dilluns, 27 d’agost de 2007

Que ja està bé, home, ja està bé!!!

Crec que una de les millors decisions que hem pres amb el Marc els últims mesos ha sigut la de fer-nos subscriptors de l’Avui. Jo trobo que m’hi enriqueixo molt i que aprenc a posar en dubte molts dels discursos oficials que ens arriben a través de la cada cop menys nostra TV3, o a través d’altres diaris. He tingut èpoques en què he llegit molt La Vanguardia, però el seu a vegades poc dissimulat anticatalanisme me n’ha anat separant, tot i que sempre que puc em llegeixo els articles de gent com el Jordi Barbeta o el Francesc Marc Àlvaro, que m’agraden molt.

No volia dedicar l’article a l’Avui ni a cap diari en concret, sinó a les noves declaracions –ei, recordeu-vos que existeixo i que sóc vicepresident- del Carod. Jo ja no puc més amb personatges d’aquesta talla, gent. No sé què recoi es podria fer però ja està bé que aquest senyor ens prengui el pèl d’aquesta manera, a la gent que, REALMENT, pensem que la independència és l’única sortida possible si volem sobreviure com a país, com a identitat, com a cultura, com a història, com a camí cap al progrés...

I si he fet referència a l’Avui és perquè a les seves engrunes d’avui, el Joan Oliver li diu molt clar, al Carod, que el que s’ha de fer si de veritat es vol convocar un referèndum el 2014 és posar-se a treballar ara mateix. I el senyor Carod, com a vicepresident d’un govern liderat per una persona que ja s’ha tret la màscara definitivament, ¿hi està treballant, en aquest horitzó? No, no i no. Al contrari, com tots els dirigents de l’E actual, amb les seves baralles pel poder i a cop de titular fàcil (¿eh que no hem oblidat la fatxenderia del Vendrell en plena calçotada?), s’està burlant contínuament de les persones que sí que volem treballar des d’ara mateix per convèncer qui calgui que continuar units a Espanya és un llast que, més tard o més d’hora, ens acabarà passant factura. Carod, si us plau, prou mentides!

dimecres, 22 d’agost de 2007

Carretero i fer anar bé l’eina


Hi ha gent que m’ha fet comentaris com ara “vols dir que el Carretero és l’alternativa?” “Vols dir que té prou carisma, que pot ser un bon líder?”

No en sé gran cosa, de la seva trajectòria. (Sí que conec una part de la seva biografia que molta gent desconeix. Joan Carretero va ser el metge de Barbens, poble del Pla d’Urgell d’on és la meva mare. Tampoc no sé si la gent de Barbens van estar contents amb el seu metge republicà.)

Només he llegit uns quants articles seus i l’he sentit alguna vegada a la tele. Poca cosa més. Però, mireu, en aquests moments de crisi profunda del catalanisme, en aquests moments en què ho veus tot negre, per mi el Carretero i els seus plantejaments em semblen una mica de llum al final del túnel.

M’emprenyaria molt que el Carretero i el moviment Reagrupament.cat em defraudessin com ho han fet el Carod, el Puigcercós i companyia. De tota manera, a la meva balança pesa més l’esperança que no pas la por de ser enganyat una altra vegada. Què vols que et digui...

El Carretero ha posat el dit a la llaga: Esquerra és una eina, un instrument. El que importa és el país. I ningú no se sent al·ludit. Aquest és el problema de la nostra vida política: els partits, els que manen, veuen els partits com la finalitat; o el que és pitjor: també els veuen com a instruments, sí, però instruments al seu servei, al servei del seu ego, de la seva vanitat, del profit que en pugui treure.

Si mai ho aconsegueixes, Carretero, espero que tinguis molt presents aquestes paraules i sigues conseqüent. Jo et faria confiança si calgués crear una nova eina al servei del país (a Esquerra no hi tinc ni veu ni vot).

