dimecres, 10 d’octubre de 2007

Frankfurt i Andorra

Acabo de llegir el discurs de Quim Monzó a Frankfurt i m’ha agradat força. Vull destacar-ne l’estirada d’orelles a Andorra:

"Al llarg dels temps, la bonança de la història no ha estat al costat de la literatura catalana. Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben, i ben fort. Per això el sorprèn que un muntatge com aquest —la Fira de Frankfurt, dedicada a la gran glòria de la indústria editorial— hagi decidit convidar una cultura amb una literatura desestructurada, repartida entre diversos Estats en cap dels quals és llengua realment oficial (encara que n’hi hagi un i mig que ho proclamin sempre i quan* [sic] aquesta proclamació no molesti els turistes, els esquiadors o els repartidors de butà)."

A Andorra, on l’única llengua oficial és el català, el 99% de les pel·lícules que podem veure al cinema són en castellà. Precisament, el conseller Tresserras es va comprometre ahir a estudiar “la viabilitat de fer arribar a Andorra més còpies de cinema en català”. I quan tinguem les còpies en català, s'haurà de convèncer l'empresari del cinema perquè no hi ha cap norma que reguli res...

Vejam si la Fira de Frankfurt serveix almenys, pel que fa a Andorra, per conscienciar-nos tots plegats que sense projecció interior no té sentit el que va dir l’excap de Govern Marc Forné el 1996 davant l’Assemblea del Consell d’Europa a Estrasburg: “L’Estat andorrà ha rebut, com a conseqüència del seu reconeixement internacional d’allò que és des de fa set segles un estat independent, la missió de fer conèixer a totes les instàncies internacionals aquesta parla utilitzada per deu milions d’europeus. I Andorra ho pot fer precisament d’una manera oberta, sense exclusions, fraternalment amb les grans llengües veïnes que també cultivem i apreciem.”

Sense molestar, és clar, però també sense complexos.


*Com pot ser que en un discurs d’aquesta mena hi hagi faltes? Sempre i quan és un castellanisme; en català s’ha de dir sempre que.


LA CITA DEL DIA
“Els asseguro que al meu [país] la gent té tendència a pensar moltes coses, i a treure moltes conclusions. Si un dia expliques que, quan vas al sastre, l’home, mentre et pren les mides, pregunta: ‘¿Cap a quina banda carrega vostè?’, i tu contestes que carregues cap a la dreta (o que carregues cap a l’esquerra), la gent treu conclusions.”
Quim Monzó

13 comentaris:

albert ha dit...

Ostres!!! Hem coincidint en el comentari en els nostres respectius blocs... Poca cosa més puc afegir, més enllà de ser totalment escèptic amb els nostres governants (els de tots els territoris). He perdut molta de l'esperança que tenia mentre la salut de l anostra llengua hagi de dependre d'ells.

reflexions en català (marc) ha dit...

Tu ho expliques molt més bé.

reflexions en català (josefina) ha dit...

Jo també sóc molt escèptica amb el paper dels polítics en la defensa de la llengua. També volia dir que ahir, quan miràvem pel canal 33 la retransmissió de l'acte de la inauguració, em vaig sentir molt orgullosa de pertànyer a la cultura catalana, de ser catalana. Fins que el cor de veus femenines va interpretar no sé ben bé quina cançó que parlava d'un lobito.

ury ha dit...

Ep! La inauguració la va fer el canal 3.24, no el 33! Que em van donar dues horetes de "vacances", diguem-ne...

La primera política que cal a Andorra en el tema de la llengua ha de ser social: no es pot pretendre la integració dels immigrants amb uns horaris laborals de manicomi. Tota llavor necessita ser plantada en bona terra i regada de tant en tant.

Increïble la falta que has detectat en el discurs del Monzó... però justificable: quan escrius en un diari que no fa ni pensa fer una edició en català, alguna cosa se t'enganxa, per més militant de la llengua que siguis.

La tragèdia té moltes magnituds... uf, va dir ell.

reflexions en català (marc) ha dit...

ury, la culpa no és del Monzó. Que no hi ha correctors? Aquest text no va passar per un corrector? ¿Me está diciendo eso?

