dimecres, 19 de setembre de 2007

'El Periódico de Catalunya' (sic) i la promoció del diccionari


El Periódico
ofereix als lectors el diccionari de l'Enciclopèdia. Molt bé. El que em resulta una paradoxa és que un dels principals impulsors del catanyol faci la promoció de la col·lecció amb anuncis en què fan preguntes com ara: com es diu 'llover a cántaros' en català?

A part que aquest diari em sembla un pamflet del GovernMonti i que es llegeix en pocs minuts perquè no parla de gaires coses que m'interessin, em posa molt nerviós el menyspreu que tenen per la nostra llengua, ja que molt sovint fan traduccions literals del castellà i gairebé sempre opten per la forma que més s'assembla a la castellana. Per fer les coses més fàcils, em va dir un dia un que hi treballa. Quins collons!

No fan servir escorcoll perquè ui!, no s'entendria. No fan servir mai la forma li'n donaré tres perquè ui!, a Barcelona això sona a xinès. Sempre fan servir rendir un homenatge, mai retre un homenatge. I no acabaria mai. (Potser algun dia en faré una llista.)

Potser no escriuran mai plou a càntirs, o sí. El que sí que fan és traduccions com s'haurà d'estar quatre mesos al dic sec, un disbarat com el dels càntirs.

Això no sa pot aguantar.


18 comentaris:

ury ha dit...

Mentre no posin "ha plogut a càntabres"...

Crec que els del gremi us hauríeu de plantar davant segons quines coses, perquè els criteris ballen massa, desconcerten el personal i resten credibilitat a la llengua.

Crec que ja t'ho havia comentat, però el cas més bèstia l'he vist jo amb "Kíev". Són quatre lletres que ja hem pronunciat de tres formes diferents: "Kiev", "Kíev" i "Kaïf" (ei, Puyal!). I no hem gosat encara a dir "Fiek", però tot arribarà.

Ulaiff ha dit...

Home, jo crec que tampoc s'ha de ser excessivament cruel amb el Periódico. Per començar, van ser els únics que van apostar per fer la doble edició, en una època en què la premsa en català anava camí de ser poc més que residual. És cert que la deriva ideològica dels darrers messos és lamentable (això de tenir un director amb cognom Nadal...). Però almenys publiquen en català, cosa que d'altres més avanguardistes s'han estalviat.

Ara bé, sobre això dels criteris és cert que n'hi ha per escriure un llibre. Personalment, a mi el que em desquicia és quan el lingüista assumeix el rol -precisament el Marc no ho feia- de "papà" o "mamà" de la llengua. Intentaré explicar-me. Tu escrius en un text "gaudir" i no ho fas per fer-te el xulo, per semblar més català del que ets o per res d'això: et surt naturalment i t'agrada com sona i com queda a la frase. Doncs bé, el "papà" t'ho ha canviat per "disfrutar" perquè així s'entèn més bé, i perquè està acceptat... tios, que no som nens de quatre anys. Ahir mateix, "control antidopatge" va tornar a ser "control antidoping"! És en plan "no cal que us esforçeu a sonar tan catalans, home, ja us deixem...". Això si, l'altre dia, en un text van transformar "home run" en "quadrangular", una expressió que no deu conèixer ni el president de la federació Catalana de Baseball (si és que n'hi ha).

reflexions en català (marc) ha dit...

ury,

tens tota la raó. La llengua perd credibilitat i els del gremi, també.

El que em subleva no és tant que el Periódico ofereixi un diccionari on no hi ha moltes paraules, locucions, etc., que no fan servir al diari; el que em molesta és que facin anuncis que es contradiuen amb el llibre d'estil de la casa.

Jo no sé per què es fan diccionari dels esports d'hivern si després ni al Periódico ni a TV3 no fan servir mai 'surf de neu'. Mai.

