dissabte, 19 de gener de 2008

Tarde agradable


Avui dissabte he hagut de pujar a Andorra per treballar amb el meu col·lega Albert Pujal (sóc la josefina). Quan he arribat a casa, a quarts de quatre, m'ha faltat temps per canviar-me, agafar la càmera i el Quico, i baixar cap al camp. Ja veureu per què. I com que he fet unes quantes fotos, m'ha semblat de penjar-ne alguna. Amb el dia que ha fet! Com veieu: cel blavíssim, les muntanyes blanques d'Andorra al fons, els boscos del Pla a la dreta, un parell de noguers en primer pla, i la lluna. En fi, un plaer.

11 comentaris:

Manel des de l'exili ha dit...

quina enveja,
per aquí a Karlsruhe tot el dia núvol i amb algun plugim, però no fa gaire fred.
A veure si demà puc escapar-me a la Selva Negra i surt el sol, que fa ja una setmana que no el veiem.

Elies ha dit...

magnífic reportatge! M'ha agradat molt.

Quines coses, jo també vull fer una mica de reportatge sobre la Festa de l'Oli que vam fer ahir a un petit poblet de Les Garrigues. A veure si em surt la meitat de bé.

vpamies ha dit...

Per cert, avui no us perdeu el Caçador de paraules, que passen per aquí a la vora i fan esment de la parla pròpia de les valls de muntanya [...] i descobrir algunes paraules pròpies dels andorrans que han passat a la llengua catalana.

Salutacions cordials!

Víctor Pàmies
[Raons que rimen]

joliu ha dit...

M'he passat el matí amb el mouse a la mà i els ulls a la pantalla. Bé, això després de portar els nens a les escoles -que en són dues- i arribar a la feina.
Ara acabo de pujar del menú de 10.-€ i entro a casa vostra per airejar una mica les neurones.
M'heu airejat tant que ja no sé si em quedarà esma d'acabar el que feia.
Que bé que viviu!

Dessmond ha dit...

Quina imatge. Quina embeja.
Diumenge vaig anar a dinar a Ponts. Vaig passar el dia a La Noguera. I molta boira. Res a veure amb aquesta imatge tan pletòrica i deliciosa.

reflexions en català (marc) ha dit...

Manel,

El sol és mitja vida. Nosaltres vam estar tres dies amb el cel ennuvolat i a fe que es nota en l'humor de la gent. Que el sol t'acompanyi!

Elies, ara vinc a veure el teu. El meu cap, que és de Borges, diu que dissabte que ve és el torn del seu poble. A les Garrigues esteu de festa. A veure si l'any que ve em convides. L'any passat vaig anar a Verdú, que també fan una festa ben maca.

Víctor,

Gràcies per l'avís, perquè normalment després del temps tanco la tele, tret dels dijous. Estar´çe atent perquè això de "descobrir algunes paraules pròpies dels andorrans que han passat a la llengua catalana" em fa mala pinta. Què vol dir exactament? Suposo que es deuen referir a paraules pròpies dels andorrans que han passat a la parla general, perquè si no n'hi ha per car-s'hi.

Si es refereixen al fet que hi ha paraules pròpies dels andorrans que formen part del diccionari, és com si tractessis els andorrans com a membres d'una comunitat lingüística diferent, com si fossin occitans que han aportat paraules occitanes al vocabulari català.

Si la caguen, faré una carta als diaris.


Joliu,

Com diu aquell, no és or tot el que lluu (encara que també és cert que tampoc no lluu tot el que és or).

Aquí dalt no som al paradís, perquè si ho fos estaria ple de gent. Tenim un entorn fantàstic però també tenim moltes mancances d'infraestructures i serveis, una carretera plena de camions i pixapins, no podem anara al teiatro com vosaltres, ens hem d'empassar el cinema més comercial, etc.

També treballo davant de l'ordinador, però per sort a quarts de sis ja sóc a casa. No em queixo.


Dessmond, la boira comença a Calaf i normalment s'acaba a Ponts, encara que a vegades arriba fins a Oliana. Amb això tenim sort. A veure si algun dia puges una mica més i ens véns a veure. ja ho sé, quan hàgim de fer l'hort pot venir a ajudar-nos, hehe.

Josefina,

Hem de parlar. Una cosa és que escriguis "vora Segre" i una altra que escriguis "tarde". hehe

vpamies ha dit...

Marc, jo he fet la mateixa reflexió. Sembla que parlin de llengües diferents i tractin els andorranismes com a barbarismes del català.

Bé, no l'he seguit gaire el programa, però, tot i ser un programa moooolt divulgatiu, em sorprendria que en deixessin anar una de tan grossa.

Creuem els dits!

Puigmalet ha dit...

Han parlat dels andorranismes (s'ha de dir així?) del DIEC2. Però res de pitavola! I de la gàubia ni parlar-ne, clar. I a les andorranes no les deixaven assistir al bateig del seus fills! Quina tribu...

En general, i per comparació amb la resta, és un gran programa.

Dessmond ha dit...

El dia menys pensat m'hi planto!. Amb aquestes imatges que mostreu!

reflexions en català ha dit...

Tema 'caçadors de paraules':

A la web de TV-3 'informen' que al programa del dilluns 22 de gener “el nostre caçador de paraules” arriba a Andorra per “descobrir algunes paraules pròpies dels andorrans que han passat a la llengua catalana”.

Home, si algun andorranisme hagués passat a ser d’ús general aquesta frase encara es podria salvar una miqueta, però després de veure el programa (molt fluixet, per cert) i de constatar que no, que l’únic que van dir és que hi ha andorranismes que figuren al diccionari normatiu, em pregunto què significa això de “paraules pròpies que han passat” al català, com si la parla dels andorrans no fos per se català. Com es pot passar una paraula que ja forma part de la llengua catalana?

Si parléssim dels occitans que viuen a tocar d’Andorra, sí que tindria sentit dir que hi ha paraules pròpies dels occitans que han passat a la llengua catalana.


Tema 'impures':

Després de parir, les mares no podien sortir al carrer fins passats 40 dies. No podien tocar aliments, ni animals, ni anar a l’hort. Quan arribava el dia de la missa de purificació, la mare sortia de casa quan ja era de nit, amb el cap cobert. Diuen que cap als anys 40 la quarantena va passa r a ser de dos o tres dies i la missa de purificació es feia l’endemà del bateig.


Els temps canvien, per sort.

Salut!

Dessmond ha dit...

A mi el programa del caçador de paraules em fa sentir vergonya aliena. En realitat mostra el cas del barcelonauta, que quan surt de l'àrea metropolitana, ho troba tot exòtic, macu i col·leccionable.
L'únic que deixa al descobert, el cas que ens ocupa, és que aquest paio ha de ser un fluixissim periodista. Et fa notar unes coses que ratllen una incultura inadmissible en el cas d'un professional.
Quan va pels llocs se sorprèn de coses que algú que ha fet lletres no li hauria de sorprendre pas. A l'Alguer i a Mallorca l'home es va fer un fart de dir solemnes tonteries, que fàcilment podien arribar a ofendre als televidents d'aquelles contrades. Una visió tan sumament idiota dels Països Catalans només la ténen a Barsalona. I és cert: caldria un programa específic per a ells (nosaltres). Però caldria, també, batejar-lo de forma que acotés clarament aquesta intenció. Altrament, és pendre al personal per estupid.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...