dimarts, 29 de gener de 2008

No sé què fer!!



Avui a la feina he fet la reflexió en veu alta i ja fa dies que la faig interiorment, i no m'aclareixo (per evitar confusions: sóc la josefina).

No tinc clar què votar a les eleccions espanyoles.

L'únic que tinc clar és que vull anar a votar (és que, per més que pugui semblar difícil en els temps que corren, encara hi crec una mica, en la política).

El vot en blanc no em convenç perquè els polítics no hi saben donar la lectura que crec que té: és l'opció que tria una persona que vol exercir el seu dret de vot però a qui no li convenç cap de les candidatures que es presenten. És ben legítim, però els polítics el menyspreen. I jo no vull tenir la sensació que el meu vot es menysprea.

Tinc dos opcions, que resumides són les següents:

1. Votar Esquerra perquè m'agradaria que el Jordi Ausàs fos diputat.
2. Votar CiU tot i que el Duran no m'agrada gens.

No sé què fer!

Ja ho he explicat en algun escrit anterior: després de les eleccions del 2003 em vaig prometre, enmig d'una emprenyada monumental, que MAI MÉS tornaria a votar Esquerra mentre no canviessin el rumb, la direcció, i el que faci falta. Però el Jordi Ausàs em cau bé. No entraré a discutir si és o no bon alcalde de la Seu perquè no sóc de la Seu, però en el tracte humà és molt agradable i, sincerament, penso que a Madrid (o Madrit, com li agrada al Marc) pot fer molt bona feina i fer-hi sentir d'una vegada la veu del Pirineu, amb passió i amb coneixement de causa. Per tant, diguéssim que si no es presentés per Esquerra, segur que el votaria.

Però, i també ho he reconegut més d'un cop en alguna altra reflexió, el meu partit sempre he sentit que és Convergència. I jo voldria tornar a votar Convergència aquest cop però el Duran i Lleida representa als meus ulls els mals i els pecats i els errors més greus de la coalició CiU. En certa manera, i els que conegueu Andorra potser hi estareu d'acord, el Duran és com el Jaume Bartumeu. Que ja fa temps que és hora que deixin pas a cares noves, perquè sembla que mai no aconseguiran el seu gran objectiu: el Duran ser ministre espanyol, i el Bartu ser cap de govern d'Andorra. Si el Duran no fos el candidat, segur que votaria CiU.

Diuen que Lleida és una de les circumscripcions on el quart diputat balla entre Esquerra i el PP. Motiu de pes, doncs, per pensar que la meva opció és claríssima: votar l'Ausàs.

Però em sentiré malament si Convergència no fa uns bons resultats. Si no voto Convergència, i el partit treu mals resultats, em sentiré culpable.

Quin maldecap! Què faig??




20 comentaris:

david santos ha dit...

Buen postagene, Reflxions.
Gracias por compartirla con nosotros.

reflexions en català (marc) ha dit...

Fàcil: agafes la teva mare pel coll, la portes a l'ajuntament a votar i ja està.

reflexions en català (marc) ha dit...

de res, david.

foratdelstresponts ha dit...

La veritat és que votar Convergència en el context del poble del Pla jo ho entenc com un suport a l'alcalde i al partit que té al seu darrera, que li dona ple suport, el promociona a diputat provincial...
Jo no puc votar però fedemon que aviat ho tindria clar.

josefina ha dit...

Ui "foratdelstresponts", no em treguis el tema del meu poble perquè em fa mal al cor.

En algun escrit anterior ja he explicat que a les últimes municipals vaig votar Progrés (el primer cop a la vida que voto socialistes, marededéu!). I desitjar la derrota de Convergència em va partir l'ànima, si he de ser sincera. Perquè el que em fot és que, segurament, sóc més convergent jo que no pas molts de la llista de l'alcalde, començant per ell, que es veu que ara és d'Unió. Bé, ja ho sabem: va començar sent alcalde amb PSC, després es va passar a Esquerra (o va ser al revés? Tants canvis de jaqueta, ja no me'n recordo), i els últims anys està amb CiU.

