dissabte, 12 de gener de 2008

L'atzucac (d'uns quants)




A la secció sobiranista de la blogosfera ja fa dies que el debat està servit: què hem de fer a les pròximes eleccions espanyoles? El Joan Arnera ens recomana “vivament l’article Té sentit votar en unes eleccions espanyoles? del Daniel Solano, una altra opinió en el deliciós i inacabable atzucac en què ens trobem els sobiranistes catalans en relació amb les eleccions del març.

No sé si el Joan és irònic quan qualifica de deliciós aquest maleït cul-de-sac; espero que sí, perquè a mi no em fa cap gràcia formar part dels indecisos, més que res perquè tinc clar que si no voto en blanc només tinc dues opcions, dos partits que, a hores d’ara, no m’acaben de fer el pes.

També espero que el carreró tingui sortida algun dia per a alguns sobiranistes, no pas tots, ja que molts tenen clar què han de fer: molta gent vota el partit X de la mateixa manera que vol que el Barça guanyi cada partit; d’altres depenen de la menjadora, alguns estan contents, els altres són creients, molts estan convençuts... Alguns sobiranistes no sabem què fer, no pas tots.

D’entrada, diria que sí que té sentit votar en unes eleccions espanyoles perquè és a Madrit on es talla el bacallà. L’argument que no són les nostres eleccions ja el sentia quan tenia 15 anys i em sembla que cau pel seu propi pes. D’acord, resulta dramàtic i molt depriment saber que el nostre president serà el ZP o el Rajoy, però em sembla ingenu dir que no són les nostres eleccions i alhora reconèixer implícitament que un dels dos serà l’amo del nostre destí els pròxims quatre anys. El puto amo.

En teoria, segons el meu parer, no ens queda cap més remei que tenir la força suficient per calmar la bèstia que guanyi, sigui quina sigui. I per calmar la bèstia cal que aquesta força tingui força (perdó), que tingui les mans netes i, sobretot, lliures. O sigui, no n’hi ha prou de dir que no ets sucursalista; ho has de demostrar. Oi, Esquerra? Tenir força vol dir representar els interessos de Catalunya, no els del teu partit i/o els dels teus egos i les teves vanitats.

Jo sempre he anat a votar perquè crec que no podem prescindir de la poca democràcia que tenim i per respecte a la gent que ha lluitat perquè tu i jo puguem fer-ho. Hi ha un proverbi (americà?) que diu més o menys que si no t’ocupes de la política, ja s’ocuparà la política de tu. No hi crec, en l’abstenció.

Què em queda?

El vot en blanc em sembla molt respectable i segur que augmentarà. Potser d’aquí a uns anys serà un problema per als polítics. Ara no. Miren cap a una altra banda o diuen que la gent no va a votar perquè la situació actual ja li està bé.

A Esquerra no penso votar-la perquè quan t’enfades amb les persones a qui més estimes, t’enfades de debò. Es mereixen un càstig sever perquè m’han traït. És el partit amb què més m’identifico ideològicament; per tant, és normal que estigui tan emprenyat amb el seu tarannà, amb la pluja fina, el servilisme i l’afany de poder a canvi de renunciar als teus principis, fins al punt de proclamar que els votarà sa tia.

I CiU, malgrat l’aposta del Mas pel sobiranisme, no m’acaba de convèncer, com tampoc el seu cap de llista, que és d’un altre segle. CiU encara ha de fer un canvi més palpable que les bones intencions i els discursos dels Mas. Vull un discurs nacional ferm, convincent i engrescador, i fets.

(Afegitó posterior: Ara mateix, després dels atacs del PP -vídeo i declaracions de l'Ansar-, CiU hauria de deixar ben clar que l'estratègia del PP és una declaració de guerra. No em val que surti el Madí a dir que és molt difícil que CiU doni suport al PP si no retira el recurs contra l'Estatut. Han de deixar ben clar que amb el PP no hi pactaran, cosa que no hauria d'implicar que donaran suport al ZP.)

