dissabte, 6 d’octubre de 2007

Fàbrica de catalans?

Si fas aquesta cerca al Google: “fàbrica de catalans”, el primer que et surt és la web www.montillapresident.cat. Hi he trobat dues referències en dos discursos diferents de l’aleshores aspirant a president:

“Un projecte confiat en la força d’una Catalunya integradora, “fàbrica de catalans”, i que s’aferma en la defensa d’una personalitat nacional ben marcada.

“Catalunya pot exhibir amb orgull aquesta capacitat. Catalunya ha estat fàbrica de catalans i catalanes. No sols els nascuts aquí, sinó els que vàrem venir aquí a treballar, vàrem aprendre a estimar aquesta terra i ens sentim orgullosos de formar part d’aquest poble.”

Em sembla més que evident que Catalunya ha estat un fàbrica de catalans al llarg de la història. Perquè si no, si no haguéssim integrat les onades migratòries que hem tingut, el català el parlaria un cinc o un deu per cent de la població i seríem un reducte ètnic que reclamaria l’atenció d’uns quants turistes.

El que ja no veig tan clar és que aquesta fàbrica tingui un rendiment com el que ha tingut. I parlo d’ara, del present, perquè si penso en el futur...

El cas Cristina Peri Rosi hauria estat cas si hagués passat a la ràdio pública de la majoria d’estats? No. Primerament, perquè de ràdios bilingües no sé si n’hi ha gaires. I en segon lloc, si Catalunya fos un país normal, aquesta senyora aniria a Catalunya Ràdio i parlaria en català. Una escriptora catalana que va néixer a Montevideo i que fa 33 anys que viu aquí és incapaç de fer una tertúlia en català en una ràdio que, no ho oblidem, té com a missió difondre la llengua catalana i unes normes que obliguen els periodistes i col·laboradors fixos a parlar en català. I té aquesta missió perquè malauradament el català està en desavantatge respecte del castellà a la ràdio, a la tele, al cinema, etc.

A Montevideo deu ser molt fàcil que et deixin fer de tertulià si no parles uruguaià...

Ara el Montilla demana disculpes i molts polític i empleats seus que escriuen en diaris s’esquincen les vestidures perquè Catalunya Ràdio compleix una de les seves normes. Per què no us vau queixar abans, vosaltres que controleu i decidiu com ha ser la ràdio pública? És una norma que té el vostre vistiplau, politiquets. I si no us agrada, canvieu-la. (Aviseu-me perquè jo també canviaré.)

I com que en aquest país som pocs els que tenim una consciència veritablement nacional (els que manen segur que no), doncs au, disculpi les molèsties i triï programa.

Quin fracàs! Avui, els castellanoparlants són majoritàriament monolingües. Molta de la immigració dels anys seixanta i setanta ho és per ignorància, per falta de recursos, perquè llavors s’havia de pencar i sacrificar-se. Ara, hi ha molts joves que ho són per militància, per rebuig, per indigència cultural, per menyspreu. Les seves possibilitats no es poden comparar amb les dels seus pares. Alguns d’aquests joves surten a la nit a caçar hippies i catalanufos, i quan van a judici acusats de matar un catalanufo de Berga, el jutge defensa els seus drets i obliga un dels testimonis a parlar en castellà perquè alguns acusats diuen que no entenen el català.

Quin fracàs! Primer: segons l'Estatut, no és un deure, saber català? A més, d’on treuen aquest odi aquests catalans monolingües i monoculturals que menyspreen el que fins ara era respectat per la majoria d’immigrants? Per què estem fallant més ara, que tenim una societat amb un benestar desconegut fins ara? Pots ser català ignorant la meitat (proporcionalment) de les cultures que hi ha al teu país? Ens ho creiem, que volem ser una nació com les altres?

I a més, ara hi ha molta gent que sí que té cultura i recursos i no hi ha manera. Cristina Peri Rosi, tot un exemple d’integració.

Estem fracassant i és culpa nostra perquè no tenim la mateixa mentalitat nacional que tenen els espanyols, els francesos... Sembla que no ens ho vulguem creure. L’única manera de fer-nos respectar i de creure'ns-ho, si és que hi som a temps, és tenir un Estat, decidir què volem fer amb els nostres aeroports, fer que sigui normal expressar-se en català davant el jutge i fer de tertulià en català en una ràdio que es fa en català.

