divendres, 9 de novembre de 2007

aixarnoles

(aixarnola f. guspira de foc, espurna.)


QUIN BON DIA QUE TENIM!

“Aquella tarda un home va venir a l’hostal, va treure’s un bon tros de galena de la butxaca i va dir-me. “Sabeu què és?” “Prou”, vaig contestar, “és el mineral del plom. On l’heu trobat?” Es va posar la mà a la butxaca, va mirar cap al cel i digué: “Quin bon dia que tenim!”

(Bayard Taylor. La República dels Pirineus. Andorra, 1867)

I si no tenim un bon dia, demà serà un altre dia, perquè tots tenim dies, hi ha més dies que llonganisses i qui dia passa any empeny.

Però compte perquè demà no és el mateix que el dia de demà, i ja se sap què hauríem de fer amb vista al dia demà. Dia per altre i dos arreu la Maria ens ho recorda: estalvia i no visquis al dia.

I si veieu que algun dia se us fa més llarg que un dia sense pa (pa del dia, és clar) o que algú us emprenya tot el sant dia, tranquils, que tal dia farà un any.

5 comentaris:

Manel des de l'exili ha dit...

Quina enveja que em feu amb tantes frases fetes que sabeu!

Manel des de Karlsruhe

reflexions en català (marc ha dit...

Manel, no sabria escriure el que he escrit sense l'ajuda dels llibres. Sento defraudar-te, hehe.

De refranys i frases fetes sobre el 'dia a dia' encara n'hi molts més!

Puigmalet ha dit...

Mira que ajudar-te amb llibres... On s'ha vist!
Del fragment de Taylor m'agrada el "prou", que amb aquest sentit cada dia costa més de sentir-lo.

ury ha dit...

Jo anava a comprar al Dia, però no sé si ve a tomb o és com la nit i el dia.

reflexions en català (marc) ha dit...

Ury, si anaves al Dia vol dir que ara ja no hi vas. I per què no hi vas? Era l’època de ‘salut, alegria i una tia cada ‘dia’’?

Puigmalet, ahir vaig pensar en tu. Em trobo una amiga i em diu que la noia que viu amb la seva filla a Barcelona és gallega i fa tres mesos que viu a Catalunya. Ja parla català, més que la Cristina Peri, i segons la meva amiga, la noia diu prou amb aquest significat per culpa de la filla de l’amiga, que és andorrana. Vols cafè? Prou. I l’amiga i jo vam riure una estona pensant en la cara que posaran molts barcelonautes quan aquesta noia els deixi anar un prou d’aquests de catalanufs.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...