dijous, 6 de desembre de 2007

Ja les tenim aquí!

Des d'aquest dimarts ja tornem a tenir vaques als camps de l'Ansola, ben a la vora del Segre. Aquí s'hi passaran sis mesos, i a començaments de juny les tornaran a recollir per endur-se-les cap a les altes valls d'Andorra.

De moment n'hi ha 19 però diuen que en portaran alguna més. És la mateixa cerimònia que anem repetint des de ja fa uns quants anys: quan el meu pare va deixar les vaques de llet després de tota una vida, el van animar a guardar vaques de carn durant mig any.

Aquestes vaquetes baixen de la primera parròquia en l'ordre protocol·lari d'Andorra, de Canillo. Concretament, són de cal Pirot de Ransol, una de les cases mítiques. Passen els mesos de calor a l'alta muntanya, i quan la neu hi fa acte de presència (tot i que aquest any de moment no és pas que hi hagi hagut cap nevada grossa), les baixen cap al Pla.

Quan no hi són s'hi troben a faltar. Donen molta vida al camp. Jo hi passo tot el temps que puc, vora Segre, amb elles. Me les miro, dono un cop de mà al meu pare quan em deixa, hi correm quan alguna ha vedellat... L'any passat, per exemple, durant els sis mesos van néixer nou vedells. I a mesura que es fan grossos, la feina és nostra perquè s'escapen als camps de la vora i costa reconduir-los cap al tancat.

Són molt formoses, les vaques. I, com em va dir algú una vegada, són més nobles que no pas algunes persones.

12 comentaris:

Jordina ha dit...

I quin camp de rosada! si a Barcelona expliques que baixen al Pla per no passar fred... Renoi, aquí fa una bonança que semblem el mes de maig.

Qui no esquia es fa uns banyets termals. Aquests de l'alta muntanya se la saben llarga per atraure els turistes àvids de neus i marques d'ulleres.

Jordina ha dit...

Josefina, podries fer pagar als turistes per baixar a veure les vaquetes...

Elies ha dit...

aquestes són les portes que ens obriu perquè guaitem i que tant original fan el vostre bloc. Gràcies!

reflexions en català ha dit...

Totalment d'acord amb la petita part d'opinió d'aquest article.

Avui una vaca s'ha escapat del tancat. Diria que ha travessat el riu.

marc

Joan Arnera ha dit...

Ei, fantàstica notícia. És bonic de veure com almenys algú es recorda de les coses importants, de les coses petites, però importants. M'agraden, les vaques, i aquest vostre post m'ha fet somriure com un tonto.
Chapeau!

reflexions en català ha dit...

Me n´alegro.

josefina ha dit...

Amb el Quico acabem de tornar del camp ara mateix i ja hem hagut de tornar a portar la mateixa vaca rebel dels últims anys cap al tancat. Recoi. El tancat arriba fins a Segre, travessa un bon tros d'aigua i acaba damunt d'un illot. Doncs la vaca reconsagrada fa toooooota la volta per poder anar a menjar l'herba més bona abans que les seves companyes.

El que és curiós és que quan vols fer tornar una vaca al tancat, no aconseguiràs fer-la passar per on tu vols sinó que ella torna sobre les passes que ha fet per sortir. Bé, a no sé que hi vagis de mala manera amb un bastó. Jo, com que quan estic amb les vaques em torno calmada com elles, tinc la paciència d'anar-li al darrere mentre torna a refer el mateix camí d'anada.

I encara és més curiós veure que els vedellets més petits, que cap a la primavera envaiexen els camps dels costats, fan exactament el mateix. Ja poden ser lluny, ja... però tornen al tancat pel mateix lloc d'on n'han sortit.

ury ha dit...

Suposo que vosaltres no mireu mai els documentals de La2. Tenint el tema en viu i en directe...

d'homes i ratolins ha dit...

De petit passava llargs estius al Pla, anava a segar al camp a sobre el carro, a munyir les vaquetes amb el tiet, amb la padrina a l'hort...Trobo a faltar l'olor penetrant d’aquells carrers (la merda de la muntanya no fa pudor!) les seves cases ( totes amb el seu nom: cal Polita, cal cucut... i les seves gents amb la seva història i anècdotes)...en fi que descobrir el vostre blog ha estat com respirar a fons. Seguiu en aquesta línia i visca l’Alt Urgell!

reflexions en català ha dit...

Quan aterres en quest medi (jo, que sóc d'Igualada) t'adones que ets un ignorant.

reflexions en català ha dit...

d'homes i ratolins,


Ostres, intentarem que a través d'aquest bloc de tant en tant puguis continuar respirant a fons i recordar aquells temps al Pla.

Benvingut o benvinguda.

reflexions en català (josefina) ha dit...

d'homes i ratolins,

estic molt intrigada per saber qui ets! a quina casa passaves els llargs estius al Pla? Parlant de cal Pòlita i del cal Cucut, imagino que era una casa del poble, no de la Farreria, però no ho sé!

Abans es coneixien tots els veïns, inclosos els parents dels veïns! Ara en canvi, no es coneix ningú.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...