dissabte, 20 d’octubre de 2007

Setmana avall i aquí no passa res

Aquesta setmana he estat absent de la Xarxa perquè a la feina ens va la marxa i hem organitzat les primeres Jornades lingüístiques d’Andorra, hem posat en marxa una campanya per aconseguir més voluntaris lingüístics i gairebé hem enllestit el primer dictat nacional, que farem la setmana que ve. A banda d’això, la feina del dia a dia: assessorament, correcció, etc.

Pel que fa a les Jornades, m’han semblat especialment destacats els tallers sobre intercomprensió de les llengües llatines. És una proposta d’aprenentatge de diverses llengües alhora que, segons sembla, dóna resultats sorprenents, tant en l’alumnat com en el professorat. Per mi, el més important és el trencament de prejudicis per part dels alumnes que han treballat i treballen amb aquesta filosofia, l’interès que de sobte demostren per llengües i cultures que els són llunyanes i properes alhora, com el romanès (i el portuguès quant a Andorra). El futur segurament passarà per aquí, sempre que no fem com els crancs, és clar. L’estudi d’una llengua aïlladament de les altres sembla que és una pèrdua de temps si ho comparem amb l’enriquiment lingüístic i cultural que comporta per als nens l’aprenentatge simultani d’unes quantes llengües, sense que això vulgui dir que el nen dominarà vuit idiomes quan surti de l’escola. No es tracta d’això. Es tracta que en el futur, per exemple, ens puguem entendre mínimament amb tots els parlants de llengües llatines, que em sembla que som uns mil milions. No és tan difícil, si això es prepara des de la infantesa. Els nens són unes màquines extraordinàries de processar informació lingüística.

Les Jornades també han tingut la presència de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que hi ha fet les seves jornades. Els membres de l’IEC s’han mostrat molt esperançats amb la refundació de l’Institut Ramon Llull perquè Andorra pugui sumar-s’hi. Jo també espero que ens hi puguem sumar aviat i puguem aprofitar el fet que Andorra és un Estat (o sigui, amb garanties lingüístiques internacionals que no tenen els territoris sense estat) per projectar encara més la llengua i la cultura a l’exterior. Que molta falta ens fa.

(Com tenim algun visitant malalt de llengua, també destaco que m'han regalat el recentment publicat Nomenclàtor oficial de la Catalunya del Nord, que us puc escanejar. Ara podrem dir als diaris d'Andorra que facin el favor de seguir-lo, vejam si no torna a passar que el mateix dia surt publicat Arièja en un lloc, Ariège en una altre i Arieja en dos diaris més.)

Mentrestant, la setmana m’ha passat volant. Tinc la sensació que han passat moltes coses i que no ha passat res. L’adéu a Frankfurt; els Pressupostos de l’Estat; els problemes eterns amb els trens i els esvorancs; grans empreses que se’n van; el minut d’or del Carod; la llei de memòria històrica; el retrocés del català entre els joves; el tractat europeu; l’estripada de carnet i la malaltia de Pasqual Maragall; la conferència nacional d’E...

Tot passa i tot passa de llarg. M’agradaria comentar la gran jugada dels bascos, que han negociat una quota ben profitosa (per a ells) i ningú no els diu insolidaris. M’agradaria parlar de Frankfurt i dels afers col·laterals. M’agradaria esplaiar-me amb el teiatru que fan els dirigents d’E perquè tot continuï com està. De tot, m’agradaria parlar! Però mira, falta un quart perquè jugui el Barça i em convé una mica d’esbarjo després d’aquesta setmaneta. Sento per la ràdio que el Bojan serà titular. Tindrem un superdavanter català procedent del filial? Em sembla que sí. Entre aquest nano i Messi el Gran, si no la caguem, els pròxims anys ens caurà la bava sovint.

Espero que la setmana que ve la feina i la realitat no em desbordin tant i pugui estar més al dia. Mentrestant, estarem atents al que ens diu l’Elies de la conferència nacional d’E.

Guanyarem? Va, 1-2.

Salut.

15 comentaris:

ury ha dit...

Ben retrobat, que ja patia i tot, acostumat a la teva constància!

Parèntesis enriquidors n'hi hauria d'haver sovint, a les feines. Són un impuls a la millora i a tenir el personal motivat.

Sento la derrota, noi, però és que els catalans del sud també la toquen.

Ah, i sobre això del davanter... tu has vist la vaselina al Casillas d'aquell que vesteix de blanc-i-blau i porta la senyera al braç? Bava de la bona.

Puigmalet ha dit...

