diumenge, 2 de desembre de 2007

I ara, què?



I ara, què?, es pregunta el Dessmond.

Uf, bona pregunta. Em sembla que dissabte va quedar demostrat que som moltes, més de les que ens pensem, les persones que volem decidir el nostre futur. Reclamem que som un subjecte i que volem decidir què fem amb les nostres infraestructures, amb els nostres impostos, amb la immigració, l'educació, etc. També volem que aquest propòsit vagi més enllà d’una ideologia, d’un desig o d’un no-se-què. Volem, com diu el Montilla, fets i no paraules.

L’endemà de la manifestació, llegeixo l’entrevista del Carod a La Vanguardia i una reflexió de Jordi Barbeta. N’agafo apunts perquè em semblen molt apropiats per pensar en aquest I ara, què?

Jordi Barbeta: “El PSC no tindrà cap més remei que aprofitar la pressió dels que van desfilar per la Via Laietana per demostrar, sobretot amb fets, la seva definició com a partit nacional català” que hi ha als seus estatuts. I si no ho fa aviat perquè creu que la seva clientela ja està satisfeta amb el que fa, el problema esclatarà a Esquerra Republicana.”

Si el PSC vol continuar sent una sucursal del poli bo, el PSOE, podria esclatar a Esquerra? Sí, perquè, al meu parer, no es pot ser tan inconseqüent. El que diu el Carod a La Vanguardia no es pot justificar sempre dient que si els altres, que si nosaltres diem que... I no pots donar suport a un govern català que està supeditat a les conveniències del PSOE, el partit que ens maltracta, ens enganya, ens ofèn i ens tracta de mesells.

Diu l'entrevistador: Hi ha a Catalunya un president, un Govern, un sol vicepresident, però tres projectes contraposats.

Carod: Digui’m un altre partit amb presència institucional que demani el mateix que ERC, la independència.”

Entrevistador: Quin és el seu argument per desmentir aquella impressió que, amb tres projectes tan diferents, la raó de ser de la coalició de govern és el poder pel poder?

Carod: Digui’m: quin és l’objectiu d’un comerciant?

Entrevistador: El negoci.

Carod: I el d’un governant? Governar ell o que governin els altres?

Primer de tot, què vol dir els altres? Aquests de CiU, als quals odiem profundament? També podries governar amb els altres, no?

En segon lloc, a vegades es llegeix més entre línies i segons el que no es diu. Aquest Carod no té gaire gràcia a l’hora de fugir d’estudi, perquè se li nota massa la incomoditat. La resposta: "Digui’m un altre partit amb presència institucional que demani el mateix que ERC, la independència" és bastant infantil. Jo demano la independència, però no faig res per arribar-hi. Però ho demano, eh?

I ja per acabar, el Carod ens està dient que la justificació del suport al Montilla és governar, és el negoci. És curiós que no esmenti la cançoneta dels últims mesos: la construcció d’un espai social del benestar que bla, bla, bla, ens donarà una majoria social que ens durà a la independència gràcies a les polítiques socials i perquè arrossegarem el PSC cap a la plena sobirania i bla, bla, bla, i hem de ser seriosos i demostrar que l'independentisme és centrat i assenyat...

Quant durarà aquesta farsa dels uns i dels altres? Ara toca mullar-se. Ja no ens conformem amb les molles. Volem el pa sencer.

I ja paro.


10 comentaris:

Anònim ha dit...

Realment Marc, ja fa un any que vaig veure que Carod i Puigcercós s'han venut per un plat de macarrons. Però es que son tant incompetens que no saben ni dissimular-lo.

En fi, per no fer me mala sang ara només espero que vingui la primavera amb savia nova que amb una mica de sort, l`hivern haurà matat tot el que ja està mig podrit.

Manel des de l'Exili

ury ha dit...

Ben tristes les respostes que has explicat d'en Carod Rovira, la veritat.

Ara, pitjor m'han semblat les de l'Herrera, que a tot arreu surt com un beneit dient "Sí, menys AVE i més Rodalies".

