dimecres, 10 d’octubre de 2007

Si a l'octubre plou, el rovelló es mou


“En aquestes extasiades, transparents hores de tardor, la gent surt a caçar bolets. Els vessants dels petits pujols, coberts de pins, del país, s’emplenen de veus llunyanes, de crits, de fressa. La gent remou la fullaraca, la molsa, la terra, que fa un perfum rovellat, incitant, corromput. Quan n’apareix una mata, quina delícia de colors, de colors de rovells, ferruginosos, de verdets, de violacis, de grisos!”

(Josep Pla. Els bolets)


Demà no aniré a treballar perquè me’n vaig a buscar bolets. Les perspectives no són tan bones com l’any passat però algun rovellonet plegarem i no podem esperar que arribi el Dia de la hispanitat i trobar-nos més gent al bosc que a tot el poble del Pla de Sant Tirs.

Ahir, després de collir quatre tomàquets, faig fer un cop d’ull als prats del costat i vaig omplir una bossa de carreroles (o carreretes, o cama-secs) i aquesta nit em faré una truita deliciosa (vegeu-les a a la foto).

Que on aniré? Al bosc.

Demà penjaré una foto del cistell, buit o ple.


Els bolets són molt senyors; solen portar barret, però no us fieu dels que duen corbata perquè “bolet amb beina i corbata, és segur que és dels que mata”.


A més...


“Bolets amb llet i que piquen, si no maten mortifiquen.”
“Any de bolets, any de freds.”
“Quan trobis un rovelló, busca el seu companyó.”
“Any de bolets, any de pobrets.” Si plou massa, tot es farà malbé.
“Any de rovellons, neu fins als collons”
“A tot arreu se’n fan, de bolets, quan plou.” Certes coses, sobretot inconvenients i defectes, no són exclusives d’un lloc o d’una persona concrets.

4 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Al Ripollès, que és on jo els cullo, els cama-secs s'anomenen "corretjoles" per la corretja d'exemplars que trobes, tots en filera. A més m'he adonat que creixen sobretot vora d'unes cintes blavoses, el nom de les quals m'agradaria saber. I a les botiges a voltes te'ls fan passar per moixernons...
Jo hi aniré divendres, però a trenc d'alba, quan els pixapins encara no han arribat. Aviam qui en fa més (on jo vaig hi ha rovelló i cep).

reflexions en català (marc) ha dit...

Això de les corretjoles no ho sabia.

Com que són zones d'herba un pèl més més alta i fosca, podrien ser boldrons. No ho sé.

Aquí de les files de carreroles en diuen carreroleres i dels moixernons, moixerons.

'Carrerola', segons el GDLC, ve de 'carrer'. De fet formen un carrer.

El meu sogre, que en sap molt, diu que demà trobarem poca cosa. Aquí de ceps no n'hi ha, cal anar més amunt. De tota manera, no sé pas si n'hi deu haver, amb la gelada que va fer. Aquí hi ha rovellons (sobretot), mucoses (llenegues), moixerons i potes de perdiu. també hi ha uns quants xaverniscles (quin nom tan maco, eh?), realment deliciosos i poc coneguts; són semblants a les llenegues blanques i tenen tons grososos.

Ja hi aniria ara...

Pixapins, quedeu-vos a casa!!!

Bona collita!!!

vpamies ha dit...

Marc, al seu moment vaig fer un article sobre fraseologia dels bolets. Potser hi trobaràs algun refrany que et falta. ;-)

Salutacions cordials

Víctor Pàmies
[Raons que rimen]

reflexions en català ha dit...

Recoi, Víctor, el teu article dels bolets és molt complet... I el bloc, molt interessant.

Salut!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...