dilluns, 10 de desembre de 2007

Neva!






El que treu el cap és el campanar de l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella.








No hauria de ser notícia, però amb la sequera que tenim...

Encara que a la foto següent no es veu bé com neva, la precipitació en forma de neu (com diuen absurdament els hòmens i les dones del temps) també ha arribat al nucli antic d'Andorra la Vella, on treballo. Aquí no ha quallat, però em diuen que a les parròquies altes n’ha caigut un bon pam.



A la foto, en primer terme hi ha una colla de contrapassaires, malgrat que molts guies turístics diuen que són sardanistes. Ho sé perquè treballo a l’edifici de davant i sento moltes barbaritats...

(Concretament, el meu balcó és el de l’angle inferior esquerre.)

Com es pot llegir en una placa que hi ha al monument, “el contrapàs, que es balla per la festa major, és una dansa que es fa i es desfà seguint les instruccions del capdanser, començant sempre amb el peu esquerre”.



Tot es perd...

“A Andorra la Vella s’explica que, per ballar-lo [el contrapàs] les dones, tant les grans com les joves, es cobrien el cap amb un mocador i els homes es ficaven una barretina vermella” (Eva Julián. Hereus i cabalers)

Com podeu veure a la foto següent, feta al març, fins i tot els contrapassaires passen de les tradicions i canvien la barretina vermella per la blanca.


“El ball que es ballava sempre aquí és el Contrapàs. Actualment l’han canviat molt, però la música continua essent la mateixa. Més tard es van començar a ballar sardanes. [...] El Contrapàs és un ball monòton, però per a nosaltres era quasi una religió. [...] La gent, quan sentia la música, ja sortia de casa amb la barretina a la butxaca i n’hi havia, fins i tot alguns que tenien 70 anys, que cada any sortien a ballar-lo.” (Testimoni d’Eduard Rossell d’Andorra la Vella. Extret d’Hereus i cabalers)



“A la casa d’en Juglàs, tothom balla el contrapàs.”

Cadascú fa el que veu fer, sobretot en la infantesa. En Juglàs podria ser una deformació de joglar, que no rima amb contrapàs, és clar.

12 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Doncs sí, sembla una deformació.
En un diccionari trobo: "A casa del joglar tothom balla el contrapàs. ref. que explica la tendència innata en l'home de fer el que veu fer."
En un altre: "A casa del jutglàs, tothom balla el contrapàs".
En un tercer: "A casa del juglás, tothom balla'l contrapás".
Sembla el camí pas a pas cap al que tu menciones. És curiós que s'hagi originat una espècie de cognom (en Juglàs) a partir d'això.

I he après què són els cabalers.

reflexions en català ha dit...

Ets un crac, puigmalet.

Cabalers:
Als capítols, cadascuna de les parts establia les seves condicions amb els corresponents ítems, i s’hi aportaven els dots i les garanties sobre finques de la casa on entrava el nouvingut, ja fos hereu o pubilla. També s’aprofitava l’ocasió per dotar alguns cabalers que no havien cobrat el dot o que havien sigut exclosos de la successió. En contrapartida, els cabalers i les mosses renunciaven a les llegítimes paterna i materna i a la seva part d’herència, llevat del dret de vincle.
(Albert Pujal i Josefina Lladós. 'La farga de cal Pal. Història d'una família andorrana').

Puigmalet ha dit...

Aquesta Josefina em sona. Cap Juglàs per Andorra?

Elies ha dit...

Hola amics reflexius... avui us volia homenatjar una miqueta amb un post i una foto (feta amb el mòbil, no tan fines com les vostres) sobre coses del capdesetmana al poble, a la Terra Alta... però només he pogut fer-ho en la primera part, necessitava desfogar-me pel tema TV3/País Valencià. La propera vegada prometo fotos de debò i crònica íntegra.

Bonic lloc per treballar...

vpamies ha dit...

L'única referència a Jutglàs la trobo recollida a la Paremiologia catalana comparada de Sebastià Farnés (Columna, 1992).

No el tinc ara a mà i no puc consultar l'article sencer. T'ho miro al vespre, si puc treure'l de darrere totes les garlandes nadalenques.

La resta d'autors, amb alguna variació mínima parlen de la casa dels joglars, amb el sentit que apuntava puigmalet: que tothom actua segons l'ambient que troba. El recullen Amades, Conca, Parés, Balbastre, Gimeno...

Balbastre, a més, n'ofereix la traducció al castellà: en casa del gaitero todos son danzantes.
Que, per cert, ja tinc recollida al meu refranyer català-castellà i que ampliaré amb les informacions que surten d'aquest comentari.

Puigmalet ha dit...

Pàmies, contractaries un parell d'ajudants? El Marc i un servidor ens oferim.

Detallo (i amplio) les referències del primer comentari.

- "A casa del joglar tothom balla el contrapàs. ref. que explica la tendència innata en l'home de fer el que veu fer. En casa del tamborilero todos son danzantes, o en casa del alboguero, todos son albogueros." Font: Diccionari
Enciclopèdic de la Llengua Catalana
, Salvat Editors, vol. I, 1930, pàg. 817.

- "A casa del jutglàs, tothom balla el contrapàs. En casa del tamborilero todos son danzantes, ó en casa del alboguero, todos son albogueros". Font: Enciclopèdia Moderna Catalana de Joseph Fitter, volum I, 1912, pàg. 486.

- "A casa del juglás, tothom balla'l contrapás". Font: Diccionari Popular de la Llengua Catalana de Joseph Aladern, vol. II, 1904, pàg. 453.

Ara que em fixo en les dates del diccionaris, sembla que s'hagi anat del Juglàs cap els joglars, i no a la inversa, no? Misteri paremiològic que el Víctor resoldrà.

vpamies ha dit...