Els principis lingüístics que regeixen la ràdio pública catalana són els mateixos que els de la ràdio espanyola, però allà no cal explicitar-los perquè a ningú no se li acudiria participar en una tertúlia a RNE en gallec. No hi fa falta. Tampoc no hi fa falta una llei d’immersió lingüística ni reclamar l’etiquetatge i la retolació en castellà, ni jutges que t’entenguin.

L’única solució és convertir-nos en Estat abans no sigui massa tard. És l’única manera de legitimar-nos i d’exigir el que és obvi en una altre Estat. Sóc igual que tu i faig el mateix que tu. Només així ho podran entendre algun dia.

A més, oi que reclamen les banderes als ajuntaments perquè ho diu la llei? Oi que el referèndum del País Basc no es pot fer (ho diuen ells, no jo) perquè ho diu la Consti? Oi que et podem fotre a la presó si cremes una foto pel mateix motiu? Si no us agrada, canvieu-la, deia l’Urdaci. Doncs mira, nosaltres tenim les nostres lleis (com la d’immersió lingüística) i si no us agraden canvieu-les; i en tenim d’altres com l'Estatut que no heu respectat mai (invasió de competències), com tampoc no respecteu la Constitució quan diu que l'Estat ha de promoure les altres llengües, per exemple.

Si la catalana Cristina Peri Rosi visqués en un Estat català (seriós), en quina llengua faria de tertuliana a Catalunya Ràdio?

17 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Completament d'acord, però tot plegat no deixa de tenir un regust amarg. Totes les situacions de violència que es creen al voltant de la llengua ens acaben fent mal.
Creus normal que hagem de denunciar anònimament a un comerciant per no retolar bé? És lògic violentar-nos així? No és ni lògic ni normal. Cal? Potser sí, en el país anormal que vivim.
En allò que tens més raó és que ens cal la normalitat política per aconseguir normalitat lingüística.
Una curiositat freudiana: què empeny a algú a buscar "fàbrica de catalans" als Google? Salut!

reflexions en català (marc) ha dit...

Puigmalet, et parlo per experiència: quan al Servei de Política Lingüística actuem per denúncia o inspecció perquè un establiment no té la retolació en català, en el 90 per cent dels casos la situació es resol sense haver de sancionar ni obrir expedient.

Trobes normal que a Andorra tots els rètols comercials hagin de ser en català?

Doncs jo el que vull és aquesta normalitat per al meu país. És l'única legitimitat que val avui en dia. És trist però és així.

Salut.

reflexions en català (marc) ha dit...

Ah! He buscat "fàbrica de catalans" al Google per veure qui es posa més a la boca aquesta frase. Catalunya, fàbrica de catalans. Ja ho veus, el Monti, subdelegat del Govern espanyol, el primer del rànquing.

Farem tot petar ha dit...

Fins penso que el bilingüisme ens fotria un favor. Si tota aquesta gent que només es sap i vol defensar en castellà a Catalunya, tingués el dret i el deure de conèixer igualment el català. ¿Voleu dir que no hi sortiríem guanyant? igualtat de drets tant pel català com pel castellà. Senyors bilingüistes, se vos ha girat feina. És l'hora, doncs, d'exigir que les dues llengües es puguin parlar i entendre per igual.

Puigmalet ha dit...

Marc, la normalitat és, clar, que els rètols estiguin en català, aviam si no ens hem d'entendre tots d'alguna manera.
Posem per cas que la vostra nombrosa comunitat portuguesa reclamés drets lingüístics. Doncs, no. Jo sóc dels que me'n vaig un pont a Amsterdam i em compro un diccionariet català-holandès, però no tothom es pren tantes 'molèsties' (per a mi és un goig prendre-me-les).
El que crec és que les situacions violentes relacionades amb el tema no ho són gens de normals.
La normalitat és un estat català en català. I a partir d'aquí, tot i més.

ury ha dit...

Doncs jo el cas de la Peri Rosi el trobo demolidor. Una intel·lectual que porta tant de temps a Catalunya ha pogut aprendre prou català per utilitzar-lo als mitjans públics de Catalunya.