I el Puigcercós... Les seves declaracions fan pena. El fet que les “alternatives” a ERC que hi ha hagut fins ara (el PI del Colom i la Rahola) hagin “fracassat” no vol dir res, Manelic. Vosaltres continueu així, mirant cap al cel a veure si cau pluja fina gradual. Ja us ho trobareu a les eleccions. I després, espero, tot caurà pel seu propi pes.

Espero que la gent que va de cara s’imposi a E i E torni a ser ERC. Tant de bo no calgui un nou partit i a ERC pensin en Catalunya i no en la cadira. Un model clar de país, de projecte, amb la independència (lògicament) com a prioritat.

Ah! L’Huguet ha dit que l’única diferència que hi ha entre la direcció d’E i la gent de Carretero és una qüestió de temps (o de temporització, paraula molt de moda actualment) . O sigui, que a E tots van del mateix pal, segons l'Huguet, i l’únic que canvia és que els uns volen la independència ara i els altres, ells, prefereixen anar més a poc a poc. Aquesta és l'única diferència, saberut? I el tarannà? I el dia a dia? I el que està fent (o permetent per omissió) Esquerra? Que no us fa vergonya veure la deriva que està emprenent el nostre país? Com podeu permetre que Catalunya estigui governada per una colla de submisos i per un president tan mediocre i servil a la causa nacionalzapaterista?

Deuen necessitar aquest a poc a poc perquè això d’assaborir el poder segur que crea molta addicció.

Que us penseu que ens llepem el dit o què?!

Debat interessant

Per als qui us pugui interessar el tema, s'està produint un debat, crec que inèdit perquè potser mai se n'havia parlat en públic d'aquesta manera, sobre el periodisme a Andorra. Ho trobareu a aquesta adreça: http://albertroig.bondia.ad/

diumenge, 19 d’agost de 2007

La Freita



Ahir, havent dinat, ens vam acostar a la Freita, com tants altres cops hem fet quan hem anat a buscar rovellons, però aquesta vegada amb la càmera de fotos perquè volia tenir un record d'aquest nucli mig perdut als boscos del nostre terme. Per sort, hi vam trobar encara un dels seus veïns, tot i que només ho és de cap de setmana perquè ara ja viu a la Seu. Què voleu! A la Freita no hi ha ni llum ni aigua, i ara ja gairebé no hi ha ningú que vulgui (o pugui) viure de les vaques. És molt trist, no em digueu que no. A mi m'entristeix molt veure que als voltants del nostre poble cada cop hi ha més camps abandonats, perquè després des de Barcelona encara ens vulguin fer creure que la pagesia té futur... En fi, un altre dia en podríem parlar, d'això.

La fotografia mostra les restes del que devia ser una era de cal Melcion, una casa que encara es manté dempeus, tot i que el seu interior presenta un estat bastant deplorable. La casa més ben conservada és cal Padrinàs, on viu l'home que vam trobar. Hi ha restes també de cal Rosa i de cal Currilla, la casa que tocava a una església preciosa, apuntalada a l'interior, i de la qual m'agradarà penjar alguna foto quan porti el carret a revelar i me'n facin una còpia en CD. Un altre dia ens volem acostar a Nabiners i a la Coma (de Nabiners), aquests dos nuclis sí que ja totalment abandonats i en runes. D'aquests llocs m'interessen particularment les esglésies i els cementiris, i després, evidentment, observar les cases en runes, que eren totes precioses: grans cases de pedra, amb el corral, l'era, interiors pintats de blau cel (la llegenda diu que era per protegir-se de les bruixes). Ahir, traient el cap per l'interior de cal Melcion, encara s'hi veia l'estructura d'un llit, tot ell de fusta fosca.