Pel que fa a Andorra, coincideixo amb tu. Aquest canvi social, però, no es pot deslligar del lingüístic. Han de ser paral·lels, han de coincidir en el temps. No hi ha integració lingüística sense integració social, ni integració social si no hi ha integració lingüística.

Cal un gran pacte d'Estat, sobretot amb les empresaris, perquè la gent se senti a gust al país i, doncs, se senti identificada amb la seva cultura; per tant, amb la llengua.

Salvador ha dit...

Què vol dir sense molestar?. Potser a Andorra també s'haurà de demanar perdó per parlar català?

Ulaiff ha dit...

"No hi ha integració lingüística sense integració social, ni integració social si no hi ha integració lingüística." Magnífica frase, estic plenament d'acord.

Però crec que el problema a Andorra no és tant d'horaris com de plantejament vital de l'immigració. La major part de la gent, siguem francs, no hi ve a establir-s'hi. Venen a passar-hi un o dos anys, i després, cap a casa. Aquest és un fenómen endèmic.I, és clar, aquesta gent no en té absolutament cap d'interés a integrar-se, ni socialment ni (menys encara) lingüisticament.
És un greu problema.

ury ha dit...

Totalment d'acord amb les vostres reflexions. És difícil arrelar quan la majoria de gent puja per dos dies.

S'hauria de prometre una paga extra si aproves un examen de català C. Ja veuries si s'espavilarien!

I el tema del Monzó era una altra conyeta, que consti.

ury ha dit...

Mmm, deliciós, el discurs-conte del Monzó. Recupera els trets dels seus millor dies (o sigui, quan a mi em va entrar la dèria de xuclar-li tota l'obra) i fila prim i amb savoir-faire.

Trobo que has escollit molt bé els paràgrafs destacats, però trobar-te'n un rera un altre en la seqüència del conte resulta fantàstic.

reflexions en català (marc) ha dit...

No ho dic pas jo, això de no molestar. És una conclusió que extrec del discurs del Forné. Hauria d'haver fet servir la cursiva. El fer de no voler molestar és una dels trets característics del poble andorrà, potser la mare de les especificitats. És una manera de 'fer l'andorrà'. Anara fent sense molestar els veïns per poder conservar la nostra sobirania.

D'acord. Hi ha molta gent que al cap de poc anys se'n va d'Andorra. Però també n'hi ha força que s'hi queden. Cada vegada hi ha més andorrans qua només parlen en català quan van al Servei de Tràmits del Govern (d'altres, ni això) i no participen en cap acte popular ni cultural. Guetos.

Si el català formés part dels plans de carrera de les empreses, com un incentiu més...

El Monzó és bo, però és un gandul. Amb la bona literatura que ha fet... Hauria de tornar a fotre-li canya i a enganxar-nos en les seves espirals trencaexpectatives (?).

Manel des de l'exili ha dit...

Jo he fet un post al respecte segons la visió dels Alemanys sobre la cultura catalana.
La Fira de Frankfurt i el guaraní

ah! Perdoneu les faltes ortogràfiques què per cert he vist que teniu un servei de correcció, podriem parlar al respecte (amb un preu especial) per un particular que fa un bloc?
Moltes gràcies
Manel des de Karlsruhe

reflexions en català ha dit...

Manel, ja he llegit el teu article. No és pas la visió que ens ha arribat aquí pel que fa al discurs. En canvi, els recels dels alemanys són lògics perquè allà la paraula 'nacionalisme' té connotacions molt negatives i la realitat els arriba distorsionada pels aparells nacionalistes de l'Estat espanyol.

Com diu el López Tena, hem de treballar molt per explicar a Europa qui som i què volem fer.

Si vols que et corregeixi els articles abans de publicar-los, t'ho faré de franc (però no ho diguis a ningú, eh?). Ja em diràs el què.

Salut.

ruth ha dit...

ui ury!
l'any 96 quan jo vaig acabar cou, només pel fet d'aprovar-lo ja t'atorgaven automàticament el nivell C. No ho feien a la teva època?

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...