dimecres, 21 de novembre de 2007

Mas: primera impressió

No és la meva opció, però almenys ja sé a què juguen i agraeixo a Artur Mas que, malgrat les ambigüitats i l’estratègia de no dir segons quines paraules, ja tingui una idea del camí que, suposadament, ha triat Convergència. No crec pas que puguem parlar de refundació del catalanisme, sinó del camí que vol emprendre un partit i d’un objectiu: el dret de decidir, que és una altra manera d’anomenar l’autodeterminació.

Ara caldrà veure fins a on arriba aquest compromís. De moment, esperaré i no oblidaré el que va dir ahir.

El que deia: és una estratègia de partit, i respectable. Una altra cosa és que m’agradi més o menys. A mi m’hauria agradat una mica més de valentia i una mica menys de giragonses semàntiques, però jo no tinc interessos de partit.

I la paraula nacionalisme no va aparèixer en el seu discurs. Aplaudeixo aquest gest, perquè aquest mot només ens perjudica(rà).

8 comentaris:

Manel des de l'exili ha dit...

Si sobretot a Alemanya el mot nacionalisme és molt despectiu i no entenen perquè ens ho diem.

Dessmond ha dit...

Marc, hi vas ser a l'acte?.
La intenció és no fer una estratègia de partit, sinó de país. Ara, ben podria ser que només acabi en això: en estratègia de partit. Tot i que en Mas va dir que cal temps per veure en que queda la casa gran.

Elies ha dit...

Efectivament, aquest dubte (els límits entre una estratègia de partit i una estratègia de país) els tenim molts. I suposo que fins que no acabi tot el procés, que pel que sé té pel davant molt de temps de debats i reflexions, no podrem saber a què respon el resultat final.

En el meu cas, el país està tan fotut, que vull ser optimista, vull creure, en totes les opcions que es plantegin una renovació, que vulguin canviar les estratègies, que vulguin reflexionar, explorar nous camins, etc. Per això "dono suport" (ho poso entre cometes perquè com no milito a ERC el suport que puc donar és moral) a Reagrupament i la gent de Carretero. I per això també "dono suport" a aquest procés. Si acaba en una estratègia de partit, desil·lusió. Però d'alguna manera necessito creure que podem trobar una sortida, i creure en la gent que les busca, siguin en Carretero, en Mas, la Plataforma pel dret a decidir o, si m'apures, les CUP (ehem ehem... i molt millor si abandonessin les banderes comunistes al costat de les estelades). É pur si muove... El pitjor escenari és la situació actual i les estratègies i persones que ens hi han portat. Digue'm il·lús...

ury ha dit...

Ahir la Terribas li va fer un mal favor al Mas. El tenia en viu i en directe, però el va posar a escoltar-se a ell mateix, en una "doble finestreta", que en diem. Amb la fama que ja té l'home...

Penso que, per prendre força, potser sí cal partir d'una casa comuna... però em temo que hi ha interessos massa diferents. L'alta política és com el futbol professional: sentiments, els justos... o per fer demagògia.

reflexions en català ha dit...

Manel, què t'hem d'explicar a tu, que vius a Alemanya...

Dessmond, no hi vaig ser, però m'hauria agradat sentir-lo. Entre setmana fa mandra baixar des de l'Alt Urgell. Sí que baixaré el dia 1 a la manifestació. Vull veure si 'la nostra és força creixent'.

Com bé dius, el temps dirà en què queda tot això. El Jiménez Losantos està furiós. Ha dit que el discurs del Mas és pitjor que la crema de fotos. Ladran...

L’Ury ha fet una comparació molt encertada. L’alta política i l’elit del futbol. Jo tinc més confiança en l’efecte que pot tenir en molta gent afí a CIU l’aposta del Mas que no pas en l’efecte que pugui tenir en l’àmbit polític. Cada partit fa sa guerra i només se suporten quan els convé. Som la gent normal el que els empenyem i els hem d’empènyer. El Mas no hauria dit el que va dir ahir si no hi hagués un cert clam popular i intel•lectual. Em sembla a mi.

L’avantatge que té el Mas és que diu una cosa i de moment no es contradiu amb els famosos fets. Perquè no mana? Qui ho sap? En canvi, Esquerra diu una cosa i perd la credibilitat sense necessitat que passi ni un segon.

Elies, jo també vull ser optimista. No ens queda cap més remei que mantenir la il•lusió. Les Cup no les conec prou per opinar. Suposo que això de les banderes comunistes és degut a l’edat. Qui estigui lliure de culpa (juvenil o no)... He, he.

Elies, coneixes el Carretero? És de fiar? Algú en té referències directes? És que hi ha gent que en parla molt bé i d’altres que no.

Vejam si tinc temps de fer-vos una visita.

Au, salut.

Elies ha dit...

Hola,

sí conec en Carretero, i em sembla una persona de fiar. El vaig conèixer en un sopar a casa meva. Feia pocs mesos que s'havia estrenat de conseller. I ja em va semblar interessant el que deia aleshores i la seva capacitat d'analitzar els temes de manera directa, sense politequeria barata, dobles llenguatges i, encara més important, sense deixar-se endur pels "conceptes políticament correctes" que hi ha a qualsevol partit, ideologia o societat. Això em va agradar, perquè a més em va fer veure algunes coses de manera diferent a com les havia vist fins aleshores.

Suposo que té les seves coses, com tothom. I un caràcter auster. Però jo hi confio.

Josep (sl) ha dit...

En l'acte no es va parlar de partits ni tan sols és va parlar de Convergència. En tot moment és va parlar de país.
I la opinió general es què tampoc calia certes coses. Ha Madrid ja han taxat Convergència i Artur Mas de Radicals perillosos sense haver esmenat res, del què tu deies què havia d'haver.

Donem el benefici del temps per a que qualli.

reflexions en català ha dit...

Josep, benvingut. Tal com dius, "donem el benefici del temps". Però no crec que fructifiqui com a idea de país que englobi a tothom. Amb l'actual sistema partitocràtic diria que és impossible. Com a estratègia de partit, em sembla molt bé.

Ara veurem fins a on arriba.

Ara visitaré el teu bloc.

Salut.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...