dimarts, 15 de gener de 2008

Modest homenatge a un dels 'grans' (I)


Una de les moltes coses inexplicables que he fet fins ara ha estat guardar un bitllet de cinc pessetes de l’any 1954, amb una imatge d’Alfons X a l’anvers (que m’ha fet recordar un dels gegants d’Igualada) i el Palau de Biblioteques i Museus de Madrit al revers.

Per què i per a què? Ni puta idea, però el bitllet és allà, entre la pàgina 112 i la 113, des de fa uns 25 anys.

No sóc dels que guarden, més aviat al contrari. El que sí que puc constatar és que malgrat la vertiginosa pèrdua de memòria que tinc, mai no m’he oblidat del llibre ni del bitllet que hi ha a dins.

Ahir, com faig de tant en tant, vaig anar a buscar-los, a tocar-los, a olorar-los, a fullejar el llibre per enèsima vegada.



Em sembla que Nacional II, del gran mestre Jaume Perich, és un dels primers llibres que vaig llegir. Es va editar l’any 1972, any en què vam néixer els millors de cada casa.

Una de les primeres imatges que vaig penjar al bloc, i que ara reprodueixo, va ser per homenatjar aquest gran pensador, infravalorat perquè no era de l’elit i perquè tenia l’etiqueta d’humorista.

Jo diria que el malparit del Perich té molta culpa en el meu escepticisme, cosa que li agraeixo profundament, i per això vull fer-li un humil homenatge en aquest bloc.

Abans, però, les primeres paraules del pròleg, a càrrec del Manuel Ibáñez Escofet:

“Una cara redonda con unos ojos, unas gafas y un bigote. Lo único permanente son los ojos, en incansable actitud de mirar, de observar, de escrutar. Ojos abiertos, ligeramente cansados por una tenue miopía y, posiblemente, por un indeclinable escepticismo, por donde se nutre el mundo interior de Perich.”

I ara, una selecció de pensaments del llibre. Cal recordar que el llibre és de l’any 1972 i que el que fa gran un autor és la perennitat. Moltes de les coses que diu són plenament vigents. Ho faré per entregues, per capítols.

Gràcies, mestre Perich.


(La traducció és meva i la faig perquè em ve de gust.)


Nacional II

I. Carretera principal

Política
A mi em sembla molt lleig designar amb el dit.

Gramàtica
«Mirar enrere amb ira» és un pleonasme.

L’opinió pública
La majoria d’habitants de Torrejón de Ardoz estan d’acord que la presència de bases russes a Cuba és intolerable.

Cine d’avui
Malgrat el que es digui, el cine no ofereix mai violència gratuïta. Abans cal passar per la taquilla.

Estadística
Entre els fills de les classes elevades només hi ha un 0,002% de vocacions obreres. Entre els fills de les altres classes també, però no es nota.

Matemàtiques televisives
El nombre de programes interessants de televisió és inversament proporcional al nombre de programes de televisió.

Moda
El dia que els modistes es decideixin a posar de moda el nazisme, ja podem començar a treure la pols dels forns crematoris.

Sobre els fabricants
Qualsevol fabricant ens dirà que gràcies a ell mengen molts treballadors. El que no ens dirà és que gràcies a molts treballadors ell menja millor.

Feminisme
Hi ha homes que no volen permetre que la seva dona treballi. I hi ha homes que no poden permetre’s que la seva dona no treballi.

Crítiques
Doncs a mi, molt més criticable que la «gauche divine» em sembla la «droite materiel».

Llibertat
A la majoria de països capitalistes existeix la llibertat de presa.

Pobra gent
Hi ha homes amb tan poca sort amb les dones que l’única vegada a la vida que van aconseguir interessar-ne alguna va ser quan la seva filla va tenir complex d’Èdip.

Curiositat cultural
L’inventor del supositori va voler quedar en l’anonimat fins al final dels seus dies.

Els conservadors
Per mi, els únics conservadors interessants són els de sardines.

Crisis editorials
Es comença a parlar de crisis editorials quan, finalment, l’editor comença a guanyar pocs diners.

Rumors
L’avantatge que té el rumor sobre la notícia és que el primer és inventat, i a gust del propagador.

