dimecres, 27 de febrer de 2008

El Diccitionari

Després de deu mesos de navegar per la blogosfera i de crear el nostre bloc, en faig un balanç positiu, encara que admeto que hi passo més estona de la que deuria. Aquest espai virtual et permet adonar-te que hi ha gent per a tot i que val la pena que puguem accedir a tot un món personal que abans no es veia. És clar que hi ha de tot (coses bones i coses dolentes) i que no se’n pot abusar, però avui vull donar un exemple que em sembla que és al plat de la balança de les coses bones que té aquest aparador impressionant de creativitat, informació, opinió... i llibertat!

Fa pocs mesos que conec virtualment el Víctor i el Joan, amb els quals espero prendre unes cerveses ben aviat. La nostra complicitat és evident: tots tres gestionem un bloc sobre citacions i frases cèlebres, el Diccitionari. (Us convido a visitar-lo i a fer-hi comentaris i aportacions.)

No és fantàstic?

Amb el permís del Joan, copio l’article que podeu trobar al seu bloc.


Tres homes i un destí
El Víctor, el Marc i el Joan són tres homes temeraris

Audaciosament, s'exposen i es llancen als perills sense reflexionar. Plens de coratge, s'enfronten diàriament a una tasca feixuga, però plena de gratificacions: fer de notaris de la sapiència de la humanitat, o sigui, mantenir al dia l'imponent


Els annals de la història recordaran per sempre més aquella matinada del dissabte 16 juny de 2007 quan el Víctor Pàmies i Riudor, enfervorit i compulsiu com d'habitual, va llegir això a Microsiervos:

Ernest Hemingway dijo una vez:
«El mundo es un bello lugar por el que merece la pena luchar.»
Estoy de acuerdo con la segunda parte.

– Somerset (Seven, 1995)

Immediatament el seu cervell es posà en marxa. En menys d’un minut (ostenta el rècord vallesà de configuració de blocs al Blogger), ja tenia enllestida la primera entrada del que avui és encara una font de cultura que sadolla els esperits inquiets del seu país. Microsiervos ens diu al seu registre que l’apunt inspirador de l’Alvy és del dissabte 16 de juny. Doncs a les 00:51 del mateix dia, sense que hagués passat ni una hora (qui sap si molt menys!), el Diccitionari ja havia obert els ulls al món. I el món havia obert els ulls al Diccitionari.

Les frases enginyoses, intel·ligents i sorprenents s’anaven acumulant sense aturador. Però encara no prou satisfet amb la seva iniciativa, recentment decidí contractar dos sequaços, mercenaris a sou, per tal de fer encara més grandiós allò que ja era magnífic.

El món és un bloc bonic pel qual val la pena lluitar. El Víctor ho sap molt bé.



11 comentaris:

vpamies ha dit...

Uns birres, com a mínim!

Marc, jo crec en l'antic academicisme il·lustrat, que diu que les persones som polièdriques i multidisciplinars (en paraules d'ara, és clar).

El món virtual és una cara més de les moltes que podem tenir i mostrar. Que no ha de ser l'única i que s'ha de complementar amb una vida real rica i curiosa.

I la vida virtual i la real, tot d'una, hi ha vegades que convergeixen, que es creuen i mons de pantalla es fan reals i realitats quotidianes traspassen la pantalla.

On acaba un i comença l'altre? És bo quan no se sap ben bé, quan aquesta intersecció és un punt mòbil i inesperat.

Per mi és un plaer poder descobrir gent com tu o el Joan a Internet i a sobre poder crear complicitats.

Puigmalet ha dit...

Uns birres i unes birres i tot!
La nostra complicitat es resumeix prefectament en el líquid element: Birra, birra, birra!

marc ha dit...

Puigmalet, el Víctor diu 'uns birres' perquè és pallarès. Com ets!

Per cert, com vam quedar? Jo sóc el del mig?

Qui ho ha decidit?

josefina ha dit...

Efectivament, jo dono fe que tu Marc, hi passes més estona de la que deuries, amb el bloc. O potser és que la gestiones malament. Perquè, ¿quantes vegades he entrat a la cuina i he hagut de sortir corrent a cridar-te perquè et deixes la paella al foc i te'n tornes a l'ordinador?????? Mils!!!

Algun dia tindrem un disgust!! O es cuina o s'és a l'ordinador, però les dos coses no poden ser, a la vegada.

(Per si no ha quedat clar, el cuiner de la casa és ell).

Conyes a part, sou uns cracs!!

reflexions en català ha dit...

T'he servit mai un plat amb el llom i les patates cremades? Oi que no?

Doncs no et queixos!!!

A més, encara que sigui un home puc fer dues coses alhora (només dues).

Fotre!


marc

Puigmalet ha dit...

Cuiner, blocaire... Aquest home és una meravella. Se li han de perdonar els eventuals socarrims, que és un home modern.

Només vam decidir que el Víctor era el de l'esquerra, que és el més aguerrit.

Fotre! (crit de guerra pirinenc, imagino)

Lluís Biosca ha dit...

Hola! vaig arribar al vostre bloc per enllaç i em va agradar molt, per això us vaig afegir. Donar-vos les gràcies per haver-me afegit a mi. És clar que m'agradaria apuntar-me als blocaires, com ho he de fer?

vpamies ha dit...

La percepció de l'estona que perdem a l'ordinador és diferent, segons qui ho miri. :-)

Segur, que sempre hi estem menys estona de la que nosaltres voldríem, però més de la que la resta d'integrants de la família creuen que hi hauríem d'estar.

I no sempre és fàcil trobar el punt d'equilibri. Suposo que va a èpoques.

D'altra banda, hem d'aprendre a rendibilitzar allò que fem. QUin fruit treiem de tanta estona davant la pantalla? Es veu reflectit en alguna cosa concreta i tangible?

Una de les primeres normes que vaig aprendre de la nformàtica és que un cop escrita una cosa a l'ordinador, ja no caldrà que la tornis a repetir mai més: has de trobar la manera d'exportar-la als nous formats actuals o a actualitzar-la en elque li calgui, sense haver-ho de tornar a escriure. Tot un repte!!

Lluís Biosca ha dit...

Brutal el diccitionari, he pensat i he rigut, així que temps ben emprat en llegir.
Enhorabona per la iniciativa

marc ha dit...

Lluís,

Per donar-te d'alta a Blocaires del Pirineu has d'omplir el formulari que hi ha, però no sé si ja està activat.

L'adreça és:

http://dev.blocairesdelpirineu.com

Salut i celebro que t'hagi afradat el Diccitionari, que aviat estrenarà logo.

Lluís Biosca ha dit...

Prenc nota, merci! Ja he enviat el formulari.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...