divendres, 26 d’octubre de 2007

Una hora a la ITV

Sóc a l’estació de reconeixement L-04 de la Inspecció Tècnica de Vehicles de l’Alt Urgell, a Montferrer. Ja fa un quart que espero que arribi el meu torn. No tinc el diari ni cap llibre. Quinze minuts per repassar amb detall tot el que m’envolta. A la dreta, les muntanyes d’Andorra sembla que es vesteixen de blanc definitivament. A la dreta, el Balcó del Pirineu (una turó allargassat ple de cases i xalets, alguns ben lletjos). Molts núvols de tons blancs, grisos i blaus que competeixen en encant amb els magnífics grocs i marronosos del bosc. I al davant... un senyor amb cara d’anestesiat em crida.

Torno a fer cua per a la segona volta de la inspecció. Ara ja no miro enlloc. Penso. M’emprenyo amb mi mateix perquè la Josefina m’ha trucat a casa a les 15.55 h per preguntar-me: “No havies d’anar a la ITV? Sí, d’aquí a cinc minuts!!! Au, a córrer. Comencem bé. I després has de portar el Quico al veterinari. M’estresso.

Canvio ràpidament de tema. M’haig de comprar el llibre del Monzó, la recomanació de l’Albert (Maquiavel en democràcia, d’Édouard Balladur) i De l'ànima de Lluís Roda (que he descobert gràcies al Puigmalet). Recordo fugaçment que fa dies que no llegeixo el llibre que tinc a la tauleta de nit (La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol), i això és preocupant i angoixant tenint en compte la meva memòria.

Penso en aquell fragment del llibre en què el protagonista explica la decepció que va tenir en comprovar que la independència d’Irlanda no va comportar el que ell esperava; es pensava que canviant els governants britànics pels irlandesos tot se solucionaria. Hi penso sovint, en aquest episodi. Vés a saber per què.

M’estresso una mica més. Aquest cap de setmana vull fer allioli de codony i codonyat; actualitzar el bloc; llegir la premsa, els blocaires i el llibre; m’agradaria anar al cine; netejar una mica la casa, el cotxe, l’hort; anar a fira...

Canvi de rumb. Penso en els inútils dels sociates (els d’aquí i els d’allà) i en els còmplices del seu desgavell. Quins polítics que tenim! Els que ens manen i els que ens volen manar.

Encenc un cigarret amb l’estúpida intenció de relaxar-me. Que ruc que sóc. Són les cinc de la tarda i hauria d’estar content d’haver començat el cap de setmana fa dues hores i mitja. Em sembla que el canvi d’hora m’ha afectat abans d’hora (perdoneu la repetició). Potser el que em fot dels nervis és haver de ser aquí ara, perdre aquesta hora inesperada, no tenir res per llegir, no voler pensar gaire, tenir la necessitat d'escriure per... per a què?

Potser no és això.

Per consolar-me, penso en els afectats pel caos ferroviari. No, no em consola, m’ajuda a qüestionar la imbecil·litat que em domina des de fa una hora. De què et queixes, tros d’ase?

Em toca. Última parada. Enganxeu-me l’adhesiu i no em toqueu més els collons fins d’aquí a dos anys.

11 comentaris:

Toni Hermoso ha dit...

Tu, m'has ben esglaiat... Que a mi també em toca fer-la d'aquí a quatre dies.

Bon cap de setmana! I encara que no puguis fer tot allò que volies --a mi em passa cada dia--, gaudeix i relaxa't amb tot allò que facis ;)

reflexions en català (marc) ha dit...

No he fet tot el que volia, però déu n'hi do. Aquesta tarda hem gaudit de valent al bosc, on hem omplert un cistellet de rovellons contra tot pronòstic.

Un dia d'aquests m'agradaria que reprenguéssim el tema Viquipèdia. Què et sembla?

Que acabis de passar un bon cap de setmana, i canvia l'hora, eh?!

Salut.

vpamies ha dit...

Dius «Recordo fugaçment que fa dies que no llegeixo el llibre que tinc a la tauleta de nit (La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol), i això és preocupant i angoixant tenint en compte la meva memòria.»

Ostres, Marc... de debò has pogut deixar a mitges La pell freda. Jo em sembla uqe me'l vaig llegir d'una tirada! Un llibre ben diferent i captivador i ben escrit com pocs.

Per cert, tu que ets tan dels bolets, a Vallromanes hi ha una associació, Vallbolet, que enguany fa la XVII mostra i concurs de bolets. M'hagués agradat poder-te mostrar algun enllaç, però el web de l'Ajuntament està "en obres" i ens té a les fosques informatives des d'abans de l'estiu.

Salutacions cordials

[Raons que rimen]

Puigmalet ha dit...

Un cistellet de rovellons? I la foto? Bé que quan van ser camasecs en vas donar proves...
És enveja, em temo.

reflexions en català (marc) ha dit...

Em temo que sí.

Ja veig que a la blocosfera passa el mateix que a la tele. Si no hi ha imatges, no hi ha notícia. És una dictadura molt injusta (visca la redundància).

Dissecaré els rovellons i esperaré que ens tornin la càmera. Au.

reflexions en català (marc) ha dit...

Víctor, ahir a la nit vaig fer un intent de continuar la lectura, però el cansament em va fer desistir. Potser avui…

Estic d’acord amb tu. És un llibre captivador i el Sánchez piñol escriu molt bé. Llàstima que hi hagi faltes d’ortografia. Trobar un llibre sense faltes, amb una puntuació correcta… avui en dia és un miracle.

Vius a Vallromanes?

vpamies ha dit...

Marc, no sé si la lectura tan àvida va fer que no m'adonés de les errates. De totes maneres, La Campana és una editorial de renom, que s'hi miren, oi?

Prenc notes de totes les meves lectures (deformació de lingüista), o sigui que intentaré confirmar això que em dius. Ja fa més de dos anys que el vaig llegir i la meva memòria no dóna per tant.

I sí, visc a Vallromanes, un poble tranquil com pocs.

marc ha dit...

Ets un privilegiat, Víctor!

Quan es paguen misèries per corregir llibres, el més normal és que surtin nyaps, o cols. He hagut de deixar de llegir força llibres cansat de marcar les faltes amb llapis. En el cas de 'La pell freda' és tolerable, però emprenyador.

ury ha dit...

Ja deia jo que "La pel vreda" em sonava estrany!

És un llibre de consum espasmòdic, certament. Per cert, la meva dona no és lexicògrafa professional, però en capta moltes que a mi se'm passen per alt, tant en català com en castellà. Si mai no necessiteu reforços...

reflexions en català ha dit...

Necessitem reforços urgentment. Els pronoms febles s'han afegit a la llista d'espècies en extinció i vull crear una plataforma que, per no perdre els usos i costums, es dirà Salvem els Febles.

vpamies ha dit...

«Els pronoms febles s'han afegit a la llista d'espècies en extinció i vull crear una plataforma que, per no perdre els usos i costums, es dirà Salvem els Febles.»

Em sembla que els de Polònia t'han robat la idea, ja. :-)

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...