dimecres, 20 de febrer de 2008

El final (per mi) de Catalunya Ràdio


Sóc la josefina, i avui he rebut, com altres oients del millor programa que mai hi ha hagut a Catalunya Ràdio, aquest correu:


Hola,

Només quatre ratlles per a dir-te que aquest diumenge passat, Catalunya Ràdio ha emès el darrer programa de Els viatgers de la Gran Anaconda. M’hauria agradat haver pogut culminar d’una altre manera aquest llarg periple que hem compartit al llarg de dotze anys. Vosaltres, els/les oients, els profesionals que hi han treballat amb il.lusió i la mateixa Anaconda us ho merexieu, però no ha pogut ser. No es poden resseguir dos camins a la vegada. I ara és el torn de nous projectes tan o més engrescadors que més endavant ja et detallaré.

Et torno a agraïr el recolzament que ens has donat en tot moment i la qüalitat humana que has demostrat. El món és ple de camins, l’Anaconda n’ha seguit uns quants, però n’hi ha d’altres que espero poder compartir de nou amb tu.

Tots som viatgers/res de la Gran Anaconda!.

Fins ben aviat.

Toni Arbonès.


A començaments de la temporada 2006-2007 els actuals responsables de Catalunya Ràdio van perpetrar una de les seves pitjors massacres: passar l'Anaconda dels diumenges a les nou del matí, a les sis de la matinada.

Com tants altres oients, vaig escriure indignada un correu a l'Oleguer Sarsanedas i a la Neus Bonet, que un temps després va tenir la gosadia de contestar l'allau de correus amb un miserable missatge que ens deia que podíem seguir l'Anaconda a través d'internet.

Van defenestrar un gran professional, un home savi, un periodista amb qui era una joia impagable compartir aquella hora del diumenge en què acostumes a esmorzar tranquil·lament a casa. Un home, el Toni Arbonès, que mai ens va donar lliçons de res, sinó que cada diumenge ens feia obrir les portes a mons desconeguts, a terres llunyanes (i no tan llunyanes), ens acostava personatges fascinants, tribus intrigants; ell i els seus col·laboradors ens recreaven paisatges de forma tan magistral que t'hi transportaves de seguida. T'ho feien viure! Allò sí que era la màgia de la ràdio!!

Jo, tampoc és que en fos una seguidora acèrrima, perquè hi havia diumenges que a les nou ja era fora de casa, però cada diumenge de nou a deu sabia que podia posar Catalunya Ràdio amb el convenciment que passaria una estona única, irrepetible.

Però ai, el nen mimat de la Corporació, el Carles Capdevila, havia de tenir un programa justament a l'hora de l'Anaconda. I així vam passar de tenir el privilegi de viatjar als llocs més remots, a haver de suportar històries de pares que només importen a qui és pare, i a ningú més. Faig ara la mateixa pregunta que li vaig fer a la Neus Bonet en el seu moment i que no va tenir resposta: per què no van deixar l'Anaconda al seu horari i que fossin els pares, els qui escoltessin el programa del Capdevila per internet a l'hora que els sortís dels pebrots?

El Carles Capdevila, ja que em ve de passada, l'he acabat avorrint tant, que ara ja em costa fins i tot llegir-li la contra setmanal de l'Avui. Reconec que és enginyós i té gràcia, però me n'he atipat, de tant protagonisme. No fa falta que digui que el programa que ara fa a TV3 ja ha sigut la gota que ha fet vessar el vas de la meva antipatia creixent contra aquest personatge (i a la llista el segueix el Lluís Gavaldà, que, com l'altre, de tan graciós ja ha perdut tota la gràcia).

Però tornant a l'Anaconda i al Toni Arbonès: la desaparició d'aquest programa, amb el qual he passat tantes bones estones, és també el toc que faltava perquè em miri Catalunya Ràdio d'una altra manera. Ara ja no em sabrà greu canviar d'emissora. El que han fet amb l'Anaconda i el seu director no té nom, i encara és hora que algú doni la cara i que les explicacions que puguin fer siguin raonables.

Només espero que ben aviat puguem tornar a tenir el privilegi de sintonitzar amb el Toni Arbonés i seguir-ne aprenent.

Per acabar, què millor que recordar aquella veu en off: «Els més ancians d'aquest poble expliquen que "en la llunyania dels temps mítics, els seus avantpassats van baixar pels rius, navegant en el ventre-canoa d'una Gran Anaconda..."»

Gràcies, Toni Arbonès, moltes gràcies, i molta sort.

10 comentaris:

marc ha dit...

El Toni Arbonès és portador de la crosta nacionalista?

Li queia malament a algú?

El seu programa era massa 'burgès', massa convergent, segons algun esperit pijoprogre?

Fins quan haurem d'aguantar tot això?

Isidre ha dit...

Ei Josefina ja saps que era un fanàtic de la Gran Anaconda...En fi.
I per cert t'asseguro que el programa del Capdevila NO interessa a tots els pares.

Puigmalet ha dit...

Comparteixo plenament tant el bon gust per l'Anaconda, que feia somiar, com l'opinió vers el Capdevila, que de tan veure'l, s'acosta a un malson.

La ràdio li dóna mil voltes a la tele i per això ens sap tant de greu quan aquí també rebaixen la qualitat. A mi em passa.

josefina ha dit...

Isidre, estic d'acord amb tu. Interessa només a uns "certs" pares, sobre els quals algun altre dia m'agradarà esplaiar-me a gust.

Joan Arnera ha dit...

Ai, ja sé que no té res a veure amb el post (sorry, no era pas oient del programa aquest de l'Anaconda, jo -sóc poc de ràdio), però us he de dir, Josefina i/o Marc, que l'enquesta que teniu a l'esquerra és absolutament SENSACIONAL. Quan l'he vista no podia deixar de riure, de veritat, mooooolt bona (és que primer pensava que seria de polítics de tots els partiuts, i vaig llegint i veig que tots són d'Iniciativa, hahahahah, que bo, que bo!!!!). He votat per en Boada, jo.
Salut!!!

Anònim ha dit...

Home Josefina, jo era un seguidor (de tant en tant) de l'anaconda, i el programa d'ara no m'agrada, però tampoc cal podar-se així, ni insultar als pares que els pugui agradar... Tots els programes tenen u començametn i un final... I per cxert, conec molta gent que no els agrada l'arbonés i no el suporten... Mira, hi ha gent per tot.

marc ha dit...

Anònim,

No sóc la Josefina. Aquí els únics que insulten, en aquest cas a la intel·ligència dels oients, són els irresponsables que la Corpo estigui tocant fons.

La Josefina no ha insultat ningú. S'ha de ser una mica fanàtic o massa ensinistrat per dir això.

vpamies ha dit...

Marc, els anònims, i per això s'escuden en l'anonimat i no donen la cara, no volen que els justifiquis res.

Només volen abocar la seva gracieta i amagar la mà.

No cal contestar-los, de veritat.

David ha dit...

Jo l'havia escoltat algun cop i, havent escoltat també el programa que fan ara em quedo amb la Gran Anaconda.

I ara que comentes això me n'adono que en pocs anys he passat d'escoltar Catalunya Ràdio a escoltar Rac 1. En part és una cosa bona (no tothom hem d'escoltar el mateix), però en part també diu poc a favor de Cat. Ràdio, que s'ha quedat una mica carrinclona.

vpamies ha dit...

Catalunya Ràdio, defenestrant aquests bons professionals, està potenciant la resta de ràdios en català. Altre casos: Clapés, Basté...

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...