divendres, 1 de febrer de 2008

Doncs jo sí, que sé què faré


La Josefina
té un grandíssim maldecap, encara que els que la coneixeu segur que no us ho creureu; segur que més d’una vegada heu pensat “Per què sempre somriu, aquesta tia? Per què sempre està contenta?” (No és ben bé així. A mi sempre em renya, i no ho fa rient...)

Jo, en canvi, ja sé què faré el 9 de març. No us penseu que no m’ha costat decidir-me; al contrari. Fa uns mesos era partidari del vot en blanc perquè, pensava, encara que els polítics no en facin cas, segur que cada vegada serem més i potser algun dia ens faran cas. Però sóc inquiet i impacient de mena (¿quants anys haurem d’esperar perquè el percentatge de vots en blanc sigui prou important perquè la partitocràcia mogui el dit petit?). I a més no vull, com diu el sempre lúcid Dessmond, que ocupi un escó un espanyolista (del PSOE o del PP) abans que un català, encara que el català sigui un sapastrot o sigui membre d’un partit sapastrot.

El meu marge teòric, doncs, és ERC i CiU. Deixo de banda Iniciativa perquè per mi és com el PSC-PSOE però amb més ínfules de superioritat moral i més dosis de papanatisme. I també deixo de banda el PSC perquè encara que siguin tan catalans com els altres, són d'obediència espanyola (un exemple: els 21 diputats del PSC van votar a favor de mantenir les sancions als esportistes que es neguin a jugar amb Espanya).

A la pràctica, però, ja he explicat a bastament que no penso votar l’actual ERC perquè considero que m’ha traït. Com diu el Puigpelat:Del partit descarat, valent, radical, d’idees clares i accions coherents que va passar d’1 a 8 diputats el 2004 ja no en queda quasi res. Ha estat fagocitat per les vice-presidències i les conselleries, que s’han convertir en l’única prioritat d’ERC. El discurs de Ridao, el seu possibilisme i la seva extrema prudència són molt significatius.”

I quan t’emprenyes amb algú en qui has confiat, com també passa amb les persones a les quals estimes, fa més mal, oi?

CiU o vot en blanc? CiU, encara que, com diu el Josep, em suposi un trauma haver de votar el Duran.

De la mateixa manera que vaig donar un vot de confiança a Esquerra per formar el Tripartit-1, perquè creia que calia un canvi i que s’havia de donar l’oportunitat a E per intentar que els socialistes catalans demostressin que no eren sucursalistes, ara crec que hem de donar la mateixa oportunitat al Mas i a CiU perquè demostrin que la seva aposta pel sobiranisme no va ser només un discurs de català emprenyat per l'afer Rodalies.

Ara ja sóc més gran i no m’engresco tant. Intento mantenir una distància prudencial i no fer-me il·lusions amb els polítics. I veig més clar que mai que hem de ser nosaltres els que empenyem els partits per poder tenir una democràcia de veritat, i, si pot ser aviat, el dret de decidir del nostre poble.

Votaré CiU perquè, segons el meu parer, a hores d'ara és l'opció més sensata i equilibrada.

Per cert: que contenc que estic que Najat El Hachmi hagi guanyat el Ramon Llull. Aquesta notícia em fa sentir orgullós de ser català.

Una altra notícia d’avui: el català és la segona llengua més utilitzada al nou fòrum de debat de la UE.


10 comentaris:

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Potser sí, que per a CIU ja ens ha estat bé haver passat pel tràngol d’ésser en aquests moments a l’oposició a Catalunya, perquè també es ben cert que d’ença la recuperació de la Generalitat, només era CIU la que durant 23 anys havia comandat el govern de Catalunya, ara després de 4 anys de trista experiència de tripartit, i de un any de govern Montilla, la gent de Catalunya ja pot comparar, i siguem sincers, el pitjor dels governs de CIU (segons diuen el darrer, de 1999 a 2003) li dona 50 voltes al tripartit, per tant la gent ja sap que el tripartit fa mal a Catalunya, i el president Montilla, que es un insult pels catalans que segueixi de president, cada dia que passa amb Montilla de president son vots que va perdent ERC.
Per tant haver estat a l’oposició aquests darrers 4 anys ens ha servit per renovar el partit, ésser més valents en les nostres reivindicacions nacionals, i això ens dona força per defensar sense marxa enrera el dret a decidir, i que al llarg d’aquesta legislatura l’intent de copia descarada que ERC ha intentat fer de l’acció política feta fins ara per CIU, ha estat una molt mala copia.(tot allò que ERC ens criticava, després ho feien ells, però amb pitjors resultats encara, i això s’ha traduït en el xec en blanc més inútil que mai s’ha pogut donar a un govern central, com ha estat el xec a ZP.
Per tant Marc. Estic molt content que t’hagis decidit finalment per CIU perquè estic segur que el teu vot no et decebrà, CIU ha après la lliçò, i el missatge que els catalans ens han donat, i no dubtis que defensarem fermament els teus ideals que també son els nostres.

joliu ha dit...

