dimarts, 25 de setembre de 2007

Fins quan aguantarà la monarquia?

Últimament em faig aquesta pregunta molt sovint. Perquè, a veure, la generació que ara té la paella pel mànec -em refereixo sobretot als que sobrepassen els 45 i que ocupen càrrecs polítics, empresarials, institucionals, intel·lectuals, etc., etc.-, doncs aquests, per defensar la vigència de la monarquia avui sempre es refereixen al paper (d'altra banda controvertit) que el Juan Carlos va tenir durant el 23-F. D'acord.

Però, i els que no recordem gairebé res d'aquell episodi? Els qui avui rondem la trentena i els qui pugen de sota? S'ha guanyat el nostre respecte, el Borbó? Si només l'hem conegut a través de les pàgines de l'Hola! El rei Juan Carlos, per nosaltres, és un senyor que, juntament amb la seva família cada cop més nombrosa, van de recepció en recepció, d'inauguració en inauguració, de viatge en viatge (oficial i no oficial), de vacances a Mallorca en un iot d'extraluxe... és a dir, res a veure amb la imatge d'un cap d'estat que, se suposa, hauria d'estar a les verdes i a les madures i mullar-se molt més sovint.

Si el Juan Carlos es volia guanyar el meu respecte, potser durant les negociacions del govern espanyol amb ETA hauria hagut de dir alguna cosa més que les absurdes crides a la unitat de les forces polítiques. Potser s'hi hauria hagut d'implicar. Si no ho ha fet, a què es deu? Doncs perquè, siguem sincers, ni als polítics espanyols els interessa que el rei es foti en el seu terreny, ni el rei deu tenir tampoc cap interès a involucrar-s'hi.

Llavors, per què cal seguir mantenint aquesta colla de vividors? Per què cal seguir permetent que, any rere any, malbaratin tants i tants diners públics? Fan mèrits per guanyar-se el respecte de les noves generacions?

Avui sentia no sé qui a la ràdio que deia que la monarquia espanyola se la carregaran els programes del cor. Que sigui qui sigui, però que sigui ara. Vosaltres veieu el Felipe i la Letizia reis d'Espanya algun dia?

14 comentaris:

ury ha dit...

Jo em declaro totalment antimonàrquic, i més veient les proporcions que està adquirint el tema, amb les infantes i els Urdangarins i els Marichalars procreant com a conills.

Ara bé, també estic en contra de fogueretes, martirilogis i altres heroïcitats. Si no és des del seny, qualsevol reivindicació només fa que retroalimentar-se, exclusivament, entre els fidels a la causa. I així no es conquereixen nous territoris. Ans al contrari, crec jo.

reflexions en català (marc) ha dit...

Jose,

Ja era hora que apareguessis per aquí, que això en teoria és un bloc a quatre mans!!!!

Al Felip i a la Leti els veig de reixos, però em sembla que aquí se'ls acabarà la ganga. Així ho espero. Els Borbons sempre han marxat cagant llets. Aquest cop potser no fotran el camp cames ajudeu-me. A vore...

Pel que fa a la crema de fotos, amic ury, pots estar en contra de les fogueres, però el problema de fons no és aquest. Creus que en ple segle XXI pots portar algú a la presó per cremar una foto del rei? Per què aquesta gent a qui ningú no ha votat és intocable?

Als Estats Units pots cremar la seva bandera i no passa res.

A mi tampoc no m'agraden les fogueres com aquesta, però trobo que són molt pitjors les lleis que emparen la impunitat i les institucions (com la monarquia) que són totalment antidemocràtiques.

ury ha dit...

Ep! Abans que res he dit que sóc antimonàrquic. Pulutant, també sóc contrari als privilegis que de la corona se'n derivin. Punt 1.

Dit això, crec que la monarquia remou prou injustícies denunciables(família mantinguda, costums elitistes, deficiència intel·lectual) com perquè acabem "victimitzant-la" amb la reivindicació de poder fer una cremà barroera. Això és dur un debat necessari al terreny de l'exabrupte. I sense estil no serem mai res.

And last but not least. Què signifiquen les banderes soviètiques a les performances antiBorbó? Si es tracta d'enterrar un sistema caduc, espero que no sigui per caure de quatre grapes en un altre i, a més, totalitari, en ple segle XXI. Farem purgues, també?

reflexions en català (marc) ha dit...

ury,

¿Com goses donar tanta importància a un grup de 200 persones? ¿El fet que quatre o cinc persones portin banderes soviètiques vol dir que aquesta gent ens imposarà la bandera soviètica a tots nosaltres? O sigui: si ens carreguem la monarquia, ¿serà gràcies a aquests quatre i aquests quatre implantaran un règim soviètic amb purgues? No fotem, home!!!

