diumenge, 18 de novembre de 2007

Capvespre de codonyat


El sol se’n va i comencem a fer codonyat. No en tenim prou amb l’allioli de codony d’ahir.












Jordina, si et sobren codonys, els rentes bé, els talles a trossets sense pelar-los i vigilant que no hi hagi parts del cor. Després peses els trossos. Si en tens dos quilos, un quilo i mig més o menys de sucre. Hi afegeixes mitja pela de llimona, un got daigua i mitja branca de canyella. Tot cap a la cassola o a l’olla. Una hora i mitja a foc lent. Cal remenar-ho de tant en tant. Treus la canyella de lolla i hi passes la batedora. Que es refredi i ja està.


El procés








































9 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Codonys!, si que n'hi ha de variants:

- A Calladrons collissen codonys, cada ginollada una codonyada, cada codonyó un ginolló.

- Entre a un hort, a genollons, a collir codonys; codonys collits amb la punta dels dits.

- A genollons pujava la costa. A genollons collia codonys. Codonys collits de la codonyera. Codonys collits per la punta dels dits. Codonys pelats per la punta del nas.

- De genollons collia codonys, quant més m'agenollava, més codonys trobava. Quant més m'ajupia, més codonys collia.

- De genollons collia, collia; de genollons collia codonys; quan m'ajupia codonys collia; quan m'aixecava codonys agafava.

- Codonys collia la tia Maria de genollons, collia codonys de genollons.

- Codonys collia a l'hort de la tia Maria.

- Una agüela a genollons collint codonys. Codonys collits amb la punta dels dits.

- Entrí en un hort a revolcons, codonys collí, collí codonys.

I paro,que n'hi ha ha per a un llibre. Moltes són valencianes.

Puigmalet ha dit...

M'ha faltat la titlla del 'si' inicial i avisar-vos que els codonys restrenyen (o això deien a casa). Quin mal gust de comentari...

josefina ha dit...

Quan nosaltres érem petites (Jordina, ja em corregiràs si no és així), déiem: "Pujava la costa a genollons i collia codonys". I la gràcia la tenia perquè si ho déiem molt de pressa, normalment en comptes de dir "codonys" al final déiem "collons".

Dessmond ha dit...

Avui nosaltres, bé ella, també ha fet codonyat. Bastant menys que vosaltres. Però un codonyat de color més torrat.
En teniu per mesos!

reflexions en català ha dit...

Sí que restrenyen, però es pot aguantar. Bé que se'n devien fotre, els teus avis.

Això del valencià ja és ben curiós. S'entén tot.

El fet que el codonyat sigui més groguenc potser és per la canyella.

També es pot fer bullint els codonys abans de coure'ls i pelant-los,. però aquí anem per feina.

Salut.
Marc.

Jordina ha dit...

Quina gola fot aquesta estesa de membrillo, o no m'ho deixareu dir i hauré de dir codonyat... (no em poseu censura, policíes de la llengua) i és que jo sempre he dit codonyat de l'allioli i lo demés....... membrillo iai quin brillo.

reflexions en català ha dit...

Jordina, en aquest bloc hi ha llibertat d'expressió (tret que cremis una foto dels de sang blava) i llibertat d'incorrecció. Vale?

Guillem Carbonell ha dit...

mmhh quina bona pinta ! Guillem

reflexions en català ha dit...

Estàs, convidat, Guillem.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...