dilluns, 29 d’octubre de 2007

Hi ha de tot

La ignorància que hi ha a Barcelona-Catalunya respecte dels altres països catalans també és fruit d'una altra mena de centralisme. El cas d'Andorra, el que conec de més a prop, és manifest. La mateixa ignorància que va fer que un dia l'Artur Mas proposés que els catalans juguessin amb les seleccions andorranes.

Això és el que passa quan els mitjans catalans es preocupen més per un succés a Matalascañas que per qualsevol notícia sobre Andorra en què no hi hagi sang, cues o fusions bancàries.

Per això s'agraeix que de tant en tant es parli dels països que en teoria són catalans. L'Avui ens ofereix avui un article del membre de l'IEC Josep Gifreu sobre Andorra i el català, arran de la presència de l'IEC a les primeres Jornades lingüístiques d'Andorra.

Cal dir que Gifreu exposa la cara bona d'Andorra, la més agradable. La desagradable mereix un altre article. I ho dic jo, que vaig escriure l'"al·locució pública [del] secretari d'Estat de Cultura del Govern, Jordi Gallardo".

5 comentaris:

Puigmalet ha dit...

L'article de Gifreu diu coses molt maques, siguin certes o no. Em quedo amb què Andorra, en àmbits internacionals, simplement s'expressa en català. Ni el defensa ni el reivindica, l'usa. Tant de bo quan sigui vell pugui dir el mateix de Catalunya...
Ei, que diu que el teu escrit tenia "obvietats" (sempre necessàries) i "altres consideracions de gran rellevància". No està malament, no? Estaria bé llegir-lo.

Albert Roig ha dit...

Em sembla bé tot el que diu en Gifreu (ei i el que deia el Gallardo per boca teva)... però amb matisos. A mi em sembla que en Gifreu es queda només amb la imatge idíl·lica d'Andorra i la llengua, aquella que la majoria de catalans tenen, per allò de l'enveja sana de ser un estat propi i poder portar el català a les principals institucions i organitzacions del món. I no vull treure mèrit a aquest fet, al contrari, és bàsic perquè ens serveixi com a puntal per rellançar la llengua... però no tot és això, no tot és Frankfurt, Llull, Carlemany i Lara... hi ha molt més i el dia a dia ens ho demostra. Em sembla que mínimament les coses comencen a canviar, de forma lenta, però amb objectius polítics clars, i això ja és d'agrair. Hi ha mentalitats que costaran de canviar, sobretot les diplomàtiques i en determinats àmbits empresarials, però si hi ha fermesa governamental, no ens ha d'espantar.
Ah! El que no m'acaba d'agradar de l'article d'en Gifreu és que es queda massa en la superficialitat.

SAlut amics!

Dessmond ha dit...

És ben cert aquest desconeixement dels PPCC, per part dels que tan els reivindiquen. Fins i tot desconcerta

reflexions en català (marc) ha dit...

Puigmalet, si vols t'envio el discurs, però no és res de l'altre món. És molt institucional.

El que diu l'Albert és cert. Per això haurem de parlar algun dia de l'altra cara de la moneda. (Per cert, l'Albert en parla molt sovint al seu bloc.) De tota manera, de tant en tant està bé que Andorra surti als mitjans per temes positius (o per la cara positiva, si voleu).

El gran problema d'Andorra, per mi, és que és un Estat independent molt dependent de França i Espanya, i el pes dels segles d'intent de submissió tant per part d'Espanya i de França fa que no s'adoptin mesures més valentes, per exemple, en l'àmbit lingüístic. És aquell 'no fem soroll'.

L'altre gran problema és l'educatiu. A Andorra hi ha tres sistemes educatius: l'andorrà, el francès i l'espanyol. Aquests sos últims, òbviament, són fàbriques d'espanyols i de francesos i la llengua vehicular no és la catalana. Ara hem organitzat un dictat nacional en què participen totes les escoles. Les diferències són brutals. i només parlo de la llengua, que si no...

Puigmalet ha dit...

Envia, que aprendré més sobre els catalans independents.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...