dilluns, 17 de setembre de 2007

Vigileu, que porto pipa

Coincidint casualment amb la festivitat de Sant Llambert (patró dels que creuen que treballar molt és perdre el temps), des d'avui sóc agent de l'Administració andorrana, o sigui, un puto funcionari.

Deixar de ser eventual i ocupar una plaça fixa et dóna tranquil·litat, a banda d'alguns avantatges que no estan gens malament.

A partir d'avui sóc tècnic dinamitzador de Política Lingüística; un eufemisme. En realitat sóc un agent de la Policia Lingüística i porto pipa.

Esteu avisats. Últimament no estic d'hòsties i gasto molt mala llet quan em fan enfadar. Si us veig canviant de llengua, contra la paret. I si em vacil·leu, pim, pam, pum.

10 comentaris:

Isidre ha dit...

En castellà (em deixeu oi?) diuen:
"Al pan,pan i al madero pum" Tu mateix.
Se t'ha de felicitar pel teu nou rang funcionarial ?
Benvingut al club...Salut i anarquia

albert roig ha dit...

Home, sincerament, cre que persones com tu al Servei de Política Lingüística, pels que et coneixem, fa que hi creguem més... en què? Doncs en què algun dia arribem a ser "normals", en què no haguem d'estar constantment reclamant els nostres drets, en què la nostra llengua deixi de ser només una llengua institucionalitzada... i moltes més coses que fins i tot em fa vergonya escriure-les.

Jo sí que te felicito i... bona feina!

reflexions en català (marc) ha dit...

Isidre i Albert, gràcies per les felicitacions.

La veritat és que estic content d'haver obtingut una plaça que crec que m'he guanyat a pols (visca la modèstia).

Vist el panorama que hi ha per aquests mons de Déu, també valoro molt les condicions laborals i el fet de treballar en el que m'agrada, encara que hi ha força coses que no m'agraden.

El tema de la llengua sempre m'ha apassionat i alhora preocupat. El que té de dolent aquesta feina de dinamització és que molt sovint el pessimisme i la impotència se't planten al davant i costa tirar endavant. Però encara mantinc la il·lusió i que duri.

Hauré de fer tasques d'inspecció però espero dedicar-me més a la dinamització, a la promoció. Espero aportar el meu gra de sorra perquè algun dia el serveis de política lingüística ja no siguin necessaris.

Algun dia d'aquests us fotré un rotllo sobre la situació del català i tot plegat. ja em perdonareu.

Salut!

Elies ha dit...

Marc, felicitats per la feina i molta sort amb la teva tasca. Fa molts anys també vaig fer de dinamitzador lingüístic, en un sector complicadíssim.

Només dues consideracions:
- la "dinamització" és l'esfera més moderna de l'administració. Un àmbit allunyat de la burocràcia, i que permet "iniciativa" i això per a mi sempre ha estat bàsic. Pot ser molt gratificant.

- és una feina per a la qual cal estimar molt el país i la nostra llengua. Algú que s'ho miri des de la distància o la fredor fracassaria.

Per tant estic segur, pel que he seguit a través del vostre post i comentaris que m'heu fet, que malgrat tenir moments durs, et serà també molt gratificant.

Endavant, empenta i sort

reflexions en català (marc) ha dit...

Gràcies, Eiles, farem el que podrem amb la màxima il·lusió.

ury ha dit...

Bon fitxatge! Ara hauràs de deixar una mica penjat el bloc, perquè ja saps la mala fama que tenen els funcionaris. Et toca fer veure que treballes, que la gent sempre parla i malament, si pot.

Jo només sóc mig funcionari, perquè em van donar "mitja plaça" (de mitja jornada), tot i que treballo també l'altra mitja com a extern. La funció pública té unes coses...

reflexions en català (marc) ha dit...

ury,

A Andorra ens queixem molt (amb raó), però a Cat es cometen molt abusos laborals. Fins i tot en el sector públic. El cas de la germana de la Jose és flagrant. Subcontractació d'un servei públic a una empresa privada i apa!, 'se siente' si aquesta empresa us trepitja. I això que manen els 'progressistes'.

A vore si deixes de ser semi...

Encara que robés una estoneta al matí per actualitzar el bloc, et ben juro que les altres set hores i mitja treballo a sac. I bastant bé, per cert.

Salut

reflexions en català (josefina) ha dit...

Ja sé que no puc ser imparcial però el Marc s'ha guanyat i es guanya cada dia la plaça que ara ja té en propietat.

I sobre si cal felicitar-lo o no pel rang funcionarial, doncs jo no en tinc cap dubte: sí.

Després de força anys passant per l'empresa privada, amb condicions sovint molt deplorables, quan se superen els 30 i hi ha l'oportunitat de quedar-te fix com a funcionari a l'administració pública, doncs és per felicitar. HOraris força bons, condicions laborals que NO es troben a la privada (excepte alguns casos, com els bancs, clar...). De totes maneres, penso que el pas per la privada convé a tothom. Penso que el pitjor és que una persona surti de la universitat i tingui la sort d'entrar de patac a l'administració. Viure els inconvenients de la privada et fa ser més conscient i responsable. En canvi, passar d'una universitat on has fet el que has volgut i entrar a l'administració, on molts també fan el que volen, només crea ganduls i el típic funcionari que tots coneixem.

Per tant, Marc, moltes felicitats.

ruth ha dit...

I tant qu s'ha gunayat la plaça el teu home, Jose. Marc ets un putu crack, felicitats!

L'altre dia vaig trucar a oficines centrals de caixa catalunya i em vaig queixar formalment perquè no entenen el català!!!! Em va passar amb dos telefonistes!!

Es diu Caixa Castella?
Es diu Caixa extremenya??

no!!

Es diu Caixa Catalunya!!!
Hola!!
Hay alguien??

reflexions en català (marc) ha dit...

Ruth, ¿me está diciendo eso? A les oficines centrals de Barcelona?

Com hi van. Fa poc van deixar de fer anuncis en valencià a Sueca, on la majoria de la gent parla en aquella llengua que curiosament no necessita traducció al català.

Gràcies per la felicitació!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...