dissabte, 8 de desembre de 2007

Com corderets


Avui, dia de la Puríssima, tercer dia de pont per a molta gent, les nostres carreteres tornen a estar atapeïdes de milers de cotxes que pugen cap a Andorra.

Aquesta foto l'hem fet fa cinc minuts des d'un camp del costat de casa. Acabàvem d'arribar de la Seu, i durant tot el trajecte (vuit quilòmetres) ja hem trobat la cua de cotxes. Des del Pla fins a la frontera hi ha 20 quilòmetres. Fins al centre d'Andorra la Vella n'hi ha 30. I són quarts d'una del migdia. On coi van aquesta gent? A esquiar, diria que no. A comprar? Suposo. Molts han degut sortir de casa molt d'hora. La prova és que les vores de la carretera estan plenes de gent que surt del cotxe per estirar les cames. Però molt pocs giren cua. Arribaran a Andorra a deshora i molts acostumen a baixar avui mateix. O sigui, hores i hores de cua per a què, exactament?

No en teniu prou, de fer cua cada dia?

11 comentaris:

Dessmond ha dit...

Tal i com ho demostres, no solament els fuets o els pernils són els que estan ben penjats.

reflexions en català ha dit...

La qüestió és fotre el camp de casa. I si hi ha cues, ja no troben que el medi sigui tan hostil.

vpamies ha dit...

Pssss, Marc, avisa'm quan s'acabin les cues que he de venir a comprar tabac. :-)

reflexions en català ha dit...

ja pots pujar quan vulguis, però demà torna d'hora perquè això a la tarda serà can pixa

ury ha dit...

Marc, no pretendràs que girin amb la cua entre cames? Això mai!

Puigmalet ha dit...

Oi que aquí no hi ha roba estesa?
Enlloc de "Com corderets" proposo quelcom més plàstic: "La Putíssima Retenció".

Puigmalet ha dit...

En lloc d'enlloc, en lloc. Semblo una gallina cloca.

Betty ha dit...

Hi ha una febre incomprensible per moure's i fer cua cada cap de setmana, després de sotmetre's en la rutina diària a aquest estrés relacionat amb el trànsit. Aquest pont, no podia ser menys. Tinguem present la dita castellana (no en sé de catalanes en aquest sentit): ¿dónde va Vicente? Donde va la gente.

Salutacions!

vpamies ha dit...

Betty, potser et pot servir l'equivalent que he anotat al Refranyer català-castellà: On va Manel? On hi ha mel.

El refrany català el vaig veure en un llibre d'Amades i la relació amb el referent castellà em va semblar prou evident.

reflexions en català ha dit...

Doncs sí, Betty, és trist però és així. Girar cua per a mota gent deu ser insuportable, és com no voler acceptar una 'derrota'.

I la gent que demana crèdits per anar de vacances? Que ens estem tornant bojos?

Salutacions!

reflexions en català ha dit...

Per cert, Betty, ja veus que per aquí hi ha visitants amb un nivell paremiològic impressionant. Gràcies, Víctor.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...