Estava al cas de les Jornades per un correu de la llista del Zèfir. Molt interessant això de l'aprenentatge simultani. Sóc profe i t'asseguro que calen sistemes revolucionaris per vèncer el tedi i la repetició dels continguts any rere any.
Per cert, dediques 500 paraules a parlar de la llengua a Andorra i 20 a fer un comentari futbolístic, i a què ho redueix l'Ury? A la seva blanquibava. Nocturnal glory!

reflexions en català (marc) ha dit...

No siguis així, puigmalet, l'ury estava eufòric i amb raó, pel que llegeixo. No he vist el gol del Tamudo, però diuen que va ser molt maco. Enhorabona per la victòria i per la bona pinta que fa aquest Espanyol. El Tamudo té molt talent, per mi una mica desaprofitat. Una mica gandulet, potser? Una mica curtet, també?

Si no comenceu a parlar de la Lliga de Campions, potser fareu una gran campanya. A mi ja m'estaria bé.

El Barça està molt descompensat i dimarts potser hauran de posar l'Henry de mig centre defensiu, he he.

Puigmalet, si vols et passo algunes adreces de llocs web amb informació i propostes didàctiques.

Per cert, aquest bloc en teoria és a quatre mans, però les altres dues diuen que estan molt enfeinades... Eh?!

reflexions en català (marc) ha dit...

Ah, Ury! Quan a l'article em preguntava: "Tindrem un superdavanter català procedent del filial?", em referia al Barça.

Mr Blob i Cinquantapeus ha dit...

Per desgràcia, l'hem perdut,el partit ( què hi farem?)M'agradaria saber, amics, quina és la salut del català a Andorra. Una altra volta, felicitats pel bloc, sempre interessant i enriquidor.
Una salutació des de les Illes!

Puigmalet ha dit...

Marc, endavant amb les adreces. Segur que hi haurà coses bones.
I en tens alguna que parli de l'aprenentatge simultani? Hi ha experiències ja realitzades amb el català?
Als andorrans un curset de castellà-francès-català-anglès-portuguès us aniria bé, no? És l'ordre correcte?
Salut!

reflexions en català (marc) ha dit...

Blob i Cinquantapeus:

Una salut ben fotuda. Són dades del 2004:

A casa, el castellà és la llengua més parlada, amb el 39%, mentre que el 1995 i el 1999 ho era el català, que ha perdut 15 punts: ha passat del 46% el 1995 al 31% el 2004.

Amb els amics ha passat el mateix. El català perd la primera posició que tenia el 1999 i baixa 13 punts: passa del 37% al 24%. El castellà creix molt, 12 punts, i passa del 29% al 41%. L’ús del català i del castellà en la mateixa mesura ha registrat un descens important i el castellà n’ha sortit reforçat.

En les relacions internes a la feina el castellà també ha avançat el català i en les externes (amb clients i proveïdors) el català encara supera el castellà.

Amb l’Administració la llengua oficial també ocupa el primer lloc (69%), encara que ha baixat 5 punts respecte del 1999.

En la resta de contextos (restaurants, taxis, discoteques, botigues, etc.) es fa servir més el castellà i cada vegada s’utilitza menys el català. Només a les visites al metge, a la gestoria i al banc predomina el català.

Tenint en compte tots els àmbits, el català ja no és la llengua més parlada en el conjunt de les relacions. El 1999, el 46% del temps es parlava en català; ara el percentatge és del 40%.

Causes?

Els últims anys hi ha hagut un fort augment del nombre d’immigrants, que majoritàriament no són catalanoparlants.

També cal destacar que alguns segments de població immigrant adopten el castellà com a alternativa a la seva llengua materna, sobretot els francesos i els portuguesos.

Pel que fa als andorrans, cada vegada n’hi ha més que tenen el castellà com a llengua materna. Aquest grup concret utilitza més el castellà en les relacions informals, i en les formals (a la feina o quan es dirigeixen a l’Administració) fan servir més el català.

(L'única dada positiva, si la comparem amb la resta de territoris, és que l'adopció del català després d'una generació és bastant més alta a Andorra, cosa que s'explica per l'accés a la nacionalitat. De tota manera, abans aquest percentatge era molt més alt.)

Molts catalanoparlants canvien de llengua sense tenir en compte si els seus interlocutors els entenen.

Una quarta part de la població, sobretot la gent que té un coneixement de la llengua més baix, no té una disposició favorable a millorar el seu nivell, no troba necessari parlar-la per viure i treballar a Andorra i prioritza altres llengües.

Salut des dels Pirineus, on avui hem arribat a quatre graus negatius. Adéu rovellons.

reflexions en català (marc) ha dit...

