dimecres, 9 de gener de 2008

El primer!

La matinada d'aquest dimecres ha nascut el primer vedellet de la temporada. La foto l'he fet als voltants de les tres de la tarda, i tot i que aquí està ajagut mentre la mare el neteja, a quarts de nou del matí ja feia uns salts de salut que fan somriure.

La vaca és la més fosca de tota la vacada que tenim a l'Ansola. I gairebé tot el dia ha tingut el vedell al costat de Segre, no pas al camp. És curiós, però gairebé cada any hi ha més d'una vaca que tria vedellar en un illot de terra que hi ha al mig de Segre. I aquesta s'ha emportat el vedell vora Segre tan aviat com ha pogut.

Sempre és una alegria veure un vedell que neix tan sa i tan fort. Altres vegades el meu pare se'n fa un tip, d'acostar-los a la mare perquè aprenguin a mamar. I en el pitjor dels casos neixen morts. Fa un parell o tres d'anys va ser tràgic, ens van néixer molts més vedells morts que no pas vius. Es veu que el toro que havia prenyat aquelles vaques ja era molt vell...

Aquest vedell serà dels que, el mes de maig i ja ben grossets, disfruten sortint del tancat dels nostres camps per anar a aixafar l'herba ja crescuda dels camps del voltant. Són molt juganers i molt curiosos, els punyeteros...

En mig any ens en poden néixer una desena, de vedells. L'any passat, si no ho recordo malament, en vam tenir una dotzena. Espero que aquest any tots vinguin tan bé com aquest, el primer!

9 comentaris:

Tradiblog ha dit...

Oh! Un bloc que promet molt. Em sembla que et llegirem amb molta satisfacció. Ja ets un dels nostres. Estas al Tradiblog. Benvingut amic.

Puigmalet ha dit...

Entenc que Segre deu ser una part d'aquesta Arcàdia que les dents tan llargues ens posa a més d'un, però pots precisar què és?

Bonica narració. Amb aquesta sensibilitat, et veig perfectament preparat per a ser pare.

Albert Roig ha dit...

Nois, quina enveja que feu! I quina satisfacció! Jo que mai he estat home de granja, però que és una il·lusió de tota la meva vida, se'm fan les dents llargues a l'hora de llegir-vos, ja no només amb el vedell , sinó amb molts dels escrits que feu respecte al lloc on viviu i la qualitat de vida que se'n respira.

Salut i per molts anys

Puigmalet ha dit...

I si és el riu... Què en fas de l'article?

josefina ha dit...

Puigmalet, sí que és el riu! Però això de l'article, doncs no ho sé, jo sempre he dit i he sentit dir "anem a Segre", "vora Segre", "baixo a Segre". En canvi, diem "el Segre baixa molt brut". I el Marc no m'ha corregit mai!

Per cert, qui ha escrit aquesta entrada sóc jo, la josefina. No vaig recordar-me d'indicar-ho, i sempre hi ha confusions!

Albert: tampoc n'hi ha per tirar coets. El Marc segurament et recordaria que vivim just al costat d'una de les carreteres més transitades del Pirineu. Jo, com que sempre hi he viscut, ja ho tinc assumit, però ell ho porta una mica malament...

Ara, també et diré una cosa, des que estic treballant a la Seu, la veritat és que hi he guanyat molt, en qualitat de vida!

reflexions en català ha dit...

Anava a dir que gràcies pels elogis, Puigmalet, però llàstima que l'autor de l'article no sigui jo.

L'omissió de l'article és un fenomen que també es dóna a Andorra respecte del riu Valira, el gènere del qual, d'altra banda, ha fet gastar molta tinta i és un dels grans 'temes calents' de la Comissió de Toponímia.

El que és clar és que la gent d'aquí no fan servir l'article en frases com 'La vaca és a Segre'.

A Andorra també diuen 'És a costat de Valira'. En canvi, diuen que 'la (o 'el', depèn de la zona i de l'edat) Valira avui baixa maca/o'.

Mira, a Barcelona hi ha molta gent a qui podríem preguntar-li: i vosaltres, què en feu dels pronoms febles? I això si que és greu...

(Era broma, eh?)

A mi em va fer molta gràcia descobrir que les vaquetes pareixen vora Segre.

És un tret que caldria estudiar a fons. (Com el de 'el/la Valira'.)

Potser els complements de lloc i els adverbis i les preposicions hi tenen molt a veure.

Au.

Puigmalet ha dit...

Josefina, amb el teu permís, matiso: Amb aquesta sensibilitat, et veig perfectament preparada per a ser mare. I portareu el xiquet al costat de Segre...

Marc, t'he revelat l'intríngulis. Aviam què dius.

oriolvidal ha dit...

Preciosa foto, tendríssim relat.

L'Albert té raó. Us podem envejar el fet que vosaltres apreneu coses dels animals. A ciutat, els pobres, porten un estrés que no són ells.

David ha dit...

La imatge amb què has il·lustrat l'entrada és boníssima. Sembla mentida que sigui feta a casa nostra!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...