No dic pas que sempre hàgim de buscar una alternativa als anglicismes, perquè n'hi ha molts que cauen pel seu propi pes. Però si tenim una alternativa bona, digerible per tothom (per exemple 'programari' i 'maquinari' en comptes de 'software' i 'hardeare', i 'migtub' 'en comptes de 'half pipe'), doncs com a mínim la tele pública hauria de difondre aquestes paraules, coi!

Però, és clar, això queda molt catalanufo i nosaltres som uns pijoprogres que volem parlar planerament, que s'entengui.

Així estem. Som uns acomplexats de merda. I no solament en l'àmbit lingüístic. Per mi, TV3 perd audiència perquè els que manen s'han cregut això que som uns provincians, i, oh paradoxa, TV3 s'està allunyant de la gent.

Els informatius de TV3 són un escàndol en el tema lingüístic. No sé per què, però hi ha barra lliure gairebé sempre.

Tema Kíev: algú de 'la seva' va descobrir que en ucrïnès es pronuciava 'kaif', i au! Llavors arribes a la redacció i et fas el xulo: S'ha de dir així. Doncs no: la forma tradicional en català és Kíev, perquè ¿oi que pronunciem 'París' i no 'Paguí'?

Els del gremi som una banda.

reflexions en català (marc) ha dit...

ulaiff,

Et dic el mateix que a l'ury: totalmente de acurdo, Jose María (típico partido de COPA...)

-Gracias, Don Domingo.
-Nada, hombre.

És que l'has clavat: "no cal que us esforçeu a sonar tan catalans, home, ja us deixem..."

Hòstia, com està el pati.

Qui t'ha dit que 'difrtutar' està acceptat? Que li foto la pipa al coll...

He, he.

No m'oposo que es vulgui acceptar 'disfrutar' o 'vivenda'. Aquestes paraules no són normatives (no surten al DIEC). Una altra cosa és que 'disfrutar' estigui acceptada pel LLIBRE D'ESTIL DE LA CASA, que no és el mateix que "estar acceptades (per l'autoritat lingüística, el IEC".

Dir 'quadrangular' en comptes de 'home run' és no tenir-ne ni puta idea de res. Que fort! M'estic morint de riure.

Lu que lis deia: els del gremi també som una banda.

Tema Periódico: sí, home! Encara haurem de donar les gràcies al Senyor Zeta. 'La Vanguardia' és un trist llegat igualadí que ha fet molt mal al país. Estan una mica desesperats perquè el diari ja no tira com abans. Ara, nova maquetació. A vore.

Salut!

reflexions en català (marc) ha dit...

ulaiff,

Ostres. Ara m'ha vingut al cap aquell anunci que de tant en tant em recordaves: "la vegada que ve..." Do you remember?

Ulaiff ha dit...

"la vagada ka vé" I tant que me'n recordo!
Si és que és per parar boig. Mira, amb l'Ury farem memòria i t'anirem explicant perles que ens han passat per aquí. Però tot es resumeix en tres paraules: FALTA SENTIT COMÚ.
Si ja tothom sap què vol dir "antidopatge" per què coi cal tornar a dir Antidòping? Si "home run" només ho fas servir dos cops a l'any.. cal que ho tradueixis per un incomprensible "quadrilàter"? això de Kaiffff és tremendo. i estic d'acord que se'ns marqui, la majoria de plumilles som uns terroristes de la llengua. Però home, és que de vegades et trobes cada cosa....

I tio, això de la vivenda no ho sabia. No hi ha un ministeri de la vivenda?

Joan Arnera ha dit...

Sí que són espectaculars, els anuncis. JO els sento per la ràdio, i tant al pare com al nen que parlen, de primer, els haurien de fer un bon curs de fonètica. Vejam si en parleu un dia, de la merda d'entonació de tots tots tots els putos periodistes i dobladors al català. En fan cada una de l'alçada d'un campanar... o millor dit, "com la copa d'un pi".
Apa, siau

reflexions en català (marc) ha dit...

ulaiff,

Això de quadrangular és una de les moltes propostes del Termcat que acaben a la paperera. D'aquí a uns mesos segur que a l'entrada de 'quadrangular' hi posaran 'denominació desestimada'.