El problema és que s'està magnificant una anècdota. La Brunete ja s'ha encarregat de dir que Catalunya s'està batasunitzant perquè quatre gats van cremar fotos dels reis.

Si no haguessin cremat les fotos, ni se n'hauria parlat.

A mi em pot agradar o no que un GRUPET de persones cremin una foto dels reis. ¿Aquest acte suposa que els autors cremarien els reis? Oi que no es pot deduir això?

Simplement, és una mostra (potser desafortunada) de mostrar el teu desacord amb un senyor nomenat a dit pel dictador institució. Per què no ho poden fer? Explica-m'ho, si us plau.

En ple segle XXI el que no s'hauria de tolerar és que l'estat policial et pugui donar pel sac per cremar una foto. Això sí que és inadmissible.

Per cert, al Mundo diuen que des de la Casa reial aquests incidents
estos incidentes no s'interpreten "como una afrenta directa contra la persona de Don Juan Carlos, sino más bien como un ataque a la unidad de España".

Ells mateixos s'estan cremant.

Salut i no et preocupis perquè els prosoviètics ja van amb cotxe oficial i es fan passar per ecosocialistes.

Dessmond ha dit...

Em sembla que se li dona massa valor a la monarquia. Jo crec que simplement ignorant-los no ens fariem tants maldecaps. Hauriem de saber fer l'andorrà respecte la borbonada.
Això de les fotos és una excussa per aquest jutge que vol ser més mediàtic que en Garzon. A ells tan se'ls en fot si cremen o no, sempre que sigui en paper.
Ara, em sembla que donem corda a la brunete mediàtica, que quan no té notíca la provoca.

ury ha dit...

Home, Marc, si estem d'acord amb tot, sobretot amb això de la Brunete (per cert, tot i a risc de perdre els arrels militars, traiem-li d'una punyetera vegada el diminutiu i diguem-los Brunota o els de la Brunatesca, que queda menys simpàtic).

El que et vinc a dir és que, per culpa dels extrems, ens fotem dins d'uns cercles viciosos que no porten a enlloc, sinó al carnaval dels radicalismes. I tot plegat fatiga molt i fa que el FONS de la qüestió es perdi.

Per exemple: no hi ha cap intel·lectual capaç de dir a la Casa Reial que ben fotuda va Espanya, si la seva unitat depèn dels cervells que la componen? A guanyar-se les garrofes a la Casa de Campo, home, ja.

I això dels prosoviètics era una ironia. Només volia fer veure que alguns comentaristes nostres tenen una tendència al martirilogi que tampoc hauria de ser. Tot en la seva justa mesura, par favó.

Puigmalet ha dit...

Res de por. Si la Brunete diu que ens batasunitzem, la cosa va bé. Si es dediquen a censurar revistes i a perseguir iconoclastes, la cosa va millor.
Què és cremar una foto? Una espècie de vudú? Que prohibeixin les falles, si us plau, que es cremen representacions humanes tridimensionals!
I tens raó, Ury, que no es perdi el fons de la qüestió: Ai, Mr. Guillotin, quanta feina queda...
Personalment, si s'atreveixen a canviar la llei sàlica, faré campanya perquè l'Elena sigui reina. I el Marichalar, rei! Aquest sí que és borbó de veritat.

reflexions en català ha dit...

Camarades (?), jo el que faria és fitxar l'Ibarretxe i deixar-nos de mariocnades. Com diu el meu cap, que és homosexual, de mariconades, les justes. Mentre nosaltres ens dediquem a parlar de cremes de fotos, del refundar el catalanisme, de pluja fina, de patriotisme social, d'implementar polítiques transeversals, de donar gràcies al Solbes per complir la llei, etc., etc., els bascos van per feina.

Ara és el moment. Flandes, Escòcia, el País Basc. Reclamem la democràcia. No tenen prou arguments per oposar-se a un referèndum, sobretot si la taca s'escampa en altres llocs d'Europa.

REFERÈNDUM = DEMOCRÀCIA

I ens calen uns Borbons dèbils, descol·locats.

Salut

ury ha dit...

El teu plantejament és el correcte, però crec que en Carod va calcular molt bé a l'hora de parlar del 2014. Ara mateix...

Sí als referèndums! Ara, l'Ibarretxe hauria d'haver demanat primer que ETA deixés les armes com una de les condicions. Decidim en llibertat, oi?

Harvester Of Sorrow ha dit...

M'afegeixo al debat en un moment molt interessant. ETA i el PP (i la resta dels espanyolistes, que al PSOE no es queden curts) es necessiten mútuament, així que dubto que aquest "tingladu" de la banda terrorista acabi, com a mínim, a mitjà termini. Ja fa bé, el Comandant Ibarretxe en tirar pel dret, perquè si no, no avançaran mai, amb la milonga aquesta de "mientras los violentos no dejen las armas" que haureu sentit mil cops en boca dels Acebes, Rajoys, Zapateros i la resta de banda patriótica "rojigualda".