Potser acabaré triant el que, per mi, és el menys dolent, el mal menor. No ho sé. És un exercici frustrant però molt corrent en el nostre dia a dia.

Com més va, però, més m’adono que ens estem barallant massa entre nosaltres i que no fem prou cas del nostre veritable enemic, que amb la més absoluta irresponsabilitat amenaça la convivència a Catalunya. Em refereixo al vídeo del PP, a la guerra bruta de la llengua, allò que importa tant els catalans. Compte, perquè de tant repetir-ho, al final crearan la realitat a la seva mida i llavors sí, que hi haurà conflicte.

Separem els nens a l’escola segons la llengua? Ho voleu provar de veritat? I vosaltres, peperos, portareu els fills a l’escola pública en castellà? Creieu que als fills de molts immigrants analfabets els ha anat malament la immersió lingüística?

Mentre el PP tensa la corda, nosaltres ens dediquem a les guerres intestines i deixem que es vagi consolidant la visió que els feixistes espanyols construeixen dia a dia, sense parar, perquè és així com alimenten el seu nacionalisme.

El poli bo i el poli dolent. Aquest és el futur que ens espera fins que tinguem prou força per fotre un cop de puny a la taula i dir prou! Mentrestant, què hem de fer? ¿Ens podem permetre el luxe que els titulars de l'endemà del 9-M diguin que el nacionalisme català perd representació parlamentària i que els partits no nacionalistes es mantenen o pugen?

Quin atzucac!

(Acabo de sentir l’Aznar a la ràdio. Diu que les polítiques lingüístiques han fracassat a Catalunya i el País Basc i que ara, per salvar-ho, el que volen aquestes dues “comunitats” és imposar la seva llengua, “amb més coacció i menys llibertat”. Té la barra d'afirmar que els nacionalismes imposen la seva llengua per imposar les seves tesis. Ho diu així i es queda tan ample perquè ell no és nacionalista ni la seva llengua jamás fue impuesta. El seu discurs guanya i és el real. No podem dir que això no va amb nosaltres o que no val la pena contestar ximpleries com aquesta. Aquesta és la guerra.)

15 comentaris:

Manel des de l'exili ha dit...

Molt bo el teu article Marc, jo també estic molt desesperat per veure que faig.
Per un costat estic amb el que diu en Barrera, per l'altre costat estic per votar disciplinadament ERC com a militant que soc i per l'altre costat estic mesurant votar un altre formació catalanista encara que tingui moltes poques possibilitats.
Encara no ho tinc clar, ara bé malgrat tot, segueixo pensant que a Catalunya, els únics que pujaran malgrat l'abstanció o gràcies a ella, serà el PP i CiU.

reflexions en català ha dit...

Manel,jo també crec que PP i CiU pujaran lleugerament.

Benvingut al club.

vpamies ha dit...

No són les nostres eleccions, sens dubte. Però allà decideixen el que podrem fer aquí, almenys ara com ara. I cal tenir-hi prou força per condicionar aquestes decisions.

Marc, comparteixo amb tu gairebé tot l'article. Ni vot en blanc, ni abstenció, ni vots sucursalistes.

Queden poques opcions. sens dubte, però aquí almenys tenim alguna cosa més que aquest bifrontisme anihilador de PSOE o PP... o posa-t'hi fulles.

saltenc ha dit...

A Catalunya i el Pais Basc tenim opcions diferents que cal aprofitar, ERC o CIU el que vulguis però un dels dos.
El que tinc clar avui és que el procés d'Esquerra ha estat tota una decepció, donant corda a la branca espanyolista del PSC ( baix llobregat)a un president de Catalunya, queixós de que la identitat estigui per sobre de la gestió, i a una persona (Zapatero) que menteix més que respira.
De tota manera he arribat a la conclusió de que molts dels problemes que avui té Catalunya és per falta d'un lideratge potent com si teniem anteriorment

Reflexions en català (marc) ha dit...

Sí, saltenc, estic d'acord amb el que dius. Avui el Ridao té els collons de dir que votar el PSC reforça el PSOE.