Si no vols dir 'home run', pots optar per 'ha fet una cursa de quatre bases' o 'ha fet les quatre bases de cop' (són quatre, oi?).

En qualsevol cas, una mica de sentit comú. I si no en tens ni idea d'esports, no pots imposar 'quadrangular' by the face.

Canviar 'antidopatge' per 'antidòping' és de carallot.


Joan, és que hem arribat a un punt en què parlar bé = nacionalista.

reflexions en català ha dit...

titular d'avui d'el PSOeriódico:

"Un col.legi de BCN es nega a donar Ciutadania"

-Aquest profe que ens donarà? Socials, mates o què?

-Potser us dóna pel sac.

-Jo em dono de menys, em dono compte que no tinc autoestima, dono regna solta a la meva frustració, em dono a la fuga quan tinc responsabilitats. em dono la volta si algú em reclama, dono carpetada a les meves obligacions, la feina em dóna set i no m'agrada que em doni el sol.

Ulaifff ha dit...

El PSOeriodico.. ja ja que cabrón.

Ja buscaré el titular, però, així, d'entrada, "donar" és més curt que "impartir". I tu saps perfectament que, en el complex món dels titulars de premsa, les paraules de tres síl·labes ho tenen cru.. encara que siguin correctes.

Aquesta expressió tan castellana ("dar clase de...") sempre m'ha fascinat: s'aplica tant al professor com a l'alumne. "Doy clases de matemáticas". Vale, però ets el professor o l'alumne, tio? Com diria el gran "smoke seller" Sebastià Serrano, quina expressió més comunicativament ineficient.

Posats a donar, que els hi donguin pel sac, així, amb l'"hi" i la "g" al mig, que mola més.

reflexions en català ha dit...

Ulaiff,

A mi m'agrada més el Plariòdic.

'Farà' encara és més curt que 'donarà'. I com que no està en present, no es pot confondre amb el xampú Fa.

ruth ha dit...

Aviam, aviam, a mi a la feina em consideren una mica talibana del català. Però crec que hi ha coses com aquesta que dieu del "quadranglar" que clamen al cel (ara no sé si és una castellanada això). Per sort el teu cas no era aquest Marc, el contrari, eres força comprensiu. Però hi ha correctors que es fixen més que no diguis coses com "hat trick" abans que no pas corregur la pronunciació o els pronoms febles o coses que que sí fan malbñe el català. Dir "hat trick" és una xorrada.

Sobre Kíf, Kíef i Kaif, el mític Kaif, no va ser només moda del Puyal, eh? Que tv3 deia el mateix a la mateixa època. I em fa molta ràbia perquè sempre penso que hi ha una sèrie de paraules que cada 5 anys les hem de dir diferents. I ara sóc incapaç de recordar-ne quines més. Però ja està bé, matxo, ja sé que la llengua és viva, però establim uns criteris.

Un altre cas sonat és Beijing o Pekín. Pel que tinc entès, la fonètica xinesa original s'assembla més al so de Beijing que al de Pekín. Però si tradicionalment s'ha fet servir la grafia Pekín, per què cony l'hem de canviar. La tradició està per alguna cosa, també. Sincerament, crec que els que s'apunten a Beijing no ho fan perquè la fonètica s'assembli més a l'original, sinó pq fa més "cool" i s'asemble més a l'anglès. El Mundo Deportivo només fa servir Beijing. Que pesats!

Per cert, al diccionari "grec"no hi és "vivenda", però a "www.esadir.cat", una bona web de tv3 que ve a ser un llibre d'estil, sí que la recull. Ah, i existeix una federació catalana de beisbol i softbol. La Federació Espanyola és una mica cutre pq han transformat "softbol" en "sofbol", ja directament sense "t", juajua.

ruth ha dit...

