informació està d'enhorabona. Molta sort a la Jose en aquesta nova etapa!

Aquest article és molt bo, trobo que piqueu on cal, però l'anestèsia dels últims anys ha estat tan gran (per part de qualsevol partit, no només els de casa) que hi ha un descarat passotisme.

Jo, ho sento, però des del meu pas per Andorra poc confio en cap polític. Com en el Monopoly, sempre guanya la Banca.

reflexions en català (marc) ha dit...

Síl,
no ens passem amb els elogis que després s'ho creurà massa, hehe.
Gràcies pel regalet. El teu bloc està molt bé.

ury,

m'ha agradat molt el comentari que fas al teu bloc: "Andorra deixa marcat a qualsevol." La teva desconfiança cap als polítics és molt justificada, i amb l'exemple que dónes...
Però jo vull creure que puc confiar en algú. Potser algú que encara no és polític, no ho sé. Perquè si no, com diria el Nuñito, 'això no sa pot aguantar'.

albert ha dit...

Des del meu punt de vista hi ha encara força persones amb qui hom pot confiar i esperar que en el futur siguin els gestors d'aquest país. I aquests hi són tant a la dreta com a l'esquerra. En ells hi cal confiar, perquè en aquests moments Andorra es troba en una cruïlla en la qual decideix el seu futur per als propers vint anys com a mínim.

També hem de tenir en compte el fort augment d'andorrans a través de les noves nacionalitzacions d'immigrants, les segones generacions dels qui van arribar fa un temps i els joves que tornen i es van incorporant a la vida social andorrana. Amb aquests nous incentius, encara queda marge per al confiança.

Ulaiff ha dit...

Caram Josefina! Bona sort en aquesta nova etapa professional. No entraré en allò tan sobat que "tots els canvis son bons" i bla bla bla. Sort, encara que crec que no en necessitaràs massa.

Sempre he cregut que, pel teu perfil, la informació escrita t'aniria com anell al dit, i vull que ho entenguis com un elogi: és el mitjà que permet més profunditat i anàlisi. Però el mitjà audiovisual no t'és aliè i també té la seva gràcia. La premsa del país -i per extensió, la dels Pirineus- s'ho perd. Ja ens diràs què tal.
Una forta abraçada!!

Ulaiff

reflexions en català ha dit...

Albert,

Com va la recuperació? Ja fas bondat?
A veure quan ens fas uns pronòstics electorals al teu bloc. Comunals i nacionals, eh? Jo també crec que hi ha persones en les quals es pot confiar, a Andorra i arreu, a la dreta i a l'esquerra (tot i que a mi això de dretes i esquerres... què vols que et digui, no em convenç). El que passa és que les persones en les quals confies o confiaries aviat solen ser a 'general tercera graderia', em sembla o deixen d'anar al partit.
Salut!


Ulaiff,

Ets l'Ulaiff Ulaiff? L'exhabitant de la 'casa de la guassa'? ¿Me está diciendo eso? Com va per 'la seva'? Últimament no et sento gaire... Explica, explica...


Marc

ulaifff ha dit...

Si, home, l'Ulaiff Ulaiff! M'agrada més passajar-me pels blogs que intervenir-hi. Pregunteu-li a la Ruth. Si d'aquí a poc ens acabem comprant l'ordinador nou, ja em mostraré més actiu.
Pel que fa a "la nostra" em sembla una mica violent rajar a saco tenint en compte que estic fent servir, ara mateix, un ordinador de la Casa Gran, pagat amb els impostos de tots els catalanets i que se suposa que ha de servir única i exclusivament per informar a la nació catalana i no pas per entrar a pàgines porno, blogs de col·legues i coses d'aquestes...
Ja us explicaré, ja..

eduardo waghorn ha dit...

Interesante espacio.
Un abrazo desde Chile.
Si gustas, déjame tu saludo en catalá.

Farem tot petar ha dit...

Carai, fins teniu seguidors que posen la foto. Això progressa, mossos!

