dilluns, 17 de desembre de 2007

El tió

Com cada any, la Roser i el Josep no esperen el tió, sinó que el van a buscar al bosc. Cal que tingui l’ànima foradada; per això el Josep fa una setmana que busca un bon troncot ferit per un llamp. Al final en tria un que potser no està ferit, però els senyals de podriment el fan molt atractiu. És un senyor tronc, immens i amb molts nusos.

Al poble, i també a tots els del voltant, com més nusos té el tronc, més valor té. Es veu que el tronc guarda tot el seu poder als nusos.

Abans de tornar cap a casa, el Josep resa una oració en senyal de respecte.

Després de creuar la porta, el tió passa a ser un altre departament de la Roser; un més. El posa a la vora del foc, al costat del caixabanc. Encara falten quatre dies perquè la seva néta hi vagi a cagar el tió, però la Roser cada dia dóna menjar al tronc, que amb prou feines té ulls i una boca ben recta, i el que sobra s’ho menja per esmorzar. El Josep no diu res.

El menú del dia del nouvingut es compon de pa i aigua, tal com era en la infantesa de la Roser i el Josep. A les cases bones, que no és el cas, a vegades els donaven figues seques, mandarines o taronges, productes que abans eren difícils d’aconseguir.

El dia de Nadal als padrins els cauen les llàgrimes. És el primer any que la Carla canta la mateixa cançó que ells quan eren petits:

“Pare nostre del Tió,

per molts anys que Déu mos dó,

festes festoses,

dones curioses,

torrons de pinyó,

caga Tió.”


“Tió, tió, caga torró.” Cop de bastó. “Tió, tió, treu torró.” Un altre cop de bastó. Silenci.

La Carla i els pares són a dormir. La Roser i el Josep agafen el tió i el llencen al foc; això sí, a partir d’ara l’apagaran cada nit perquè duri totes les festes, uns quinze dies.

La Roser es queda a la vora del foc per vigilar que la flama es mantingui encesa tota la nit. Al costat del foc hi ha un gibrell amb aigua calenta, una tovallola i un tros de sabó, perquè la Verge es veu que hi va a escalfar-se i a rentar el nen Jesús. El Josep, trencant tots els costums, es queda amb ella tota la nit.

L’endemà la Roser recull les cendres i en dóna al Josep. El padrí les escampa pels camps nevats per fertilitzar la terra, mentre la Roser en llença un bon grapat per la casa. Diuen que porta bona sort.

La Carla es lleva i baixa corrents a veure el tió. No s’adona que el Josep n’ha posat un altre, encara més ferm, amb dos ulls i un somriure que seria d’orella a orella si tingués orelles.


4 comentaris:

jomateixa ha dit...

Hola, t'he descobert a través de "Raons que rimen". Quan feu aquest Scrabble de que parles, em podràs fer un avís a mi també.
M'agrada el teu bloc, si tens un moment visita el meu. Fins aviat.

reflexions en català ha dit...

Hola, Jomateixa,

Ja té raó, el Puigmalet, ja. Tots els camins porten al Pàmies.

A la primavera tenim previst fer un campionat interescolar de Scrabble. La idea és fer eliminatòries des de les aules (una classe d'una escola juga amb una altra aula d'una altra escola, etc.) i una final en una sala d'actes.

Encara no sé com serà el programa, i em sembla que tothom el podrà fer servir en el futur. Així ho espero.

Ja t'ho faré saber.

Ara vinc a visitar-te.

Puigmalet ha dit...

Que maco és no adonar-se de les coses que el foc consumeix. I que remaco és badar llarga estona davant del foc, escoltant els catacrics i observant la llibertat de les flames. Ja ho has enviat als catosfèrics? Vinga, home!

Referent al TIÓ (II), trobo una variant ben maca dedicada als catalans que veuen estrelles al cel, com el Marc:

"Qui té tións, fa estrelles : loc. denota que qui té béns o joyes propies, fácilment se remedía en les necessitats".

(Que sexy que és la veïna de dalt. Jo no tinc aquests tipus de visites, snif, snif...)

reflexions en català ha dit...

Puigmalet,

Elis, elis. Potser si vas a veure-la et torna la visita.

I tu, que no hi envies res?

“Que maco és no adonar-se de les coses que el foc consumeix.”

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...