dimarts, 18 de desembre de 2007

Hereu, Imma, doneu la cara!

(Sóc la Josefina)

Aquesta de la imatge, la que està amb el Quico, és la Jordina, la meva germana.

Tinc pendent escriure una entrada sobre la visita del Montilla a les nostres terres, i també una altra sobre el bloc de pisos del meu poble que tants maldecaps ens està portant (i sobre el qual tenim una resolució del director general d'Urbanisme en què, ja us ho transcriuré, diu que l'edifici s'ha d'enderrocar perquè els permisos estan mal donats). Però hi ha un fet que em remou l'estómac i m'he de desfogar explicant-lo.

La meva germana treballa des de fa uns quants anys a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Casa de l'Ardiaca, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, per situar-nos). Forma part de la plantilla d'auxiliars, que són subcontractats a través de l'empresa de serveis culturals Magma.

Fa temps van comprovar que hi havia irregularitats en els contractes, cobren un sou miserable i són els únics de l'Arxiu que, quan ha calgut arremangar-se la camisa per sufocar una plaga de fongs als arxius, ho han fet. Cosa que els funcionaris es van negar a fer, no fos cas.

Em salto detalls perquè si no, no acabaria. La colla de treballadors subcontractats van anar a un advocat del col·lectiu Ronda i, jugant-se el lloc de feina, van decidir denunciar l'ajuntament.

Després d'un ajornament, el judici es va celebrar a final d'octubre. Diuen els qui hi eren que l'advocat dels treballadors va deixar de volta i mitja les advocades de l'ajuntament i de l'empresa. L'advocada de l'ajuntament (recordem: hi manen PSC i ICV, sort que són d'esquerres!!!) fins a tres vegades va qüestionar testimonis dels treballadors sobre quina era la seva ideologia política!

Bé, aquesta setmana han conegut la sentència, i com diu la meva germana, és com si l'hagués escrit el mateix ajuntament. El jutge, que es veu que és un dels conservadors més durs del ram, no ha donat validesa a molts dels testimonis que aportaven els treballadors, però mireu amb quins criteris: l'una, perquè és sindicalista; un altre, perquè havia treballat amb anterioritat a l'Arxiu... Reconeix que hi ha hagut actuació irregular de l'ajuntament però oh!, no passa res. És l'ajuntament de Barcelona, per l'amor de Déu!

En definitiva, que els treballadors han perdut la lluita i ara, tot i que l'empresa els diu que no prendran represàlies, fixeu-vos-hi: a la meva germana li quedaven tres dies de festa abans d'acabar l'any. Doncs l'han obligat a fer-los ahir, avui i demà. I el dia 24 i el dia 31 li tocarà pringar fins a quarts de nou del vespre. Tenint en compte que viu a 200 quilòmetres de la família, no està malament, per ser que l'empresa diu que no ho ha fet amb cap mala intenció.

Sento tanta ràbia! Ahir li deia a la Jordina que si no se n'adona, que l'estan expulsant de Barcelona: de la feina, i també del pis (perquè el propietari no para de voler apujar el lloguer, que cobra en negre, per cert, perquè no hi ha contracte). Jo ja ho hauria engegat tot a rodar i hauria pujat cap aquí dalt a buscar feina i estar més tranquil·la.

Realment, la justícia no es dóna a qui té la raó sinó a qui té el poder. És una veritat com una casa.

En fi, que només tenia ganes d'expressar la meva indignació, la ràbia i l'emprenyada que porto a sobre. I que encara s'agreuja més quan penso i repenso en qui hi ha al capdavant de l'ajuntament de Barcelona. Govern progressista i d'esquerres?? Me'n riuria a la cara de l'Hereu i de la Mayol si no fos perquè la ràbia que sento em fa plorar.

Jordina i companys teus, una abraçada i tota la solidaritat, si us serveix d'alguna cosa.

16 comentaris:

Monturull ha dit...

