dimarts, 20 de novembre de 2007

aixarnoles

(aixarnola f. guspira de foc, espurna.)

Després d'arribar a dotze graus sota zero aquest cap de setmana, a l'hort les cols aguanten amb fermesa. Antes doblá que partía, com va dir la ministra. (Els catalans també continuem ferms, en aquest cas en la nostra claudicació. Se'n riuen de nosaltres i parem l'altra galta.) Un homenatge modest, doncs, a les cols.

Qui diu que els nens vénen de París?

I —[...] abans, aixís com ara han de tenir una criatura que ja saben el que porta la mare a la panxa, abans això ere amagat, ere secret. Abans ere un secret, perquè una dona fins que ho podie amagar amb lo davantal tombat ho amagave i, allavòrens sí, se’ls hi deia. I mos ho creívom. Allavòrens, infeliços, mos ho creívom que havie entrat sota d’una col. [...]

Els germans més grans ens diven:

—Ja us l’ensenyaré! Que jo era aquí, en aquesta col, que..., veus?, està una mica trencada, aquesta col, perquè la van escabotar1 quan van portar lo nen o la nena aquí.

Sí, això sí, mos feven creure que els portaven..., que els anaven a buscar sota de la col.

C —Perquè qui els deixave allí, els nens?

I —Els deixave Déu Nostre Senyor. Nostre Senyor els ha portat i és lo qui ne té.2


(Entrevista amb una “informant andorrana, mestressa de casa, 97 anys. Parròquia d’Encamp.” Carme Oriol. Estudi del folklore andorrà en el seu context. 1997)

1. Llevar a una cosa la cabota, un cap, una part. Segons Manel Riera (La llengua catalana a Andorra), escabotar també significa ' separar un grup d’animals de llana de la resta del ramat'.
2. Segons la tradició cristiana, cal acceptar els fills que Déu envia.



L'adagi
Cols feven los avis, cols farem i serem savis.

El refrany
Col i dona, tot l'any és bona.


Lo un col, l'altre naps

8 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Doncs amb aquest fred, aviat a fer trinxat amb rosta.

Molt bona la narració i la transcripció. Fa poc vaig comprar un documental (llibre amb 2 cds) que recull el testimoni de gent gran de muntanya del Ripollès sobre els arbres de la zona. Impressionant poder conservar aquestes parles.

Una puntualització personal: a la cita de l'Ovidi jo no trencaria la ce.

Maiol Sanaüja i Soler-Rossell ha dit...

Crònica des d'El Caire, Egipte! Passa't pel bloc. Una abraçada catalana

reflexions en català ha dit...

Puigmalet, aviat no, ahir mateix em vaig fer un trinxat deliciós.

T'estic fotocopiant el llibre de què parlo a l'article de Manel Riera ('La llengua catalana a Andorra'). Però té més de 500 pàgines. O sigui que prepara't.

La força i la forca. Depèn del color del cristall amb què es miri. Per mi és indubtable que aquest trist eepisodi ha comportat un abans i un després per a molta gent. L'antimonarquisme és una força creixent, em sembla.

Un fragment del Ripollès, va...

Puigmalet ha dit...

A la forca directament, em referia.

- Hi va haver un any...
- ...a dalt la serra...
- ... una àliga ens va xarpar un xai i el va aixecar i el va sobtar... Ho vàrem veure, quan se l'emportava... i el devorava allà en uns camps que hi ha enllà... Mare de Déu! I goita si ara veuríem re.
- Lo que hi ha aquí a darrere de la casa, que tabé ho pots fotografiar, és un grèvol. Però..., aquest grèvol tabé... però ara ja, s'ha mort. Ja et dic que s'ha mort dues o tres vegades...

Està ple d'històries així i de "allavòrens", "allavons" o "llavons" i de "tabé" i d'altres coses.

Puigmalet ha dit...

És un llibre-cd que es diu "...i ara quasi no l'abraces." d'Elena Ferrer. Editat per la Fundació 30 km/s el 2006. Edició de 500 exemplars.

http://www.edicions30kms.net/esp/projectes/4.html

ury ha dit...

Veritablement, lletraferits meus, sou cols de mal seient, eh?

reflexions en català ha dit...

Aquí dalt diuen ‘tamé’. Els meus fills diran ‘tamé’ i ‘aqueta’. Ves què.

‘Xarpar’ m’agrada molt.

Tinc una llista oberta:


Adavons
Adavòrens
Adavores
Adevons
Alavons
Alavontes
Alavors
Aleshòrens
Alevons
Alladevontes
Allavons
Allavonses
Allavontes
Allavòrens
Allavores
Allavors
Allesòrens
Allevons
Allevòrens
Avons
Avonses
Avontes
Devontes
Laora
Laores
Llaores
Llavò
Llavons
Llavonses
Llavònsins
Llavonsis
Llavontes
Llavor
Llavòrens
Llavores
Llavòs
Llesores
Llevons
Llovores

Puigmalet ha dit...

N'he trobat un altre! 'Llavors'.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...