Un altre dia que hi torni he de fer una fotografia a la Creu de la Freita, un lloc mític per als rovellonaires de la zona (ei, als qui us agradi buscar rovellons, no em direu que no us dono pistes dels llocs on anem nosaltres, eh?, cosa que no faria mai un bon rovellonaire!!). En una banda de la creu, potser la que dóna cap a l'est, si m'oriento bé, s'hi llegeix "Freita, creu digna"; a l'altra banda, costat oest, "Tost, creu santa". És la creu de terme que divideix els termes de la Freita i de Tost, segurament els dos termes més grans del nostre municipi i als quals donen nom dos pobles que, particularment el segon, havien viscut grans temps anys enrere. De Tost us en parlaré un altre dia perquè hi he de tornar també a fer més fotos i sobretot a investigar al cementiri, perquè d'allà és originària una part de la meva família i els cementiris són, segons els experts en genealogia, un dels llocs on cal anar a mirar.

dijous, 16 d’agost de 2007

Una trucada inesperada


Diumenge passat, en la meva desesperació més absoluta pel tema que us comentava del bloc de pisos, vaig buscar a la pàgina web de la Generalitat una adreça electrònica del Departament d'Urbanisme on enviar algunes de les fotografies de l'edifici. I vaig espetegar en una adreça que figurava sota la foto carnet del conseller Nadal. Doncs hi vaig enviar el correu, amb la confiança que algú del seu Departament l'obrís i s'hi interessés. Vaig començar el correu, per cert, dient que ja suposava que aquell correu no el llegiria pas el conseller.


Doncs avui, fa uns minuts, en passaven uns cinc o deu de les nou del vespre, hem rebut una trucada. I era el conseller Nadal, que el primer que m'ha dit és que sóc una descreguda i que ell sí que es llegeix els correus. Evidentment, m'he quedat de pedra. M'ha dit que es miraran això del bloc de pisos i que ja ens n'informaran. Suposo que el primer que ha mirat és qui mana a Ribera d'Urgellet, i com que ha vist que és Convergència, doncs a l'atac. Veurem com s'acabarà la cosa perquè, de fet, l'arquitecte que ha fet malbé el nostre poble és l'actual alcalde d'Organyà, i ho és pel PSC... Però tinc clar que el responsable últim és l'alcalde, no?

diumenge, 12 d’agost de 2007

La meva lluita perduda


Mireu, al meu estat actual de decepció i frustració nacionals, s'hi suma un estat molt similar que em toca de molt més a prop, perquè és el meu poble. (Sóc la Josefina). Aquesta foto que veieu és feta d'aquest matí. És el bloc de pisos que construeixen al Pla, el primer bloc de pisos, i que és motiu de denúncies a Urbanisme, de queixes dels veïns, de desànim i d'impotència perquè ningú està donant la cara per una obra que, ordinacions urbanístiques en mà, és escandalosament irregular.

Les nostres normatives urbanístiques són de l'any de la quica, això per començar. Però és que si m'he de creure l'alcalde, en cinc anys que diu que fa que van començar a treballar en el pla urbanístic, encara ara no en tenim.

Però les ordinacions vigents diuen el que diuen: primer de tot deixen clar que qualsevol obra nova ha de ser respectuosa i ha d'estar integrada amb l'entorn. Què us sembla, a la vista de la foto? Penseu que just al darrere hi ha una casa centenària que ara ha quedat completament tapada. Em pregunto també: és respectuós i harmònic autoritzar la construcció d'un bloc de 24 pisos en un POBLE? En un poble on fins ara només s'hi havien construït de nova planta xalets i cases adossades... No hauria sigut més normal, lògic, adequat i de sentit comú construir-hi un parell de rengleres de cases adossades?

Les ordinacions diuen també que cap nou edifici podrà superar la planta baixa i els dos pisos. Què me'n dieu? El terreny era pendent, l'han aplanat des del punt més alt que han pogut, s'han inventat una planta soterrani i al damunt hi han construït tres plantes més els altells del teulat. I encara, si us fixeu al mig de la fotografia, hi ha una espècie de torre amb teulat pla on s'hi compten cinc alçades!

