dilluns, 8 d’octubre de 2007

aixarnoles

(aixarnola f. guspira de foc, espurna.)

NO ETS UNA BLEDA, LLUÍS

“Sóc una bleda assolellada.”
(Lluís Llach)

“Mai no he viscut sense tu i m’horroritza haver d’acostumar-m’hi. Ja sé que sóc una bleda
còsmica: però escolta, què vols fer-hi, tu m’has fet així.”
(Salvador Sostres. Estimat Lluís Llach)

Si fem cas del diccionari, els hòmens haurien de dir
sóc un bleda.

bleda
3 m. i f. [LC] Persona no gens espavilada, mancada de vivor, de tremp. És una bleda assolellada. No en farem res, d’ell: és un bleda.

Els senyors Llach i Sostres són, doncs, uns bledes. Concretament, el primer és un bleda assolellat i el segon, un bleda còsmic, no?


Trobeu les dues diferències

DIEC1
bledejar v. intr. Una persona, esp. una dona, ésser més o menys bleda; fer actes o dir paraules propis d’una bleda.

DIEC2
bledejar v. intr. 1 Una persona, ésser més o menys bleda. 2 Fer actes o dir paraules propis de bleda.


El refranyer

Encara que un sector de la saviesa popular canta les excel·lències de les bledes (Bledes i flors cordials, recepta de malalts / Bledes a casa, bledes a l’hort i a casa més que enlloc), la branca opositora és majoritària (Bledes donen als condemnats per més pena / Les bledes del diable són fetes / Les bledes i la carbassa, millor que al ventre a la bassa). També hi ha una ala moderada (Bledes a dinar i bledes a sopar, massa bledes hi ha).

Els pagesos creuen que si es planten el dia de Sant Felip (1 de maig), les bledes no s’espigaran i duraran fins a l’hivern: Si sembres les bledes pel maig, per Nadal encarà en menjaràs. Però sembreu-ne moltes perquè
Bledes i espinacs, molts a l’olla i pocs al plat. / Bledes, bledotes, que se’n couen moltes i en surten poques.

Bleda vol dir encantada i freda; julivert, cap verd, i marduix, cap fluix i A les encantades i fredes, bledes.



LA FRASE DEL DIA
“Parlar de bogeria d’amor és un pleonasme; l’amor per si mateix ja és bogeria.”
Heinrich Heine

9 comentaris:

Ulaiff ha dit...

A casa fa anys i panys que la meva mare no fa bledes! Quan era petit era un plat més del menú diari: queia almenys un cop per setmana. Crec que és considerat com el prototipus del plat econòmic però poc atractiu...

Ulaiff ha dit...

Respecte al génere de la bleda voleu dir que no és més aviat una llicència "literària"? És molt millor "soc una bleda" que "soc un bleda"... en realitat no vol dir el mateix...

reflexions en català (marc) ha dit...

Jo diria que més que una llicència literària és portar l'afany de ser políticament correctes fins a l'extrem de cagar-la.

Per què segons el nou diccionari normatiu hem de dir "sóc un bleda" i no "sóc una bleda" tal com era abans? No ho sé. Ganes d'enredar la troca.

A mi les bledes m'agraden força.

Puigmalet ha dit...

La llengua oral ha convertit bleda en adjectiu (p.e. "Seràs bleda?") , però només parcialment. D'aquí la vacil·lació, potser.

Més:
- Bleda encastada (com assolellada)
- Plantar la bleda al clatell (enganyar fàcilment) o tenir una bleda al clatell (ser fàcil d'enganyar).
- A un diccionari de 1904 trobo "Bledaça: dona tonta, crèdula o molt grossa y fofa". Quin estil, el lexicògraf...

A mi m'agraden les bledes buscanes (les dels marges dels camps, que són diferents) amb mongetes. I cansalada. O botifarra.

ury ha dit...

En qualsevol cas, aquest debat sobre el gènere dels "bledes" no ens importa una ídem, oi?

Vull dir que en català no diem "m'importa una bleda", sinó "m'importa un rave" (crec).

Algú hauria d'investigar, també, els fets diferencials que suposen els vegetals segons les contrades.

(De passada, afamats lexicògrafs, corregiu-me: és pot dir això de "m'importa un/a ídem"?)

reflexions en català (marc) ha dit...

Jo no he sentit mai ningú que digui "m'importa una bleda", però ja podria ser, ja, perquè una cosa que no val una bleda és el mateix que un rave en sentit figurat: una cosa de poca qualitat. A mi el gènere m'importa una merda (és així com es diu modernament, no?). Només volia mostrar un dels canvis del nou diccionari normatiu respecte de l'anterior, un canvi que no m'agrada ‘garie’ i que les poques persones que escriuran o parlaran d'homes bleda segur que no respectaran.

Atenció, enquesta: quants de vosaltres dieu o diríeu "és un figaflor" (que també és un fruit) i "és un figa tova”. Segons el diccionari, les dues formes masculines són correctes. La primera em crea dubtes, la segona no la diria mai.

A mi ‘aquetes ruquiries em llamen’.

A Andorra, una bleda també és/era un dona que va/anava molt a missa.

Ury, no sé a què et referiexes quan parles dels "fets diferencials que suposen els vegetals segons les contrades".

Ulaiff ha dit...

Ja ja! Es que no ho estava entenent bé.. efectivament, correcció política fins a l'absurd. "La vegada que ve..."

ury ha dit...

Amb els trets diferencials em refereixo que aquí donem poca importància als raves, segons les frases fetes, i d'altres llocs, a les bledes o als pebrots ("me importa un pimiento"). O sigui, que potser aquí les bledes ens neixen més fortes que, per exemple, a Castella.

A casa meva sí que díem "ets un figaflor", en masculí. I fins i tot un amic meu diu des que som petits "aquest tio és un nena".

Pot ser que quedi més despectiu canviant l'article al masculí? És com remarcar implícitament: "Aquest, que se suposa que hauria de ser un mascle de cap a peus, en el fons actua com una nenassa."

reflexions en català (marc) ha dit...

A mi em sembla que si 'bleda' és un mot femení i el volem utilitzar en sentit figurat, doncs deixem-lo en pau i diguem 'sóc una bleda'.

Canviem 'bleda' per un suposat 'carbassó'. La Maria és una carbassó?

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...