dilluns, 22 d’octubre de 2007

Pau Casals


Avui fa 34 anys que va morir Pau Casals.


“Potser sóc el músic més vell del món... però en molts aspectes sóc un home encara jove. Això és el que vull que sigueu vosaltres: joves, joves tota la vida, i que digueu les veritats al món.”

“La música, aquest meravellós llenguatge universal, hauria de ser font de comunicació entre tots els homes.”

“Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. I fou a Catalunya on hi va haver un principi de Nacions Unides. Totes les autoritats de Catalunya es van reunir el segle XI a Toluges, ­una ciutat que avui pertany a França però que abans era de Catalunya,­ per parlar de pau. Sí, al segle XI! Pau al món, perquè Catalunya ja estava contra la guerra, contra allò que les guerres tenen d’inhumà. Sí, al segle XI. Això era Catalunya! I jo estic tan content de ser aquí, amb vosaltres, content i commogut...”

“Els ocells, quan són al cel, van cantant: peace, peace, peace.”

“Avui Catalunya ha quedat reduïda a unes províncies d’Espanya.”

15 comentaris:

joliu ha dit...

Si ja és trist haver de viure la trista realitat de Catalunya, més trist ha de ser morir sense haver-la vist canviar.

Puigmalet ha dit...

Avui a la tarda un vendrellenc com cal (i que hi assistirà per imperatiu professional) m'informa que hi haurà ofrena floral a la seva tomba. No tots obliden.

ury ha dit...

Ei! Un anagrama de "Pau Casals" és "causa pals". O "Cals pausa". No sé si tot plegat aporta quelcom a la figura de tan il·lustre personatge.

Mr Blob i Cinquantapeus ha dit...

A pesar de ser un símbol del compromís amb la llibertat i identitat del nostre país Pau Casals l'han instrumentalitzat per convertir-lo en una icona espanyola, i és ben fàcil trobar-lo com a Pablo Casals. Sembla que la qüestió del nom és ben vigent...
No sé si "causa pals", però com veieu si que en rep.

reflexions en català (marc) ha dit...

Un altre: "Usa pals, ca!" Una mica forçat, ho reconec.

Sabeu si els 'medis' s'han fet ressò de l'aniversari de la mort de "tan il·lustre personatge"? A 'La Vanguardia'' ja he vist que l'atenció se centrava en l'aniversari de Tarradellas, però no he llegit tot el diari i no vull 'rajar' abans d'hora. I els altres? Només n'he fullejat un aparell i tampoc no puc afirmar si han valgut algun breu.

En fi, Pau Casals va ser 'notícia' fa uns dies per 'culpa' del discurs del Monzó, i apasiau fins a l'any que ve.

reflexions en català (marc) ha dit...

És cert. Hi ha un Festival Pablo Casals a Prada de Conflent (sí, on fan la Universitat Catalana d'Estiu!!!) al qual em vaig dirigir fa pocs mesos per reclamar que no es deia Pablo, sinó Pau, talment el Carod en el seu minut d'or a la tele. C'est la vie.

Si voleu, podeu queixar-vos a través d'aquest web:

http://www.prades-festival-casals.com/

Mr Blob i Cinquantapeus ha dit...

A l'Avui no diuen res, però fan esment del centenari del naixement d'Hergé ( això és un país autocentrat)

Mr Blob i Cinquantapeus ha dit...

el col·lectiu Catnord, fa uns mesos, va engegar una campanya per demanar que es respectés la catalanitat de Casals en aquest festival i res.

http://catnord.cat/05campanya-paucasals.cfm

ury ha dit...

No sé si ho tinc ben entès, però crec que a l'exili a Puerto Rico és responsable d'aquesta traducció. Li deien Pablo i ell ho acceptava sense traumes. Al cap i a la fi, el seu pensament era el que era i, per a mostres, els botons que ha exposat en Marc.

Jo mateix, segons el DNI, em dic "José Oriol" i no m'ho penso canviar, tot i que cap persona a la terra em diu "José Oriol". Jo sé qui sóc jo i com penso i me la bufa la burocràcia de qualsevol Estat. És més: m'està bé que quedi, com a evidència d'un passat absurd i trist.

Ja m'està bé que les autoritats s'adrecin a mi amb un nom estrany i que jo m'hi pugui amagar quan he de parlar amb elles. Més lliure serà l'ànima.

reflexions en català ha dit...

Tu et dius Oriol malgrat el que digui el teu DNI. I el Pau Casals es deia Pau malgrat el lloro, el moro, el mico i els senyors de Puerto Rico.

Si els senyors del festival de Prada haguessin contestat la meva carta amb algun algun argument raonable... Potser no en tenen cap.

Puigmalet ha dit...

Marc: El meu amic vendrellenc em diu que sa mare li deia Pablito, o sigui que no és estrany que durant l'exili no li sonés malament. Poca cosa a fer, sembla.

Ury: "Ja m'està bé que les autoritats s'adrecin a mi amb un nom estrany i que jo m'hi pugui amagar quan he de parlar amb elles." Complex de James Bond, potser? La doble vida del Vidal.

ury ha dit...

Calla, Goldmember, que encara rebràs!

marc ha dit...

que hi hagi Pau, eh?

Puigmalet ha dit...

Molt bona, Marc.

Obsedit pels anagrames, amb dobles noms i amb atacs fantasiosos de vidalolència: Psicoriolopatia Horiolibilis.

ruth ha dit...

Oriol, el teu carnet de conduir diu que ets belga!
No tens cap documentació que sigui real?!?!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...