L’amor
Quan un home es disposa a estimar una dona tota la vida, ho fa amb l’esperança que sigui tota la vida d’ella.

Meditació
Qualsevol preu passat va ser millor.

Política
Els sistema polític més estès per tot el món és la mediocràcia [la cursiva és meva].

Reflexió sobre la violència
La violència no soluciona res, solen dir tots els que no tenen res per solucionar.

Majories i minories
Tothom parla de la «majoria silenciosa» però ben pocs es recorden de les «minories silenciades».

Una tradició que s’ha perdut
El dret de cuixa va caure en desús el dia en què les dones dels nobles van utilitzar desodorant i les dones dels vassalls no.

El progrés
No hem progressat tant com creiem des del moment en què el matrimoni i la diabetis són per a tota la vida.

Racó poètic
Un xec sense fons és com un jardí sense flors.

Sobre l’humor
De l’humor a l’odi només hi ha un pas: el del que se sent al·ludit.

Camí de perfecció
Tot és perfectible. Fins i tot aquesta paraula horrorosa.

Pensament gairebé filosòfic
La majoria de persones prescindibles solen opinar que no hi ha ningú imprescindible.

Qüestió de fitxatges
La diferència de preus entre el fitxatge d’un futbolista i el fitxatge d’un científic tindrà una mala solució mentre es vagi dient que Fleming va descobrir la penicil·lina per casualitat i que el Barcelona va guanyar diumenge perquè Rexach és molt intel·ligent.

Espanya
Sense comparar, és clar, però Espanya és el millor país del món.

Les computadores
Amb això de les computadores no hem avançat tant com es creu. Al cap i a la fi necessiten també un endoll.

6 comentaris:

Manel des de l'exili ha dit...

Mol bo Marc,
quin fart de riure amb aquestes dissertacions.
Això si que és humor del bo.

vpamies ha dit...

I humor que no passa de moda.

Cinisme, aquesta era la paraula que definia l'humor del Perich. I una ironia finíssima.

Trobo espaterrants el dels fabricants, el dels homes que només enamoren les filles amb el complex d'Èdip, «Qualsevol preu passat va ser millor» i el racó poètic.

No dubtis que unes quantes aniran a parar al Diccitionari.

Si segueixes així t'hauré d'afegir com a coautor i deixar-te que hi editis. ;-)

reflexions en català ha dit...

Manel, m'alegro que t'ho hagis passat bé.

Víctor, el mateix, i encantat de posar granets de sorra a la teva magna obra.

Puigmalet ha dit...

Així que ens dediquem a olorar lascivament bitllets de l'època de Franco. Flaires de l'imperi, potser?

El malparit del Perich és un absolut geni. Més n'hi hagués com ell (i no tant de comediant llepaculs).

Jo, que vaig anar a una escola sota l'advocació d'Escrivá de Balaguer, ex Marqués de Peralta, vaig descobrir massa tard els llibres Autopista, Nacional II i Por el "Camino" hacia Dios". Tots aquests títols fan referència a un altre Camino no tan graciós, ni inspirat.

Em congratulo enormement i espero delerós el nou capítol!

PS: Ury, no et perdis el tercer dels títols que he posat. És la versió il·lustrada de Camino.

ury ha dit...

Gran recull, sí senyor. Recordo aquestes definicions al "Filiprim"... ja té pebrots que una ment així només trobés espai en un programa com aquell.

Era un cínic malparit genial, és veritat. I sobre això que dius, Puigmalet, l'Autopista ja ho era, una versió il·lustrada del Camino, no?

En qualsevol cas, res a veure amb Kerouac (que, per cert, em sembla sobrevaloradíssim per més beatnicisme que fundés, però això ja és un altre tema).

Puigmalet ha dit...

No pas, Ury. Autopista, del 70, és un recull general, com el que està glossant el Marc.

Del pròleg de Luis Carandell:
" ... Perich es un catalán de cuerpo entero, un ejemplar de lo que, con saludable escepticismo, solemos llamar "raza Prat."
I què més hagués volgut ell que ser potablava! Era de can Fanga, l'estupend malPerich!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...