divendres, 5 d’octubre de 2007

aixarnoles

(aixarnola f. guspira de foc, espurna.)

L’esquirol, a part de ser un rosegador de cua llarga i peluda i dits forts amb ungles corbes i punxegudes, també és un “obrer que, quan els seus companys es declaren en vaga, continua treballant o reemplaça un obrer en vaga”.

El castellà va adoptar la paraula esquirol del català amb aquest segon significat.

NO
CCOO (pronunciat a la manera d’Urdaci) está lleno de ardillas.
CCOO (pronunciat a la manera d’Urdaci) está lleno de esquiroles.

Definició d’esquirol al Diccionario de la lengua española de la RAE:

esquirol.
Del cat. esquirol, y este de L'Esquirol, localidad barcelonesa de donde procedían los obreros que, a fines del siglo XIX, ocuparon el puesto de trabajo de los de Manlleu durante una huelga.

adj. Dicho de una persona: Que se presta a ocupar el puesto de un huelguista.
adj. despect. Dicho de un trabajador: Que no se adhiere a una huelga.


A l’Argentina i en altres països de l’Amèrica Llatina no fan servir la paraula esquirol amb aquest sentit, sinó rompehuelgas i carnero. En canvi, a Mèxic i a Cuba sí.

En francès l’equivalent del rosegador és écureuil i el de l’obrer, jaune, briseur de grèves.


>La sorpresa
Sabíeu que hi ha esquirols falangistes?

falangista1
m ZOOL Esquirol volador.

2 esquirol volador Nom donat a uns dotze gèneres de mamífers rosegadors de la família dels esciúrids, proveïts de patagi que els permet de saltar i planar.


>Sense baixar dels arbres...
Al Libro de la cetrería, del duc d’Almazán, s’explica que en temps del rei Joan II un esquirol podia anar d’un extrem a l’altre de la península Ibèrica sense baixar dels arbres. Ara ho podria fer sense baixar de les teulades.


LA FRASE DEL DIA
"Vaig buscar les paraules dels meus avis i vaig tornar a ser lliure."
Alioune Ben Barka


11 comentaris:

Ulaiff ha dit...

La península ibèrica va ser deforestada fa segles per construir "la armada invencible" i tots els seus vaixells (barcus, en català modern) predecessors. Això perquè després parlin de canvi climàtic i l'impacte en l'ecosistema de l'home del segle XX.

reflexions en català (marc) ha dit...

Buenu, ulaiff, no t'anfados, home.

Diuen que en arribar els colonitzadors (ui!, he dit colonitzadors?) espanyols a la regió mexicana de Yucatán, un de l'armada invencible va preguntar a un nadiu com s’anomenava aquell lloc. L’indi li va contestar: "yucatán". També diuen que el que no sabia l''amic visitant' és que li estava dient: "no sóc d’aquí".

Se non è vero, è ben trovato.

Ulaiff ha dit...

Ja ja! és molt bona, ja ho havia sentit, i crec que, a part de ben trovato, è vero.
Ho esmentava perquè, efectivament, la península ibèrica havia estat molt rica en boscos, però l'home, ja fa un bon grapat de segles, la va desforestar diverses vegades. Les grans estripades amb la natura no ens venen d'ara...
I els colonitzadors... home, millor aquest terme que el de "descobridors".. perquè els indis que ja hi eren, allò, ja ho havien descobert feia anys...

reflexions en català (marc) ha dit...

Totalmente de acuerdo, José María

ury ha dit...

Tampoc hauríem de parlar llavors de "Nou Continent", ni tans sols de "colonitzadors d'Amèrica" en el sentit de ser els pioners, perquè que els maies o els asteques també s'havien imposat a d'altres civilitzacions per estendre el seu territori.

Aquí vull fer una reflexió, per animar el cotarro i tal. Les barrabassades d'aquells temps són de l'alçada d'un campanar, OK. Però pitjor sort van córrer els indis de l'hemisferi nord, i quan el pensament modern i il·lustrat ja estava molt més estés. Només cal veure com són els aborígens d'avui dia a una i altra banda.

Ho dic perquè sovint ens dóna per criticar sense embuts Espanya -fins i tot quan, segons sembla, ni existia- i, sobretot, en desgreuge dels catalanets que també van fer les Amèriques, començant pel bo d'en Colom.

Just call me "the provocator".

Ulaiff ha dit...

Soc un gran ignorant de la història, però diria que les barrabassades son comparables. D'indígenes,a sud i centre amèrica en queden ben pocs, i el més trist és que les seves cultures van quedar absolutament esborrades del riu de la història: de cop i volta, civilitzacions senceres desapareixien i ja està. Respecte a això de les idees il·lustrades, diriem que a tot arreu es van seguir fent animalades fins fa ben poc. L'esclavatge, que en món encara existeix, no es comença a moderar en els païssos occidentals fins al segle XIX.
I això què té a veure amb les aixarnoles????

reflexions en català (marc) ha dit...

Ury, no es tracta de bons (catalans) i dolents (espanyols). De colonitzadors i de gent bona i dolenta n'hi ha hagut sempre i a tot arreu.

