dilluns, 7 de gener de 2008

aixarnoles

(aixarnola f. guspira de foc, espurna.)


Com que no n’hem tingut prou amb els regals de Nadal i de Reis... Rebaixes!

D’aquesta manera tindrem una costa de gener com cal, o també, segons el Termcat, un gener costerut o les vaques magres de gener. De tota manera, qui gosa utilitzar les dues últimes?

Abans la gent no anava de compres, sinó que anava a comprar.

Ara bé, una cosa és anar a comprar i una altra comprar, perquè...

Si uns pantalons1 t’agraden, no tenen la teva talla.
Si t’agraden i tenen la teva talla, no t’escauen gens.
Si t’agraden i t’escauen, són tan cars que no pots comprar-los.
I si t’agraden, t’escauen i et pots permetre el luxe de comprar-los, s’esquinçaran la primera vegada que te’ls posis. C’est la vie.

Podríem comprar gangues, però preferim els *xollos, i adquirir (verb que els periodistes i els correctors utilitzem quan no volem repetir el verb comprar) saldos al comptat o a terminis, tot i que molta gent opta per fer-ho a *plaços.

__________________

1. I els pantalons, d’on vénen?

7 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Aquesta 'costa' costarà de reeixir.

Els pantalons venen normalment de la Xina. La paraula ve de Pantalone, personatge de la Commedia dell'Arte del s.XVI que era devot del sant napolità Pantaleone, i que vestia llargs pantalons venecians. Prové del grec 'panta-eléemon', tot afecte.

Pantaleó, del mateix origen, és nom propi; Vargas Llosa escriví Pantaleón y las visitadoras. I prou.

Tot afecte, botxeres!

reflexions en català ha dit...

Puigmalet, segons les meves fonts, que lamentablement no recordo, "com a tret distintiu [el personatge de Pantalone] vestia una capa i una mena de pantalons, llargs i amples, que li arribaven fins al genoll."

Últimament sento molta gent que diu 'pantaló', com també 'turró', i, al revés, 'runes', 'peixos', 'carns a la brasa'...

Una altra pregunta:

A casa teva qui porta els pantalons?

Puigmalet ha dit...

Jo, normalment, vaig amb faldellí.
I del 'botxeres' què? Explica, llamp de llamp de rellamp.

reflexions en català ha dit...

ja sé per què portes faldellí. O potser són faldons?

"Mentre hi ha calçons no paguen faldons."

Jo porto pantalons texans, de pana, de vellut, afusats, de gala, d’esquí, de gitano, bermudes, bombatxos, malles, potes d’elefant i camalets.

El que no faig mai és anar a cal sastre perquè "El sastre més formal, d’unes calces se’n queda un camal" i "El sastre més honrat, d’uns calçons se’n queda l’olla, els camals, les butxaques i els botons".

Sento trencar l'expectativa. Una botxeres és... la meva fillola. A veure si en trobo una foto.

Puigmalet ha dit...

Pamiesitis aguda, certament. Com a bon camalluent que ets, els que et queden millor són els camalets, txe! Això de l'olla no ho situo. No et faltaran lletres? Perquè en lloc de calçons també rima...

oriolvidal ha dit...

Quan era jove sempre duia pantalons ben arrapats i els anomenava "pentallons": perquè cinc semblaven, els collons.

Són les 4:03 AM i ja he dit prou gracietes per avui... però és que havia de recuperar el temps perdut.
Bona nit!

Júlia ha dit...

... i anàvem a les botigues i no pas a les tendes, bé, a les tendes també però no pas a comprar.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...