dissabte, 1 de desembre de 2007

De primera i de segona


Avui escriu la Josefina: encara estic intentant pair el que vaig viure i veure ahir. A la Seu es va inaugurar oficialment la renovació de l'Esplai de la Gent Gran, amb finançament cent per cent de l'Obra Social de la Caixa.

La gran estrella va ser Ricard(o) Fornesa, el president d'honor de la Caixa, urgellenc, a qui totes les autoritats i sectors empresarials i altres van rebre com correspon a qui mana realment en aquest país (reflexió que, per cert, fora de micros fan tots els polítics).

La inauguració era a dos quarts d'una. I ja una bona estona abans, al Pati Palau (o plaça Palàssio, tal com és coneguda per la gent d'aquí) molts padrins es van acostar al SEU local per participar de la festa. Hi havia un pallasso amb un micro, música en directe, d'ambient no n'hi volgueu més. I el temps acompanyava. Un cop va arribar el senyor Fornesa i va començar la visita per la reforma de l'Esplai, les portes es van tancar pels padrins, que es van quedar fora amb els pallassos, fins a la una.

Acabada la visita, seguici i mitjans de comunicació vam pujar a la primera planta de l'Esplai on el senyor Fornesa, el delegat de la Caixa a Lleida, el delegat del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, i l'alcalde de la Seu, van fer els seus parlaments. Regalet per al senyor Fornesa, i un pica pica format pels productes més selectes i exquisits de la comarca: formatges i embotits, tots de qualitat.

Quan el càmera, l'Albert, em va dir que ja tenia prou imatges vam marxar. Amb l'ascensor nou de trinca vam baixar a la planta baixa: i allà hi vam trobar una bona colla de padrins menjant trinxat i bevent en gots de plàstic, envoltats de confèti, de música i dels pallassos. Amb l'Albert ens vam mirar i ell es va posar a gravar. Ens vam quedar gelats, a mi em va saber molt greu. A ell li va venir a la memòria la història del Titànic, i els seus passatgers de primera i de tercera classe. Era una bona comparació.

A la primera planta, el senyor Fornesa va fer un al·legat encés a favor de la gent gran, demanant als padrins que no s'abandonin i que reivindiquin els seus drets, denunciant que sempre pensem en els maldecaps que suposa per a les finances públiques que hi hagi tantes pensions, però no reconeixent mai els mèrits de la gent gran.

Però al mateix temps que deia això, la gent gran que volia entrar a l'Esplai s'havia d'esperar fora, i a l'hora de picar no van poder pujar a la primera planta a tastar aquelles exquisideses. No es van barrejar, per dir-ho clar. Els uns a dalt i els altres a baix. Els uns formatges i embotits de categoria i els altres trinxat, que no dubto pas que devia ser boníssim.

Imagino que al final de tot plegat es van deguer barrejar els uns i els altres, però la imatge ja s'havia donat.

Amb l'Albert vam sortir de l'Esplai amb un regust molt amarg. Al final de la notícia que vam fer, després dels talls de veu preceptius, ho vam exposar d'una manera molt descriptiva perquè ningú no s'ofengui, però prou clara perquè qui se'n vulgui adonar, se n'adoni.

Evidències com aquesta fan un mal al cor...

11 comentaris:

vpamies ha dit...

Marc, resulta tan descriptiu tot això que dius... i ens resulta tan familiar, oi?

I ho acceptem amb tanta meselleria que fins i tot fa por, de vegades.

Jo encara recordo que quan era petit als Ferrocarrils de la Generalitat hi havia vagons de primera i de segona. Els primers, més cars i encoixinats. Els altres, de fusta freda i sempre plens. Uns vagons buits i els altres amb la gent agombolada. I tanpoc fa tants anys d'això!!

Salvador ha dit...

Com deia el meu avi encara hi han classes

Puigmalet ha dit...

Fa anys vaig assistir a unes jornades internacionals per a l'eradicació de la pobresa organitzades per la UNESCO. Veure l'esplendor del catering en comparació amb els discursos dels ponents era, com a mínim, motiu de perplexitat.
Humans, massa humans.

reflexions en català ha dit...

Hola,

L'article no és pas meu, és de la Josefina, les dues mans que completen les quatre d'aquest bloc. Jo no faig tantes faltes com ella (que en fa poques) però no escric tan bé.

El que passa és que ella només apareix pel bloc de tant en tant. Ens haurem d'identificar, eh Josefina?

Jo també me'n recordo dels vagons de primer i de segona. A Igualada hi ha un tren que tarda una hora i mitja per anar a Barcelona, igual que fa trenta anys. Per això no vaig pujar mai als vagons de primera ni als de segona.

L'actitud de La Ccaixa, per cert, és vergonyosa.

Marc

josefina ha dit...

He de dir, en honor a la veritat, que si en el meu escrit aquest cop hi ha faltes és perquè el Marc no el va poder revisar, com sempre li demano que faci abans de publicar alguna cosa.

Però ell ahir era a la manifestació i jo em vaig quedar amb les ganes, perquè aquest cap de setmana estic en guàrdia per cobrir aquest diumenge les eleccions comunals d'Andorra. En el meu cas, me'n vaig a Ordino.

Ara he acabat de mirar els índexs de participació que actualitzen cada hora, i és maco de veure: Ordino de moment és la parròquia amb un índex de participació més alt. A les 12.00h havien votat un 49,2% dels 1.092 veïns que tenen dret a vot (habitants d'Ordino: 3.570). La resta de parròquies no baixen del 30% de participació.

Jordina ha dit...

Que existeixen les classes no en dubteu, el que passa és que no hi ha consciència de classe, que potser és pitjor. Ja se n'han encarregat d'aniquilar la consciència de la gent, però per a mi cada cop es fa més evident que això era i és una enganyifa. I tant, que hi ha classes. Vos n'explicaré una.... ara a l'Arxiu Històric de Barcelona han fet un congrès, i com que hi ha croissants i canapès pels participants, si en sobren en donen als treballadors de l'Arxiu. ¿A tots? Evidentment vigilant que només es cruspissin croissants els funcionaris. (Us ho confesso: en vaig robar un). Molt miserable, tot plegat.

Jordina ha dit...

És molt simbòlica i plena de veritat, la imatge: pis de dalt, l'amo de La Caixa fotent-se fuet de primera qualitat i xampany car, i al sòtan el poble vell menjant trinxat i envoltats de confetti. Alegria alegria. Òstia puta, quina ràbia, així es morís ofegat per un tall de fuet esquisit, el porc de La Caixa.

Salvador ha dit...

I aquest poble que menja trinxat també contribueix a omplir les butxaques del que es fot el fuet i el xampany car

David ha dit...

Desgraciadament és una escena massa habitual. I per mostra el que va passar l'11 de setembre al Parc de la Ciutadella, on uns quants avis gairebé van ser trets a empentes per la Guàrdia Urbana perquè en Benach havia decidit fer un bon tiberi per a la "societat civil" (llegeixi's "els de sempre").

ury ha dit...

Quina metàfora! Entre aquests fets i la música que posen a l'anunci de les hipoteques ("Every breath you take") cal reconèixer que La Caixa s'està treient la careta de la hipocresia.

reflexions en català ha dit...

I el Benach quan apareix a la llotja del Barça amb els auriculars? Què me'n dieu?


Marc

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...