Si no el parla és perquè no li dóna la gana. I té tot el dret a fer-ho. Com la Corpo de dir-li: "Miri, té les portes obertes, però aquí tenim una missió." Però, en lloc de fer un esforç, la tia, com que no pensa moure ni un dit per xerrar català, equipara la situació amb les dictadures militars de l'Uruguai i l'Alemanya nazi. Doncs quina bírria d'intel·lectual! No seria tan bona... Per a mi, greu error que ara li diguin que torni. Collons! Que foti un esforç, com a mínim!

Altra cosa és que la Corpo deixés d'entrevistar gent valuosa o important en castellà sense que hagin tingut l'ocasió d'aprendre prou bé la nostra llengua. De moment, només cal veure la tele, no és el cas.

Ara, Marc, crec que t'has escalfat i se t'ha anat la mà al presentar el problema mental dels quatre assassins residuals que es van carregar l'Isanta. Crec que aquí el català només serveix per a excusa del conflicte, com en d'altres pobles o barris ho serien les bandes, el tio que m'ha aixecat la xicota, aquell que em va robar la moto o l'insostenible "és que m'ha mirat malament".

Dit això, conec uns quants nengs del "yo ej que sólo hablo español" que han passat a parlar amb accent de Vic tan bon punt s'han tret una nòvia de la terra. Follant s'arregla tot. Amb el lema d'"utilitza la llengua" no hi ha prou.

reflexions en català (marc) ha dit...

És clar que m'he escalfat, però no tant pels desgraciadets aquests, sinó per la filla de puta de la jutgessa, que va marcar territori d'entrada.

Els Ciutadanos i el Sirereta es queixaran públicament d'aquesta discriminació?

Quin ressò ha tingut i tindrà aquest cas en comparació amb el de la Peri?

Us imagineu què passaria si un jutge obligués uns testimonis a parlar en català perquè els acusats no l'entenen?

En tot cas, he parlat "d'uns quants d'aquests catalans" que viuen totalment al marge de la nostra cultura.

Com bé dius, una cosa és entrevistar gent castellanoparlant i una altra tenir col·laboradors fixos que se suposa que saben parlar català.

Dessmond ha dit...

reflexions en català (marc),
Això de la fàbrica dels catalanas és un mite des de fa bon temps. Que cony s'ha d'entendre per català?. Entens el mateix tu per català que en Sirera?. Com cony es fabriquen catalans, quan demenem excusses a algú que no li surt dels pebrots parlar en català després de viure per aquí des de fa 33 anys?. I no cal que parlem del cas sociològic que en aquesta matèria representa el mateix president.
Però totes aquestes coses no passarien, evidentment, en un estat català. Ara, de quin cony d'estat parlem?. Perquè hi ha qui encara vol crear independentistes que facin el viatge sense passar pel nacionalisme. Amb aquestes teories tan alucinants ens pot passar tot això i més.

reflexions en català (marc) ha dit...

Dessmond, és clar que per a gent com el Montilla i el ciutadanos una Catalunya espanyolitzada és una Catalunya molt catalana.

El Sirereta no compta. Segur que és el típic paio que a l'escola era motiu de burla constant i d'adolescent va triar el camí de fer-se el diferent. I ara es venja a la seva manera. Una mica com l'àrbitre Sergi Albert. Ara és un simple i mediocre empleat de l'Acebes. Aquest actua, els ciutadanos no.

Els ciutadanos són un reflex del nostre fracàs. Sí que hi havia una fàbrica de catalans (em sembla que no cal explicar què entenc per català). Ara la fàbrica s'està quedant obsoleta i l'única solució és l'estat. Que primer s'han de fer nacionalistes? Mira, crec que no tenim temps ni polítics capacitats per fer-ho en el marc polític actual.

Ulaifff ha dit...

A mi, el que més em molesta, francament, és la nostra pròpia incapacitat per defensar-nos sense fer el ridícul. El cas Peri Rosi és paradigmàtic: hem de suportarla mentida i la manipulació més escandalosa i descarada, i no diem ni pio. Per favor, fins i tot vaig sentir a la SER (no a la COPE, no, a la SER) que dijous, a Hora 25, deien "vergonzoso caso de la escritora a la que han echado de TV3 por hablar en catalán". I la resta de contertulis i el moderador, tots amén. Per favor, i això ho hem d'aguantar cada dia?
Però és clar, no contestarem a totes les animalades que es diuen. No és l'estil català. L'estil català és ser discret, que t'insultin i menteixin i no contestar... doncs no sé, jo francament trobo que ens falta gent brillant, amb do de paraula i personalitat que posi les coses al seu lloc.
Som uns pringats.

ury ha dit...