Ajudants només? Si a casa no fóssim ja vuit germans ho ampliava a la desena!!

Valeu un Potosí!! Ni t'imagines el valor que tenen aquestes noves referències que em facilites. Puigmalet, algun dia hauré de venir-te a sissar alguns d'aquests llibrots vells que tens. :-P

Sobre jutglar/joglar, em sembla que amb el Diccionari català-valencià-balear en tindrem prou per treure'n el trellat.

A l'entrada joglar hi diu:
[citació dcvb]1. JOGLAR (ant. escrit també juglar i jutglar). m.
[...]
Joglar (Juglar, Jutglà): llin. existent a Alfar, Begudà, Capsec, Figueres, Montagut, Olot, St. Feliu de G., Collsuspina, Folgaroles, Gurb, Manlleu, Papiol, Badalona, Vic, Tabèrnoles, etc.
Refr.—a) «Joglar pagat, fa mal so» (Vinaròs); «Tot joglar pagat d'avança, fa pas bon so» (Rosselló).—b) «En la casa dels joglars, tothom balla el contrapàs»: vol dir que les persones obren molt influïdes per l'ambient en què viuen.
Fon.: ʒuɣlá (Barc.); ʒugglá (pir.-or.); ʤugglá (Vinaròs).
Etim.: del llatí iocŭlāre, ‘que fa riure’, ‘que fa jocs’.
[/citació dcvb]

Per tant, és més antic jutglar que joglar, però per a dir la mateixa cosa i cap la possibilitat que existís realment el llinatge jutglar o jutglà on es va originar la dita, encara que penso que la relació directa és amb l'ofici i no pas amb el cognom.

I tot ha sorgit perquè algú ha confós la sardana amb el contrpàs. Qui ho havia de dir!!!

Puigmalet ha dit...

És que 'gazophylacium' vol dir tresor, companys. I 'thesaurus', també. 'Diccionari' no tinc tan clar d'on ve.
En Marc encén l'aixernola i els demés enfollim amb el tresor de la llengua.

reflexions en català ha dit...

Quins friquis que estem fets, hehe.

Vuit germans?!

Jo també diria que la relació directa és amb l'ofici. Ara bé, a la dita, què va ser abans, el contrapàs o en Juglàs? Havien de buscar una paraula que rimés amb 'joglar' (o 'Juglàs')? O van pensar en el monòton contrapàs i després s'hi va afegir el joglar/Juglàs?

No cal que enfolliu.

Víctor, aquesta tarda he estat buscant l'equivalent del '¿Dónde va Vicente? Donde va la gente' i he pensat: potser el Víctor ja ha contestat la Betty. Pam, a les 16.21. Ets un fenòmenu.

Gràcies pels vostres comentaris.

vpamies ha dit...

Bé, he arribat a la Paremiologia catalana comparada, de Sebastià Farnés (Columna, 1992), que us recomano ferventment: una enciclopèdia de 7 volums que recull tota la feina d'arreplega i comparació entre diferents idiomes de sentències, proverbis, refranys i aforismes, amb citació de fonts i exemples d'ús que Farnés va recopilar entre finals del XIX i primers del XX.

Una obrassa com una casa de pagès.

Bé, la informació sobre aquest refrany és immensa. Intentaré resumir per no cansar.

La parèmia que usa per a l'entrada principal en català és A la casa del joglar, la companyia és balladora i n'apunta 12 variants, alguna sentida a Sant Feliu de Codines o extretes d'Amat (1636), Ferrer (1839), Saura (1878), Pepratx (1880), Labèrnia (1888), Font (1900), Vogel (1911), Aguiló (1915-34) o Bergós, 1916), entre d'altres. Les variants parlen de joglar, Juglás, Jutglás, Juglars, Juglá o juglar, i també fa variacions entre compaña i companyia.

Les variants castellanes que apunta (10) parlen de tamborilero, alboguero, gaitero, per arribar a d'altres com Cuando el guardián juega a los naipes; que haran los frailes?, amb fonts basades en Yriarte (1774), NDLC (1866), Sbarbi (1872), Núñez o Rodríguez Florián.

Destaca, també, les equivalències llatines Sunt tibicinibus plenae tibicinis aedes, ...Componitur orbis rergis ad exemplum, nec sic inflectere sensus humanos, edicta valent, quam vita regentum i Exempla superiorum in inferiores influunt, encara que no potser amb el mateix recte sentit.

Anota, com a sinònima l'expressió Si el pare és músic, el fill és ballador i acaba amb alguns fragments de les obres referenciades on s'explica el significat de la sentència.

En una altra entrada apunta A la casa d'en Jutglàs, tothom balla el contrapàs i 7 variants més, i remet a l'entrada anterior, fent-les per tant sinònimes.

Ho justifica de la següent manera: «la conceptuo diferent perquè és rimada i perquè té un caràcter de generalitat quant a les persones, si bé s'especialitza el ball. El presentar-se com si es tractés d'un personatge especial del nom de Jutglàs crec que és degut a l'oblit del significat de la paraula joglar (que així cal pronunciar-la en bon catalanesc sense necessitar doblaments ni reforços postissos).»

Potser ho deixo aquí, oi? ;-)

ury ha dit...

Sou la repera, nois. Preparant algun homenatge al Boadella o què? ;-P

Puigmalet ha dit...

Dins d'un recull de refranys rossellonesos(que el Pàmies no té, encara) acabo de trobar "A la casa d'En Juglas, la cómpanyia és balladóra". Una altra variant.

(és que estic engripat a casa i no sé què fer per omplir el temps...)

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...