Però que jo recordi, l'any 1992 els únics que van celebrar (sí, celebrar) el 'descobriment' d'Amèrica van ser els espanyols. Si els espanyols no veiessin el que va ser una colonització i un genocidi com un descobriment, no hauria fet la brometa perquè no s'hi avindria.

O sigui, que cada pal aguanti la seva vela. Si els espanyols no tenen referents històrics, si no poden mirar enrere sense que els caigui la cara de vergonya, que no em vinguin amb descobriments i amb "esa lengua que jamás fue impuesta", etc.

Sí, el Colom era català. Curiosament, els mitjans espanyols van silenciar-ho quan ho va publicar la prestigiosa (això que no falti) revista 'Science'. Per què van amagar-ho? Doncs perquè no poden assimilar que un català sigui el símbol de la gran època imperial de la gloriosa Castella, que és l'únic referent, convenientment manipulat, que els permet treure pit. (Tampoc no poden assimilar que el Madrit el van fundar catalans.)

Jo no sé on veus el "desgreuge dels catalanets que també van fer les Amèriques". Diuen que Colom era un salvatge i que dissimulava com podia la seva catalanitat. Jo no veig que a Catalunya es reivindiqui la seva figura com un símbol, com un referent amb què emmirallar-nos. Els nostres referents són, per exemple, la resistència heroica que va posar fi a les nostres llibertats el 1714 i la gent que ha donat la vida per intentar aturar el genocidi cultural que ens aplica Castella des de fa més de 300 anys.

I això ells no ho tenen.

reflexions en català (marc) ha dit...

ulaiff, em sembla que a l'ury el vetaré com han fet a Catràdio amb la Cristina Peri Rosi, en aquest cas per sortir-se del guió i per venir aquí només a tocar els collons, hehe.

He venido aquí a hablar de mi libro, ury. No huya de estudio.

Si tinc temps, després comentaré el cas d'aquesta il·lustrada catalana que no sap parlar català.

Salut.

ury ha dit...

Juasjuasjuàs! Sóc un cabronet! No volia disculpar el genocidi de Castella i Aragó, Espanya o el que fos, homes. Però sí sóc força relativista a l'hora d'analitzar el passat des de la nostra perspectiva, amb els ítems que ens ha donat el progrés i l'evolució del pensament humà... i sense situar-nos en un context històric determinat.

Si l'aleteig d'una papallona a l'Àsia provoca tempestes a Nova York, imagineu-vos què podria fer la modificació de tot el modus vivendi d'una època. Seria el seu present com a poble millor? Al segle XVI, descarat; avui dia, ja no ho sabrem mai. És com els que acusen els almogàvers de ser uns carnissers... joder, i qui no ho era?

Ulaiff, tio. Jo discrepo obertament de tu. Quanta gent amb cara d'amerindi veus als Estats Units? I quanta gent amb trets maies o asteques veus a Sudamèrica, Centreamèrica o al metro de Barcelona? Les cultures van ser fagocitades, és evident, però hi va haver mestisatge i el Bartolomé de las Casas va advertir molt aviat que els indígenes també tenien ànima... quelcom que no va importar gens amb els pobres sioux i les altres tribus que poblaven Nordamèrica. Equiparar tots dos exterminis em sembla de cecs.

"La lengua que jamás fue impuesta...", collons, que estem parlant de l'inútil del Borbó i els vividors que li fan els discursos! Tothom que vaig coincidir al Carib dos estius, ben espanyolets ells, em deien, amb allò tan light de netejar consciències a través de l'oci: "Mira, nos lo pasamos bien y tal y con la pasta que dejamos aquí les compensamos ni que sea mínimamente las salvajadas que hicieron nuestros antepasados." És clar que hi ha consciència d'ultratge i de conquesta.

No ens creim tant als essencialistes d'Esspañña, homes!

reflexions en català (marc) ha dit...

Ury, no siguis tan ingenu. No podem viure aïllats dels essencialistes espanyols i no fer-los cas perquè la maquinària mediaticopropagandística té molt poder i cada dia convenç més gent. Tu vas sovint per les Espanyes? Jo en conec uns quants que sí i t'asseguro que estan acollonits per la mà de mentides que reprodueix molta gent directament de la COPE, El Mundo, etc.

ury ha dit...

Sovint, sovint, hi anava quan treballava a Andorra i feia desplaçaments. Però sí que parlo amb freqüència amb gent que he conegut en viatges o quan vaig al poble de la meva dona, a l'Aragó, i hi ha de tot: gent que combrega amb rodes de molí, gent que no vol saber res de determinats mitjans i gent (la majoria) que se la bufa tot.

Evidentment, m'encenc i m'encabrito com el que més quan sento camí de la T4 una dona que afirma això: "Me sabe mal esto del hospital, pero lo demás ya les está bien, por prepotentes."

Però això no m'espatlla el clima de cordialitat general que he notat arreu on he anat. Al cap i a la fi, d'analfabets i de males persones tots en tenim.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...