Aquí està, Ulaiff. Cal una autoritat moral que no se sap trobar. Si la realitat injusta és tan clara, bé ha d'haver-hi una forma efectiva per manifestar-la sense caure en el carnestoltes, penso jo. Mirin: és això, això i això. No només plorant i cridant, sinó deixant en evidència tanta barrabassada: les mentides sobre l'Estatutet, l'estupidesa màxima que s'ha aixecat per erosionar el català (per exemple, la invenció del valencià) i, sobretot, la necessitat de saber explicar que és el sentiment nacionalista sense fustigar els altres, igualment de legítims que el nostre. Un discurs sense ira, sense desarticulació possible amb l'excusa de l'extremisme per part dels rivals. Un discurs ferm.

Les provocacions o situacions injustes no es rebaten amb més merder, amb més soroll. Potser així acapares espai mediàtic, però no fas sinó ampliar l'eco de la mentida inicial.

Jo crec que l'independentisme no va bé perquè, ara mateix, li falta seny i sentit de la responsabilitat. Es poden dir les coses molt ben dites i amb un parell de collons, però sense entrar en l'arrauxat joc de a veure qui la té més llarga. Ja ho he dit alguna altra vegada: amb un joc de tensions i odis potser mobilitzes la gent que ja està per la causa, però no atraus nous públics, espantats per la radicalitat. El joc dels extrems que s'alimenten em sembla perillós i no m'atrau gens. I més encara quan veus gent molt mediocre que, una de dos: o no arriba a més, o s'ha apuntat al carro perquè sap que tindrà un nom i un negoci amb "camí per córrer". Com a mínim, fins que no s'arribi a la meta, i per això molts prefereixen viure del greuge que de l'acció i el discurs pragmàtic.

Potser sóc una mica utòpic i ingenu, però ho veig així. La doble moral de Convergència era una solució lenta i acomodatícia per a les classes dominants (mireu el centre empresarial de Madrid i comprendreu perquè: hi ha massa en joc, amb totes aquelles macroseus catalanes).

Però el popurrí de plataformes disposades a batre el rècord d'una suposada catalanitat i a penjar el rètol de botiflers a tot quisqui a mi em resulta desesperant i contraproduent. I la prudència, deia Ciceró, és la virtut fonamental d'un polític.

Jo crec que sí que cal refundar el catalanisme, que cal una tercera via; sobretot, de portes endins, perquè rutlli enfora. Però ben pocs dels caps visibles actuals serveixen. La política, en general, passa per un moment de carisma i credibilitat lamentables, i aquí, que tenim menys per triar, paguem amb escreix l'estadística.

Per rematar aquest míting, i per tal de començar a elaborar el nou discurs, proposo no utilitzar les paraules "genocidi", "feixista" i "Madrid". Només amb això, la línia argumental ja guanyaria força consistència.

ruth ha dit...

i tant que som uns pringats.
aquí ningú diu mai res.
I la Peri Rossi aquesta no deu ser tan intel·lectual si és incapaç de parlar català després de 30 anys.

El que hauríem de fer veure a Espanya és el següent: A Radio Nacional de España aguantaríeu tenir un tertulià portuguès (una llengua que s'entén força bé) que parlés en la seva llengua i no en castellà tot i haver viscut 30 anys a toledo, per exemple?

Per favor!

reflexions en català (marc) ha dit...

Estic d’acord que ens falta un discurs ferm. Però per tenir això cal polítics ferms, que es facin respectar, i això malauradament no ho tenim.

Haurà de sortir de fora de la bombolla en què viuen els polítics. I de fet crec que aquest fenomen s’està gestant. Jo no confio en els polítics (segurament votaré en blanc una altra vegada). Si no els empenyem nosaltres.

Tampoc confio en els empresaris, almenys en els que remenen les cireres. Fixeu-vos en l’abaixada de pantalons després de l’adjudicació de la T-Sud a Iberia i amiguets, una decisió que va en contra dels interessos empresarials. Aquets que en teoria es van mobilitzar per reclamar un aeroport com déu mana.