Sento vergonya del govern de la ciutat de Barcelona. Quan han d'organitzar Fòrums i fer-se autopropaganda hi posen tots els mitjans i diners que tenen. Per l'ajuntament de Barcelona ha estat la darrera de les prioritats ocupar-se de la dignitat dels seus treballadors a l'Arxiu, que encara deu fer la mateixa olor de ranci que fa 10 anys quan hi vaig estar per primer i darrer cop. Records a la Jordina quan llegeixi aquest post.

ury ha dit...

Molts ànims a la teva germana. Si els poders públics, que haurien de donar exemple, es comporten amb aquest sectarisme, que no faran els altres... quina merda.

Hi ha ajuntaments que no estan per servir al poble, sinó per recaptar i vendre fum. Mala cosa dependre d'ells.

Entre els 20 i els 25 anys anava molt sovint a Ca l'Ardiaca. Sempre era com una experiència medieval que tenia el seu encant, però no vaig entendre mai com Barcelona podia tenir una hemeroteca en aquelles condicions.

Jordina ha dit...

Gràcies pels vostres ànims! (sóc la Jordina) i per dedicar-me un racó de tan il·lustre i visitat bloc.

Ja tens raó, Josefina, és una revergonya. Ja sabíem que guanyar aquesta lluita era molt difícil, però el nivell de la sentència fot ràbia. Si tant dubta dels nostres testimonis, ¿perquè no obre una investigació? jo vaig entendre que els testimonis falsos estan penats. A mi aquest collons de jutge només m'ha ensenyat que puc anar a fer de testimoni bo i mentint, que no em passarà res. Es queda tan ample dient que són part massa interessada.......... i qui cony ha de venir de testimoni?? el carter que passa pel carrer? au va!

Segons l'advocat, la nostra lluita era massa "innovadora" per un jutge tan conservador. Ell va decidir no donar-nos la raó (s'haurien obert massa fronts a ca l'ajuntament i s'haurien començat a col·lapsar els jutjats, diu l'advocat) i a partir d'aquí, va anar muntant la sentència perquè li anés quadrant tot. Es veu que hi ha alguns jutges que tenen personalitat, que tenen pebrots i ganes de qüestionar segons quines pràctiques per molt AJuntament que tinguin al davant, però n'hi ha que no, i el jutge nostre ha estat d'aquests darrers.
És una petita mostra més de com l'Ajuntament de Barcelona tracta als seus (seus no, perquè per això estem subcontractats) treballadors. I qui diu treballadors diu tots els habitants de la ciutat que no són rics, que els escombra no fos cas no féssim maco pels turistes. És la història de sempre. La Barcelona actual no és moderna, senzillament segueix lo que va començar amb el franquisme, no hi donéssiu més voltes.

Com que volem que la guerra continuï, fem un recurs al Tribunal Superior, sense gaires esperances, si més no perquè rondinin una mica més. Diu l'advocat que des de la demanda no han parat de canviar bases i estructures dels concursos, per tapar encara més les cessions il·legals que fan sense parar. Ah, però emprenyarem una mica més.

Salut i gràcies pel vostre suport!!

(Ara l'Arxiu ja no fa olor de ranci, que per això subcontracten gent jove, amb quatre carreres i tres màsters (no és el meu cas que just tinc la llicenciatura, jo), amb quatre idiomes i ganes de treballar, que no arriben a set-cents euros.)

reflexions en català ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
reflexions en català ha dit...

Hola, sóc el Marc. Que depriment que és llegir els articles de la Josefina, hehe. Buenu, no n’hi ha per fer broma, sinó més aviat per plorar. Ara mateix estic pensant en el protagonista de ‘La pell freda’, quan explica que va lluitar per la independència d’Irlanda i després es troba una colla de sapastres governant aquell somni.

En fi, que tot plegat és molt trist.

L’esperit nadalenc ja em perdonarà.

Puigmalet ha dit...

David contra Goliat.
I a sobre us diuen que la vostra denúncia era massa 'innovadora', com si la justícia hagués de jutjar la modernitat dels fets. Realment fa una ràbia terrible. La justícia no és cega. Hi veu massa, però sempre mira al mateix cantó.