I donar suport al PSC no reforça el PSOE?

Ens falta un líder, ben cert. Un Sarkozy a la catalana, potser?

josefina ha dit...

Jo ja fa molt temps que també penso que ens fa falta un líder de veritat. Que pugui tenir raó o no, però que t'hi puguis emprenyar pel que fa, i no pas que et faci emprenyar perquè no fa res.

Joan Arnera ha dit...

En Joan no era pas gens irònic quan afirmava que era un "deliciós atzucac".I ara, "to flic" (que deia mon avi), on aneu a parar, colla? En Joan està contentíssim i entusiasmat de no saber què votar, de pensar per primera vegada a la vida que potser sí que s'abstén, i que els donin pel sac a tots... Un atzucac tant deliciós com una puntada de peu al cul!
Ara seriosament, m'agrada molt això que dius d'Esquerra, Marc, que aun t'enfades amb un amic t'hi enfades de debò; jo matisaria que més que enuig es tracta de decepció, i és una decepció monumental, almenys en el meu cas. Mai de la vida, "juro i prometo" que deia aquell, mai de la vida no votaré el Duran Lleida, per botifler, per ser de l'opus i perquè representa tot el mal que la hipocresia i l'auto-odi han fet a Catalunya.
Per tant... què ens queda? (a part de la butifarrada...)
Sort, encara, que són les eleccions espanyoles, i que en defintiva, votem a qui votem tampoc no serviria pas mai per res.

Reflexions en català (marc) ha dit...

Joan, no sóc ningú per dir-te què has de fer, però em sembla que és millor votar en blanc que no votar.

Un vot en blanc té menys lectures de les que poden fer aquesta colla de cantamanyanes.

I t'entenc perfectament.

Josep (sl) ha dit...

La teva reflexió sobre una pujada del PP i CiU. M'agrada.
A més hauria de ser normal què quan el govern fa les coses malament pugi el vot de la oposició.
Popper deia: La grandesa de la democràcia,no és escollir el millor. Si no poder fer fora a qui no fa les coses bé.

Per tres raons:

1 primera i depèn dels resultats pots Obligar a PP i PSOE a parlar Català en la intimitat:
Avançar els traspassos del nou estatut, què és potent, si no no estaria al constitucional i no ho esta per ser massa intervencionista, si no per ser massa potent.
Obtenir més recursos per Catalunya. i assegurar-se què si les infraestructures és gestionen malament el gobierno sigui fiscalitzat per això.
Perquè no pot ser què el govern aquests 4 anys hagi invertit en Catalunya menys del valor del manteniment de les infraestructures*. 3/4 d'aquests pressupostos votats per ERC.

2- Una pujada del PP és a costa de la un descens del PSOE i reduirà la distància entre els 2 partits. per tant millora la possibilitat què el PSOE hagi de pactar amb els Catalanistes.
Al igual què el vot de ciutadans pugui arrabassar al PSOE i PP si no arriba a tenir escons baixarà el percentatge de vot nacionalista que va a PP i PSOE.

3- ERC: No podrà donar un xec en blanc al PSOE. Com ha fet en els 3 primers anys de la legislatura i esta fent ara amb la llista al senat. Pel cost electoral que comporta.

* La font és el senador Carles Gasòliba president en de la comissió econòmica del senat: En una conferència el 25 de novembre.

Josep (sl) ha dit...

Les possibilitats d'un coalició de govern PP - CiU són molt baixes, tant què és podrien descartar inclús guanyant el PP.
I és més crec què guanyarà el PSOE. Però desitjo què per molt poca diferència.
De moment tret de sorpresa no dubteu què tots els debats els guanyarà el Rajoy: perquè és molt millor orador que el Zapatero.

Dessmond ha dit...

