diumenge, 28 d’octubre de 2007

CiU i el PNB

Després del desengany que he tingut amb Esquerra, em sembla que a les pròximes eleccions votaré en blanc. Per què no votaré CiU? Doncs en part pel que va dir ahir el Salvador Sostres.

“Qualsevol projecte nacional és un somni i si el negues acabes semblant una puta barata que cada dia se’n va amb qui millor li paga.”

El Sostres considera que “ha estat moralment, políticament i estèticament horrible que el president Pujol hagi dit sempre que no és independentista i que hagi alimentat sempre el deliri -això sí que és un deliri, i no la independència- de voler fer pedagogia a Espanya i pretendre civilitzar-la.” M’hi sobra aquest civilitzar-la, però estic d’acord amb la resta.

D’acord, l’època del Pujol ja ha passat, i encara que em sàpiga greu que el president no s’hagi declarat mai independentista, això ara no toca; el que ens ha d’ocupar és el present, l’Artur Mas i companyia. Quin és el full de ruta de CiU? Creu en l’Espanya plurinacional? Creu que els espanyols hi creuen? El projecte catalanista de l'època del Pujol té vigència actualment? En què pot consistir?


Hi ha somni o no?


“[Pujol] Va insistir en el peix i en el cove i ara que no tenim ni tan sols pescador, Convergència s’ha quedat desorientada i amb unes perspectives electorals cada dia més a la baixa.”

Comparació: “Fa molta enveja que Xabier Arzalluz no tingui cap problema per dir-se independentista i per assegurar que quan hi hagi el referèndum votarà que sí”.

Avui, l’Arzalluz diu en una entrevista: “Què faran per impedir la consulta? Enviaran la Guàrdia Civil o l’exèrcit espanyol perquè tanquin o clausurin les urnes?” “Val o no val la voluntat popular? És o no és Euskadi un poble?”

17 comentaris:

Enric I. Canela ha dit...

El que dius és una temptació, però avui Vicenç Villatoro parla a l?AVUI del tema. Encara hi ha uns mesos per treballar amb l'objectiu d'aconseguir un compromís més fort entre els independentistes, de la banda que siguin.
No hauríem de llençar el vot. No podem permetre que el nostre vot, o no vot, ajudi a consolidar opcions espanyolistes.
Amb el màxim respecte a la teva opinió que en part comparteixo. Jo també n'estic far.
Enric

Manel des de l'exili ha dit...

Com a militant d'ERC en vau baixa dic el mateix.
He fet un post parlant també de l'entrevista a Arzallus i l'article d'en Villatoro

Enric I. Canela ha dit...

Jo també n'he fet un. Vaig a llegir el del Manel.

reflexions en català ha dit...

Doncs apa, us llegeixo i en parlem.

Lídia Pelejà ha dit...

Ja vec que l'entrevista a Arzalluz dóna per molt, com també l'article del sostres...
Justament n'he parlat avui al meu bloc.
això deu ser el cap de setmana, que ens permet llegir amb molta més atenció les notícies i/o articles que durant la setmana. :D

Salutacions

Puigmalet ha dit...

A la darrera peli de Ken Loach (The wind that shakes the barley) diuen, més o menys: "és fàcil saber contra què lluites, però és molt més difícil saber què vols." A la peli (i a la realitat) els independistes irlandesos arriben a matar-se entre ells, perquè no saben ben bé què volen. Creiem que sabem què volem i com, però sovint em sembla que no. Tant de bo plataformes cíviques fortes acabin donant veu a tots els desencantats dels polítics. Em sembla que pot ser el camí.

ury ha dit...

Mira, en puigmalet va ben encaminat, al meu parer.

Dit això, per principis, no puc posicionar-me mai al costat d'un tio com en Salvador Sostres. Per pontificar, en els bons temps, s'havia de tenir autoritat moral... i el seu cas, precisament, ens permet il·lustrar com està la política: amb les fórmules velles rovellades i les que haurien de ser renovadores, encallades. Cal vehicular-se amb decència... i ràpid.

marc ha dit...

Jo el que faig cada dia és posicionar-me a favor o en contra del que diu el Sostres. A vegades em posiciono en la indiferència.

El que m'agrada del Sostres és que parla sense embuts i que escriu bastant bé. No entenc la gent que diu que està d'acord amb ell en el fons però no en la forma.

Jo el llegeixo. Llegeixo fins i tot el dimoni. Alguns dies li fotria una escopinada a la cara, d'altres el trobo una mica cursi, o reaccionari, o pletòric, o sincer, o carca, o fatxa.

Em fa mandra, parlar del Sostres. Tampoc no és tan important.

Estic d'acord amb el que dius, Puigmalet. No sabem què volem, i sobretot hem de ser conscients que la independència mai no suposarà que a partir de llavors ens manaran els 'bons'.