Jo, com l'Ury, també tinc records de visites a ca l'Ardiaca, però de no fa tants anys. Encara em faig creus com posaven a les meves mans llistes de mariners del port de Barcelona del segle xv sense que acredités cap finalitat investigadora.

Puigmalet ha dit...

Marc, una abraçada.

On el passat perdura és en les coses
que veiem cada dia, que tenim per nostres i no ho són; no en els records, cera tova que els anys sovint deformen.
La tarda, doncs, és un passat que visc ara mateix: arbres llunyans, les cases on no he entrat mai, rostolls d'un groc intens, pedres grises i, al fons, el blau immòbil de les muntanyes. Tot plegat, què em diu que no sàpiga ja?
Viure és aprendre's part dedins d'un mateix, mentre observem com en la placidesa de les coses se'ns apaivaguen els sentits i ens creixen arrels que convertim, a poc a poc i sense esforç, en un passat riquíssim.

"El passat" de Miquel Martí i Pol

joliu ha dit...

Sort Jordina i felicitats per el germà que tens.
Aquests que es pengen l'etiqueta d'esquerra són els que menys en són. Ja ho diuen tots els empresaris, d'una certa edat, quan millor van viure va ser sota el González, els sindicats calladets i màniga ampla. A veure si la gent va despertant i comença a mirar el revers de l'etiqueta. La Mayol ja va tenir problemes amb els treballadors de Parcs i Jardins. Tant de bo algú pugui penjar algun dia fotos del seu primer casament per l'esglesia i on va anar quan va deixar el seu primer marit i fills.

David ha dit...

Molts ànims a la teva germana. Algun dia ens n'adonarem de com hem malbaratant talent anys i anys, tenint a professionals en unes condicions totalment indignes i sense que ningú hagi mogut un dit per ells, començant pels que s'autoproclamen defensors dels treballadors.

I ara encara tenen la soberana barra de dir-nos que falten treballadors qualificats i que se n'hauran d'importar...

Elies ha dit...

Terrible. I creïble. L'ajuntament de BCN és un escanyapobres de mucho cuidado. S'omplen la boca de progressisme i la seva política laboral és infame. Una de les consagracions de la precarietat més bèsties. Em sap greu. Crec que, efectivament, heu tingut mala sort amb el magistrat. El Col·lectiu Ronda són uns molt bons advocats amb molta experiència. Em sembla bé que aneu fins el final.

En relació al tema del magistrat, perquè veieu fins a quin punt és determinant, quan estudiava Dret, ens explicaven que per guanyar un judici necessitaves:
- client que tingués la raó
- advocat que la sapigués demostrar
- jutge que la volgués donar

El pitjor de tot és, un cop més, el fariseïsme, que em resulta insuportable. Tots aquests progres de merda, tots aquests de les "polítiques de progrés" són els primers en ser uns escanyapobres.

I la pregunta de sempre: i els sindicats, on són?

En fi. Molts ànims a la Jordina, companys i família tota de reflexions en català.

I Bon Nadal!!

síl ha dit...

Tot plegat fa vergonya, pudor, fàstic, ràbia i ganes de engegar-los a tots a pastar!
El què ha passat a la Jordina i els companys de l'arxiu no té nom! Com tenen la caradura de justificar una sentència amb aquestes paraules? Ja ni se n'amaguen. Pensen que tenint el poder callarem tots com meuques (amb tot el respecte cap a elles, és clar!).

Aquesta lluita ha de servir-nos a tots d'exemple d'inconformisme, de lluita pels nostres drets, de justícia social i vida digna. I, com a única lluita possible no pot quedar tapada tan vílment.

Només em queda un pregunta... on són els mitjans de comunicació, els sindicats i els polítics d'esquerra quan se'ls necessita?

Com ja us he dit abans, enhorabona per haver sabut dur tot això endavant i amb tanta dignitat! Una abraçada, company@s!

josefina ha dit...