Jo estic amb el Miquel de Palol, quan serem més pobres que les rates ens la regalaran, la independència. D'altra banda, qui més por em foten són els immigrants que fa trenta anys viuen aquí i no són capaços de pronunciar un bondia. La nova immigració donarà exemple, ja ho veureu!!
Avui m'agrada molt el Desclot, que resa Avemaríes al virrei Morlán. A partir d'ara ja tinc sant a qui encomana'm.
I jo també et desitjo sort, Josefina, en la nova etapa pesquera. I no culliu rovellons abans d'hora, home!

Farem tot petar ha dit...

Demaneu-li al Duran i Lleida, que faci classes de català, la calva brillanta que ara diu que tant se'ns en fot, de la sobirania. Quina barra, aquest pijo! que se'n vagi a fer de ministre democristià i que ens deixi en pau, home!

Albert Roig ha dit...

Ja ja Marc... se'm fa molt difícil pronosicar resultats electorals, i més de la manera que s'està posant la cosa... mooooolt calenta. Casals a Escaldes!!!! Uau, quina passada fer el seguiment de la campanya d'aquesta parròquia amb el duel amb Martí!

S'estan acabant de perfilar els candidats, però em sembla que excepte Sant Julià i Canillo, a totes les altres no hi ha res clar de qui pot guanyar... serà un frec a frec apassionant. Però prometo d'aquí poc fer la meva visió personal de com està el pati, i serà això, visió personal i sense ànims ni de sent``encies i de creure'm posseidor de la veritat absoluta.

Ulaiff! Explica més de la teva vida, home... ens agrada saber per la ruth, però també ens agrada que de tant en tant els amics llunyans es facin veure... ni que sigui virtualment. Una abraçada!

Farem tot petar ha dit...

La fe
És el que ens dóna Déu per poder entendre els capellans.

Coneixes algun vegetal sense flors?
En conec.

Magnífiques, aquestes respostes!! i és que ja ho diuen, que el cervell té activitat fins que envien la gent a l'escola. O com repetia el Basses, citant no sé qui, es posa a treballar (el cervell) quan et lleves i deixa de fer-ho quan arribes a l'oficina.

salut a tutti i al Tutto!

reflexions en català ha dit...

Albert,

Veig que estàs en forma. La informació que publiqueu avui al 'Bon Dia' sobre les eleccions està molt bé.

Encara que algú vulgui menysprear el vostre diari, esteu demostrant per què és el més llegit.

farem tot petar,

Jo també les trobo genials, i a més crec que són certes (si no, el que se les ha inventat està fatal).

Segons el meu arxiu, "El cervell és un òrgan meravellós. Comença a treballar quan ens llevem i no deixa de funcionar fins que entrem a l'oficina." (Robert Lee Frost)

Mira, després la posaré a la secció 'dixit' del final del bloc (per si no ho saps).

Salut.
(Robert Lee Frost)

reflexions en català (josefina) ha dit...

Gràcies a tots pel vostre suport i per aquests elogis del tot desmesurats. Ja he acabat la meva primera setmana a Tele Pirineus i el balanç és força satisfactori, si no fos perquè des de dimecres tarde fins ahir divendres tarde no vam parar ni un moment amb l'objectiu de deixar fets els informatius de dilluns i dimarts i poder fer pont. Es veu que es funcione així, jo no estava mentalitzada per fer pont...
Hi he trobat un grupet petit de gent però molt maca, i de moment hi dóne gust treballar.

Si hi ha una cosa que m'ha sorprès és adonar-me de la quantitat de gent que mira la Tele Pirineus! Gent del Pla, per exemple, molts ja m'han dit que m'escolten. I això que només fem un informatiu al dia, de producció pròpia! Però bé, fem informació propera i suposo que això és el que atreu.

Ulaiff, tens raó, jo sempre he pensat també que em manego molt millor en premsa escrita que no pas en tele o en ràdio. M'agrade molt escriure i, com més informació puc donar, millor em sento. Però bé, a la tele disfruto per poder fer les notícies al màxim de breus possibles. Això suposa un repte molt gran, perquè vol dir intentar donar la informació el més precisa i concreta i real possible. I no és fàcil, ja ho sabeu!