Sobre el suport que li dóna CiU sé cosetes, d'aquelles que no es poden explicar alegrement perquè s'ha d'anar amb compte.

Per una altra part, jo acostumo a fer una diferència clara entre votar a les espanyoles, a les catalanes o a l'ajuntament. Als ajuntaments petits no es pot pas votar per ideologies, tot i que sé que hi ha molta gent gran que voten el Toni Capdevila perquè segueixen pensant que votar CiU és votar el Pujol. I també sé que hi ha molta gent que no vota Progrés perquè darrere hi ha el PSC, i en la conjuntura actual, d'espanyolització del PSC, doncs no puc deixar-ho d'entendre, també.

Vull dir que si finalment voto Convergència el 9 de març, jo entenc que no és pas un vot pel nostre alcalde, que ja sap de quin peu calço. Ara, potser sí que, no votar CiU, és un bon motiu per demostrar la meva "emprenyamenta" amb Convergència perquè el manté i, com bé dius, el promociona.

Home, vist així, hi aniré pensant.
Gràcies per la reflexió.

Josep-Empordà ha dit...

Jo també vaig decidir al 2003 deixar de votar a Esquerra fins que no canviesin la direccio, però, después de la jugada del tripartit montillista, he canviat d'opinió, ja no deixaré de votar a Esquerra fins que canviin la direcció, sino que no els tornaré a votar mai mès. Mai!.
En Duran?, be, jo visc a l'Empordà, que al dia d'avui, encara és a Girona i en Duran es presenta per Barcelona.

reflexions en català (marc) ha dit...

Molt ben vist, Josep!

Josefina, t'hi vas acostant.

pipand ha dit...

Coneixo en Jordi Ausàs del temps que era director de l'Escola Andorrana on estudiaven els meus fills i he de dir que sempre el vaig trobar una persona molt agradable i competent.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Mireu no conec al Ausas, ni tampoc al candidat de CIU per Lleida, però si conec al candidat de CIU per Tarragona en Jordi Jané, i us puc assegurar que es molt bon candidat, i que se’n ha fet un fart de pencar a Madrid aquests darrers 4 anys.
Marc, trobo molt bé que reflexionis, però el dia 9 de març, poden canviar moltes coses a Catalunya si els catalans volem, mira només et dic una cosa, el dia 9 de març, quant vagis a posar la papereta dins del sobre només fes un pensament, pensa en Catalunya, pensa en qui tenim de president de Catalunya i qui han estat els responsables de la seva elecció, i llavors vota a consciència, però sobre tot no oblidis qui ha fet president a Montilla, si han estat capaços de fer això, de que més seran capaços de fer?

josefina ha dit...

Aviam, Josep de l'Empordà, ja ho sé que el Duran i Lleida és el candidat de CiU per Barcelona i no per Lleida, que és la meva demarcació. Jo ho dic en el sentit que estic farta que CiU segueixi donant la responsabilitat de portaveu al Congrés a l'aquest senyor, que mai he sabut ben bé a què juga i que penso que a Convergència li fa més mal que bé. Si el candidat de Lleida de Convergència fos algú de la meva comarca (amb l'excepció del meu alcalde, evidentment), doncs segurament no m'ho pensaria tant com estic fent i votaria Convergència amb els ulls tancats.

La reflexió del Quim Amorós ja m'ho torna a posar difícil. Ahir tenia bastant segur votar l'Ausàs, ara hi torno a donar voltes. Perquè Quim, sé que tens molta raó i comparteixo la teva reflexió.

Marc ha dit...

Josefina,
Sóc el Marc de Viladecans. Aquí, a la dura metropoli, els convergents són vells, de dretes, escriuen en castellà al butlletí municipal i no saben què és el correllengua, els focs de sant joan o similars. A la meva ciutat podrien ser un grup tradicionalista, més que no sobiranista. En fi, jo sóc militant d'ERC i no me n'amago. D'en Duran no n'espero res de bo i menys quan veig que diu coses com que a Catalunya no hi cap tothom. A més, crec que l'equidistància que tant critica CIU a ERC en les eleccions al parlament català, ara és l'equidistància que CiU practica a Madrit entre PP i PSOE.
En fi, a votar!
Un petó molt gran.
Marc

Dessmond ha dit...