Itineraris romànics. Mòduls didàctics per treballar a les aules:
http://dpel.unilat.org/dpel/creation/ir/index.ca.asp

En tinc més a la feina.

Salut.

josefina ha dit...

El Marc m'acostuma a amonestar sovint perquè no escric gaire al bloc. I té raó perquè el vam idear amb l'objectiu que tant ell com jo hi poguéssim deixar anar tot allò que ens preocupava o que ens feia pensar. El que passa és que jo no sé trobar gaire sovint el moment de seure tranquil·lament davant de l'ordinador i posar-m'hi...

Ara tenia previst fer una coca de poma, però ho he ajornat per poder escriure una mica i navegar i mirar els diaris i alguns blocs que acostumo a visitar. Però aquests moments no els tinc cada dia. I no perquè no tingui temps i vagi estressada des que em llevo fins que me'n vaig a dormir, no. Però sempre trobo alguna cosa que m'entreté abans d'arribar al fons del passadís on hi ha l'habitació de l'ordinador.

Fa uns dies tenia moltes ganes d'escriure una entrada parlant i queixant-me de la impuntualitat d'algunes persones, i no vaig saber trobar el moment de fer-ho. Ara ja m'ha passat una mica l'emprenyada però de totes maneres, ho deixaré anar:

Fa un parell de divendres vam fer un sopar els de la feina. A la Seu. Ens vam citar a les deu. Jo, que acostumo a ser puntual (és a dir: ni abans, ni després, a l'hora!), ja m'ho vaig prendre amb calma: vaig sortir del Pla deu minuts abans, vaig deixar el cotxe a l'altra punta de la Seu, vaig anar xino-xano cap al restaurant, em vaig entretenir a parlar amb un conegut, i vaig arribar a les deu clavades. Vaig pujar al restaurant confiant que ja hi hauria algú assegut a taula. Rien de rien.

Vaig baixar al carrer a esperar. En va arribar un al cap de dos minuts i una altra al cap de deu minuts. De la resta no en vam saber res fins als voltants de les onze. I em vaig empipar molt perquè just a la mateixa hora del sopar tenia una reunió d'aquestes de l'oposició al nostre ajuntament, també a la Seu, i els havia promès que hi aniria a la part final, cap a quarts de dotze.

Però és clar, els últims del sopar van arribar a les 11 (una hora després!!!!) i va ser impossible marxar a dos quarts de dotze tal com hauria volgut.

Bé, penso de veritat que la gent que fa això, d'arribar tan tard a una cita amb més gent, demostra una gran falta de respecte amb la resta de persones. Perquè, ja ho sé que era un divendres, i que se suposa que és una nit per allargar al màxim perquè l'endemà no s'ha de treballar. Però senyors, cadascú és amo del seu temps, i en casos com aquest és vergonyós l'ús que fan del temps dels altres, dels puntuals!!

Em vaig empipar molt, clar, però mira, intentes passar el sopar de la millor manera. Ens vam aixecar de taula a la una tocada i vaig passar després pel lloc on hi havia la reunió i, evidentment, ja no hi quedava ningú. Em vaig sentir com una imbècil.

reflexions en català (marc) ha dit...

Excuses!!!

La gent que no és puntual també em treu de polleguera. Ja tenim un altre punt en comú, Josefina.

ury ha dit...

Marc: regala-li un portàtil i així la Jose no tindrà excuses amb això de l'habitació del fons.

El meu concepte de la puntualitat, arran dels sis anyets a Andorra, ha quedat molt alterat. L'anècdota de la Jose, per allà el Pirineu, no és gens anecdòtica.

Ah, heus aquí un altre impuntual, per gandulet i tímid. Però, de mica en mica, i amb el fet de viure amb una catalanota de cap a peus...
http://youtube.com/watch?v=AGWWfqDE8g0

ruth ha dit...

doncs no ho fa pas malament, la veritat. hauria de fer-ho més sovint

ruth ha dit...

què cony!
hauria de fer-ho sempre!

reflexions en català ha dit...

No sabia que el Tamut havia sortit de l'armari!!!

A voer si acabarà sent com l'Olegario-solidario-reparte tu salario.

El que fan un parell, eh?

Mr Blob i Cinquantapeus ha dit...

Moltes gràcies per la informació. La veritat és que ja m'imaginava que la situació no seria idíl·lica. A les Illes en general, i a Eivissa en particular, on visc, el panorama és decebedor (ara ens neguen, fins i tot, el topònim en català en tota promoció turística interior i exterior, argumentant que "Ibiza" és la marca coneguda).
Salutacions!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...