dilluns, 12 de novembre de 2007

aixarnoles

(aixarnola f. guspira de foc, espurna.)

Un dia vaig proposar a la feina de fer un Dictat nacional per als alumnes de 3r i 4t de segona ensenyança (3r i 4t d’ESO, per entendre'ns) dels tres sistemes educatius d’Andorra. I avui estic content perquè ha sigut tot un èxit. A la primera fase, 1.250 alumnes van fer un dictat simultani a les aules. Els tres millors de cada classe van passar a la final, que vam fer dissabte a l’Auditori Claror de Sant Julià de Lòria. Van guanyar dos nois i els segons i tercers premis se’ls van repartir quatre noies. Dels 180 finalistes, una majoria aclaparadors eren noies. Però van guanyar dos nois. Curiós.

Vam encarregar els textos als escriptors Joan Peruga, Albert Salvadó, Albert Pujal i Albert Villaró. Els vam demanar que, si pogués ser, hi incloguessin lèxic i expressions propis d’Andorra.

Una de les autèntiques meravelles del parlar d’Andorra queda recollida en una frase de Villaró: Has anat a les rebaixes, tornar? O sigui, l’ús posposat de l’infinitiu del verb tornar com a equivalent de la forma una altra vegada: Has anat a les rebaixes una altra vegada?

No és al·lucinant?

Però si voleu tastar plenament l’andorrà que encara es parla (l’autor segur!), llegiu aquest text (dictat de la final per als alumnes de quart) i gaudiu-ne. Algú ho entén absolutament tot?

La tardor

Aquesta tardorada ha estat una de les més melangioses dels darrers anys, d’ençà d’aquells dies de llum blava de darrers d’agost fins a les neus primerenques d’avui.

La tardor recorda amb nostàlgia els temps d’abans, quan tots vivíem de prop les feines de la terra, arramassant les collites per passar l’hivern. Es feia estimbar els troncs de pi, tallats a la primavera en temps de lluna nova. Els picadors els havien esbrancat i pelat i tret de jaç a mig estiu per assecar-ne bé les dues galtes, i a l’octubre, amb el cap gros de cara al pendent un cop tallat el cuet i aprofitant la rosada matinal, s’estimbaven sobre la gespa i els abarsets, bosc avall pels aspres i les obagues. Després, amb un parell de matxos de gorà, s’arrossegaven fins al mallador arrecerat, on, ja secs i eixuts, se’n feven rulls, tions i, finalment, ascles i estelles.

La tardor és també temps d’arramassar la ramada per apletar-la als rebaixants de quart, esperant l’inici de la davallada cap a les planes de l’Urgell. A mitjan octubre, el ramat està preparat per emprendre la marxa cap al país baix, a les peixenes d’hivern.

Rovellons, fredolics, ceps, potes de rata i greixes són visitants tardans de les nostres obagues altes. Quan, sortint a punta de dia amb el cistell i un mossec per fer deu-hores, vas pujant per corriols i canals, tot fent marrada, tens temps de rememorar vells topònims com la font del Pi, la plana del Grau, el coll de les Cases, la coma Aubosa o l’Ensegur, noms gravats en el tupí dels nadius i que eren fruit de la imperiosa necessitat d’indicar el lloc on feia la girada el bestiar, on les gàubies eren més teioses o els bolets més grassos.

Albert Pujal

10 comentaris:

josefina ha dit...

Jo ho entenc tot, vès quin remei!! Amb aquest "compinxe" literari que m'ha donat la vida!!
Enhorabona per la feina tan ben feta!

reflexions en català ha dit...

Ho saps tot? Segur? Què són les gàubies?

Contesti primer, i immediatament, la segona pregunta.


("Està casada? És rica? Contesti primer la segona pregunta." Groucho Marx)


Marc

Puigmalet ha dit...

Quina meravella.
Tant de bo tots els nadius actuals tinguin tupí, i tot el que s'ha de tenir, per gravar-se'l amb la cultura d'una llengua. (No sé si això té gaire sentit, però ja està escrit).

Les gàubies, gràcies a un butlletí oficial d'Andorra de fa 17 anyets que es troba despistat per Internet, sembla que són troncs de fusta. Potser soques. Ja sé que jo no era el destinatari de la pregunta, Marc, però m'agrada el joc, i la inconsciència.

Ningú és Perfecte ha dit...

Jo volia felicitar la Josefina per la part que li toca. Dijous ja li faré els petons pertinents;)

esteu fets el duo dinàmico, tu i l'Albert!

reflexions en català (marc) ha dit...

Una gàubia és un pi o un avet mort que es manté dret.

Encara haig de descobrir d'on prové aquest mot...

Noe, dijous? Què passa dijous? He he.

josefina ha dit...

Ji ji, gràcies per avançat, Noe. Per cert, on cau això de la vela del Prat Gran??

ury ha dit...

Jo no ho sé tot ni de ben tros.
Encara més: desconeixia per complet aquest ús de l'infinitiu a final de frase. A Laurèdia també s'estila? Perquè no ho havia sentit mai!

Salvador ha dit...

Jo si havia sentit a Andorra aquest ús de l'infinitiu al final de la frase i només amb el verb tornar. Per exemple: Ha vingut una altra vegada tornar. Em fa la impressió que té un sentit com d'exclamació o queixa, com volent dir: Què pesat, ha vingut una altra vegada. Encara que això és una impressió meva, no sé si real.

Jordina ha dit...

EP! bona vetllada avui Nit Literària. Espero que pengeu una foto de la recollida del premi (si el Pujal es fa la permanent com l'any passat ja no es pot demanar més).
Ostres, això de l'infinitiu "tornar" és fantàstic, i després diran que el català no és una llengua viva, si tantes variants s'escapen soletes, i si una cosa està morta no s'escapa pas sinó que s'està quieta.
Ah, l'altre dia a francès la mestra va dir que els nens francesos jugaven a un joc que té el nom del dit gros: "Pouce". I em pregunto si el nostre enyorat "Puse" (per demanar un respir enmig d'un joc veloç), pot venir d'aquí.
Salut!

reflexions en català ha dit...

Precisament avui, he parlat d'aquest fenomen amb un lingüista que en sap molt més que jo. De fet, està preparant un treball específic sobre això. Sembla que no és exclusiu d'Andorra, que a la Cerdanya i al Rosselló també 'tornen' d'aquesta manera. I ho 'investigarà' sobre el terreny. Quina enveja! Aquest 'tornar' pot aparèixer en frases interrogatives, exclamatives o 'normals'; el que jo no sabia és que 'tornar' també pot aparèixer davant i al mig.

"Tornar! Aquest nen es passa mig dia plorant." O sigui: "Un altre cop?! Aquest nen es passa mig dia plorant."

"Ja ets aquí, tornar?" O sigui: "Ja tornes a ser aquí (una altra vegada?"

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...