Josefina,
Jo crec que no és correcte personalitzar les sigles. Crec que també t'has de deixar convèncer pel projecte. I això que dic tant pot ser bo o dolent per CiU com per ERC. Al final, a Madrid, sobre tot a Madrid no n'hi ha prou amb ser bona persona. Pesa molt l'acció que puguis fer en bloc. Tenim per endavant una legislatura complicada.
El que si que no pots fer és no anar a votar. Però no personalitzis tant perquè ni en Duran i Lleida va a remenar la cúa per temes seus, personals, ni en Jordi Ausàs farà i desfarà res amb la seva bonhomia.
Pensa més en el paper que pot fer CiU o el que pot fer ERC. Res més. Al Congreso de los diputados no és precisament un escenari ideal. Cal tenir molta ma dreta (en el sentit literari!), molta mala folla i ser tant sibilí com qualsevol altre de ses senyories. I procurar que no ens fotin més gols.
El més important de tot: parla-ho amb la teva parella. Només faltaria que et reventi l'hort!

joliu ha dit...

Ui Josefina, si poses tants ingredients en aquesta reflexió no en treuràs l'aigua clara fins el segle que ve. La majoria de les coses que apunten i apunten els comentaristes són intrascendents.
Duran no agrada? No el votes pas tu, i a més surt segur. Els diputats que estan en joc són el 6 o el 7 a Barcelona o el 2 o el 3 a Lleida.
Suport a l'alcalde del Pla?..quina tonteria.

Restem informació, anem a la base.
Catalunya no és Espanya però hi tenim una representació: 41 diputats(si no m'erro). La pregunta que ens estan fent és quants d'aquests volem que siguin catalans i quants espanyols (que també en tenim a Catalunya d'espanyols)
Fins aquí ja hem arribat al teu punt de partida, cal anar a votar CiU o ERC. Ara ja passo el relleu a la reflexió d'en Dessmond: Pensa més en el paper que pot fer CiU o el que pot fer ERC. Res més.
Val la pena enviar a un Obèlix a Madrid per dir:
Hola, soy independentista, venia a pedirt rodalias i los impuestos

reflexions en català (marc) ha dit...

Josefina, el que has de fer és fer cas del que et digui el treu xicot, o sigui, jo. No et deixis influir per aquest Marc de Viladecans, que em sona de no sé què...

Aquest Marc forma part de l’aparato. No et deixos entabanar.

He, he.

Ara seriosament: fa poc vaig llegir un article del Jordi Joan a La Vanguardia en què deia que el Bono va acceptar de tornar a la política amb la condició que el PSOE no pactés amb E. Estic convençut que aquesta és la intenció del ZP, i també és possible que a E en siguin conscients; potser per això han canviat el discurset de la pluja fina.

Però vés a saber. Tot dependrà de la famosa aritmètica.

Com diu el Dessmond, “pesa molt l’acció que puguis fer en bloc”, i en aquest sentit és evident que el que ha fet E en bloc al govern de Catalunya: ha donat uns resultats molt pobres. Fins i tot diria que l’experiència del tripartit 2 ha estat lamentable.

Ara bé, no dic que CiU sigui una garantia, que pugui fer un paper com el que jo voldria. Però almenys aquests últims anys no m’han demostrat (perquè no manen) el que els altres sí que han demostrat.

En fi, agafa la balança i comença a pesar.

reflexions en català (marc) ha dit...

Ja em perdonareu, però penjo l'article d'avui del Puigpelat a l'E-Notícies.

Jo també penso el mateix.

"El 9 de març, l’abstenció arrasarà a Catalunya. I tots els partits s’ho hauran guanyat a pols. El cas d’ERC és paradigmàtic: és un partit que va il·lusionar el 2004 jugant al tot o al res, i que ara, només quatre anys més tard, va a la defensiva. La consigna d’ERC és ultraconservadora: l’objectiu és perdre el menys possible, i Joan Ridao ja estaria content amb passar dels 8 diputats actuals als 5 que calen per un grup parlamentari.