Un cop més, us agraeixo de tot cor les vostres paraules. No n'hi ha ni de bon tros per tant i m'he posat com una tomata.

Farem tot petar ha dit...

Com una tomata de les de la foto, a punt per esclafar a un bon tall de pa.
I dò, molt bon començament pintes.

Mentrestant el Montilla fent discursos i pregons al seu poble natal. Recristo!

Dessmond ha dit...

"No em puc imaginar una Catalunya independent majoritàriament castellanoparlant i amb el català com a cosa folklòrica". Bé doncs anem per aquest via.
Jo més que imaginar-m'ho, no desitjo situació semblant. Ara, anem per aquesta via. Per la de fer independentistes pragmàtics, sense cap mena de catalanitat.
En fi, ho deixo aquí.

La foto del poblet és encantadora. Llàstima que estigui despoblat.
Aquest pont he estat a Peramola. El paisatge és semblant a aquest.

reflexions en català (marc) ha dit...

Dessmond,

Home, ja podies haver pujat fins al Pla, que de Peramola fins a casa nostra hi ha 20 minuts.

A Sauvanyà cal anar-hi amb tot terreny, però abans d'arribar-hi hi ha Tost i Castellar de Tost (i un paisatge fantàstic) als quals es pot accedir amb cotxe. T'ho recomano si vols fer una excursioneta.

La zona de Peramola també val molt la pena i encara guarda molt encant.

Penso que si no tenim un estat aviat, Catalunya acabarà sent majoritàriament castellanoparlant i el català serà gairebé folklòric a mitjà termini.

Amb un estat català, potser els pragmàtics deixarien de ser-ho. O ells o els seus fills.

Puigmalet ha dit...

Anem tots a repoblar Sauvanyà, si us plau. Deixem les feines, els deutes, els neguits i d'altres plans diversos i anem a conquerir la terra.
Com pots dir que la fotografia de l'arbre no és un quadre impressionista? N'és un d'impressionant.
I gràcies pel vostre comentari al bloc. L'Ury ens ha unit.

reflexions en català (marc) ha dit...

Benvingut,puigmalet.


La veritat és que Sauvanyà és un poble fantàstic, com molts d'altres de la nostra comarca absolutament desconeguts. És un exemple insuperable d'integració en el paisatge, cosa que ara no es porta. hauries de veure l'entorn...
Terra rogenca, poble rogenc.

També sobta una mica que les cases es mantinguin dempeus, mentre que hi ha molts nuclis deshabitats semblants que no aguanten tant l'abandó. Mitra, ara penjaré una foto de Tost, poble antany poderós i famós per l'Aranu Mir de Tost.

Salut!

Puigmalet ha dit...

Quins indrets tan amagats i tan estupendos...

El diccionari de Labèrnia, al xix, ja va començar amb la conya. Dins de l'article de "barbut, da" hi afegeix el refrany:
"Á dona barbuda de lluny la saluda" (havies de fugir d'elles, igual que ara).
Salut!

reflexions en català ha dit...

Dona barbuda, la lluma la saluda.

Dona barbuda, ni coneguda.

Ni a home malparlat ni a dona barbuda donis ajuda

Guarda't d'home barbut, i de vent acanalat

Home barbut no és saberut

No et fiïs de geperut ni d'home barbut

A home descalç, a home desconegut i a dona barbuda, no els donis ajuda


I jo porto barba, o més aviat barbeta...

ruth ha dit...

Felicitats, Jose!!!!
Ets una craqueta!!

Peramola?
Quants records! De petita anava a l'hostal! Era el més a prop que havia estat mai d'andorra, jaja.

Sabeu que abans que em contractessin només havia estat una tarda a andorra?
Qui hodiria? Que fuerte!

La casa de la guasa, jeje

reflexions en català (marc) ha dit...

Ruth, tu estàs obessionada amb la contractació.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...