Salut

Puigmalet ha dit...

M'encanta la teva darrera frase, Marc. És com pensar que ja som independents i del que haurem de parlar llavors.
El Sostres m'agrada molt més quan no parla de política. I també crec que escriu bé. En comparació amb els que l'envolten...

ury ha dit...

Teniu raó: el Sostres escriu molt bé, és innegable... com també que no és tant important.

Coincideixo amb Puigmalet i emmarco la teva darrera frase, Marc. De fet, avui dia ja tenim pistes de la feinada que tindrem per endavant: "Catalunya és el Barça!" "I en Ronaldinho!" (Les Tres Bessones dixit, i en un video institucional de la Generalitat: i de la resta d'entitats del país, ni l'ombra.) Sort que ja l'han retirat.

Dessmond ha dit...

El que va dir en Sostres, jo li vaig comentar això al seu blog:
Si avui penses com penses és perquè en Pujol va sembrar en aquesta direcció. Els que només s'omplen la boca de grans discursos, però s'arromenguen poc, acaben fent Montilla president. Si avui Catalunya hi ha gent que pensa en clau nacional és perquè Pujol va crear aquests mínims. Mira cap a Les Balears o cap a València, que és en el millor dels cassos on estaria aquest país. No sé que passa que tots aquests discursos, tan aparentment abrandats, al final -o al principi- socialistegen. No hi ha gaires homes en aquest país -cada dia més de fireta- que pugui donar cap lliçò política o moral a un personatge com en Pujol. I menys de la forma en la qual ho planteges tu. Tu t'has trobat la feina mig feta. I encara estas esperant que l'altra meitat te la faci algu altre. Com tots aquests que els costa tan poc bramar segons que.

Dessmond ha dit...

Per cert, Marc, pot deixar comentaris al meu blog o no?

reflexions en català (marc) ha dit...

Dessmond, l'últim missatge sí, però els altres no. Fot ràbia, eh?

A veure si tinc temps avui per fer-te una visita. Com t'ho fas per ser tan productiu? Un dia sense visitar-te i em perdo dos articles!!!

reflexions en català (marc) ha dit...

Per mi el Pujol ha estat un gran president de Catalunya, Per mi, és el president. La història el posarà al seu lloc, que és molt amunt. A més, com més va, més bo el fan els que remenen les cireres ara. Com ha baixat el nivell, eh?

Amb llums i ombres, el Pujol em mereix molt respecte i admiració. Ara bé, em sembla que el que vaig escriure és que em sap greu que el Pujol no hagi dit mai que com que ell se sent català, doncs el més lògic és que aspiri a la independència del seu país.

Perquè: quanta gent hi ha que no se sent espanyola i mai no votaria a favor del 'sí' en un referèndum? Molts, oi? Tots en coneixem. Potser tu mateix, la tieta i el tiet.

Ara podríem perdre'ns:l què va ser primer, l'ou o la gallina? Què va fer el Pujol? Recollir la voluntat popular? No voler anar més lluny de l que podria assumir, segons ell, el poble català? Ser pragmàtic?

També ens ho podríem mirar des de l'altre costat. Un líder no és el que ha de convèncer els ciutadans de les seves conviccions més profundes?

O és que em direu que el Pujol se sent espanyol? No m'ho crec. Tampoc no em crec que en el fons no desitgi veure un Estat català.

Sí, ury, tens raó. És una gran cagada que entela aquesta bona iniciativa a favor de la integració, on es fan accions realment innovadores i molt positives. Som així...

Apa, que el Quico em pressiona. Siau.

Dessmond ha dit...

És complicat entendre el nacionalisme de'n Pujol. Essent-ho com és no s'entèn qe no es declari independentista.
No fa va dir: sino puc ser català, no sóc res.

reflexions en català (marc) ha dit...

Ara hem de mirar cap endavant i fotre canya als d'ara.

Josep (sl) ha dit...

Jo crec què hem de plantejar es espanyoles com el què són alli el vot pèl catalanisme és important per evitar majòries absolutes de PP i PSOE. Perquè quan van necessitats de suports sempre troben el moment d'aprendré català.
Hem de plantejar les espanyoles com per trobar el vot catalanista "útil" pèl país.
Jo soc de les JNC, I el meu dèssig és no haver de votar a les espanyoles, però no té demano el vot per ningún dels 2 el vot ve de tu. Però el vot: En blanc, nul o l'abstenció no fan cap bé.

En Pujol era un mestre per donar dos missatges diferents en el mateix discurs. no va advocar mai per l'independèntisme però va fer molt per la consciència nacional catalana. I si molts pensem què és possible és gràcies a haver nascut i haver nos criat amb un govern catalanista.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...