Jo, malauradament, veig els Borbons còmodament instal·lats al tro del regne d'Españññia per secula seculorum. Només cal tirar la vista enrere i veure aquelles gentades que van sortir al carrer en els casaments dels tres fills del Juanki per adonar-te que hi ha molt ignorant. Per l'amor de Déu, si se sentien crits de "guapa, guapa" a la Special de l'Helena! I no tot eren iaies, malauradament. Aquesta gent, per molt que es reprodueixi i segueixi fabricant paràsits, no acabarà de caure malament a un grandíssim sector de població mesetària.

Coincideixo amb l'Ury i amb el Marc en el tema de la cremà: el senyor Vitalo té raó quan diu que això acaba sent contraproduent. Només cal veure la que han muntat la Brunete i el Julandro Marlaska (l'última l'ha dit el PP, que contraataca proposant una guerra de banderes) perquè quatre Oleguers de la vida han cremat fotos del successor de Franco i senyora.

Alhora, però, el Marc té raó quan assenyala que en ple segle XXI, algú podria cremar el que li rotés sense por a anar a parar al trullo. Com ja vaig escriure en el seu moment al meu bloc, les institucions espanyoles es posen al mateix nivell que els islamistes radicals quan l'afer de les caricatures de Mahoma. Ridícul, tot plegat.

reflexions en català ha dit...

El Zapatero s'equivoca quan diu que l'Ibarretxe s'ha equivocat de continent i de segle. Però sobretot s'equivoca quan diu que ja es va carregar el Pla Ibarretxe i que per això pot carregar-se tot el que vingui d'Euskadi. Una vegada, dues, tres, potser quatre. De tota manera, tard o d'hora els suposats arguments contra l'exercici democràtic que és un referèndum cauen pel seu propi pes. Com diu el gran Alfons López Tena (for president, si us plau), ¿qui té por de la paraula del poble?

Libertad [sic) Digital: "Si el presidente del Gobierno no autoriza la consulta que plantea Ibarretxe, queda "una opción fuera del Estado", ha asegurado López Tena, impulsor del Círculo de Estudios Soberanistas, que pretende erigirse en un "think tank" (laboratorio de pensamiento) en favor de la independencia de Cataluña.

Según López Tena, Ibarretxe podría "apelar a Europa y al mundo, a la ONU y a la UE", para organizar un referéndum rechazado por el Gobierno español. "En Québec se han hecho referendos de autodeterminación y no ha pasado nada y los ha autorizado el Gobierno de Canadá. En el Reino Unido también se plantea.

Au

reflexions en català (marc) ha dit...

harvester,

No crec que els Borbons arribin a l'any 2050 sent reis. Quan el Juanki va pujar al tron ningú no confiava en ell. La truita s'ha girat i ho tornarà a fer. Sempre ha estat així. Potser el que canviarà seran les formes. No marxaran corrents com sempre.

Així ho espero.

ury ha dit...

Doncs jo discrepo, harvester, i si em poseu a la filera dels acebes i tal, poseu-m'hi. És un tema prou seriós.

Crec que tenim ara mateix més raons a Catalunya per fer el referèndum que no pas a Euskadi. Aquí es va abandonar la lluita armada. Allí, qui discrepa públicament ha d'anar amb escorta. I la legitmitat d'una decisió presa en aquestes condicions no és la ideal.

Ho saben prou molts caps visibles del PNV, conscients de amb qui poden anar-se a dormir en una independència obtinguda en aquestes condicions. Un país que neix amb odi està condemnat a seguir amb l'odi instal·lat en el seu sistema operatiu, perquè la màfia terrorista se sentirà mare del nou estatus. I això el poble basc no s'ho hauria de permetre.

reflexions en català ha dit...

ury, jo no ho veig tan clar.

En primer lloc, en quines condicions es pot celebrar el referèndum? Amb treva? Amb entrega d'armes? Amb compromís d'abandonar la violència?

Deprés, si ETA diu que d'acord, que es compromet a deixar les armes si es garanteix la celebració del referènsum, llavor es veurà com un xantatge. És un cercle viciós que només es pot trencar amb una pas endavant ferm. Tant de bo es pugui fer el referèndum en absència de violència, però això és gairebé impossible perquè al PP i a ETA ja els va bé que els coses continuïn així. I els del PSOE han demostrat quie són uns inútils, que només saben anar a remolc del PP, que és qui marca realment l'agenda política.

Segurament l'intent de l'Ibarretxe no tirarà endavant, però almenys ho haurà provat.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...