Del partit descarat, valent, radical, d’idees clares i accions coherents que va passar d’1 a 8 diputats el 2004 ja no en queda quasi res. Ha estat fagocitat per les vice-presidències i les conselleries, que s’han convertir en l’única prioritat d’ERC. El discurs de Ridao, el seu possibilisme i la seva extrema prudència són molt significatius.

A la seva presentació com a candidat, Ridao va apostar inequívocament per un pacte amb Zapatero com a “mal menor”. L’objectiu més ambiciós i concret (?) plantejat pel candidat d’ERC va ser un full de ruta “realista i factible” cap a un sistema de finançament que donés els mateixos resultats que el concert econòmic. Termini: deu o dotze anys. És a dir: en el millor dels casos, s’arribaria a l’objectiu entre el 2018 i el 2020.

Ara: ¿no havíem quedat que ERC faria convocar un referèndum el 2014? No estava clar que l’Espanya plurinacional només existeix al cap de Maragall? No s’ha repetit mil i una vegades que l’Estat autonòmic és un carreró sense sortida? De debò els volen fer creure que, amb cinc diputats i en un termini de 10 anys, es resoldrà res?

La manca d’ambició i de valentia de Ridao és patent. Quan líders de CiU com Miquel Roca, Molins, Trias o Duran mostraven la mateixa manca d’ambició a Madrid, des d’ERC se’ls acusava de covards, de mesells, de venuts i de no creure en el país. I ara, Ridao fa exactament igual. Què hem de pensar? Els darrers quatre anys, ERC s’ha venut de franc al PSOE. Hi ha cap indici que en la propera legislatura no es torni a vendre de franc?

És trist, però només hi ha una conclusió possible. Avui, ERC és el possibilisme buit i conservador de Joan Ridao. El 2014? Només és una novel·la que s’ha inventat Carod per acontentar els incauts. Ara: compte, que, entre l’electorat d’ERC, d’incauts cada cop n’hi ha menys."

Francesc Puigpelat

josefina ha dit...

Collonera, aquest últim article m'ha deixat sense paraules.

Puigmalet ha dit...

No cal veure-hi molt enllà per saber que l'abstenció arrasarà, i encara és més fàcil (i lògic i tot) criticar aquells que tantes expectatives havien despertat.
Volem formar part de la massa abstencionista? Jo prefereixo deixar-me enganyar en la il·lusió de la 'novel·la' que diu el Puigpelat, confiant que algun dia la realitat superarà aquesta ficció actual. Ni mica de conformisme, precisament. Potser massa idealista. La resta no em proporciona ni això. Penso, i ho dic sovint al meu entorn, que formem part de la generació que veurà una catalunya republicana i independent. Això no es farà d'avui per demà, ni sense traves.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Mireu , ja sé que em direu que com que soc de CDC, no soc imparcial, però reflexionem, només cal que posem a la balança dos coses : quant CIU va ésser decisiva a Madrid, tothom sabia que es aconseguíem per Catalunya, i per exemple vam aconseguir la gestió dels ports, el desplegament dels mossos d’esquadra, la millora del finançament, etc. I en canvi aquesta legislatura que ha pogut ésser decisiva ERC han donat un xec en blanc, i encara es hora de que puguem saber que han aconseguit per Catalunya, i a sobre ens plantifiquen a Montilla de president.
Podeu fer totes les reflexions que vulgueu, ja està bé que reflexioneu, però CIU, unes vegades més, unes vegades menys, sempre que ha estat decisiva ha aconseguit millores per Catalunya.
Ho torno a dir, el proper 9 de Març, penseu a qui tenim de president i quins han estat els responsables, i com podem fer que sigui el començament de la fi del tripartit.Un recolzament a CIU i una devallada de les forces tripartites poden representar un canvi al govern català.

Josep (sl) ha dit...

El Duran és presenta com a cap de llista per Barcelona. jo voto per Tarragona i el Meu cap de llista és en Jordí Jané i el voto a ell. I m'estalvio el trauma de Votar en Duran.

oriolvidal ha dit...

CiUs hi fixeu, potser no votareu com qui va al mERCat, així que cal cERCar i no ser pasCiUs.

Ànims!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...