Tampoc s'ha respectat la distància que les noves edificacions han de mantenir respecte del carrer: ho va haver de fer el meu pare quan va construir la quadra fa 30 anys, ho va haver de fer el senyor que s'hi va construir un xalet fa cinc anys, però a l'aquests no els ha calgut. Per què? Ah, misteris!

A la foto no es veu, però a la part de darrere de l'edifici hi ha un camí particular. Els tres veïns implicats han hagut d'emblicar-se amb advocats per fer prevaldre els seus drets però tot i això no s'han pogut estalviar que l'edifici nou tingui finestres i balcons que donin al seu camí.

El projecte que s'està acabant de construir no és el mateix que ens van ensenyar a l'ajuntament quan hi vam anar a l'abril, i de fet sembla ser que ha anat canviant segons passava el temps...

Els veïns vam enviar cadascú una carta al Departament d'Urbanisme a finals de maig-inicis de juny. Certificada. Sabem que a Urbanisme la van rebre. Ningú fins ara s'ha posat en contacte amb nosaltres. Hi ha una denúncia interposada per una constructora anterior que volia fer 12 pisos i li ho van negar perquè deien que no complia amb la normativa vigent (!!???!!!), però als veïns ningú ens ha fet cas. Aquests dies he fet una sèrie de fotografies al bloc en qüestió perquè les volem enviar a la Generalitat. Ens servirà d'alguna cosa? Què cal fer en una situació similar, quan ajuntament i constructors van agafadets de la mà i els veïns que no combreguen amb les maneres de fer de l'alcalde surten perjudicats de totes les situacions?

La impotència, la ràbia i la indignació que sentim és tan gran, que suposo que és això el que encara ens fa pensar en alguna alternativa...

dimarts, 7 d’agost de 2007

Què volen, aquesta gent?

Sembla que es confirma el rumor que l’Antoni Bassas deixa Catalunya Ràdio per dirigir l’Avui i que el substituirà el Manel Fuentes.

Per mi, aquests moviments no tenen ni cap ni peus i confirmen que aquesta gent el que vol és enfonsar els mitjans públics i després, el país.

TV3 ja fa temps que no és la meva. De fet, només en miro els informatius, Polònia i Afers exteriors.

Els informatius me’ls miro de tant en tant perquè mira... perquè sóc masoquista i m’agrada rajar. Ja poden canviar d’editor i de presentador, ja poden posar-hi al capdavant el Pellicer. Res. Són infumables (els informatius i el Pellicer). L’audiència cau en picat. Per què? Si oferiu informació en clau espanyola, el més normal és que els espanyols mirin Antena 3 o Telecinco i els catalans en passem olímpicament.

Hi ha dies que resulta indignant veure notícies destacades sobre un incendi de 10 hectàrees a Huelva, sobre les 4 assistències que ha fet el Calderón (que és català?) a l’NBA, sobre un atracament a Granada... En fi, molt trist.

A la ràdio es carreguen el gran programa Els viatgers de la gran anaconda i al seu lloc ens foten un programa de l’arxipresent Carles Capdevila sobre els mocs de la canalla, tenen el Gaspar Hernàndez castigat a la matinada... I ara posen el graciós del Manel Fuentes a conduir un programa pretesament seriós.

Mireu, el Bassas ja se’m feia pesat i crec que li convé un canvi. Ara: canviar-lo per aquest pallasset... què voleu que us digui.

La seva està com el nostre país: fatal.

I el que també m’emprenya és que el Vicent Sanchis deixi de dirigir l’Avui, un diari que creix perquè ofereix molt tall; perquè té una línia editorial desacomplexada i directa, amb una distància envejable; perquè té opinió i una secció de política solvent; perquè no enganya; perquè té el nostre país com a centre d’interès i informació... I ara me’l treuen? Espero que no se’n vagi gaire lluny de l’Avui perquè si no, ja em poden esborrar de subscriptor.

Au!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...