dijous, 14 de febrer de 2008

El cinquè! (o quart bis)


Aquest és el cinquè vedellet que ens neix aquest any a l'Ansola. Ho va fer ahir a la tarde i aquesta foto és d'avui al matí ben dematí. És el cinquè però a la pràctica serà el quart, perquè el que feia número 4 es va morir fa un parell de nits, per culpa d'una pulmonia. En fi.

Aquest gat tan fantàstic que espia muixons des del teulat del safareig de casa dels meus pares és un dels gats més formosos que hem tingut mai a casa. Li diem, no sabem exactament per què, Galgo. El mes que ve fa un any, i ha anat de poc que no hi arriba.

Abans-d'ahir el vam trobar enverinat, no s'aguantava dempeus, les potes li anaven com si estiguessin connectades a un endoll. No és el primer gat que ens enverinen, per desgràcia. Com que són gats de carrer, passen moltes hores vagant pels horts, i hi ha gent que s'empipa i no té escrúpols a l'hora de posar-los verí.

La qüestió és que semblava que no l'agafaríem a temps, però li vam fer engolir oli primer i llet després amb una xeringa i, com que és ben veritat que els gats tenen set vides, avui, 48 hores després del tractament, ja torna a ser el mateix, si no fos perquè el pobre necessita una neteja profunda per tornar a tenir la seva esplendor habitual. Un gat de cine!!


I finalment, us presento la Perica, que ja és estrany que hagi esperat tant a penjar-ne una foto al bloc, recoi, amb lo maca que és!!
És una gata supervivent, ja fa sis o set anys que volta per casa nostra, també ha patit algun enverinament però sempre se n'ha sortit. Cada any acostuma a fer tres cries (el Galgo és fill seu), i només se'ns ha amansit amb el pas del temps.

Va aparèixer un bon dia no sabem d'on. I ja s'ha fet insubstituïble. A casa nostra els gats sempre se'ns han mort o bé enverinats, o bé atropellats a la carretera. Aquesta està superant tots els rècords. I no us ho creureu, però ho he vist amb els meus ulls: una nit em vaig adonar que, abans de creuar la carretera, es fixa si veu venir cap cotxe!!! Només va gosar creuar quan va comprovar que no hi havia cap resplendor de llums a la vista. Increïble però cert, us ho asseguro.

7 comentaris:

Josep (sl) ha dit...

Felicitats, pels naixement. Ja tens raó amb el comentari que m'has fet.

Txell ha dit...

Quina planta que té en Galgo! Em fascina la bellesa dels gats! :)

Puigmalet ha dit...

La vida pot ser molt maca. Només s'ha de saber sempre on cal mirar, com el gat.

Aquesta història de gats és estupenda. La passaré a algú que l'emocionarà.

vpamies ha dit...

Espero que la meva vedelleta sigui tan formosa com aquesta, però d'una mida més manejable. :-)

Felicitats!

Puigmalet ha dit...

Felicitats Josefina. Tenim els mateixos anys. Aviam si aquest pardolari (o pardulari?) que tens al costat es porta bé amb tu.

vpamies ha dit...

Per molts anys!! Aprofita aquest any per anar a cal metge (per allò del «diga treinta y tres».

Ai, qui els enxampés els trentes!!!

Elies ha dit...

Per molts anys, Josefina!!!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...