Espero no equivocar-me si et dic que has pres una sàvia decisió, que serà més sàvia si són molts els que la prenen.
A mi, ara per ara, no em fa content ni descontent que hagin donat el premi a no sé qui. No conec el llibre ni la persona, quan tingui més informació ja opinaré.
Imagino que tu ja has llegit l'anterior llibre o coneixes el personatge d'antuvi. M'extranyaria que haguéssis caigut en el papanatisme iniciativesc que tant critiques. Veure Arnera
.
(...)Ara, la cosa aquesta que tots començarem a dir “quina cultura més guai que som, els catalans”, “quin país d’acollida més esplèndid”, “que súper-moderns i cosmpolites que som, a Catalunya”, “si en som de tolerants, i d’integradors”, etc, etc, etc, tot això em sembla repugnant, directament repugnant. Som tots una colla de subnormals hipòcrites, i a més, racistes, burros! Perquè aplaudir que li donin un premi a una persona de determinat origen és 1) menystenir aquesta persona, 2) menystenir la pròpia cultura (que si és capaç d’integrar, magnífic, no cal que ho anem recordant cada dos per tres... i després fem el sord quan es publica l’evolució real del català a la societat), i 3) directament ser racistes. O és que una premida d’origen estranger és intrínsecament millor que una premiada d’origen no estranger?

vpamies ha dit...

Però ara no votem per al Parlament de Catalunya, sinó a Las Cortes de Madrit.

I CiU ja ens ha ensenyat què en podem esperar després de 23 anys governant aquí i decidint allà.

La tria no és fàcil i no m'atreviria a recomanar cap partit com a mereixedor del vot.

Oi que quan recomenaes algú per alguna feina has de poder respondre d'ell? Algú realment pot respondre del que faran amb el nostre vot allà?

reflexions en català (marc) ha dit...

M'alegra el fet que una catalana d'origen marroquí hagi pogut guanyar el Ramon Llull perquè això demostra que la integració és possible i que hi ha igualtat d'oportunitats. Una noia d'origen marroquí que no arriba a la trentena ha escrit una novel·la en català que, segons el jurat, està per sobre de la majoria d'obres presentades a concurs.

No solament em crec aquest veredicte implacable del jurat, sinó que també considero que els catalans, malgrat tot, continuem donant exemple del que els altres són incapaços de fer. Per ser català, amic Joliu, només cal posar-hi una mica de ganes. I a partir d'aquí, tot és possible, Si no, ens passarà coma França, on els suburbis de París no en tenen prou de menjar-se la merda.

josefina ha dit...

Aviam, per al·lusions: això que sempre somric, és un dir. Amb lo cabrejada que vaig últimament per temes urbanístics al Pla, perquè em desespero de veure la inoperància del Departament d'Urbanisme, i altres coses que no venen al cas, la cara d'emprenyada no me la treu ningú, eh!

Jo encara no ho tinc decidit... tot i que avui potser estic més a prop de votar Convergència. Per cert, avui teníem el Carod a fer un "acte de proximitat" al Centre Cívic de la Seu. Als d'Esquerra ara els agrada, això, dels "actes de proximitat". Fan gràcia, aquests conceptes...

Elies ha dit...

Amics, estic repassant blocs amics per animar-vos a seguir la crida que ha fet en Partal de commemorar als blocs el 800 aniversari del neixement del rei Jaume I (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/79532)

oriolvidal ha dit...

Alguns volem votar atorgant al fet la categoria transcendent que es mereix, i està molt bé.

El problema és que la classe política rebaixa el tema a nivells de subhasta, prestidigitació i mercadeig.

En el context actual, em resulta incomprensible la militància entusiasta i futbolera dels mítings. M'és del tot impossible ser fidel a cap partit, quan cap dels partits resulta ser fidel als seus compromisos ni tampoc se'ns permet votar als més capaços per mitjà de les llistes obertes.

No ho estat mai de vot fix i dubto que ho pugui ser, perquè aquí està la gràcia del tema: poder escollir lliurement, fins i tot per sobre de les pròpies passions.

Per tant, continuarem exercint el vot descartant candidatures. Quin remei.

Josep (sl) ha dit...

Tot diputat catalanista té el deure de pensar abans què és polític què és català: CiU + ERC i ICV?. I un diputat no catalanista per Catalunya, abans pensarà com a polític del seu partit que com a Català. PSC+PP + ICV?
Això hem de tenir ho en compte inicialment com a premissa. Ara bé la llibertat de moviment i la no necessitat de cassar-se amb un projecte polític oferint un xec en blanc dóna a CiU més llibertat d'acció. Al no estar condicionada a
un suport previ sense condicions al PSOE.
CiU ha passat una renovació interna a causa de la travessa del desert i de portar 4 anys en la oposició. Ja no és el partit què havia estat ocupant el poder 23 anys seguits i per tant anquilossat.
ERC. No la penso comentar, perquè ha perdut la frescor i la valentia del 2003 i 2004, raó perquè la vaig votar i ja no és garantia de canvis ni de gent nova. Me temo que ERC li pot esclatar una bomba amb els corrents crítics si els resultats no acompanyen i les pèrdues no són moderades.

Joan Arnera ha dit...

No sé jo si aqueasta és una opció encertada, Marc... però vaja, és comprensible. Jo no votaré CiU, aquesta vegada; i no votaré Duran Lleida, mai.
Tampoc no votaré ERC. Suposo, doncs que estic en el mateix atzarós dubte de fa unes setmanes. Crec que votaré en blanc...

Josep-Empordà ha dit...

Jo ho tin fàcil: votaré a CiU però no votaré en Duran. I es que en Duran, no es presenta per la circunscripció de Girona. Sort la meua, perque tampoc m'agrada en Duran. No sé perquè però em recorda en Carod.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...