Passi per Madrid, si us plau. A sus órdenes.

L’única esperança que tinc ara mateix és la plataforma impulsada pel López Tena i companyia. Aquest home sí que em fa respecte. Ury, has llegit el Manifest del Cercle d'Estudis Sobiranistes? En cap moment no parlen de botiflers, de genocidis, de feixstes... El Cercle neix "amb l’expressa voluntat de servir de catalitzador per propulsar el procés que ens porti a la fundació d’un Estat de la nació catalana independent en la Unió Europea com a marc de benestar, de riquesa, de pluralisme, d’igualtat d’oportunitats, de llibertat i de virtut cívica".

Tot aquest radicalisme de què parles no sé on el veus. A ERC, instal•lada còmodament en la menjadora? A la premsa? Vols dir que no parles de quatre gats que la Brunete amplifica fins que sembla un exèrcit?

Ulaiff, ruth, som un pringats.

reflexions en català ha dit...

D'altra banda, parlar de genocidi pot ser oportú i inoportú. Depèn. Has llegit "L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya"?

i "La persecució política de la llengua catalana"?

Podem dir que des de molt abans del 1714 fins (almenys) el 1975 hi ha hagut persecució i intent de genocidi cultural?

Ulaiff ha dit...

Efectivament Ury, has entés el que volia dir.
A en López Tena només l'he sentit un cop i el que explicava era coherent, i sabia parlar, expressar-se. Potser és el tipus de persona al que em referia.
A qui segur que no em referia era a la classe política, que presenta un nivell baixissim. No hi confi gens. El sistema està viciat per la necessitat d'aconseguir objectius a curt termini i d'atraure més votants que els de la teva ideologia genuina. Així anem. Com diu la Nebrera, "Els partits estàn podrits!" (i tot seguit, es va afiliar al PP...)

ury ha dit...

No discuteixo els intents de genocidi cultural i social, si us plau, sinó que els esgrimim com a comptes pendents a totes hores. Jo crec que, fent una prospecció de 20 anys cap endavant, Espanya s'hauria d'encaminar cap a una República Confederal i, al cap i a la fi, amb aquesta gent ens haurem d'entendre d'una forma o una altra... ni que sigui com a simples veïns. Franco va morir fa 30 anys i hem de fer futur.

Per exemple, el costum modern de dir "feixista" o "fatxa" als que senten diferent de tu em sembla un insult banalitzador; sobretot, cap a la gent que realment va patir els feixistes de debò. També quan ens ho diuen de Catalunya, com la Peri Rosi aquesta. El llenguatge guerracivilista en general em fot fàstic, utilitzat tant per uns com per d'altres. Ho sento, sóc així.

A ERC sí la fico al sac dels imprudents perquè vol estar a missa i a la processó, vol ser govern i alhora oposició, i per tant munta un discurs incoherent i esbojarrat: necessita declaracions cridaneres per mirar de no perdre terreny com a primer partit de l'independentisme.

I tot això que parlo dels radicalismes... home, jo visc a Sants i de sempre que hi ha hagut un focus molt actiu de sobiranisme, frec a frec amb l'anarquisme i el moviment okupa: absolutament lícits i respectables en les seves reivindicacions, evidentment, però desacreditats quan toca trencadissa als comerços de la carretera de Sants o fan classe de pintura a tots els aparadors. No els trobo una invenció de la premsa, la veritat.

El López Tena, efectivament, em sembla un personatge amb dos dits de front i un discurs ben vehiculat. Ara cal veure com s'embranca i com edifica el seu projecte en vistes a les urnes.

reflexions en català (marc) ha dit...

El radicalisme de Sants té poca transcendència. Estem parlant dels que tallen el bacallà i dels que creen notícies. Aquests que trenquen aparadors quin percentatge de la població representen? Tenen representació política?

A mi m’agrada el radicalisme més etimològic, que és anar a l’arrel del problema. Creure en l’Espanya confederal, en una Espanya plurinacional, en definitiva, és com voler fer entendre al senyor del cine que no vols putejar-lo (vegeu el bloc de l’ury). Espanya vol que ens convertim en espanyols i nosaltres volem convertir en catalans els que vénen. És així com funcionen les coses, encara. Per sort, ni els uns ni els altres no ens volem exterminar, sinó assimilar.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...