Millor dit "Pequin" amb "q" en català.

reflexions en català (marc) ha dit...

ulaiff,

Un altre exemple del Periódico, d'avui mateix:

"Especialment desesperat va semblar Salgado, a qui Sesma li va donar la nit."

Donar la nit? Tant costa escriure 'amargar'? Els correctors tenen ordres de no 'tocar' res? O és que no en saben més?

De moment ho deixo aquí perquè això del Peródico fa mal de cap.

reflexions en català (marc) ha dit...

Ruth,

El que fa falta és uina mica més de sentit comú. I de modèstia si no domines segons quins àmbits.

Dir que 'el juador X ha fet un quadrangular' és cagar-la de ple. Un corrector no pot canviar 'hom run' per 'quadrangular' i quedar-se tan ample. Has de saber si aquest canvi és digerible.

En el cas de 'hat-trick', jo abans diria "ha fet tres gols" que no pas "ha fet un triplet" (aquesta és la proposta del Termcat). Per mi 'hat-trick' és tolerable i de fet surt al Termcat com un anglicisme admès en català (ca hat-trick [en]).

I Pequín! Ostres, com m'han fet enfadar alguns listills de per aquí... (La ignorància és molt atrevida.): "Per què m'has canviat Beijing?"

Doncs perquè en català sempre s'ha dit Pequín, coi!

Beijing és el nom de Pequín en el sistema pinyin, un dels que hi ha per romanitzar els noms xinesos i l'oficial a la Xina. El sistema Wade-Giles és el que fan servir sobretot els anglosaxons.
De tota manera, el que mana és la tradició, i el fet que la mateixa Enciclopèdia Catalana segueixi el mètode pinyin no vol dir que renunciï a la forma 'Pequín', que és com nostru senyor vol que ho diguem.


Tema 'vivenda': paraula acceptada per la Corpo, cosa que no vol dir que sigui normativa. El diccionari que mana és el DIEC (http://dlc.iec.cat/results.asp).

Salut!

ury ha dit...

Ostres, la Ruth ha dit "Kiív", que aquesta ja l'havia oblidada. Quatre lletres, quatre maneres de dir-ho. Qui ho supera, això?

En un tema tan fonamental com aquest (el de la comunicació, al cap i a la fi) sempre ha d'imperar allò més bàsic: el sentit comú (o sigui, el que es pressuposa a uns i a altres, crec). Jo recordo que una vegada, en lloc del concepte "aldea global", em van posar "llogarret global". Senyors, entre poc i massa!

I per últim, diré que a la Teletré crec que hi ha molta gent que no envia els textos a corregir. Avui he sentit al TN Migdia "la marca dels aros" en referència a Audi. I també un tio que presenta ha dit "gafe", que fa més simpàtic, tu. I no parlo més.

Harvester Of Sorrow ha dit...

Açó de las curracsions a la tele es una churrada, tutal, al final es yeyeix com es prununsia, no?

Un altre cossa és la capasitat limitada dels pariudistas, que cada cop som mes curts...

Bromers a banda, totalment d'acord amb vosaltres en què "El Periódico" és lamentable, però és l'equivalent a als informatius d'Antena 3 a la tele: té el seu públic. La línia política fa cagar. I les portades, últimament, són de vergonya. Ara, quan aparegui l'última creació de l'amic Roures, patiran. Més que "El País". Segur.

I això de "vivenda" o "disfrutar"... cada vegada que les diuen a La Teva em sóna tan malament... o es passen, amb l'exemple del home-run, o no hi arriben. Quina manca de criteri.

joliu ha dit...

Conten que els primers dies d'aparèixer la versió en català del TBO hi va apareixer una tal Ana Ampolla.
Coses del traductor automàtic.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...