Cony! I la Sanitat? I els abusos d'impostos a tota l'àrea metropolitana? Què fan ells, com a membres de govern? Com toleren que el PSC no demani la dimissió de la Magdalena?

La manifestació ha estat un èxit indiscutible. Però matiso: ho ha estat del poble que ha sortit al carrer i no de la classe política. Perquè, a banda de protestar (quan tots han tingut o tenen algun càrrec de responsabilitat), els nostres polítics han de caminar i emetre quelcom positiu que ajudi a recuperar la confiança.

Per exemple, ja que anem curts de recursos, que algú m'expliqui perquè l'alcalde de Barcelona, el president de la Generalitat i el del Parlament són les autoritats que més cobren de tot l'Estat espanyol. No em sembla coherent.

reflexions en català ha dit...

Manel, espero que la primavera porti aire fresc, sense pol·lució, a ERC.

Ury, jo vaig ser a davant de la mani, on no hi havia partits polítics, sinó catalans emprenyats manifestant-se cívicament. Quan vaig arribar al final, vaig tornar enrere per veure tota la gentada. Quan passaven els partits, em preguntava per què la gent ha d'anar sota el paraigua d'unes sigles en una manifestació com aquesta.

Els d'Inicitaiva, al seu rotllo. Carregant contra la 'pèrfida dreta', culpable de tots els mals. Quanta hipocresia...

Heureu, Montilla i Benach. són els que cobren més perquè són els més millors, suposo.

Elies ha dit...

Molt bo això de la "mitja" distància, he he he

Un bon indicador de la "mitjana" del personal...

Bufalaranya ha dit...

CiU podria posar ERC contra les cordes i no ho fa, això em desanima. No perquè vulgui veure en Mas com a President, sinó perquè seria símptoma que CiU aposta per la Independència i ERC no tindria altre sortida que pactar amb ells.

Una majoria Independentista al Parlament podria fer molt de mal a Madrid

reflexions en català ha dit...

Hola, bufalaranya, i benvingut. No sé si Esquerra aguantarà la pressió perquè el PSC no crec que faci res després de la mani. Fins a les eleccions, tot congelat. Qui dia passa, any empeny. I això serveix per a tots els partits, que l'únic que faran fins al març és buscar electors.

Jordina ha dit...

A mi em sembla molt sospitós que ara CIU vulgui la independència, però en fi.
De l'entrevista del Carod a La Vanguardia, em dóna la sensació que el Carod ja no va tan sobrat. No he seguit gaire la seva "evolució" ni la de cap polític perquè m'avorreixo, però hi veig una cosa que em sembla nova: i és quan parla de les essències pàtries. No us sembla interessant, quan diu "lo únic que tenim igual aquests set milions i mig de catalans és el present, i lo més ens convé és compartir el futur".

Jordina ha dit...

Sembla que fins ara, el Carod era l'innocentó que volia "caure simpàtic" a Madrit, demostrar-li que podíem ser amics vivint en països diferents. Ara, ja diu: "Madrit cada vegada m'interessa menys"
No em sembla malament que reconegui que la independència es podrà aconseguir si la gent nova, la gent que arriba cada dia a Catalunya, entèn que la independència serà la manera en què viuran millor. Jo no l'havia llegit gairebé mai, al Carod, sense fer apologia del passat gloriós català.

Jordina ha dit...

I és que serem independents el dia que no ens podrem menjar ni un trist pla de llenties (n'hi ha que ja ens costa prou), mentre a Madrit es fotran un bon entrecot.
I tot això gràcies a l'aquests polítics que no han fotut res més que parar la mà i mirar per casa seva. Fins que no ens tornem bandolers... Amb l'actual estat de coses no hi ha res a fer. Aquesta democràcia corrupta només deixa fer lo que beneficia a les classes poderoses, mentrestant i com sempre, les classes humils que es fotin.
No hi veig la solució des de les idees, fins que no passem a la pràctica no me'n creuré cap.
Salut!

Dessmond ha dit...

Totalment d'acord.
Jo també vull el pa sencer i amb tota la CROSTA!!!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...