Marc,
A mi em sembla que el títol del post no és "correcte". Sobra la part del parèntesi. L'atzucac crec que entrampa a la majoria. No conec ningú que decideixi anar a votar i ho faci gustosament. I l'alta abstenció prevista també és considerable. Estem esgotats d'anar a votar sense il·lusió i aquestes seràn unes eleccions frustrans, des del punt de vista català. Primer perquè a Espanya és on queda més diluït qualsevol de les nostres aspiracions. I en segon lloc per la manca de confiança que ens mereixen els nostres polítics.
Ara, votar en blanc o no anar votar crec que és molt pitjor. A més d'afeblir qualsevol opció catalana que avui ens té ben cabrejats, només serveix per augmentar la representació espanyola. Qualsevol cafre català serà millor que una glòria espanyola. Com a mínim no serà tan letal.
Ara, entenc que el panorama és galdos. Però segons com, en comptes de millorar-lo, podem anar encara pitjor. La solució, el mal menor, és exercir el vot. Encara que ens pesi i massa.

joliu ha dit...

Veig que també vas llegir l'interessantíssim article d'en Salvador Cardús La cohesió té un preu
I l'escola hi ha tingut un paper principal, no només perquè ha dut molts fills d'analfabets a càrrecs qualificats i a la universitat en una sola generació, sinó perquè ha fet possible una capil·laritat social necessària per esquerdar els possibles guetos que, d'altra manera, s'haurien consolidat.(...)PER AIXÒ, QUAN AQUESTS IRRESPONSABLES DEL PP branden el nostre model d'escola com si fos un greuge cap als castellanoparlants, simplement, menteixen. Aquesta escola els ha salvat del gueto i els ha donat l'oportunitat de ser plenament catalans.
Jo per no oblidar-me d'anar a votar m'he plastificat una fotocòpia reduida de l'entrevista d'ahir a la Chacón. Feu el mateix i segur que no us oblideu de votar.
Penseu que si aquesta pallassa treu un resultat mínimament digne ens l'endinyaran de Presidenta de la Generalitat.

oriolvidal ha dit...

"Aquesta escola els ha salvat del gueto i els ha donat l'oportunitat de ser plenament catalans."

Jo aquest diagnòstic el trobo desafortunat i elitista. Fins i tot equivocat, quan resulta que estem tot dia justificant el model actual dient que el català està en perill i que, al pati, els nens parlen en castellà: doncs sort que els guetos s'acaben! Que potser estem caient en el tòpic "la letra con sangre entra" i se'ns està girant en contra o què cony passa?

Sentit comú i fer les coses des d'una visió pragmàtica, atractiva i útil i sense partidismes; això és el que cal: treure les llengües del debat polític i fomentar-ne al màxim els coneixements i l'estima, incloent-hi l'anglès a sac, el francès i fins i tot l'alemany com a optativa.

Però el tema està tan viciat que resulta impossible. Jo em vaig escolaritzar a partir dels 10 anys al 60-40% i estic més que satisfet dels resultats. Adoro totes dues llengües malgrat les estupideses amb què pretenen tacar-les.

Un exemple d'estupidesa: encara recordo quan a la Selectivitat vaig haver de fer fer el comentari de text en castellà. Senzillament, perquè les faltes d'ortografia restaven més en català, fet que encara avui considero incomprensible. Doncs a cagar, home.

bacus ha dit...

Jo votaré el PCPE i que els donin a tots ven dats.

Betty ha dit...

Molt i molt interessant aquesta reflexió política. Igual que tu, tinc claríssim que encara que siguin espanyoles, tots hem d'anar a votar a les eleccions del 9-M, que a Madrid no només s'hi talla el bacallà, sinó que es retallen les llibertats de les nacions com la nostra; fem un cop d'ull a l'Estatut, doncs. Tots a les urnes i a exercir el nostre dret en clau catalana! Però hi ha molts dubtes, sí senyor, jo també en tinc uns quants. Espero haver-los dissipat quan ja tinguem aquí aquests comicis que ens asseuran a la poltrona durant quatre anys algú que fa fracassar a aquesta nostra Catalunya. Per això necessitem pes a Madrid!

Em sumo a l'afirmació de la manca de lideratge a Catalunya.

Salutacions i paciència!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...