Gràcies pels missatges de suport cap a la meva germana. Esperem que l'any nou li porti una feina com déu mana, que ja toca.

Hi estic d'acord, Síl: on són els mitjans, els sindicats i els partits d'esquerres??

Els mitjans estan venuts.
Els sindicats també.
Els partits d'esquerres també.
Ah, i em descuidava una part també important d'aquest procés: bona part dels funcionaris de l'Arxiu de Barcelona. Uns altres venuts per la por (quina por?) de perdre uns privilegis potser guanyats justament però mantinguts amb gasiveria. Hipòcrites!

Salut, i bones festes.

Dessmond ha dit...

La xorisseria no és de dretes. Ni d'esquerres. A mi em fa gràcia les bondats de l'esquerra aplicades a Barcelona. No hi ha tanta bondat realment, però com que els que manen són d'esquerres, aleshores es pot consentir. Vergonyós el que diueu.
Pel que fa a fer de llogater d'estranquis: cal guardar els rebuts de llum, gas, electricitat, telèfon fix, el que sigui. Pot ser una prova "d'arrelament". Si van a nom de la Jordina, és clar. Si van maldades es pot fer servir aquesta documentació.

Jordina ha dit...

Gràcies una altra vegada pels vostres ànims. De debò que em serveixen de molt. Potser sóc pobra de diners que a sobre em roben, però amb el recolzament de gent com vosaltres em trobo cofoia i vinc a treballar amb la cara ben alta.
Dessmond, sóc llogatera d'estranquis del tot, per no tenir no tinc ni un punyetero rebut a nom meu. Fins i tot vaig a La Caixa a pagar les facturetes que venen a nom de la senyora mestressa, ¿eh, Sílvia?
Al final, com no hem d'anar pel món amb mala fe?. Si anem de bones, només rebem que garrotades.
Més coses:
el sindicat que ha estat calladet (no us penseu, que van venir al judici a seure darrere nostre i el jutge els va haver d'avisar que callésin -bonica manera de cridar quan ja no toca-), té alguna persona digna, com la bibliotecària que ho ha donat tot per defensar-nos i el jutge l'ha "anul·lada" precisament per ser del sindicat. Bé, el comitè d'empresa de l'Ajuntament ara s'ha compromès a "pagar-nos" el recurs al Tribunal Superior.
Dels advocats del Col·lectiu Ronda n'estem molt contents, ens han animat molt i ens han tractat amb la dignitat que no tenen aquests politicots, que ja es prou ben trist celebrar una sentència que els deixa retratats com a practicants d'una política fatxa ultra neo-liberal (bé, no és que hi entengui gaire, de política, només entenc que sigui sota el "règim" que sigui, les víctimes som sempre els mateixos).
Au, i des d'aquí Rebon Nadal, i que no ens l'amarguin aquests desgraciats.

Jordina ha dit...

Elies, ja tens prou raó amb això dels tres puntals per guanyar un judici. Lo més trist és que pesa més el tercer de la llista. Em fa gràcia que el magistrat hagi pensat en les "conseqüències" d'haver-nos donat la raó: ¿que comencéssin a ploure demandes? i les conseqüències de no haver-nos-la donat? que no són més greus?. L'Ajuntament té carta blanca per seguir explotant el personal, els funcionaris podran seguir caminant amb cara de pena dient "és que no hi ha res a fer", "pobre jovent" (obliden que potser ells hi podrien moure fitxa)i mentrestant es van desampallegant de feina que recau als precaris que no tenen altre remei que callar i obeir. ¿De veritat penseu que als funcionaris els hi convé canviar l'estat actual de les coses?
Salut!

ruth ha dit...

Si poguessis, hauries d'intentar, com a mínim, tenir rebuts. tenen la mateixavalidesa legal que un contracte.
Quina putada tot plegat!
L'àlex es menjarà aquest any el taïm (literalment) a tv3.
Quina merda!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...